II Congrés Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa
franja | 12 Novembre, 2005 11:27
Segona Circular
LLENGUA • LITERATURA • ANTROPOLOGIA •
SOCIETAT • HISTÒRIA • GEOGRAFIA • PATRIMONI
NATURAL • PATRIMONI CULTURAL • ECONOMIA •
MEDI AMBIENT
DEL 30 DE MARÇ AL 2 D’ABRIL DE 2006
Amposta 30 de març - 1 d’abril
Rossell 2 d’abril
Segona circular
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
CAMPUS TERRES DE L’EBRE
UNIVERSITAT JAUME I
UNIVERSITAT D’ESTIU DE LES TERRES DE L’EBRE
(Segueix)
Premi literari "Bila de Benás"
franja | 12 Novembre, 2005 11:10
Dan el propósito de promosioná el uso y la dignificasión sosial de la modalidat llingüística del pais, la Casa de la Bila de Benás, comboque el III Concurso Lliterario de Patués, en les modalidats de “Narratiba” y de “Poesía”, conforme a istes bases:
1. Els Textos originals, serán d´una extensión mínima de 6 folios ta les relatos y de 100 bersos ta los poemarios, anirán mecanografiats y acompañats de 5 copies dan un lema u nom falso y en un sobre tancau,el nom y la dresa del autó y se nimbiarán a la Casa de la Bila de Benás, antes del 3 de Marso del 2.006. S´achuntará tamé una copia en formato informático (Cd. O Disckette) .
2. Ta cada modalidat se concederán els siguientes premios, dan les retesions legalmente establesedes:
* 360,61 € - 1º
* 270,46 € - 2º
* 240,40 € - 3º
* 180,30 € - 4º
* 150,25 € - 5º
* 120,20 € - 6º
* 90,15 € - 7º
* 30,05 € - 8º
3. La resolusión del Churau, será inapelable y se fará sabre a una billada lliteraria que se selebrará a la segunda quinsena del mes d´abril de 2006.
4. Els partisipantes únicamente porán presentase a una única modalidat, y a requerimiento de la organización debrán presentase a la sección “Neu Polbina”.
Benasque, 30 de Agosto de 2005
Charrando.com
Marcel.lí Iglesias i l'Esglèsia
franja | 12 Novembre, 2005 11:07
Vull pensar que el darrer estirabot del President de l'Aragó, Marcel.lí Iglesias, catalanoparlant i de la Franja, són unes declaracions de consum intern i de cara a la galeria cavernícola que mira sempre al sud del Moncayo a fi de contrapesar la pressió de la Franja a Brussel.les.
D'una banda, 26-oct-05, La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català i critica la política lingüística del govern aragonès.
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731
De l'altre, ens llevem amb les declaracions del President de l'Aragó comparant la devolució de la documentació robada durant la guerra del 36-39, emprada per a empresonar i afusellar persones i fins avui emmagatzemada a Salamanca, amb el retorn de les obres d'art sacre de la Franja que eren part de la diocèsi de Lleida abans de l'
anschluss practicat per la de Barbastre-Monzó ara fa 10 anys.
La comparació està fora de lloc i és impossible, però segueix els esquemes dels cridaners de sempre. Però el sorprenent és que des d'aquí ningú no li canti les quaranta al President Iglesias. Es potser perquè és "progressista" o potser perquè al parlar català ens sembla més proper o un aliat ?
No badem, el temps d'aquesta legislatura s'acaba, i el President Iglesias no ha fet res per a defensar ni l'aragonès ni el català, ha partit les comarques de la Franja segons un nou model comarcal aragonès i ara a més a més brama contra el museu diocesà de Lleida els mateixos arguments que empra la caverna. Es aquest un president "amic" ? Que passarà doncs quan a l'Aragó mani el PP o l'actual alcalde de Saragossa, el Sr. Belloch ?
Si hem de jutjar al Sr. Iglesias pels seus actes, poca cosa o res a fet per a la Franja, i bastant contra la Franja. I pel que fa a l'art sacre de les esglèsies de l'antiga diòcesi de Lleida, potser que des d'aquí donem més veu i deixem parlar i decidir als ciutadans de la Franja i les seves institucions, no ?
http://www.diarisegre.com/opinio.html?id=1365
http://www.racocatala.com/articles/8860
Molt ser de dretes i autodefinir-se con lliberals, però molts encara no han entès la diferència entre compar i robar. Potser perquè estan massa avesats al subsidis i l'espoli ?
(dl, 07 nov 2005 09:27:00 +0000)
Planeta Softcatalà
Queretes (Matarranya) demana una concessió de l'Algars que amenaça el seu futur
franja | 11 Novembre, 2005 22:44
L'Ajuntament d'Arnes demana consens per evitar l'assecament del riu. El riu Algars condueix actualment menys aigua que la sol·licitada per l'Ajuntament de Cretes per abastir la seva població, d'aproxidament 630 habitants. Per tant, si es concedeix el cabal, «l'Algars podria literalment assecar-se». Així de contundent es mostrava ahir el mentre de la Plataforma en defensa de la Terra Alta, Jordi Lluch, davant la voluntat del municipí veí de la comarca del Matarranya. Des d'Arnes, on també s'abasteixen del mateix riu, demanen diàleg i consens per evitar danys irreperables.
En aquest sentit, l'alcalde d'Arnes, Xavier Pallarès, mostrava al Diari un notori malestar després de conèixer la celebració d'una reunió a la seu Departament de Medi Ambient de la Generalitat el passat 20 de setembre entre administració catalana i representants del consistori de la comarca del Matarranya on no havia estat convocat el consistori d'Arnes, «creiem que hi tenim alguna cosa a dir», manifestava Pallarés, «nosaltres també ens abastim del riu, no neguem el dret a Cretes a fer-ho, però cal mirar el volum de les concessions i analitzar si trobem solucions millors».
Cretes ha aconseguit fins ara el permís de l'Ajuntament de Besseit per a captar l'aigua de l'Algars, frontera entre Catalunya i Aragó, dins el seu terme municipal. A través d'una canonada paral·lela al riu conduirïa l'aigua fins al poble de Cretes, amb una conducció propera als 20 quilòmetres de longitud.
La canonada creuaria territori del Parc Natural del Port i de la ribera del mateix riu, declarada Lloc d'Interès Comunitari per la Unió Europea. La principal preocupació entre els membres de la Plataforma de la Terra Alta i l'Ajuntment d'Arnes radica, però, en el volum d'aigua sol·licitada a la Conferència Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per abastir a la població en règim de concessió, 4,53 litres/segon.
I es que segons afirmacions de la plataforma, l'Algars avui, entrada la tardor, no condueix aquest volum d'aigua, «es a dir que si aproven el cabal, el riu es pot assecar, aquest projecte és una animalada, un projecte inviable», assegurava amb contundència un dels seus membres, Jordi Lluch.
Tant la direcció del Parc Natural del Port com l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat han presentat al·legacions mentre la platoforma esperava entrar en contacte amb el consistori d'Arnes per a unificar posicionaments, «però de la nostra petició de reunió, tramesa ara fa dos mesos, encara no n'hem rebut resposta de l'ajuntament», lamentava Lluch.
Arnes ofereix a Cretes l'aprofitament de la canonada i la concessió existent que abasteix la població terraltina, propera a 1 litre/segon, amb la voluntat de compartir serveis i evitar captacions que posin en perill l'existència del riu «per això crec que abans de decidir res, hauriem de seure'ns les parts implicades», expressava Pallarés. La plataforma, al seu torn, favorable a la proposta d'Arnes presenta entre altres alternatives la captació des de l'anomenat barranc d'en Calderer, més proper a Cretes i fora de l'àmbit del parc natural.
Regadiu per a 1.800 hectàrees
Al projecte d'abastament d'aigua potable pel poble de Cretes cal afegir la proposta d'extracció d'aigua de l'Algars per alimentar el sistema de reg de suport als municipis d'Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, que abasta un total de 1.800 hectàrees. El consell d’administració de Regsa ha adjudicat la redacció del projecte per un import total de 186.555 euros.
Un cop denegada l'opció de construir un embassament a la llera del riu, després de certificar la valua ambiental del Port, Regsa proposa l'adequació de diverses basses de reg laterals que derivarien l'aigua sobrant del riu durant el mesos d'hivern per utilitzar- la a l'estiu.
Notícia publicada al Diari de Tarragona
A.Caralt/Arne
acaralt@diaridetarragona.com
Grup d'Estudi i Protecció de l'Ecosistema del Camp
Charla sobre las futuras ayudas al mundo rural
franja | 11 Novembre, 2005 13:42
Rafales
REDACCIÓN / Alcañiz
La Asociación de productores ecológicos del Bajo Aragón (Aproeba) y la Organización para el desarrollo del Mezquín, Matarraña y Bajo Aragón (Omezyma) organizarán el sábado en Ráfales una charla que llevará por título Las ayudas agroambientales en el nuevo programa de desarrollo rural (2007-2013).
El jefe de sección de Medidas Agroambientales del departamento de Agricultura del Gobierno de Aragón, Andrés Ballestín, impartirá esta ponencia, que se celebrará en el Salón del Ayuntamiento de Ráfales a partir de las 16.30 horas.
La charla será una de las actividades del programa de la feria de Recursos Naturales y Medio Ambiente de la localidad. Así el certamen llega con ésta a su undécima edición.
Concurso
En la feria de Ráfales se podrá ver un catálogo con las fotografías que participaron el año pasado en el primer certamen de fotografía sobre Medio Ambiente. La fotografía ganadora es el cartel anunciador del certamen. Este año se ha convocado la segunda edición del concurso.
© 2005 Diario de Teruel. Todos los derechos reservados.
Autorización expresa para su publicación en poblacionpress.com y matarranyadigital.com
La Generalitat pide al Institut d'Estudis Catalans un estudio sobre las piezas en litigio del Museo Diocesano de Lleida
franja | 10 Novembre, 2005 09:58
LLEIDA, 8 (EUROPA PRESS)
La Generalitat ha encargado un estudio técnico al Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre las obras de arte del Museo Diocesano de Lleida que le reclama el Obispado de Barbastro-Monzón.
Dos profesores de la sociedad catalana de estudios históricos son los encargados de asesorar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat en el litigio por las obras que reclama Aragón a la diócesis de Lleida.
Los dos expertos están elaborando un informe desde la visiónhistórica del centenar de obras en conflicto. El IEC es un organismo independiente de la administración, aunque un 60% de su presupuesto lo aporta la Generalitat.
El director del IEC, Salvador Giner, aseguró hoy que "al margen de valoraciones profesionales, se trata de un arte con más características catalanas que aragonesas".
El IEC cuenta con una nueva sede en Lleida, cuyo responsable es el profesor Ramon Sistac, que se estrena con la exposición 'La llengua catalana a l'Aragó' de la Associació Cultural del Matarranya.
Yahoo News
L'inauguració de l'IEC a Lleida
franja | 09 Novembre, 2005 10:05
La Generalitat destina al IEC 26,7 millones para el periodo 2005-2008
LA VANGUARDIA - 09/11/2005
Redacción. BARCELONA
La Generalitat aprobó ayer el contrato programa con el Institut d´Estudis Catalans (IEC) para el periodo 2005-2008, que contempla la inversión de hasta 26,7 millones de euros.
El convenio destaca la voluntad de convertir el IEC en la verdadera academia nacional catalana y de conseguir que sea un referente de los poderes públicos a la hora de realizar dictámenes e informes sobre aspectos estratégicos para el futuro de Catalunya.
Para la Generalitat es imprescindible incrementar la presencia de la entidad en todos los territorios de lengua y cultura catalanas, potenciar la investigación y convertir el organismo en el referente internacional de la cultura catalana.
El contrato también contempla que el IEC avance en el cumplimiento de los compromisos relacionados con la codificación de la lengua catalana para todos los territorios de habla y cultura catalanas. Para ello, se considera necesaria la publicación de la
Gramàtica normativa de la llengua catalana y la coordinación de una red de observatorios de la lengua.
Por otra parte, el IEC abrió ayer una nueva sede en la Universitat de Lleida, cuyo responsable es el profesor Ramon Sistac y que se estrena con la exposición La llengua catalana a l´Aragó.
La Vanguardia
Visió de Túrnez i Sesé sobre el Matarranya
franja | 08 Novembre, 2005 17:10
L'entrevista sencera a Cantautors
Vau començar difonent l'obra d'un poeta ja mort i més aviat poc conegut, Desideri Lombarte, natural de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. Quins van ser els motius d'aquesta elecció?
DANIEL SESÉ - De fet, devem la formació del nostre grup a la proposta de l'Associació Cultural del Matarranya de musicar poemes de Lombarte per a un disc col.lectiu, Una roella al cor. Nosaltres sempre diem col.loquialment que el Desideri, malgrat que ja no hi sigui -va morir a Barcelona, on s'havia traslladat a viure, l'any 1989- és l'autèntic fundador de Túrnez & Sesé perquè, a partir de musicar els seus poemes, es va consolidar el grup. Encara que els fundadors oficials som el Xavier Túrnez i jo mateix, vinculats al Matarranya perquè tenim segona residència en un poblet meravellós que es diu Torredarques.
JESÚS VIDAL - En canvi, jo, la segona residència la tinc a un altre poble del Baix Aragó, relativament a prop del Matarranya: Calanda, on va néixer Luis Buñuel.
DANIEL - En el meu cas, que fins aleshores només m'havia dedicat ocasionalment a la música, començo a treballar tres o quatre poemes de Lombarte. Aleshores, truco al Xavi Túrnez, a qui coneixia des de feia temps. Ell, als anys 80, s'havia dedicat, com a cantant, a la música pop. Li proposo d'iniciar l'aventura i comencem fent concerts ell i jo sols, primer en cercles reduïts. De mica en mica, ens animen a musicar més poemes i veiem que l'invent funciona. A partir d'aquí, truco al Jesús Vidal, amb qui ens havíem conegut amb vint anys quan fèiem el servei militar aquí a Barcelona.
JESÚS - La mili ha de servir d'alguna cosa...
DANIEL - Per l'única cosa que no em penedeixo d'haver-la fet és per aquesta coneixença, que tants bons resultats està donant. Per la resta, va ser un infern. I cal dir que, en aquella època, el Jesús i jo ja havíem fet alguns intents de formar un grup de cançó d'autor.
JESÚS - La llàstima és que aquests intents no van quallar. Entre d'altres motius, perquè no trobàvem el cantant adequat.
DANIEL - Però l'impuls seguia latent. Per tant, vaig convidar el Jesús a una de les actuacions que fèiem amb el Xavi. I, des d'aquella mateixa nit, ja el tenim enganxat.
Quedaven encara dos fitxatges...
DANIEL - Sí, més tard vindrien el Jordi Ruiz i, per últim -a partir de la gravació del segon disc-, la Laia Rius.
Tornem al Matarranya. Com en veieu el redreçament cultural?
DANIEL - Heroic. Pensa que, des de fa anys i panys, són terres que culturalment han estat molt malmeses, molt castigades. Hi és latent un ressentiment contra tot el que significa el fet català fomentat des de les institucions. I no perquè no hi hagi voluntat d'apropament, sinó perquè aquella gent s'ha sentit menystinguda, i el que han parlat tradicionalment ho perceben com una llengua inferior.
Per tal de superar aquesta situació, l'Associació Cultural del Matarranya, pausadament i amb molta intel.ligència, s'ha dedicat a fer una pedagogia que trobo envejable. Ho fa en el sentit que la gent d'aquelles contrades deixi de banda complexos històrics i entengui que disposa d'un patrimoni cultural i lingüístic singular. I això no vol dir, necessàriament, que s'hagin de sentir catalans: són aragonesos de parla catalana, amb la seva identitat específica.
L'Associació, a través d'un gran nombre activitats, ha fet una tasca molt rellevant, també des del punt de vista editorial, i la difusió d'una obra com la de Desideri Lombarte esdevenia clau en aquest sentit. A més, ell no es va limitar solament a escriure, sinó que va ser un dinamitzador cultural de primer ordre.
L'entrevista sencera a
Cantautors
El nuevo multiservicio rural abrirá en enero, con un mes de retraso
franja | 08 Novembre, 2005 15:53
|
Martes, 8 de noviembre de 200
|
Torrevelilla
Las instalaciones contarán con un bar, acceso a internet, cocina y restaurante
M.S.T. / Torrevelilla
El multiservicio rural de Torrevelilla entrará en funcionamiento a finales de enero de 2006. Su puesta en marcha se retrasará un mes más de lo previsto, como consecuencia de las obras de acondicionamiento del centro social (lugar donde se encuentran las instalaciones), según señaló el alcalde, Carlos Martín.
El centro social albergaba hasta el mes de julio pasado (cuando empezaron los trabajos) el único bar del municipio, servicio que, mientras duren las obras, se dispensa en las piscinas municipales.
El bar del centro social se encuentra patas arriba por las obras de remodelación. El inmueble ampliará las instalaciones, de manera que el servicio de cafetería se dispensará en el mismo espacio en que venía realizándose hasta ahora. Pero además, el centro contará con servicio de restaurante, cocina y un nuevo departamento donde se situarán los ordenadores del servicio de internet rural.
Carlos Martín explicó que, por el momento, “internet rural está instalado en una sala del ayuntamiento, pero el problema es que las oficinas sólo están abiertas unas horas durante la mañana”. Con el cambio al nuevo centro, “cualquier vecino podrá conectarse a internet a la hora que quiera, porque el bar está abierto más horas que las oficinas del Ayuntamiento”.
La cocina y el restaurante se construyen en la parte trasera del centro social, que hasta ahora ocupaban una serie de pequeños cuartos que se utilizaban para distintos menesteres. El alcalde señaló que “se ha nivelado la planta trasera con la delantera y eliminado cerramientos”. No obstante, reconoció que si bien estaba previsto terminar las obras en Navidad, “tal y como van los trabajos, es posible que no esté terminado hasta finales de enero del año que viene”.
Por otra parte, el Ayuntamiento también contempla la adecuación del primer piso de la vivienda para construir habitaciones.
Algunos datos
PRESUPUESTO
La adecuación de estas instalaciones costará 250.000 euros al Ayuntamiento
El Consistorio cuenta con una subvención de 100.000 euros del Plan Especial de Teruel; ha solicitado otra cantidad similar a la DPT. La Cámara de Comercio ha comprometido 18.000 euros
SERVICIOS
Las instalaciones contarán con un bar, internet rural y un restaurante
La cocina y el restaurante se situarán en la parte trasera del centro social, para ello, se han echado abajo varios cuartos trasteros y se ha nivelado el suelo a la altura del antiguo bar
PRIMER PISO
El Ayuntamiento contempla la realización de obras en el primer piso
Según señaló el alcalde, Carlos Martín, las obras en la primera planta del inmueble podrían empezar el mes que viene. El Ayuntamiento pretende hacer habitaciones para alquilar
© 2005 Diario de Teruel. Todos los derechos reservados.
Autorización expresa para su publicación en poblacionpress.com y matarranyadigital.com
> El PSOE demana al PP més responsabilitat en el tema dels béns.
franja | 08 Novembre, 2005 15:44
El secretari general del PSOE a la província d'Osca, José Maria Becana, ha acusat al Partit Popular de falta de responsabilitat en la polèmica dels béns religiosos, al defensar el seu retorn a Aragó, mentre que a Catalunya signen convenis per al seu manteniment al Museu Diocesà de Lleida. Becana replicava així les manifestacions que va realitzar dissabte passat en Fraga, el president regional del PP a Aragó, Gustavo Alcalde, en les que acusava al Govern d'Aragó i al seu president, Marcel•lí Iglesias d'excessiva tebior a l'hora d'exigir el retorn dels béns de les parròquies aragoneses que es troba encara al Museu Diocesà de Lleida, i de contradir-se contínuament sobre un possible acord entre els governs aragonès i català.
José María Becana, ha destacat que mentre Gustavo Alcalde feia aquestes manifestacions, a menys de trenta quilòmetres, el PP català signava un acord amb ERC i Convergència i Unió, per frenar la devolució d'aquests béns. Becana ha demanat al PP aragonès més responsabilitat per treballar pels interessos aragonesos i no pels del seu partit.
Vilaweb Fraga
Presentación del libro "Un nombre para ti"
franja | 08 Novembre, 2005 15:42
El viceconsejero de Educación, Cultura y Deporte, Juan José Vázquez Casabona, presenta un libro de carácter divulgativo Un nombre para ti, Un nombre ta tu. Un nom per a tu. elaborado por la escritora Carmen Alcover Pinós y bajo el asesoramiento filológico para el aragonés del profesor de la Universidad de Zaragoza, Jesús Vázquez Obrador, para que los aragoneses y aragonesas sepan qué nombres tradicionales pueden poner a sus hijos.
Dicho índice onomástico se incluye dentro de la campaña informativa del Gobierno de Aragón para que sus ciudadanos y ciudadanas tomen conciencia de la pluralidad lingüística de nuestro territorio.
La lengua referencial de los cerca de mil nombres propios masculinos y femeninos, que componen el libro, es la lengua castellana con su etimología y significado literal o aproximado de los mismos, y sus equivalencias al aragonés y catalán. El libro ofrece en cada página una selección de antropónimos tradicionales- Alejandro, María, Juan…, a tres columnas, una para cada lengua y con tipografía diferente para distinguirlas mejor.
Nombres de nuestra memoria y nuestro pasado. Abundan los femeninos aragoneses, relacionados con nombres de vírgenes halladas en los diferentes dominios lingüísticos: Alodia, Malanca, Ovarra, Sis…Hallamos otros específicamente masculinos en aragonés, Artal, Ibón, Belián y en catalán, Mir e Isarn.
Sin duda, el hecho de elegir un nombre de persona aragonés para nuestro hijo o hija supone arraigar ese nombre a nuestra historia y a la de sus antepasados.
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte os invita a todos a participar en este acto de difusión de nuestro patrimonio lingüístico. Al finalizar los asistentes serán obsequiados con un ejemplar del libro de nuestros nombres tradicionales.
---------------------------------------------------------------------------
ASUNTO: Presentación del libro "Un nombre para ti"
DIA: Martes, 15 de noviembre de 2005
HORA: 19:00 horas
LUGAR: Biblioteca Aragón (Sala Polivalente)
JOSEP GALAN: ESPENTEJANT LA FRANJA
franja | 07 Novembre, 2005 22:43
EXEMPLE DE LIDERATGE I AMOR A LA LLENGUA
Allà on es treballa en bé del català i de la Franja de Ponent, hi acabaves trobant en un moment o altre en Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005). I, a més, t'etzibava: «sobre la llengua i cultura, parla'm sempre en positiu».
La seva és una generació que va créixer sense saber el nom de la llengua que parlaven a casa i al carrer. El dia que no va tenir cap dubte que l'accent fragatí era un accent català, també va haver d'assumir que hi ha paraules
maleïdes: «acceptar que parlàvem català implicava l'apel·latiu de traïdor i apòstata». Això el va marcar. Però encara el marcaria més adonar-se que a la Franja «encara hi ha gent a qui els pareix bé que la cultura continue fent-se en castellà». I de ser un xiquet educat en la por del franquisme va passar a ser un dels activistes amb més empenta del Baix Cinca: «A més de ser una persona entranyable, a Fraga la seva és una opinió és molt respectada», m'explicava un periodista fragatí. Ara que ens ha deixat, amb només 57 anys, ningú posa en dubte que havia esdevingut un referent de la cultura catalana en aquests topants. Ser fill de pare castellà (la mare era
fragatina) en cap moment va fer trontollar la seva catalanitat. Aquest detall contrasta amb el fet que el líder a Fraga de l'anticatalanisme visceral és fill de pare català del Principat i de mare fragatina.
Aquesta tardor fa un any que Josep Galan va deixar la presidència de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, entitat que havia dirigit durant 18 anys. Paral·lelament, Galan és autor de nombrosos estudis lingüístics centrats en la vila de Fraga. Segons va deixar escrit: «Si la meua consciència política em va portar a les lluites pels nostres drets, la meua consciència de filòleg em va portar al camp de la recuperació». Fruit de la seva recerca van aparèixer llibres d'àmbit local sobre els refranys, les motades, les cançons populars. Modismes i frases fetes de la parla de Fraga (IEBC, 2003), és el darrer dels treballs que va actualitzar amb motiu d'una reedició. Darrerament preparava un nou llibre sobre el parlar de Vilella de Cinca.
El Galan que vaig conèixer ha estat un home tan inquiet com agradable i generós. Però sobretot un gran conversador. Tot i ser un home ocupat amb més d'un projecte, difícilment et responia: «vaig molt enfeinat». Ans al contrari, fàcilment t'entaulaves amb ell per fer el cafè o te n'anaves tot xino-xano a fer un tomb vora les hortes de Fraga. Com els vells erudits, no li feia res dedicar-te llarges estones.
Escrivint una columna mensual a la revista Temps de Franja, va demostrar gaudir d'un bon sentit de la mordacitat. I és que arran l'aparició d'uns adhesius, que deien "En español, por favor: Fraga no es Cataluña", al damunt d'uns cartells en català, hi apuntava: «Els fatxes d'ara ja no són com els d'abans. Aquells sí que eren autèntics. Et sentien parlar en català i t'engegaven un "En español! que está usted en España!". Tot amb una barreja de veu entre aiguardentosa i legionària, que et deixava aco...ngoixat. Els fatxes d'ara t'ho demanen "por favor", amb educació».
Galan ens ha abandonat sense haver vist acomplerta una de les seves màximes
il·lusions: la cooficialització del català a la Franja de Ponent, un dret bàsic que ni en democràcia l'Aragó socialista no respecta. A banda de la seva obra escrita, el mèrit d'aquest fragatí il·lustre és haver estat sempre al peu del canó en la lluita per la dignificació del català. El seu ha estat un bon exemple de lideratge i d'amor incondicional per la llengua. El millor dels homenatges que li podem retre és agafar la torxa que ell mai va deixar apagar.
QUIM GIBERT, ensenyant
El Triangle, 7-11-05
Pregunta de CHA sobre la llei de llengües a Marcelino Iglesias
franja | 07 Novembre, 2005 13:12
Pregunta al President del Govern d'Aragó formulada al Ple del 29 de setembre
TA LA MESA DE AS CORTES D’ARAGÓN:
O Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), d’alcuerdo con o estatuezito en o articlo 193 de o Reglemento de as Cortes d’Aragón, formula a o Presidén de o Gubierno, ta ra suya respuesta oral debán de o Pleno, a siguién Pregunta respeutibe a o Proyeuto de Lei de Luengas d’Aragón.
PREGUNTA
¿En qué calendata ba a remitir Busté ta ista Cambra un Proyeuto de Lei de Luengas d’Aragón, que premita cumplir con o mandato legal de furnir “a bastida churidica espezifica ta reglar a cofizialidá de l’aragonés y de o catalán (...), asinas como a efeutibidá de os dreitos de as respeutibas comunidaz lingüisticas”?
En o Palazio de l’Aljafería, a 26 de setiembre de 2005.
A LA MESA DE LES CORTS D’ARAGÓ:
El Grup Parlamentari Chunta Aragonesista (CHA), d’acord amb l’establert a l’article 193 del Reglament de les Corts d’Aragó, formula al President del Govern, per a la seva resposta oral davant el Ple, la següen Pregunta relativa al Projecte de Llei de Llengües d’Aragó.
PREGUNTA
¿En quina data remetrà Vostè a aquesta Cambra un Projecte de Llei de Llengües d’Aragó, que permeteixi acomplir amb el mandat legal de proporcionar “el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès y del català (...), així com la efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques”?
Al Palau de l’Aljafería, a 26 de setembre de 2005.
A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:
El Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 193 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Presidente del Gobierno, para su respuesta oral ante el Pleno, la siguiente Pregunta relativa al Proyecto de Ley de Lenguas de Aragón.
PREGUNTA
¿En qué fecha va a remitir Usted a esta Cámara un Proyecto de Ley de Lenguas de Aragón, que permita cumplir con el mandato legal de proporcionar “el marco jurídico específico para regular la cooficialidad del aragonés y del catalán (...), así como la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas”?
En el Palacio de la Aljafería, a 26 de septiembre de 2005.
O Portiaboz/ El Portaveu/ El Portavoz
Chesús Bernal Bernal
Como dijo Carod al Rey - José Bada
franja | 06 Novembre, 2005 22:45
El Periódico de Aragón
Les Terres de l'Ebre fan un homenatge a l'escriptor Jesús Moncada
franja | 05 Novembre, 2005 12:07
DISSABTE, 05/11/2005 - 08:50h
S'hi llegiran alguns dels seus contes
Els Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre homenatjaran avui l'escriptor Jesús Moncada amb un acte a Tortosa. Dos actors amb arrels a les Terres de l'Ebre, Sílvia Sabaté i David Bagés, faran una lectura de contes de Moncada a partir de dos quarts d'una del migdia als Reials Col·legis de Tortosa. També hi parlarà l'escriptor Andreu Carranza i el director dels Serveix Territorials, Andreu Carranza.
Vilaweb
Déjenme ser aragonesa - Susanna Barquín
franja | 05 Novembre, 2005 11:51
Heraldo de Aragón, 4 de novembre de 2005
Aragón Oriental - Hipòlit Solé
franja | 04 Novembre, 2005 18:18
Heraldo de Aragón, 03 de novembre de 2005
Ciuraneta demanarà compensacions si ha d'entregar l'art del Diocesà
franja | 04 Novembre, 2005 16:32
El nou disc de Mallacán té una cançó en català
franja | 04 Novembre, 2005 16:14
O diya 15 d'iste mes será en as botigas o nuebo (e millor) disco d'a millor colla d'Aragón, con 12 cantas, 11 en Aragonés e 1 en Catalán, o suyo tetulo ye PAÍS ZIERZO.
Merca o tuyo disco ascape!!
http://www.mallacan.org/
Lo català a la Franja fa anys
franja | 04 Novembre, 2005 11:40
Lo mes de novembre de 2004 “Lo català a la Franja” va incloure el sistema de notícies i informacions amb un bloc de Balearweb. Des d’aleshores, la web de “Lo català a la Franja” ha consolidat l’actualització diària de la web i ha incorporat més documents. Va començar amb els atacs al Consell Social de la Llengua de Benavarri i ha acabat amb un allau de notícies sobre l’ordre vaticana de traspàs de les obres de la Franja de Lleida a Barbastre. Enmig, diverses promeses del PSOE d’una Llei de Llengües més aturada que mai, diferents projectes que recuperen les relacions de la Franja amb els territoris de llengua catalana i poden ajudar a mantenir la llengua amb totes les polítiques lingüístiques que obstaculitzen el seu desenvolupament, com la Taula de la Sénia o els acords entre els governs d’Aragó i Catalunya. Recull de notícies: (Segueix)
Retroenllaços (0)