La Franja

Mentre, per part de les autoritats aragoneses, es lluita amb una fermesa inaudita per recuperar els bens religiosos, obres d'art de gran valor, i no serè jo qui negui que l'Aragó hi té certament arguments de pes _com Catalunya en té els seus també, perquè no dir-ho_ ,mentre això es fa, no es declara la cooficialitat d'aragonès i català al Estatut, i ni tan sols s'hi mencionen. Es deixa morir d'inanició la major relíquia que tenim els aragonesos. Ta la chen que luita por o reconoximiento de l'aragonés, ista no inclusión d'a nuestra fabla en o Estatuto d'una forma espresa s'ha preso como una declarazión d'amortamiento que puede lebar enta la fin d'o nuestro quiesto idioma, con una trasmisión chenerazional crebata y sin garra apoyo instituzional. L'aragonés ye dando as bocadas, por muito que bi aya muito buena chen que treballe ta que no dixemos un erenzio lingüistico bazibo a las chenerazions esdebenideras. A fabla nuestra, que cuenta con más de milenta añadas, con importans molimentos churidicos y literarios, que se charró en tot Aragón, en zonas oczidentals d'o País Valencià (Alto Palanzia, por exemplo), que dixó as suyas trazas en o dialeuto murziano y bellas reliquias en o sardo, por exemplo, s'amorta. A redazión ultima d'o Estatuto ye a zaguera espata en o corazón d'o nuestro quiesto aragonés. Y con tot y con ixo, seguiremos luitando.