La Franja

Tot just arribar et trobes amb una salutació entusiasta i una muntanya de llibres sobre la taula preparats per a signar.

Sota cada solapa sorgeix una nota, amb cada nota una explicació, després de cada signatura una nova frase cordial, una presentació, una cara amiga, un nou lector o un vell seguidor de l'autor.

Els rostres se succeeixen l'un darrere l'altre, els idiomes canvien: ara castellà, li segueix el català, fins i tot uns anglesos, encara desconeixedors del llenguatge hispà, s'aventuren a emportar-se un llibre en català.

I l'Octavi no es deté, es mou d'ací d'allà, sense parar, sense perdre el somriure, sense deixar d'atendre a cada client de manera especial. És com si conegués els gustos dels seus clients res més veure'ls aparèixer per la porta, els dels nous, perquè els dels habituals els recorda perfectament.

Parla, somriu, ofereix, mostra, retira, ondeja, ve i va, sense deixar de moure's un sol instant, atenent al telèfon, al nen, la mare, la parella, al grup que acaba d'entrar, a la premsa, al simple curiós o al més preguntador; i, mentrestant, no perd de vista l'autor i l'exalça i li envia un nou client àvid per comprar el nou llibre de l'últim escriptor.

Així es viu Sant Jordi a la llibreria Serret, així passa el temps volant al costat de l'Octavi, i arriba l'hora de tancar, i arriben nous i vells clients alegres per arribar a temps; i passen més de dues hores i tot en un pensament.

Per fi es tanca la botiga, sense presses, encara és hora de conversar.

I a la vesprada l'Octavi encara planeja baixar a Tortosa a firar entre les parades dels altres llibrers.

Salutacions, Octavi, reconec que no ets un simple venedor de llibres sinó un especialista a conèixer-los, oferir-los i promocionar-los, en només tres paraules: llibreter de debò.

Silvestre Hernàndez i Carnè

Sant Jordi al Matarranya-"El Manuscrit" del Silvestre Hernandez: sense cap dubte una primícia