Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk
Esquerra presenta una llei per oficialitzar el català a tot l'Estat
franja | 22 Agost, 2005 09:05
Aquesta relació plena en català amb l'administració pública també serà possible, segons una disposició transitòria del projecte de llei, a les comarques de la Franja de Ponent. A fora dels territoris de parla catalana, basca o gallega només "els serveis centrals [les seus dels ministeris a Madrid, bàsicament]" hauran de disposar de personal coneixedor de les llengües cooficials.
Avui
Esquerra presenta una llei per oficialitzar el català a tot l'Estat
El text en regula l'ús a l'administració, la justícia i l'exèrcit, crea un comissionat per al plurilingüisme i carrega costos al govern espanyol
Ferran Casas
Esquerra Republicana presentarà aquest setembre al Congrés dels Diputats la que, segurament, serà la seva iniciativa estrella en aquest període de sessions: una llei de llengües que, si prosperés, faria oficial a tot l'Estat el català, el gallec i l'euskera.
El text de la llei, al qual ha tingut accés l'AVUI i que avui serà presentat en societat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Tardà, ha estat elaborat per la sectorial de llengua del partit, que presideix Xesca Oliver, i planteja mesures en àmbits que van des de l'administratiu a les institucions, els mitjans, la justícia o l'ensenyament. Segons l'exposició de motius del text articulat es tracta d'aconseguir "un desenvolupament sistemàtic i en tots els àmbits del mandat constitucional", que empara unes llengües cooficials que en algunes etapes han patit "desvalorització social".
Al seu article 2.1 la proposició de llei declara oficial, amb l'euskera i el gallec, el català -"demoninat també valencià en l'àmbit de la Comunitat Autònoma Valenciana"- i dóna validesa a qualsevol actuació en l'àmbit oficial en aquesta llengua enfront de qualsevol administració radicada en el territori on es parli. Fruit del seu abast el text legal d'ERC reforma diverses lleis vigents.
Ús a les Corts i a la UE
El text aposta per enterrar el conflicte a les Corts que ha protagonitzar ERC ja que en beneeix l'ús "en plens i comissions del Congrés i el Senat". L'oficialitat a l'Estat es traslladaria de forma automàtica a la Unió Europea, on durant el darrer any s'han fet alguns avenços i aquesta mancança ha estat un obstacle.
En l'àmbit internacional, l'entrada en vigor de la llei també implicaria que l'Estat difongués arreu la realitat plurinacional de l'Estat, dotés les ambaixades i consolats importants de personal amb coneixement de totes les llengües de l'Estat i financés instituts de projecció cultural exterior de les autonomies, com ara el Ramon Llull, destinant-hi una partida econòmica en funció del nombre de parlants de cada llengua. El text que avui es presenta obliga l'Estat a elaborar també en català tota la documentació i la normativa, les seves pàgines web i atorga als ciutadans el dret de dirigir-se en la llengua pròpia als seus territoris als membres de l'Exèrcit, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.
Aquesta relació plena en català amb l'administració pública també serà possible, segons una disposició transitòria del projecte de llei, a les comarques de la Franja de Ponent. A fora dels territoris de parla catalana, basca o gallega només "els serveis centrals [les seus dels ministeris a Madrid, bàsicament]" hauran de disposar de personal coneixedor de les llengües cooficials.
Entre els aspectes innovadors de la llei, que també fa esment a la necessitat de rotular de forma obligatòria en català en totes les dependències de l'Estat al Principat, hi ha la creació de la figura d'un comissionat nomenat pel govern espanyol que asseguraria el compliment de la norma i amb competència per "intervenir en tots els nivells i serveis que depenen de l'administració estatal i les institucions i organismes públics". Aquesta figura, a la qual es dotaria d'una oficina amb els mitjans i el personal necessari, s'hauria de regular i crear en un termini de sis mesos després de ser aprovada pel ple del Congrés.
El text articulat inclou un canvi de filosofia a l'aplicat fins ara en matèria d'assumpció del plurilingüisme. Els minsos avenços produïts al Senat o a les institucions europees impliquen un petit cost econòmic en tasques de traducció que assumiran les autonomies. La llei d'ERC preveu que el cost que se'n derivi vagi "a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, que cada any habilitaran les partides corresponents". En cas que les tasques de traducció siguin assumides per personal de l'administració autonòmica "es transferiran les partides necessàries".
50% a televisió i ràdio
En l'àmbit dels mitjans de comunicació, el text dels republicans indica que la ràdio i la televisió "públiques i privades" hauran d'emetre "mitjançant canals de so alternatius o desconnexions territorials" com a mínim la meitat de la programació en llengües cooficials que no siguin el castellà i "almenys" la meitat de la seva graella en horari de màxima audiència.
