La Franja

Avui he d'anar a signar els meus dos últims llibres (Guia de les Terres de l'Ebre i El massís del Port: el plaer de l'aventura) a Vall-de-roures, a la Llibreria de l'amic Octavio.

Surto de casa abans que surta el sol. Tan bon punt deixo enrera Gandesa, m'enfilo cap a les terres fruitoses de Bot. Els primers rajos de llum comencen a escolar-se entre els camps de vinya ufanosos, els ceps dels quals, ara, només suporten els pàmpols autumnals.

La vall es transforma en una mosaic acolorit, que fa gala de l'estació que pertoca: grocs amb pinzellades verdoses, rojos pintats de foc i brasa, tons sangonosos, rovellats, amorosits pels llavis de la tardor, que esclaten arreu; ulls de llums miraculoses, embravides pel fred, que tot just acaba d'arribar de les terres del nord&; un espectacle encisador que m'acompanya fins a Vall-de-roures, en què els xops daurats s'emmirallen en la llera resplendent del Matarranya.

L'Octavio ja ha obert la botiga. En observar-hi tanta gent a la porta, em pregunto si algú no deu hi haver passat la nit esperant que ell la hi obrís: tanta fidelitat em commou!

Són les dotze i la botiga encara és plena de gom a gom; la qual cosa no vol dir que haja dedicat molts de llibres, però, almenys, em diverteixo veient com aquest mestre llibreter se les empesca per convèncer tothom que compre una obra meua: paga la pena de veure'l en acció! És mestre de mestres! La passió pel paper escrit la porta a la sang!

Gràcies, Octavio, per fer-me un raconet a casa teua, una vegada més!

Vicent Pellicer