La Franja

No sé si són conscients els promotors del denominat Manifest en defensa del castellà de les tensions i desafeccions que el document, i la seua publicitat, poden fer aflorar entre les comunitats o pobles d'Espanya amb llengua pròpia, diferent del castellà, i la resta de parla castellana. O tal vegada, en són més que conscients i per això l'han engegat. Hauran pensat: si a nivell de carrer van afluixant tant les tensions identitàries i reivindicatives com les oposades, s'han de sembrar noves llavors de confrontació, de fàcil i previsible germinació. El que em consta més d'entendre, però, és la decisió d'alguns intel·lectuals i il·lustrats de signar el manifest, ateses les incoherències que conté el document, així com les febleses intel·lectuals i la manca de respecte a les altres llengües espanyoles -als seus parlants, s'entén- malgrat que es digui tot el contrari.

La Constitució Espanyola diu que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la. També diu que les altres llengües espanyoles seran igualment oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. Implícitament està reconeixent la inexistència o la fragilitat d'una llengua comuna, sinó a què ve l'obligació legal de conèixer-la? Quan al manifest es parla de lengua política común, s'està admetent, en qualificar-la de política, que realment no és una llengua comuna de tots els espanyols. Malgrat que el castellà es comú a una majoria de ciutadans, n'hi ha uns altres -uns quants milions- que van aprendre les primeres paraules, van jugar, es van enamorar, si són creients, poden pregar, i poden viure i pensar en una altra llengua, que la senten com a pròpia. Com i per què han de dir que el castellà és la seua llengua comuna? Si ho fessin, seria com trair les seues arrels o perdre els orígens. I, a més, coneixen el castellà tan bé com els que el tenen com a llengua materna. S'han adonat d'aquest fet, els intel·lectuals que signen l'escrit? La Constitució obliga a conèixer el castellà a tots els espanyols i els atorga el dret a utilitzar-lo, però no diu que sigui la llengua comuna.

En el manifest es diu que són els ciutadans els que tenen drets lingüístics i no els territoris, i menys encara les mateixes llengües; aquesta afirmació és una lleugeresa que està fregant gairebé la incongruència. Per exemple, què els passa, als drets lingüístics dels castellanoparlants, quan es travessen les fronteres del regne d'Espanya? Una línia imaginària despulla els ciutadans de drets. (continua... Manifest lingüístic separador)