Els representants de Ciutadans per Catalunya que van fer referència a la frontera adminsitrativa entre Catalunya i la Franja el dissabte passat a Barcelona apareixien amb una errada a la notícia. La representant de Lleida ss diu Maite Nolla Sancho. El nom que donava l'e-noticies ahir, Magda, està equivocat. A la foto, apareix a l'extrema dreta.

El Periódico de Aragón 07/03/2006

El Partido Popular de Aragón consiguió el pasado fin de
semana recabar el apoyo del secretario general del partido,
Ángel Acebes, para exigir a Cataluña el retorno de los
bienes eclesiásticos que siguen en Lérida a pesar de que
una orden vaticana ordena que sean devueltos a sus
parroquias de origen, de la actual diócesis de Barbastro-
Monzón. Acebes y la presidenta de la Comunidad de
Madrid, Esperanza Aguirre firmaron las hojas llevadas por
el PP regional a la convención nacional que se celebró en la
capital española el fin de semana pasado, y en la que se
consiguieron 2.800 apoyos más. Esta formación política
continuará con la recogida de firmas que persigue la
devolución de los bienes. Hasta el momento, en Aragón se
han recogido 65.000 firmas, de las cuales 16.000
pertenecen a la provincia de Huesca. Por otro lado, el PP ha
iniciado los preparativos para organizar el programa que se
desarrollará, el próximo 26 de marzo, en Roda de Isábena.
Se trata de una jornada que se enmarca en la campaña que
este partido está llevando a cabo en su lucha por la
devolución del patrimonio artístico a Aragón. Está jornada
tendrá un carácter reivindicativo y cultural y a él irán
diferentes personalidades de la cultura.

La Mañana, 7 de març

• L'Associació de Museòlegs de Catalunya avala que el Museu Diocesà de Lleida tingui una seu a la Franja de Ponent
• Tempesta política per l'art sacre de Lleida
• Acudit gràfic
• La Junta de Museus de Catalunya defensa la unitat dels fons del Museu Diocesà de Lleida
• La Junta de Museus abona la unitat del Museu Diocesà, però amb diverses seus
• El govern aragonès no atèn a raons
• Eugeni Casanova farà un llibre sobre el litigi de l'art del Museu Diocesà de Lleida
• L'espanyol Elías Yanes, impulsor de la segregació de la diòcesi de Lleida i de l'espoli del Museu Diocesà, acusat als tribunals per lladre d'art
• El museu i la senyora Tura
• Espoli al Museu de Lleida

http://museudiocesa.blogspot.com/          

"Ciutadans de Catalunya", nace como nuevo partido político en un acto celebrado en el teatro Tívolí de Barcelona

- La representate de LLeida, finalizo su intervención deseando que "Almacellas no sea una frontera"-

FD Al grito de "Viva la igualdad, viva la libertad y viva los ciudadanos", Ciutadans de Catalunya inició ayer su proceso constituyente como partido con un acto en el teatro Tívoli de Barcelona. Y lo hizo fijándose un primer objetivo. "Tenemos que conseguir que el Estatut salga inservible del referéndum", dijo el periodista y escritor Arcadi Espada, además de llamar a devolver el nacionalismo catalán "a la alcoba, junto al crucifijo, de allí de donde no debió salir". Su discurso, uno de los más aplaudidos por un teatro lleno hasta la bandera, fue el colofón a casi dos horas de intervenciones. Abrió fuego el escritor Ignacio Vidal Folch, quien, en uno de los vídeos que se proyectaron, abogó por la "desinfección del virus nacionalista". "Creíamos que se acabó con Franco, y renació con mucha más violencia". Una comparación, la de la Catalunya actual con el franquismo, recurrente a lo largo de todo el acto. Casi tanto como las referencias al "periodo nacionalsocialista" que, a juicio de los asistentes, se inauguró con la llegada del tripartito. También Francesc de Carreras, catedrático de Derecho Constitucional,aseguró que el Estatut "tiene que ser objeto de rechazo". "Ciudadanos de Catalunya, ya estamos aquí. Ya estamos aquí, en el Tívoli", clamó, parafraseando el "Ja sóc aquí" de Tarradellas. Especialmente reivindicativos fueron los discursos de los ocho representantes de las 39 agrupaciones territoriales que ha constituido el nuevo partido. La ovación se la llevó Maite Nolla, de Lleida, con su relación de las "mentiras que forman parte del victimismo nacionalista". Entre ellas se encontraban el Estatut - "lo peor que le puede pasar a Catalunya"-, o las selecciones catalanas - "una chorrada"-. El filósofo Fernando Savater protagonizó la intervención más breve, pero también la única que levantó al público de sus asientos. Savater expresó su "admiración" y su "envidia" por la iniciativa. "ETA asesina para que en el País Vasco no haya esto que hay aquí", concluyó. También fugaces, pero constantes, fueron las apariciones de Albert Boadella: disfrazado de mosso d´esquadra, el actor se encargaba de abastecer de agua a los ponentes. El proceso constituyente de Ciutadans de Catalunya concluirá en los primeros días de junio y se convocará entonces el primer congreso.

Franja Digital

dilluns, març 06, 2006

Cabdell ciutadà

http://rimat.blogspot.com/2006/03/cabdell-ciutad.html

Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras 4:43 PM  

L'escriptor publica 'A peu per Aragó', el seu 18è llibre de viatges, en què mostra la realitat "com si fos ficció"

El model Espinàs

Jordi Capdevila

"Amb 18 llibres de viatge he creat un model que la gent pot llegir pensant en un gènere propi narratiu", explica Josep Maria Espinàs, que acaba de treure A peu per Aragó. El Somontano, a l'editorial La Campana. L'escriptor afegeix que el motllo de tots els llibres dels seus viatges a peu pot semblar igual però en cada un "fabrico una cosa diferent". És com un plat cuinat, que "sempre ens sembla igual, però cada guisat no té el mateix gust".

I tot perquè Espinàs en els seus últims llibres aplica a la realitat tècniques novel·lístiques. "Faig un gènere narratiu que permet veure com es manifesta la vida", assegura. Un gènere en què "no hi ha ficció ni m'invento res, només m'invento la manera d'expressar-lo". I com que alguns personatges del llibre "són de novel·la, intento que la gent llegeixi coses reals que semblen de ficció". Es tracta de "restituir a la realitat la seva dimensió novel·lesca, perquè la vida real està plena de personatges que semblen de ficció, d'escenes teatrals i seqüències cinematogràfiques".

Espinàs ha escollit l'Aragó per al seu últim viatge perquè, si bé havia viatjat per la Franja de Ponent, no coneixia la de parla castellana. Un altre motiu: Sebastià, que acompanya Espinàs en tots els viatges, és fill de la comarca i "ens ha permès recuperar la seva infància, la seva vida". Primera sorpresa del viatge: "És una zona on es parla castellà però hi ha moltes expressions catalanes". Una altra sorpresa: és un lloc molt despoblat que s'està poblant ara de joves catalans, que cerquen la pau del món rural. A més, en aquest viatge Espinàs ha fet més reflexió. "Quan parlo amb la gent, explico el que em diuen i el lector ja ho pot interpretar, perquè les persones parlen per elles mateixes, però en canvi faig moltes més reflexions sobre el paisatge", diu Espinàs.

L'autor pensa "que és més probable que possible que aquest sigui el seu darrer llibre de viatges", perquè "d'aquí a una setmana faig 79 anys". No obstant, li agradaria acabar la sèrie a Catalunya, on la va començar fa 50 anys, però creu que ara "no queda gairebé cap zona que conservi forma de vida natural".

