CONFLICTO ECLESIÁSTICO

•  El museo diocesano envía una factura por difundir el catálogo con las 113 piezas
• 
  
•  La entidad alega la propiedad de unas obras saltándose las órdenes del Vaticano
• • EL PERIÓDICO (12/03/2006)

  4.260 euros. Esa es la cantidad que el museo diocesano de Lérida reclama a EL PERIÓDICO DE ARAGÓN por la reproducción del catálogo de las piezas aragonesas que permanecen en sede catalana contraviniendo todas las órdenes del Vaticano en ese sentido. Los rectores de ese espacio cultural enviaron a este diario una factura proforma en la que ponen precio a las imágenes reproducidas en la revista La Cruzada de la Franja que EL PERIÓDICO repartió gratuitamente con el ejemplar del domingo del pasado 19 de febrero.

  El museo diocesano cifra en 60 euros cada imagen, aunque no tiene empacho en partir retablos y frontales para multiplicar por tres esta cantidad en imágenes como el retablo de la Vida de la Virgen de Montanuy o los restos de otro retablo expoliado en Javierre, y que está almacenado en condiciones lamentables.

  El museo diocesano de Lérida ha sido muy beligerante en su negativa a devolver las piezas a Aragón, a pesar de que la Justicia eclesiástica --reconocida internacionalmente-- así lo exige. Su frontal oposición, un tanto incomprensible pues siempre han alegado que esas piezas no tenían demasiado valor artístico, se entiende mucho mejor ahora.

  ACTITUD MERCANTILISTA Las 113 obras aragonesas son una forma más de hacer caja, como demuestran tras enviar esta factura. Además, el diocesano se limita a adjuntar una factura proforma "de las obras de nuestro museo reproducidas sin autorización en la revista La Cruzada de la Franja. Esta institución olvida que la única forma de divulgar las imágenes es reproduciéndolas donde están, es decir, en Lérida. Además, el diocesano olvida en su notificación alegar a los derechos de imagen, propiedad intelectual o de reproducción para justificar su petición económica. También olvida que el Gobierno autonómico catalogó estas obras cuando el Vaticano señaló que debían volver a Aragón.

  El museo diocesano de Lérida demuestra con esta factura su auténticas intenciones: hacer caja con el patrimonio. Con un desprecio absoluto hacia el arte, y hacia la vocación divulgadora de cualquier museo, han sido frecuentes sus argumentos mercantilistas. Desde Lérida siempre han propuesto un acuerdo de gestión compartida de las piezas, y la elaboración de un catálogo conjunto. La petición económica deja muchas dudas sobre la auténtica voluntad de ese pacto.

  En muchas ocasiones ha cifrado este conflicto en una cuestión económica, olvidando los aspectos sentimentales y jurídicos del litigio. Por eso mismo han justificado en numerosas ocasiones que existen recibos de compra de esas piezas --transacciones realizadas bajo presión del obispo Messeguer a principios de siglo XX a parroquias aragonesas sin recursos-- y también han argumentado el dinero invertido en conservar esas obras artísticas, muchas de ellas escondidas en sótanos.

  EL PERIÓDICO DE ARAGÓN no pagará ni un solo céntimo del dinero que se le reclama. Hacerlo supondría reconocer al obispado de Lérida que es la propietaria de unas obras que no le pertenecen y ceder a un chantaje inadmisible. El derecho moral, de momento, asiste a quien sólo pretendió divulgar un arte a unos ciudadanos a los que se les niega el derecho de disfrutar de su patrimonio.

  El Periódico
  

La Secció Filològica aprova la incorporació d’Artur Quintana
L'Institut d'Estudis Catalans ha aprovat a principis de març la incorporació d'Artur Quintana a la Secció Filològica. Amb aquest nomenament ja són dos els especialistes en la Franja de Ponent que formen part de la Secció. L’IEC és una acadèmia d’acadèmies l'alta recerca científica, fundada l’any 1907. Des de 1991 és la institució que disposa de l'autoritat lingüística sobre el català segons la legislació espanyola, i s’encarrega d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català en tots els territoris de llengua catalana, entre ells la Franja de Ponent. En els darrers temps l’IEC ha mostrat un desig especial en obrir-se i descentralitzar-se respecte a la seua seu de Barcelona. Ha obert seus a Alacant, Castelló, Lleida i la Catalunya Nord. Podem emmarcar este nomenament també en este interès pel major reconeixement de la diversitat territorial.

Entre les raons per al seu nomenament,  s’esmenta que Quintana és una  “personalitat respectada tant a Catalunya i Aragó, pot ser un bon informant de la situació de la Franja (especialment del sud d’aqueix territori) i del Carxe, una zona que fins ara no ha gaudit de gaire presència ni atenció per part dels medis acadèmics. La seua presència a la Secció Filològica com a membre corresponent podria esdevenir, a més, el reconeixement a una persona que gairebé es pot dir que ha consagrat la seua vida a la defensa del català en les terres d’administració aragonesa”. L’obra científica d’Artur Quintana, nascut a Barcelona el 1936, s'ha destacat per l'estudi del català a la Codonyera, a la part més occidental del Matarranya, on va realitzar una tesi doctoral. Des de 1974, Quintana ha estat bibliotecari de la Biblioteca del Palatinat a Espira (Alemanya) i també professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Heidelberg. En el seu currículum es troba la presidència de la Comissió de l'Aragó del Segon Congres Internacional de la Llengua Catalana (1985-1986) o la participació com a membre d'honor del Consello d'a Fabla Aragonesa i membre del Consello Asesor de l'Aragonés. També participà en les comissions d’experts consultades pel parlament aragonès en l’elaboració de la llei de llengües que el govern té aturada.

A més del valor d’este nomenament com la participació de a Franja en la nostra entitat normativa de la llengua, també es pot considerar un reconeixement als centre de recerca i l’activisme de la Franja que s’agrupen en la Iniciativa Cultural de la Franja, i que presidix l’Artur Quintana, amb la participació del CERIb, l’IEBC, els Consells i l’ASCUMA.

Artur Quintana i Ramon Sistac ja són els dos els especialistes de la Franja de la Secció Filològica. Ramon Sistac, especialista en dialectologia, també és autor d’un espai habitual a Temps de Franja.

Viles i Gents

  LLEIDA, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El obispo de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, aseguró hoy que exigirá que se demuestre la propiedad de las piezas de arte sacro en litigio con la Franja si no es posible el consenso con el Obispado de Barbastro-Monzón.

   "Desde el Obispado de Lleida nos estamos limitando a cumplir jurídicamente con el Derecho Canónico, aunque no sabemos cuándo el tribunal decidirá", dijo, y aseguró también que "a nivel de consorcio nunca se ha hablado de poder hacer una posible subsede del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Eso es cosa de los políticos".

   "Diálogo y justicia son las dos palabras que definen la política que estamos siguiendo en el Obispado. De todas maneras, si no es posible el consenso exigiré que se demuestre la propiedad de las obras", insistió.

   El obispo hizo estas declaraciones tras recibir a los representantes de algunas de las asociaciones populares que apoyan la unidad de las obras.

http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060311154630&tabID=1&ch=73

---

Las zirezas

http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=159984

Més informació sobre el grup relacionat amb l'extremadreta +info

La Mañana (Art)

Bon Dia, 10 de març de 2006

Document de la Plataforma per la Llengua

una construcció en total

estat d'abandó

El castell d'Orrit

El castell d'Orrit es troba situat a la riba catalana del riu Noguera Ribagorçana, que entre el Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó. Emplaçat dalt d'una serra escarpada, era una petita fortalesa en comparació amb el castell d'Areny de Noguera, situat a l'altra banda del riu, conformant una mateixa línia defensiva a pocs centenars de metres. Del castell d'Orrit no en consten grans assalts ni combats com el que està documentat al castell d'Areny l'any 1707, en plena Guerra de Successió: el castell va ser destruït per l'artilleria i van ser afusellats 81 caps de família, en el dia més negre de tota la història de la comarca. Tot un daltabaix per a una economia agrària forçosament autàrquica i autosuficient per les pèssimes comunicacions amb l'exterior i on la força masculina era imprescindible per al conreu dels camps. L'any vinent en farà tres-cents anys.

El castell d'Orrit, però, fa poc ha estat notícia per un descobriment dels filòlegs Josep Moran i Joan Anton Rabella. Segons afirmen en el seu llibre Primers textos de la llengua catalana (Editorial Proa), l'escrit més antic en català se situaria precisament al castell d'Orrit. És un jurament feudal per mitjà del qual Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina, essent aquesta darrera relegada a l'inici i al final del text, que eren unes parts purament protocol·làries. D'aquest jurament se'n desconeix l'any exacte, però els filòlegs esmentats el situen entre 1028 i 1047, atès que en aquest darrer any va morir el comte Ramon IV. Aquest document es troba avui a l'arxiu capitular del bisbat d'Urgell.

El filòleg Ramon Sistac sosté que aquest descobriment, juntament amb altres de semblants i recents com el del castell de Mur, també al Pallars Jussà, reafirma la procedència del català occidental dels primers textos escrits en llengua catalana. Per al lingüista Albert Turull aquest descobriment és molt important, atès que fins ara es parlava de paraules disperses en català en textos en llatí al segle XI i ara es donen a conèixer textos íntegres en català d'aquesta època. Així les Homilies d'Organyà, trobades a la rectoria d'aquesta localitat de l'Alt Urgell i que daten d'entre finals del segle XII i inicis del segle XIII, passen a ser el novè document més antic escrit en català i no pas el primer com es pensava fins ara.

Al costat del castell d'Orrit hi ha la capella romànica de Sant Pere i totes dues construccions es troben en un estat de total d'abandó, especialment la teulada i una de les parets de la capella, que alberga unes pintures que podrien ser del segle XIV. Fa anys que uns veïns de la comarca malden per implicar en la seva restauració l'Ajuntament de Tremp, al qual està agregat el castell, que està mirant de reunir uns fons que no acaben d'arribar; que ja se sap que no anem especialment folgats a Catalunya en aquest tombant de segle en finançament autonòmic i local.

Avui aquests veïns es plantegen d'apuntalar la teulada, però hauran de pujar a coll les bigues de ferro, talment com si fóssim a l'any 806, quan està datat el primer impago orritense. Tota una imatge que contrasta especialment amb l'helicòpter que ha estat utilitzant el govern d'Aragó per a restaurar el veí castell d'Areny.

Com deia dijous passat, en els darrers anys el govern aragonès ha fet grans inversions en altres localitats de la franja aragonesa. Si es va de Lleida a Viella i es pot fer una marrada, és de visita obligada el poble romànic de Montanyana, on s'hi ha dut a terme una multimilionària reforma integral de tot el conjunt: carrers i cases, el pont, les dues torres medievals, les dues esglésies i el castell. I també poc abans del pantà d'Escales s'ha de visitar el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó de Sopeira, enclotat i envoltat de muntanyes i de parets verticals de centenars de metres, a la vora del riu. De planta romànica però d'origen visigòtic, un cop enllestida la reparació de l'església s'hi han fet ja algunes cates que han confirmat l'existència de restes d'un claustre que podria ser semblant al de Roda d'Isàvena.

Avui el riu Noguera Ribagorçana ha estat domesticat i amansit pel pantà d'Escales i només quan aquest obre les comportes baixa amb la fúria antiga de les aigües braves i amb una remor que omple i eixorda tota la vall. Ara està en fase d'estudi un conveni amb la central elèctrica, per tal de garantir un cabal mínim d'aigua durant unes hores al dia a l'estiu, per impulsar-hi esports d'aventura i emular la conca veïna del Noguera Pallaresa. Amb la caça i l'esquí, ara que s'està ampliant l'estació de Cerler cap a Bonansa, un futur de turisme no estacional es dibuixa a la comarca.

Aquest estiu vaig pujar al castell acompanyat d'uns amics al capvespre. Al sud es divisa tota la serra del Montsec i és ben visible l'impressionant tall que el riu fa a l'estret de Mont-rebei, que la revista Descobrir ens acaba d'acostar una mica més. Al nord el sol ponent il·lumina encara les altes parets de la serra de Sant Gervàs, que tanquen aquesta subcomarca que anomenem "la terreta". Vora les pedres més que mil·lenàries del castell, com també ho és la meva llengua, i tot contemplant com flueix el riu serenament entre lleres i roques, recordo uns versos del meu pare: "Jo també sóc raier del temps i espero arribar a un bell Mar immens".

Ramon Tremosa i Balcells

Professor de teoria econòmica a la UB

La Mañana, 9 de març

dijous, març 09, 2006

"Yo soy aquel cabrito..."

Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras 1:58 AM 

http://rimat.blogspot.com/2006/03/yo-soy-aquel-cabrito.html

Ha aparegut un nou bloc en català de la Franja, Una mica de tot, que també té articles en aragonès i castellà. Tos recomenem que el visiteu i que el seguiu, perquè tracta temàtica molt diversa, des de les vivències més personals, webs sobre música i novetats musicals, o moviments antiembassaments. Un bloc molt ben informat sobre la Llitera i la Ribagrça. Anirem penjant les novetats del bloc. I esperem que tingue llarga vida!

Blocs en català de la Franja:

Una mica de tot

• Nueba web no ofizial d'os Negu Gorriak
• Mes blogs
• De crazy nuei per Zgz
• ZH2SO4
• Pacharan pacharaan, pacharaan te quieroo...
• Torno a casa
• Taratita
• Itoiz, ito ez!
• Qui fuese gurrión
• Que a mi ni me va ni me viene...

Susanna Barquín Té novetats!

• La llengua catalana i els seus models literaris
• En algun lloc s'ha de pixar
• Fragments de carretera

Rimat/Rimau

Viles i gents Té novetats!

• Fer safrà
• Literatura morisca
• Estratègies de catxirulo
• Salvem Lo Port

BIENES EN LITIGIO

06 de Marzo de 2006


HUESCA.- El Partido Popular ha iniciado los preparativos para organizar el programa que se desarrollará, el próximo 26 de marzo, en Roda de Isábena. Se trata de una jornada que se enmarca en la campaña que este partido está llevando a cabo en su lucha por la devolución del patrimonio artístico a Aragón.

Santiago Lanzuela, ex presidente del Gobierno de Aragón y diputado en el Congreso, ha confirmado su asistencia a esta jornada, que tendrá un carácter reivindicativo y cultural. El PP ha iniciado las gestiones con diferentes personalidades del mundo de la cultura para que acudan a esta jornada, que se enmarca en la campaña del PP en defensa de la devolución de los bienes de la Franja depositados en Cataluña. De ello ha dado cuenta hoy Antonio Torres, presidente del PP de Huesca.

El PP fijó esta fecha pensando en que cuatro días después, el 30 de marzo, se acaba el plazo para que la Generalitat descatalogue o no las piezas.



EUROPA PRESS

http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=159215

La Mañana, 8/3/06

La Mañana (8/3/06)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• La literatura catalana, en 4.000 entradas
• Societat del coneixement - N. Sorolla - Viles i gents
• La plataforma Stop Gran Scala tiene apoyo de Los Verdes e Izquierda Europea
• Mir i Manel: hostesses de mitja jornada
• IVes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PONT DE SUERT
• Novetats a la Llibreria Serret de Vall-de-roures
• Ros diu que no hi ha Avant entre Lleida i Saragossa per problemes tècnics però que aviat se solucionaran
• Montilla firma a Brussel·les els estatuts de l'Euroregió Pirineus Mediterrània
• Catalán en la CA de Aragón
• Informacions de la Llitera. Entre altres " La Comarca organiza una marcha senderística entre Camporrells, Baldellou y Castillonroy"
• INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA “XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS” DE MONTSÓ
• EL IEA AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN ES CATALÁN.
• Recordant Jaume I per a rellançar l'Euroregió
• Jesús Sanz: "Estamos ya cansados y no entendemos que no devuelvan los bienes"
• La Plafatorma Stop Gran Scala hace llegar a los eurodiputados un informe sobre el impacto negativo del proyecto
• Concentración en Zaragoza contra Gran Scala el próximo 12 de diciembre
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN
• Audiovisual: El riu Matarranya, un riu que naix als Ports

• General [2708]

• Rafel Moix: Centrem tot lo dels MOIX a www.FACEBOOK.COM Tot...
• MIQUEL ÀNGEL: Veig que els científics saben de què parlen i com han de parlar....
• Carles: Aquesta lògica tan senzilla es veu que no és entesa pels que...
• Administrador: Canvi fet ;)
• DIMISIÓ: En un estat normal i democràtic, en una ciutat democràtica...
• Carlos González Sanz: Estimados amigos, lo primero agradeceros la difusión que habéis...
• ohalok: busty teen...
• filòloga: Ara toca el torn a la Institución Fernando el Católico i a...
• Francesc: Hola em dic Francesc Moix hi soc de la ciutat de Lleida i tenim...
• jo: Quina indecència! No a Gran Scala!

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents