La Franja

Òbviament, les entitats que en formen part no utilitzen cap de les vint o trenta llengües diferents al català que asseguren parlar sinó que tiren pel dret i s'expressen en castellà. Curiosament, dominar tantes llengües no els permet comunicar-se ni tan sols entre els membres de la mateixa associació i han de recórrer a això que en diuen lengua común per poder-se entendre. Al capdavall, l'única intenció d'aquests tipus d'associacions és intentar dividir la llengua catalana en tantes variants com parlants, amb la paradoxa que polititzen el castellà en convertir-lo en amalgama de l'anticatalanisme.

Imaginin per un moment que entitats defensores de la singularitat del castúo, el panocho, el cubà i l'argentí, molt respectables totes elles, muntessin la plataforma "No hablamos castellano". Imaginin la reacció dels partits polítics i les institucions espanyoles. Per afartar-se de riure, oi?