La presentació del llibre també va ser diferent: desbordada d'emoció. I és que l'editora Isabel Martí, que també acompanya Espinàs en els seus viatges a peu, es va desfer en elogis al seu mestre, "que és únic; no té paral·lel en el país". Espinàs ha publicat uns 80 llibres "i cap no baixa de 10.000 exemplars" i cada llibre nou "m'atrapa més". I va afegir que els llibres de viatges a peu són irrepetibles. "D'aquí a 50 anys seran els llibres que explicaran l'època en què es van fer", assegura.

http://www.avui.cat/avui/diari/06/mar/03/161492.htm

El Periódico de Aragón 03/03/2006

Casi a hurtadillas, en el Congreso también se habla de los
bienes eclesiásticos de Aragón. Lo sacó a relucir el diputado
de CHA, José Antonio Labordeta, en una interpelación al
decir que desaparecía el matadero de Berbegal como años
atrás el frontal de San Salvador, que se fue a Lérida. Días
después, Grau, diputado de CiU le respondió también sin
venir a cuento y justificó el traslado de la obra ya que así
se ha podido preservar y exhibir. Lo malo es que Labordeta
ya no podía replicar sobre los mataderos --el tema central--
y se quedó sin responderle.

http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/03_mar/b9930.pdf

La mañana 03/03/2006

La reintroducción del oso en el Pirineo, un viaje con el
Transiberiano o la presencia de los almogávares en Grecia
son algunos de los temas que ha abordado Eugeni
Casanova. Pero el periodista leridano tiene previsto añadir
otro libro a su currículum y en esta ocasión el protagonista
será el Museu Diocesà y el largo litigio que ha soportado
esta entidad museística desde que Roma segregó la
diócesis de Lleida.
El relato de Casanova arrancará con la segregación del
obispado de Lleida y todo lo que ha comportado este
proceso en una narración que incluirá toda la cronología de
los hechos. La descripción de las personas que han
intervenido en este proceso centrará gran parte de la obra.
Desde el ex ministro de Justica Juan Alberto Belloch,
encargado entonces de las relaciones con la Iglesia, hasta
la Conferencia Episcopal, los nuncios y el Vaticano,
Casanova explicará qué papel han jugado cada uno de ellos
en este largo litigio.
El Vaticano
En el caso del Vaticano Casanova centrará su atención en el
prefecto de la Congregación de Obispos, el cardenal Re,
puesto que fue esta congregación la que emitió el último
decreto que obliga a disgregar el Diocesà. La Secretaria de
Estado y todas las personas que forman parte de las
relaciones entre el Vaticano con España, como Angelo
Sodano o Eduardo Martínez Somalo, también centrarán la
atención del libro que prepara Casanova. En última
instancia, el periodista leridano también hablará de las
distintas comisiones que nombró el nuncio para zanjar este
litigio –la última fue recusada por Lleida– y del
nombramiento de Silverio Nieto como juez ejecutor, en
cuyas argumentaciones se basó el último decreto de la
Congregación de Obispos que obligaba a disgregar el Museu
Dicesà en 30 días.
Casanova está pendiente ahora del proceso que jugará el
Govern en este asunto, puesto que asegura que cuando la
Generalitat catalogó las obras en 1993 sabían que se puede
La mañana 03/03/2006
descatalogar las piezas sin la autorización de todos los
miembros del Consorci, mientras que cualquiera de las
partes puede recurrir cuando lo considere oportuno.
El periodista también dijo que esta decisión del Govern
estuvo a exposición pública y que nadie alegó al respecto
cuando era el momento de hacerlo.

Hem actualitzat el web del CEL:

http://www.alcanar.com/entitats/cel/

Si voleu veure només les novetats, cliqueu aquí:

http://www.alcanar.com/entitats/cel/notnovetatsdelweb.htm


Fins aviat


--
CEL. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC

c. Bon Matí, 15
43530 ALCANAR
tel.: 977 73 20 65
fax: 977 72 01 73
e/a: locel@tinet.org
http://www.alcanar.com/entitats/cel/

La Mañana 04/03/2006

La comisión ejecutiva de la Junta de Museus de Catalunya,
un organismo consultivo en temas de arte, aprobó el
viernes un documento en el que aboga por el “necesario”
reconocimiento de la unidad de colección del Diocesà,
apuesta por la cogestión de las obras en litigio y avala la
existencia de diversas sedes museísticas. ��
El director general de Patrimoni, Francesc Terrats, que
también es presidente de la Junta de Museus, explicó que
“todo indica” que la decisión que finalmente tome la
consellera de Cultura sobre la cuestión del Diocesà se
fundamentará en los dictámenes encargados a entidades
como la Junta de Museus o el Institut d’Estudis
Catalans. En este sentido, Terrats apuntó que la Junta de
Museus ya informó favorablemente en 1997 de la inclusión
de las obras en litigio al catálogo de patrimonio cultural de
la Generalitat.
En un documento muy abierto que no entra en una de las
cuestiones fundamentales del litigio –la ubicación de las
obras–, la Junta de Museus dice que se tiene que reconocer
la unidad de colección como un patrimonio que explica “los
contextos históricos de unas parroquias y comunidades con
fuertes vínculos de unión y entendimiento a lo largo de
siglos”.
De todas formas, el documento apunta que la unidad de
colección “es compatible” con la existencia de diversas
sedes museísticas en el marco territorial del antiguo
obispado de Lleida (dividido ahora entre Catalunya y
Aragón) “siempre que estas sedes reúnan las condiciones
técnicas apropiadas” y estén de acuerdo con un discurso
que explique la historia común de la diócesis. El tercer
punto del documento de la Junta de Museus abre la puerta
a un acuerdo que “promueva la gestión conjunta” del
patrimonio en litigio. Para tal fin, la entidad afirma que será
necesaria la creación de un “ente superior de cooperación”
–sin definir la fórmula de patronato u otro tipo de entidad–
que pueda establecer “políticas y planes de actuación
comunes” en torno a la colección. La Junta de Museus
La Mañana 04/03/2006
también recomienda una “especial sensibilidad” hacia las
poblaciones de la Franja para que “se beneficien” de la
acción de este ente.
Francesc Terrats dice que este documento pretende dar la
“máxima amplitud” a los espacios de colaboración que se
acuerden entre ambos territorios, aunque reconoció que se
trata de un texto totalmente “abierto”.
Respecto al hecho de que Aragón también tiene
catalogadas estas piezas –como Catalunya–, Terrats
comentó que esta circunstancia no tiene por qué ser un
problema, sino que aseguró que “refuerza” la coordinación
y gestión de estos bienes. En este sentido Terrats apuntó
que tiene absoluta confianza en la “lealtad” de ambas
partes respecto al acuerdo al que se llegue.

http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/03_mar/b9943.pdf

Catalogades Les obres estan incloses al Catàleg de Patrimoni Cultural

enfrontament · Maragall vol lliurar les obres del Museu Diocesà a l'Aragó, mentre que CiU i ERC s'hi oposen màxima tensió · El govern ha de prendre una decisió abans del 30 de març

Francesc Puigpelat

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (CiU), afirma de forma taxativa: "No permetrem que les obres d'art sacre del Museu Diocesà vagin a l'Aragó, per més que ho vulgui Maragall". Per la seva banda, ERC anuncia que el 17 de març la plana major del partit, amb Josep-Lluís Carod-Rovira al capdavant, farà una visita ben solemne al Museu Diocesà de Lleida. I CiU i ERC estudien una iniciativa parlamentària per aquest tema.

Aquests són tres botons de mostra del caire que va prenent la polèmica entorn del possible lliurament a l'Aragó de 92 peces d'art sacre que són a Lleida des de fa més d'un segle. El que va començar el 1998 com un embolicat procés de dret eclesiàstic està derivant cap a una gran tempesta política. I tot en un ambient de màxima tensió: la data límit és el 30 de març. Aquell dia, la Generalitat ha de decidir si autoritza el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, que lliuri les peces al bisbat de Barbastre-Montsó, tal com li demana el Vaticà.

El tro que va anunciar la tempesta és la carta que el 23 de gener passat Pasqual Maragall va remetre al president d'Aragó, Marcelino Iglesias, on anunciava la decisió de lliurar les obres d'art de Lleida. El president de la Generalitat va reiterar aquesta decisió en el curs d'una entrevista a TV3. La intervenció de Maragall (maragallada?) es produïa cinc dies després d'un acord entre totes les parts presents en el Consorci del Museu (inclosa la conselleria de Cultura) en què hi havia un compromís per conservar la unitat museística i buscar fórmules de col·laboració amb l'Aragó. Isidre Gavín explica: "Maragall va dinamitar un acord a què havíem arribat totes les parts".

La iniciativa de Maragall no s'ha vist gens bé des d'alguns àmbits lleidatans, que han creat l'associació Amics del Museu, i han engegat la campanya "Salvem lo Museu", amb un "lo" molt local i ben visible, que recorda el "Salvem lo riu" de la lluita contra el transvasament de l'Ebre.

 
Els límits entre jurisdiccions

La clau del problema és en els límits entre la jurisdicció eclesiàstica i la civil. D'ençà que el procés va començar el 1998, totes les resolucions han estat dictades per instàncies eclesiàstiques. El Vaticà ha donat en tot moment la raó a la diòcesi de Barbastre-Montsó, que reclama les obres. Diverses fonts afirmen que el tracte de favor del Vaticà al bisbat de Barbastre no és aliè al fet que va ser el lloc de naixement del fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer.

Ara bé: cal remarcar que el dret canònic no pot aplicar-se com si res en unes peces d'art que estan catalogades per la Generalitat i, per tant, protegides per la llei de Patrimoni Cultural Català del 1993. Amb la llei a la mà, les obres no poden sortir de Catalunya. El Vaticà pot dir missa (i mai s'ha utilitzat millor l'expressió), però les peces no es mouran de Lleida si no és amb el consentiment de la Generalitat i del Consorci del Museu.

La decisió final, per tant, ha de ser política. I, per tant, els diferents partits hi han de dir la seva. Maragall ha encarregat al secretari de Presidència, Ramón García-Bragado, que gestioni tot aquest afer. Però les 92 obres d'art no es poden descatalogar d'un dia per l'altre. Encara més: si es provés de fer-ho, qualsevol entitat o particular que hi tingués interès podria recórrer-hi, cosa que provocaria un llarguíssim reguitzell de processos judicials.

La Generalitat, doncs, ha d'actuar buscant altres fórmules. Segons fonts d'Amics del Museu, la proposta que el govern pretén tirar endavant per lliurar les obres a l'Aragó és la posada en marxa d'una comissió gestora conjunta entre el Museu de Lleida i el de Barbastre. Un cop creada, es faria un "canvi d'ubicació" (és a dir, el trasllat a l'Aragó) de les obres en litigi, però sense necessitat de descatalogar-les.

Aquesta operació, en tot cas, hauria de ser aprovada pel Consorci del Museu Diocesà, que té cinc membres i divisió de forces. Dos membres (Diputació de Lleida i Consell Comarcal del Segrià) estan controlats per CiU i són contraris a la cessió. Dos membres més (Ajuntament de Lleida i Generalitat) estan en mans del PSC, i no s'han manifestat encara de manera clara. L'AVUI no ha aconseguit parlar ni amb la consellera de Cultura, Caterina Mieras, ni amb el delegat territorial de Lleida, Antoni Llevot. Pel que fa a l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, s'ho haurà de pensar bé abans de votar la cessió de les obres a l'Aragó, a un any vista de les eleccions municipals.

El cinquè membre és el bisbat de Lleida, amb el bisbe Ciuraneta al capdavant. Ciuraneta deu obediència als dictàmens del Vaticà, però sempre ha estat obertament partidari que les obres restin a Lleida.

 
El "tripartit diocesà"

Fins i tot el PP s'ha mostrat contrari a la cessió de les obres. El desembre passat es va constituir a Lleida el que es va anomenat el "tripartit diocesà", a la foto del qual apareixien els diputats Josep Pont (CiU), Carmel Mòdol (ERC) i Jordi Montaña (PP). Els tres partits es comprometien a preservar la unitat del Museu Diocesà i a establir mecanismes de col·laboració amb la Franja de Ponent. El PSC no va subscriure l'acord. Segons Carmel Mòdol, els tres partits mantenen les mateixes posicions que aleshores. I es poden fer encara passos més enllà. "No descartem tirar endavant alguna iniciativa conjunta entre ERC i CiU al Parlament de Catalunya per aquest tema", explica Mòdol. Qui sap. El que va separar l'Estatut, potser el Diocesà de Lleida pot tornar a unir-ho.

L'afer de l'art sacre de Lleida es barreja sovint amb el dels papers de Salamanca. Diverses fonts afirmen que Maragall té molta pressa per tornar aquestes obres perquè són la torna per la devolució dels papers de Salamanca i per l'aprovació de l'Estatut. El PSOE a Madrid, el PSOE a l'Aragó i el PSC a la Generalitat: tot lliga i es fa l'intercanvi de cromos.

També s'han fet interpretacions en el sentit que, de la mateixa manera que Salamanca ha tornat els papers, Lleida hauria de tornar les obres d'art. Però la veritat és que es tracta de dues realitats molt diferents. Les peces del Museu Diocesà de Lleida no van ser robades ni espoliades a punta de pistola. Van ser comprades o permutades pel Josep Messeguer, que va ser bisbe de Lleida entre el 1890 i el 1905. Dos exemples. El retaule major de Saidí, del 1495, s'havia habilitat com a porta (conserva encara el pany), i Messeguer el va comprar per 3.000 rals. Un retaule d'Alins que servia de confessionari, el bisbe el va permutar per un confessionari nou. A més, Messeguer va fundar amb aquestes obres d'art un museu, el segon d'Espanya d'aquest tipus. Era l'any 1893!

Les peces en conflicte fins i tot tenen títols de propietat perfectament legals. Segons fonts jurídiques, si el litigi per la propietat de les obres es fes per la via civil, es resoldria fàcilment a favor de Lleida. Ara bé: tot el litigi s'ha portat fins ara en tribunals eclesiàstics.

L'arrel de la polèmica és al 15 de juny del 1995, quan la Santa Seu va decretar la modificació dels límits de la diòcesi de Lleida i va ordenar que s'annexionessin 111 parròquies a la veïna aragonesa, que va passar a denominar-se Barbastre-Montsó. Les parròquies segregades eren majoritàriament de la Franja de Ponent, zona de l'Aragó de parla catalana. Com a conseqüència de la segregació va sorgir el conflicte de les obres d'art del Museu Diocesà, moltes de les quals procedeixen de parròquies que, ara, pertanyen al bisbat de Barbastre-Montsó. El 29 de juny del 1998, el nunci Lajos Kada emetia un decret que deia: "El patrimoni artístic procedent de les parròquies desmembrades que es troba actualment a Lleida hi és a títol de dipòsit, i no de propietat, mentre la diòcesi de Lleida no demostri el contrari. Per això, cal que sigui retornat".

A partir d'aquí, va començar un llarg calvari de recursos del bisbat de Lleida, que trobava el Vaticà escassament receptiu a les seves tesis. El bisbe Ramon Malla ho va provar. El seu successor des del 1999, Francesc Xavier Ciuraneta, va ser molt més enèrgic. Ciuraneta va obrir l'arxiu episcopal als investigadors i el 2002 es va descobrir que les peces reclamades per Barbastre tenien títols de propietat. Però tampoc no va servir de gran cosa davant del "frontó" de Roma. Segons Josep Casanova, representant legal del bisbat, el darrer esglaó del llarg contenciós jurídic és un decret del cardenal Giovanni Battista Re, del 8 de setembre del 2005, que demana al bisbe Ciuraneta que lliuri les peces a Barbastre. El bisbat de Lleida ha contestat que, abans de fer-ho, ha de demanar permís a la Generalitat i al Consorci del Museu. I en aquest punt ens trobem ara: el govern ha de prendre una decisió abans del 30 de març.

 
Sense sentència ferma

Tanmateix, en tot el cas encara no hi ha cap sentència ferma. Només hi ha hagut un decret administratiu del cardenal Re. El bisbat de Lleida ja ha presentat al·legacions per la via contenciosa administrativa, i té previst fer-ho en breu per la civil, al Tribunal de la Rota. Eugeni Casanova, portaveu d'Amics del Museu, mostra la seva perplexitat davant d'aquest fet: "És extraordinari que el govern de la Generalitat, que és aconfessional i d'esquerres, vulgui fer passar per davant de qualsevol altre argument un decret (que no és ni tan sols sentència ferma) que només té validesa en l'àmbit eclesiàstic, i no en el civil".

En el cas que el govern decidís autoritzar el lliurament de les obres a l'Aragó, hi hauria la possibilitat d'obrir la via civil. Isidre Gavín afirma: "Si la Generalitat encara no ha lliurat les obres a l'Aragó, és perquè la Diputació amenaça de portar-la als tribunals per frau de llei".

 http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?http://www.avui.cat/avui/diari/06/mar/05/161919.htm

---

La Mañana, 1 de març

La Mañana, 1 de març

Bon Dia, 3/3/06

 
La celebración en el Tío Jorge

La vecinos exigirán que los edificios de la muestra sean de uso social después. Los jóvenes de CHA pedirán mañana el retorno del "patrimonio aragonés emigrado".

• EL PERIÓDICO (04/03/2006)

Celebración de la Cincomarzada, el pasado año. Foto:EDUARDO BAYONA

Día de fiesta, día de reivindicaciones. Grupos vecinales y políticos quieren aprovechar la festividad de la Cincomarzada en el parque del Tío Jorge para hacer llegar a la ciudadanía los diferentes mensajes que se quieren trasmitir, entre ellos, los relacionados con la Expo o los bienes de la Franja. Entre bocado longaniza y trago de vino los diferentes agentes sociales aprovecharán para mostrar sus puntos de vista durante toda la jornada. Un buen lugar, ya que se aseguran una gran asistencia con total seguridad.

Este año se han inscrito 72 grupos entre partidos políticos, asociaciones, sindicatos, peñas... Convirtiendo, de nuevo, la Cincomarzada en un lugar de encuentro social. Mañana los jóvenes de Chunta Aragonesista, Chobentú, dedicarán la jornada festiva para poner en marcha la campaña que pide la devolución de los bienes de la franja y los documentos aragoneses que se encuentran en el archivo de Salamanca. Para ello, repartirán hasta 10.000 pegatinas que, en clave de humor, exigen la vuelta del patrimonio.

El PAR, por su parte, aprovechará el día de mañana para dedicar unos minutos al los medios de comunicación. Los altos cargos del partido, como José Ángel Biel, vicepresidente del Gobierno de Aragón, Alfredo Boné, consejero de Medio Ambiente, o Javier Allué, portavoz del grupo en las Cortes, se acercarán hasta el parque del Tío Jorge donde tratarán los temas de la actualidad aragonesa.