Pel que fa a tot l'Estat la llei aposta perquè a les escoles s'expliqui a l'alumnat la realitat plurilingüe i es demana el coneixement obligat del català per a funcionaris i personal de Justícia destinat a Catalunya. També s'obligaria a donar preferència a l'etiquetatge en català i a promoure la inclusió de les llengües cooficials en aparells de telefonia mòbil i software informàtic.
Els republicans avisen que un no del PSOE seria "incoherent"
Des d'ERC s'explica que la proposició de llei "podria ser exemplar per a altres Estats que tenen una situació lingüística similar a l'espanyol" i, per tant, s'adverteix que seria "incoherent" que el govern del PSOE, "tan avesat a la modernitat i el progrés en alguns àmbits", no recolzés el que s'hi proposa. Unes mesures que, en algun cas, ja han prosperat com a proposicions no de llei i que ara s'agrupen en text articulat que recull el que Esquerra considera "un dels eixos de la legislatura" i un assumpte troncal en la seva relació "amb l'esquerra espanyola".
El portaveu d'Esquerra a la cambra baixa, Joan Tardà, va comunicar el passat juliol al socialista Alfredo Pérez Rubalcaba que la presentarien i va fer-li cinc cèntims del contingut. Tot i que sense entusiasme, aquest es va mostrar "predisposat a parlar-ne". Els independentistes admeten que és difícil que la llei prosperi tal qual però estan esperançats que es tramiti per obrir el debat i negociar. ERC buscarà a partir de setembre la complicitat de nacionalistes bascos i gallecs amb un text "que convertiria l'espanyol en un estat plurilingüe després de 25 anys de mitges tintes".
Avui
Esquerra presenta una llei per oficialitzar el català a tot l'Estat
El text en regula l'ús a l'administració, la justícia i l'exèrcit, crea un comissionat per al plurilingüisme i carrega costos al govern espanyol
Ferran Casas
Esquerra Republicana presentarà aquest setembre al Congrés dels Diputats la que, segurament, serà la seva iniciativa estrella en aquest període de sessions: una llei de llengües que, si prosperés, faria oficial a tot l'Estat el català, el gallec i l'euskera.
El text de la llei, al qual ha tingut accés l'AVUI i que avui serà presentat en societat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Tardà, ha estat elaborat per la sectorial de llengua del partit, que presideix Xesca Oliver, i planteja mesures en àmbits que van des de l'administratiu a les institucions, els mitjans, la justícia o l'ensenyament. Segons l'exposició de motius del text articulat es tracta d'aconseguir "un desenvolupament sistemàtic i en tots els àmbits del mandat constitucional", que empara unes llengües cooficials que en algunes etapes han patit "desvalorització social".
Al seu article 2.1 la proposició de llei declara oficial, amb l'euskera i el gallec, el català -"demoninat també valencià en l'àmbit de la Comunitat Autònoma Valenciana"- i dóna validesa a qualsevol actuació en l'àmbit oficial en aquesta llengua enfront de qualsevol administració radicada en el territori on es parli. Fruit del seu abast el text legal d'ERC reforma diverses lleis vigents.
Ús a les Corts i a la UE
El text aposta per enterrar el conflicte a les Corts que ha protagonitzar ERC ja que en beneeix l'ús "en plens i comissions del Congrés i el Senat". L'oficialitat a l'Estat es traslladaria de forma automàtica a la Unió Europea, on durant el darrer any s'han fet alguns avenços i aquesta mancança ha estat un obstacle.
En l'àmbit internacional, l'entrada en vigor de la llei també implicaria que l'Estat difongués arreu la realitat plurinacional de l'Estat, dotés les ambaixades i consolats importants de personal amb coneixement de totes les llengües de l'Estat i financés instituts de projecció cultural exterior de les autonomies, com ara el Ramon Llull, destinant-hi una partida econòmica en funció del nombre de parlants de cada llengua. El text que avui es presenta obliga l'Estat a elaborar també en català tota la documentació i la normativa, les seves pàgines web i atorga als ciutadans el dret de dirigir-se en la llengua pròpia als seus territoris als membres de l'Exèrcit, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.
Aquesta relació plena en català amb l'administració pública també serà possible, segons una disposició transitòria del projecte de llei, a les comarques de la Franja de Ponent. A fora dels territoris de parla catalana, basca o gallega només "els serveis centrals [les seus dels ministeris a Madrid, bàsicament]" hauran de disposar de personal coneixedor de les llengües cooficials.
Entre els aspectes innovadors de la llei, que també fa esment a la necessitat de rotular de forma obligatòria en català en totes les dependències de l'Estat al Principat, hi ha la creació de la figura d'un comissionat nomenat pel govern espanyol que asseguraria el compliment de la norma i amb competència per "intervenir en tots els nivells i serveis que depenen de l'administració estatal i les institucions i organismes públics". Aquesta figura, a la qual es dotaria d'una oficina amb els mitjans i el personal necessari, s'hauria de regular i crear en un termini de sis mesos després de ser aprovada pel ple del Congrés.
El text articulat inclou un canvi de filosofia a l'aplicat fins ara en matèria d'assumpció del plurilingüisme. Els minsos avenços produïts al Senat o a les institucions europees impliquen un petit cost econòmic en tasques de traducció que assumiran les autonomies. La llei d'ERC preveu que el cost que se'n derivi vagi "a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, que cada any habilitaran les partides corresponents". En cas que les tasques de traducció siguin assumides per personal de l'administració autonòmica "es transferiran les partides necessàries".
50% a televisió i ràdio
En l'àmbit dels mitjans de comunicació, el text dels republicans indica que la ràdio i la televisió "públiques i privades" hauran d'emetre "mitjançant canals de so alternatius o desconnexions territorials" com a mínim la meitat de la programació en llengües cooficials que no siguin el castellà i "almenys" la meitat de la seva graella en horari de màxima audiència.
Pel que fa a tot l'Estat la llei aposta perquè a les escoles s'expliqui a l'alumnat la realitat plurilingüe i es demana el coneixement obligat del català per a funcionaris i personal de Justícia destinat a Catalunya. També s'obligaria a donar preferència a l'etiquetatge en català i a promoure la inclusió de les llengües cooficials en aparells de telefonia mòbil i software informàtic.
Els republicans avisen que un no del PSOE seria "incoherent"
Des d'ERC s'explica que la proposició de llei "podria ser exemplar per a altres Estats que tenen una situació lingüística similar a l'espanyol" i, per tant, s'adverteix que seria "incoherent" que el govern del PSOE, "tan avesat a la modernitat i el progrés en alguns àmbits", no recolzés el que s'hi proposa. Unes mesures que, en algun cas, ja han prosperat com a proposicions no de llei i que ara s'agrupen en text articulat que recull el que Esquerra considera "un dels eixos de la legislatura" i un assumpte troncal en la seva relació "amb l'esquerra espanyola".
El portaveu d'Esquerra a la cambra baixa, Joan Tardà, va comunicar el passat juliol al socialista Alfredo Pérez Rubalcaba que la presentarien i va fer-li cinc cèntims del contingut. Tot i que sense entusiasme, aquest es va mostrar "predisposat a parlar-ne". Els independentistes admeten que és difícil que la llei prosperi tal qual però estan esperançats que es tramiti per obrir el debat i negociar. ERC buscarà a partir de setembre la complicitat de nacionalistes bascos i gallecs amb un text "que convertiria l'espanyol en un estat plurilingüe després de 25 anys de mitges tintes".
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Recentment
- Darreres notícies a lafranja.net
- Darreres notícies a lafranja.net - Textos clàssics del català i l'aragonès [i +]
- Darreres notícies a lafranja.net: 27/08/09
- Adquieren vallado para explotaciones ganaderas de la Ribagorza Románica
- El Gobierno de España da luz verde a Gran Scala
- La linea férrea Zaragoza-Lérida es la única que ha crecido en usuarios
- La línea férrea Zaragoza-Lérida es la única que ha crecido en usuarios
- Educación abrirá una escuela de idiomas nueva en el Actur para cubrir la demanda »
- Los agricultores convocan movilización el miércoles en Fraga por precio de fruta
- CIU arremete contra Álvarez por defender la travesía aragonesa
- El enlace entre Sopeira y el túnel de Viella será de alta capacidad
- Repetirà Iglesias la promesa de Llei de llengües al debat sobre l’Autonomia? « Xarxes socials i llengües »
- Miguel Rebullida, pregonero de las fiestas »
- Reportatge sobre el Matarranya a El País »
- Festa major de Purroi de la Solana (Ribagorça) »
- Los promotores de Gran Scala aún no han pedido la autorización
- La comarca promueve un área de ocio en la estación de Cretas
- La autovía de la Franja coge impulso con la vista puesta en el año 2015
- Franja: A caballo entre dos tierras
- Carles Barrull: GUIA DE COMERÇ I SERVEIS DE LA RIBAGORÇA
Categories
Comentaris recents
- Ricard Dasat: Llegint l'article, he flipat literalment!!! A Fraga es parla...
- El Pep-mequinensa: Al senyor Llorenç Prats. Si tu te deixes rentar el cap pel...
- Juritu: Venga, venga, otro mensaje más con el mismo sermón y ya...
- luis escudero liesa: En Aragón no hablamos catalan.
- luis escudero liesa: Donde termina Cataluña comienza Aragón , no existe ninguna...
- laia: boira
- llorenç prats: Soy mallorquín de raiz, y con todos los respetos no puedo...
- vividor: Tu mateix ho dius: hi ha anticatalanisme i nacionalisme...
- Maño: En las capitales de provincia aragonesas ni siquiera se utilizan...
- aragonesico: perdonar que os corriga, pero el chapurreau es fabla aragonesa...