La Franja

Davant del pròxim inici del tràmit parlamentari de la llei de llengües, les forces polítiques fixen les seues posicions. L'anticatalanisme sociològic també es mobilitza. La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) ha promogut la plataforma "No Hablamos Catalán" per oposar-se frontalment a que el català tinga oficialment i per llei el tractament que es mereix a les zones on es parla. No hi ha res de nou en la postura de la FACAO. Lluitar contra el reconeixement d'una realitat que li és molesta -que a una part d'Aragó es parla català- és la seua raó de ser. Més sorprenent és la postura de les joventuts del PAR, el Rolde Choben, copromotores de l'esmentada plataforma. Per un altra banda, el president del PAR, José Ángel Biel, afirma que la llei de llengües no ha de crear problemes on no n'hi han. És un vell argument de la dreta aragonesa, que no considera cap problema la progressiva desaparició de dues llengües pròpies d'Aragó -el català i l'aragonès- ni la situació de diglòssia i discriminació que pateix el català parlat per seixanta mil aragonesos. Pel que pareix, el PAR es prepara per donar la batalla contra la llei de llengües si esta reconeix formalment que una part d'Aragó parla català i si posa a esta llengua en peu d'igualtat respecte del castellà. Una postura decebedora coneixent, com conec, a regidors, alcaldes i militants del PAR del Matarranya i el Baix Aragó que han defensat i defensen el català que es parla als seus pobles. Per desgràcia, les seues posicions no predominen a la direcció del partit, més preocupat de conservar o ampliar el seu electorat que d'aprovar una llei que acabe amb una injustícia de segles. Pensar que s'oposa a la dignificació del català per convicció ideològica seria encara més decebedor, sobre tot per a molts "paristes" catalanoparlants.

Decepció