Los vecinos, representados por la Federación de Asociaciones de Barrios de Zaragoza (FABZ), se unirán a la jornada bajo el lema Por una post Expo social. Un slogan que respaldan el resto de asociaciones que participarán en la Cincomarzada. La federación repartirá 15.000 pegatinas y 10.000 trípticos, y a las 13.00 horas, Miguel Ángel Mallén, presidente de la FABZ, leerá el tradicional pregón reivindicativo. La federación propondrá que los pabellones tengan usos ciudadanos cuando termine la muestra.

Incluso el comité de empresa de Ono asistirá al parque del Tío Jorge mañana. Quieren denunciar su situación durante la celebración de esta fiesta, ya que según ha estimado, la empresa podría prescindir de hasta veinte trabajadores en Zaragoza.

Entre las novedades de este año, el ayuntamiento destaca la presencia de la campaña de limpieza Mima Zaragoza. Además de facilitar información sobre esta campaña de concienciación, se repartirán 6.000 ceniceros de bolsillo, así como más de 1.000 bolsas de basura entre las asociaciones, colectivos y aquellas personas que lo soliciten.

Respecto a la organización de la infraestructura en el parque se van a instalar 100 servicios públicos. Y está previsto un amplio dispositivo de seguridad y limpieza.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=235226

L'Insitut d'Estudis Catalans va aprovar ahir mateix la incorporació d'Artur Quintana a la Secció Filològica. Fins ara, Artur Quintana s'havia destacat per l'estudi del català a la Vall del Mesquí (Matarranya) i per diferents estudis sobre les parles de transició entre el català i l'aragonès a la Ribagorça. Actualment era professor a la Universitat de Heidelberg i presidia la Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa l'associacionisme i centres d'estudi de la Franja. Amb l'Artur Quintana ja són dos els membres de la Franja de la Secció Filològica, juntament amb el Ramon Sistac. Informació de l'IEC Els nous membres Més informació sobre Artur Quintana

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• La literatura catalana, en 4.000 entradas
• Societat del coneixement - N. Sorolla - Viles i gents
• La plataforma Stop Gran Scala tiene apoyo de Los Verdes e Izquierda Europea
• Mir i Manel: hostesses de mitja jornada
• IVes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PONT DE SUERT
• Novetats a la Llibreria Serret de Vall-de-roures
• Ros diu que no hi ha Avant entre Lleida i Saragossa per problemes tècnics però que aviat se solucionaran
• Montilla firma a Brussel·les els estatuts de l'Euroregió Pirineus Mediterrània
• Catalán en la CA de Aragón
• Informacions de la Llitera. Entre altres " La Comarca organiza una marcha senderística entre Camporrells, Baldellou y Castillonroy"
• INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA “XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS” DE MONTSÓ
• EL IEA AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN ES CATALÁN.
• Recordant Jaume I per a rellançar l'Euroregió
• Jesús Sanz: "Estamos ya cansados y no entendemos que no devuelvan los bienes"
• La Plafatorma Stop Gran Scala hace llegar a los eurodiputados un informe sobre el impacto negativo del proyecto
• Concentración en Zaragoza contra Gran Scala el próximo 12 de diciembre
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN
• Audiovisual: El riu Matarranya, un riu que naix als Ports

• General [2708]

• Rafel Moix: Centrem tot lo dels MOIX a www.FACEBOOK.COM Tot...
• MIQUEL ÀNGEL: Veig que els científics saben de què parlen i com han de parlar....
• Carles: Aquesta lògica tan senzilla es veu que no és entesa pels que...
• Administrador: Canvi fet ;)
• DIMISIÓ: En un estat normal i democràtic, en una ciutat democràtica...
• Carlos González Sanz: Estimados amigos, lo primero agradeceros la difusión que habéis...
• ohalok: busty teen...
• filòloga: Ara toca el torn a la Institución Fernando el Católico i a...
• Francesc: Hola em dic Francesc Moix hi soc de la ciutat de Lleida i tenim...
• jo: Quina indecència! No a Gran Scala!

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents