Un informe de la Generalitat accepta disgregar les obres de la Franja en litigi
franja | 21 Març, 2006 16:39
EFE/DDEG, BARCELONA
L'informe sobre les obres d'art en litigi dipositades en el Museu Diocesà de Lleida sol·licitat per la consellera de Cultura, Caterina Mieras, d'acord amb la Llei de Patrimoni-, al gabinet jurídic del Departament de Presidència conclou que es pot autoritzar al bisbe de Lleida a «traslladar i ubicar els béns on decideixin les autoritats religioses».
El document, segons han confirmat fons de Presidència, s'ha posat en coneixement del Govern d'Aragó i només faltaria l'acord dels Bisbats i de la resta de les institucions del Consorci del Museu. Malgrat això, el conseller primer, Josep Bargalló, va assegurar ahir que el Govern no ha pres encara una «decisió ferma» i que, en realitat, s´han encarregat «tres informes per conèixer quin és el marc legal de l'acció», el primer dels quals seria el que ha transcendit. Bargalló va dir que «aquest document és només una part dels quals tindrem sobre la taula per prendre una decisió».
Pel que fa a l'informe de Presidència, aquest aposta per buscar acords entre les parts implicades per a la gestió conjunta de la col·lecció, tal com es va acordar en l'última reunió del Consorci del Museu Diocesà el passat 18 de gener. No obstant això, aquesta decisió es va prendre de manera unànime en el si del Consorci al donar per fet que es respectaria la unitat de la col·lecció, un terme que també analitza l'informe de la Generalitat. El document admet que «des del punt de vista jurídic les interpretacions no sempre poden coincidir, però s'entén que una col·lecció es disgrega quan es deixa de gestionar de manera coordinada, no quan es canvia de lloc». L'informe també considera que no cal descatalogar les obres perquè «el fet que estiguin catalogades per part dels Govern de Catalunya i Aragó ho reforça». Aquest informe serà determinant per al dictamen que Cultura emetrà sobre les obres d'art sacre en litigi en les pròximes setmanes. Ara les parts afectades tenen deu dies per presentar al·legacions i la consellera de Cultura emetria el seu dictamen a mitjan abril.
http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=129197&pIdSeccion=9
Un informe de la Generalitat avala l'entrega de l'art sacre a Aragó
franja | 20 Març, 2006 16:05
Alcarrás protesta per la devolució de l'art sacre davant Mieras
franja | 20 Març, 2006 15:49
El Vaticà, procliu a rebutjar el recurs de l'art sacre de Lleida
franja | 16 Març, 2006 16:22
La Diputación de Lleida viajará a Roma para defender las obras de arte de La Franja en litigio
franja | 16 Març, 2006 15:59
T
ambién pide reunirse con Fernández de la Vega, Moratinos y Francisco Vázquez
LLEIDA, 15 Mar. (EUROPA PRESS) -
La Diputación de Lleida viajará a Roma para defender la propiedad de las obras de arte sacro de La Franja en litigio con Aragón, según anunció hoy el presidente de la corporación, Isidre Gavín, quien aseguró que se invitará al resto de instituciones.
Gavín afirmó que la Diputación de Lleida ha pedido audiencia con el presidente del Pontificio Consiglio della Cultura, el cardenal Paul Poupard, el de la Pontifica Commisione per i Beni Culturali della Chiesa, Mauro Piacenza, el de Pontificio Comitato de Scienze Storiche, Walter Brandmüller, y el presidente del Stato della Città del Vaticano, Edmund Casimir Skoza.
Isidre Gavín dijo que quieren reunirse con los responsables de patrimonio del Vaticano con el objetivo de informar de la "situación real" del conflicto y aportar "toda la documentación e información necesaria" para defender el patrimonio y propiedad de las obras.
El presidente de la Diputación afirmó que "invitaremos a todas las instituciones que forman parte del Consorcio del Museu de Lleida" al viaje a Roma, con el que la corporación inicia una serie de acciones institucionales para pedir explicaciones "porque hemos detectado algunas voces desde Madrid que apuntan a la devolución".
Gavín aseguró que "hacemos este paso movidos por las contínuas cartas y declaraciones que se han hecho desde diferentes frentes", y aseguró que con ello no cree que "se rompa la unidad porque ya se ha roto antes con las declaraciones, por ejemplo, del presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall".
El presidente de la Diputación se preguntó quién ha roto la unidad y aseguró que "no nos pueden acusar a nosotros cuando desde otras administraciones, tanto Madrid como Barcelona, se está hablando continuamente".
Además de los representantes del Vaticano, Gavín también ha pedido audiencia con el ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos, la vicepresidenta del Gobierno, Maria Teresa Fernández de la Vega, y el embajador de España en el Vaticano, Francisco Vázquez, para proporcionar la información que "demuestra la propiedad de las obras" por parte del Obispado de Lleida.
La ofensiva no acaba aquí ya que la Diputación de Lleida y el Consell Comarcal del Segrià han pedido una reunión extraordinaria del plenario y paralelamente preparan alegaciones al expediente de la consellera de Cultura, Caterina Mieras, sobre la posible disgregación de las obras y que la Generalitat hará público en abril.
http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060315160636&tabID=1&ch=71Nou rimat: Bllaus verídics
franja | 15 Març, 2006 16:51
Sobre enquestes dialectals a la Franja del professor Veny.
Los Draps (Matarranya) trauen un nou disc
franja | 15 Març, 2006 14:22
LOS DRAPS
Nou disc:
NO MOS FAREU CALLAR! ja està aquí. Després d'un mes d'espera, ple de mal de caps entre edicions, masteritzacions, dissenys i tot allò que no són dissenys, LOS DRAPS informem de l'eixida de NO MOS FAREU CALLAR!. Lo nostre primer treball està al carrer a un preu popular de la mà del segell independent de Magofermin Produzions.
Novament, demanem disculpes pel retard, però esperem que la dedicació que li hem posat ho valgue.
Lo disc inclourà les següents cançons:
1. Intro
2. Cultura popular
3. Llibertat d'expressió
4. Revolució
5. Entalto lo Pueblo
6. Inferno
7. Feixistes
8. Cridem als Pobles
9. Terra de Frontera
10. Què més dóna
11. Sàhara Lliure
12. Jornal (versió freaky festival)
13. Matarranya (bonus track)
Nova adreça web:
http://losdraps.net. Esta és la nova adreça web de LOS DRAPS que des de fa una setmana està en funcionament. Hi podeu trobar los concert, los lllocs a on comprar lo disc i material... Ja tos hi podeu baixar les següents descàrregues:
NO MOS FAREU CALLAR!, (2006), alguns temes del nou disc
DIRECTE, Albalat de la Ribera (2004), inclou 14 temes, alguns d'inèdits
TERRA DE FRONTERA, maqueta del grup (2000), inclou 9 temes
Així també no descartem penjar nou material audiovisual, com los concerts de Pena-roja i Massalió que van tindre lloc aquest estiu al Matarranya i algun vídeo que altre de les nostres aventures musicals.
Novament, donem les gràcies a www.racocatala.com pel seu activisme, la seua dedicació i eixe espai que ens ha obert tantes portes. Gràcies!!
Presentació del disc i gira:
NO MOS FAREU CALLAR! serà presentat a diversos llocs dels Països Catalans i Aragó. D'esta manera, tot i que encara no hem tancat la presència a diverses sales i festivals, LOS DRAPS confirmem los següents concerts.
1 d'abril
Saragossa (Centro Cívico La Almozara)
LOS DRAPS + PRAU + REBEL SPELL
Presentació a Aragó del disc i de la gira Músics per les llengües
30 d'abril
Massalió - Matarranya - Franja
LOS DRAPS + PRAU + AZERO + TEMPS AL TEMPS Presentació del disc NO MOS FAREU CALLAR! amb tots aquells que han col·laborat al disc. III Trobada de dolçainers, grallers i geganters.
13 de maig '06
LOS DRAPS + LA GOSSA SORDA + KÀTIVA
Arenys de Mar (Maresme)
Calisay
10 juny '06
LOS DRAPS + PRAU + GEN + MALLACÁN
Barcelona
Presentació Los Draps Països Catalans - Can Basté - 9barris
19 d'agost
Massalió - Matarranya
LOS DRAPS + GRA FORT + MALQUEDES + TRANCE
21 d'agost
Torredarques - Matarranya
LOS DRAPS + orquestra
A més, lo mateix dia 1 d'abril tindrà lloc la presentació d'un gira força interessant. LOS DRAPS (català), PRAU (aragonès) i GEN
(castellà) inicien una gira per diverses sales d'Aragó, Euskal Herria i Països Catalans sota el nom de Músics per les llengües.
Este projecte té la intenció de donar a conèixer la diversitat musical, cultural i lingüística allà on vaigue.
LOS DRAPS donem novament les gràcies a tots los nostres companys de dalt i baix de l'escenari, a tota la gent implicada amb el projecte, i a totes aquelles institucions, col·lectius i associacions que lluiten pel català, especialment a la Franja de Ponent.
A la memòria de Desideri Lombarte.
Si esteu interessats amb LOS DRAPS podeu adreçar-vos a losdraps@gmail.com o als telèfons: 625837309; 626865171
I recordeu que el 8 d'abril '06 celebrem a Pena-roja de Tastavins lo FRANJA ROCK'06 Mallacan, Lilit, Gen i Dj Piti... i exposicions, cinema i jocs tradicionals.
Moltes gràcies, companys...
Artur Quintana, membre de l’Institut d’Estudis Catalans
franja | 15 Març, 2006 14:16
diumenge, 5 de març de 2006
Tafanejant per la blogosfera m’assabente que l’amic i gran filòleg Artur Quintana ha ingressat en la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a membre corresponent. Quintana és Doctor en Filosofia i Lletres (Germanística, Romanística), professor de la Universitat de Heidelberg, membre del Consello d’a Fabla Aragonesa i president de la Iniciativa Cultural de la Franja. A més de dialectòleg expert en els parlars de la Franja d’Aragó (la zona d’Aragó catalanoparlant), ha editat reculls de literatura popular de transmissió oral i ha traduït de l’alemany autors com Joseph Roth, Brecht, Dürrenmatt, Schiller i de l’occità Catoia l’enfarinat de Joan Bodon. Quintana va aparéixer per Monòver decidit a estudiar la literatura oral de la comarca del Carxe. Ja havia estudiat la literatura popular d’una altra frontera lingüística, la de la Franja i ara es proposava de fer el mateix amb la nostra. No es va equivocar. Amb l’ajuda d’Ester Limorti va fer una arreplega exhaustiva del que encara es podia escoltar de boca de les persones majors de la zona compresa entre el Pinós i Favanella, Jumella i Iecla. Molt del folklore que a Monòver s’havia perdut, una o dues generacions enrere, o que es conservava fragmentàriament, encara es va poder recollir. 
El resultat d’aquell treball d’investigació es va publicar en forma de llibre l’any 1998. El volum, titulat El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, el va editar l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant. Ara, quan escric aquesta entrada, la població major de la zona, o ha desaparegut, o se n’ha anat a viure amb els fills que havien emigrat cap a Elda, Petrer o Elx. Quan es va rodar el programa Arrels de Punt 2 que es podrà vore hui diumenge, a les 10, els reporters que acompanyaven Ester Limorti per la zona es van trobar amb dificultats per a trobar carxers que els pogueren cantar una cançó o recitar un conte.
Darrerament he pogut llegir dos treballs seus que m’han captivat, el primer l’any passat, me’l vaig empassar d’una tirada, es diu La Vall de Balat. La Vall de Balat és un llibre de caràcter autobiogràfic, publicat el 2003 i en el qual Artur Quintana rememora la seua relació amb els territoris catalanoparlants d’Aragó (de fet, el subtítol és Memòria de l’Aragó 1948-2003). 
Recorda la seua arribada, el xoc amb la ruralia, amb la parla, tan preciosa com menystinguda pels seus parlants, els esforços invertits a mimetitzar-se, a parlar com els habitants de la zona. També rememora com va conéixer les persones que lluitaven per la recuperació cultural de la Franja, l’escriptor Jesús Moncada, traspassat de fa poc; Josep Galan, Desideri Lombarte… I la lluita pel reconeixement legal del català a Aragó, que encara resta oberta. L’altre és un article sobre els moriscos en la literatura contemporània, especialment en els escriptors valencians. En aquest article, Quintana observa la manera com el mite dels moriscos perseguits a la seua terra i foragitats després es lliga en els escriptors valencians, com un fat o una maledicció, amb el que li esdevindrà al poble cristià colonitzador, colonitzat al seu torn. Són unes quantes mostres de la varietat de temes que ha tractat, de la passió que hi ha esmerçat, de la meticulositat amb què treballa, de la seua grandíssima curiositat filològica, que ha abraçat des de la dialectologia a la literatura popular, des de la poesia aragonesa i catalana popular i culta, a la literatura alemanya contemporània.
D’altra banda ens hem de congratular també de l’entrada en la Secció de Ciències del IEC, en qualitat de membre numerari, d’Albert Gras, Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, impulsor de portal de formació en noves tecnologies per a l’educació Tic@t del qual jo mateix he sigut alumne.
Enhorabona als dos.
Altres enllaços:
Publicat dins: Donotes i homenots, El meu país | Comenta-ho »
Ultralocàlia, bloc de Perpal
Almacelles censura un autor contrari al català a la Franja
franja | 15 Març, 2006 14:00
Recull de premsa del 15 de març
Diari Bon Dia
La Mañana
Segre
El Archivo Audiovisual del Aragonés se presenta el domingo en Hecho
franja | 15 Març, 2006 13:48
|
200 INFORMANTES HAN FACILITADO DATOS
|
 |
| 15 de Marzo de 2006 |
 |
| En la presentación se proyectarán imágenes testimoniales. - D. A. |
|
|
|
Recopila la riqueza lingüística de hasta 25 localidades del Pirineo
JACA.- El Archivo Audiovisual del Aragonés se dará a conocer este domingo en Hecho (Pallar d’Agustín, 19’30 horas) por parte de Fernando Blas y Fernando Romanos, del Equipo Parola, responsables del proyecto que cuenta con apoyo financiero del Gobierno de Aragón. El acto del domingo consistirá en la proyección de imágenes testimoniales que revelan la riqueza lingüística del Alto Aragón que se da en los valles pirenaicos, donde “mayor vitalidad tiene la lengua”. En la suya propia, -ansotano, cheso, panticuto, belsetán, chistabín o benasqués- se expresan los vecinos de Ansó, Hecho, Tena, Bielsa, Chistau y Benasque que han tomado parte en este documental.
Son gentes que aportan su testimonio en el uso del aragonés de forma cotidiana en sus conversaciones con vecinos, amigos y familiares, explican los responsables del acto del domingo. “Las temáticas, la expresividad, el vocabulario, los giros y expresiones, nos hacen comprender que lo que nos une lingüísticamente a los valles del Pirineo Aragonés, es más que lo que nos separa, y que existe una unidad lingüística en todo el Pirineo enriquecida como un abrigo multicolor por los rasgos de cada valle”, añaden.
Blas y Romanos han coordinado este trabajo, producido por la empresa “Modélika”, con el que hasta la fecha se ha grabado a “cerca de 200 informantes en 25 localidades de seis valles del Pirineo”. El resultado es la demostración de “la vitalidad de la lengua, mucho mayor de lo que se piensa, la riqueza léxica, gramatical y expresiva del idioma y la unidad de la lengua a lo largo del Pirineo dentro de la conservación de rasgos particulares que enriquecen y dan valor a cada variedad”. El público cheso asistirá a la proyección de una parte del archivo, integrada a modo de resumen por conversaciones grabadas Ansó, Fago, Hecho, Siresa, Panticosa, Bielsa, Ixabierre, Espierba, Parzán, Salinas, Sin, Serbeto, Sarabillo, Plan, San Chuan de Plan, Chistén, Saun, Eris y Erisué.
Luisa PUEYO
Diario del Altoaragón
Darrers articles sobre els bens de la Franja a http://museudiocesa.blogspot.com/
franja | 15 Març, 2006 13:48
Nou article a Una mica de tot sobre l'Alquimista de Paulo Coelho
franja | 14 Març, 2006 23:49
Nace la asociación 'Ball Axén' con el fin de defender la cultura ribagorzana
franja | 14 Març, 2006 19:40
La defensa de los valores culturales y el fomento de los lazos ribagorzanos son objetivos de una nueva asociación social y cultural que ha surgido en Campo bajo la denominación “Ball Axén”. Esta iniciativa acogerá un museo etnográfico apoyado en proyecciones audiovisuales sobre los oficios tradicionales, pero que además ofrecerá rutas por la zona en las que se estudiará el patrimonio, la flora y la fauna, entre otros.
Un grupo de personas de Campo ha impulsado la creación de un colectivo de carácter social y cultural denominado Asociación Cultural “Ball Axén”. El colectivo, de ámbito comarcal, pretende impulsar y defender la cultura de zona fomentando los lazos existentes entre los ribagorzanos. Cosme Castán es el principal promotor de esta idea y, actualmente, es el presidente de la Junta Gestora que ha convocado la primera asamblea general de la asociación el próximo día 15 de abril.
Entre los fines de la Asociación Cultural “Ball Axén” se encuentran “la defensa, estudio, investigación y divulgación de los valores culturales de la comarca; la promoción, fomento y desarrollo de estudios e investigaciones sobre cultura, derecho, historia, arte, lengua y etnografía que contribuyan al mayor conocimiento de nuestro pasado y presente; el impulso de lazos de conocimiento y cooperación entre los municipios para dar a conocer y preservar su cultura y tradiciones; y, por último, la promoción de proyectos para mejorar la calidad de vida de nuestros pueblos”, explicó el propio Cosme Castán.
La asociación, constituida ya legalmente, tiene su sede en Campo, en los bajos del edificio Turbón. Un amplio espacio de 450 metros cuadrados donde se está habilitando una sede social de 225 metros cuadrados, “para que pueda acoger a unas 300 personas”, pero en el que se dispondrá también de salas expositivas, de audiovisuales y de informática, entre otras. “Un proyecto muy ambicioso -explicó Castán- que cuenta con el visto bueno del Ayuntamiento de Campo y de la Comarca de la Ribagorza, ya que el colectivo tiene vocación comarcal”.
Diario del AltoAragón
Taula rodona sobre el bens de la Franja (Universitat de Lleida)
franja | 14 Març, 2006 19:03
La presidenta de l’associació Amics del La coordinadora del Casal Jaume I de Fraga -
Museu de Lleida: diocesà i comarcal Acció Cultural del País Valencià
SALUDEN
I es complauen a convidar-lo a la taula rodona
MUSEU DE LLEIDA-FRANJA DE PONENT
UN PATRIMONI SILENCIAT
que tindrà lloc el proper dijous 16 de març, a les 8 del vespre,
a la Sala d’Actes de la Universitat de Lleida
Plaça Víctor Siurana, 1
Integrants de la taula:
PAU ECHAUZ, periodista del diari La Vanguardia
FRANCESC X. GUILLAUMET, periodista del diari La Mañana
M. JESÚS IBÁÑEZ, periodista del diari El Periódico de Catalunya
ANNA SÀEZ, periodista del diari Segre
RAFEL VENTURA, periodista de Catalunya Ràdio
LLUÍS VISA, periodista del diari El País
Moderador: RAMON MESULL, president del Col·legi de Periodistes a Lleida
NÚRIA OLIVA MARTA CANALES
es complauen a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
Lleida - Fraga, 11 de març de 2006
La Generalitat de Cataluña agotará el plazo antes de decidir si descataloga las obras de arte de La Franja en litigio
franja | 14 Març, 2006 01:48
LLEIDA, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Cultura de la Generalitat agotará el plazo para decidir si permite la salida de las obras de arte sacro de La Franja en litigio con Aragón, según aseguró hoy el director de los Servicios Territoriales de Cultura en Lleida, Antoni Llevot.
La ley marca un plazo de tres meses para poder estudiar los documentes y decidir si se descatalogan las piezas, siguiendo la Ley de Patrimonio de la Generalitat. El plazo, no obstante, no es de tres meses hábiles sino útiles y cada vez que falta un documento, se detiene el tiempo.
La Generalitat tiene hasta principios del mes que viene para estudiar todos los documentos que tiene en su poder y responder a la carta que el obispo de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, envió pidiendo la descatalogación de las obras en cumplimiento de las leyes canónicas.
A pesar de que el decreto de la Congregación de Obispos de Roma ordenó al Obispado de Lleida entregar las obras en litigio, la legislación vigente exige una autorización del Gobierno catalán para poder sacar las obras de la comunidad.
En este sentido, Llevot aseguró que la consellera de Cultura, Caterina Mieras, "está dispuesta a agotar el tiempo que tiene porque está estudiando minuciosamente todos los documentos". El director de los servicios de Cultura aseguró que "sólo entonces habrá alguna noticia".
Llevot destacó que "casi toda la documentación ya está en poder de la conselleria, aunque aún quedan papeles por llegar y por eso necesitaremos agotar los tres meses de que disponemos".
http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060313144235&tabID=1&ch=71
Clamor político contra el cobro de las fotos de los bienes de la Franja
franja | 14 Març, 2006 01:47
El PP califica de "inmoral y miserable" que el museo diocesano reclame a EL PERIÓDICO 4.260 euros. PSOE, CHA e IU "alucinan" con la demanda y cargan contra la actitud del obispo de Lérida.
 Todos los grupos aragoneses fueron unánimes a la hora de criticar la factura enviada por el museo di
Foto:ROGELIO ALLEPUZ
|
Desfachatez. Inmoral. Despropósito. Lamentable. Mercaderes. Estos fueron algunos de los términos que emplearon ayer los representantes políticos aragoneses tras conocer que el museo diocesano de Lérida reclama a EL PERIÓDICO 4.260 euros por difundir las imágenes de las obras que el obispado de Lérida debe devolver a Aragón. Todos los grupos lamentaron la actitud del museo diocesano, que reclama un dinero por la divulgación del patrimonio y que este diario publicó en un suplemento el 19 de febrero.
Uno de los más contundentes en las críticas fue el Partido Popular. Su presidente en Huesca y diputado en las Cortes, Antonio Torres, señaló: "Me parece vergonzoso y muy lejos de lo que tienen que representar las autoridades eclesiásticas. Le quiero decir muy claro al obispo Ciuraneta que está demostrando una actitud inmoral y muy poco ajustada a los mandamientos. Además, me gustaría saber si la diócesis de Lérida compensará a las parroquias del Aragón oriental por su colaboración durante tantos años con Lérida sin obtener nada a cambio, con las iglesias descuidadas y sin inversiones. ¿Compensarán por tantos años que sólo han hecho de recaudadores?". Torres continuó: "¿Pagarán royalties por las exposiciones que hacen con piezas que no son suyas?"
CHA E IU COINCIDENTES Chunta Aragonesista también mostró su estupor. Su presidente nacional, Bizén Fuster, dijo estar "alucinado" con la reclamación diocesana, y añadió que esto es algo "muy propio de la Iglesia que sólo se dedica a pasar la bandeja para llenar el cepillo". Además de condenar la factura y manifestar su "más absoluto estupor", aseguró que no se puede olvidar que los bienes "están en un museo público y uno de los principios del arte es que se debe difundir". Y máxime, aseguró, cuando estos bienes aragoneses están fuera Aragón.
Adolfo Barrena, portavoz de IU en las Cortes, insistió en que esta petición del diocesano vuelve "a poner de manifiesto el poco respeto de la Iglesia a la sociedad civil y sus demandas". Además, añadió: "Tiene gracia que un ateo como yo le tenga que recordar al obispo de Lérida la parábola de los mercaderes que Jesús expulsó del templo".
En la misma línea se mostraron PSOE y PAR. El portavoz socialista, Jesús Miguel Franco volvió a trasladar su "apoyo más absoluto al Gobierno de Aragón y las gestiones que está realizando" y quitó responsabilidad a EL PERIÓDICO: "Lo único que se ha hecho es utilizar unas imágenes para divulgar el patrimonio". Javier Allué, portavoz del PAR, aseguró que esto es "una gota más de una sucesión de disparates". "Es algo inaceptable y todo tiene que acabar ya de una vez con la orden vaticana y la devolución inmediata de las obras", sentenció.
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=237266
El PP de Aragón prepara un acto en Roda de Isábena para reclamar la devolución de los 'Bienes de la Franja'
franja | 14 Març, 2006 01:47
ZARAGOZA, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Partido Popular de Aragón celebrará, el próximo 26 de marzo, un acto público en la localidad altoaragonesa de Roda de Isábena para reclamar la devolución de los denominados 'Bienes de la Franja', según explicó hoy el presidente de los populares aragoneses, Gustavo Alcalde, en un receso de la reunión ordinaria de la Junta Directiva Regional.
Alcalde comentó que el acto se celebrará en Roda de Isábena por el valor simbólico de este municipio pirenaico, que fue la primera sede diocesana del entonces naciente Reino de Aragón y formó un Obispado junto con la vecina Barbastro en la edad media. Algunas de las obras artísticas que custodia el Obispado de Lérida en la actualidad provienen de la comarca aragonesa de Ribagorza, donde se encuentra este histórico enclave.
Además, el 26 de marzo es el último domingo antes del 30 de marzo, fecha en la que se cumple el plazo que se dio la Generalitat de Cataluña para decidir cuándo ordena la devolución de los 113 'Bienes de la Franja', explicó Gustavo Alcalde.
Hasta ahora, los populares aragoneses han recogido 73.900 firmas de otros tantos ciudadanos de la comunidad autónoma dentro de la campaña pública 'Devolución de los Bienes ¡ya!', que consiste en la colocación diaria de mesas informativas en distintos puntos de la comunidad autónoma, donde se puede firmar para reclamar la vuelta de los bienes, al igual que en la página web 'www.devoluciondebienesya.com', también del PP-Aragón.
En el caso de que la Generalitat catalana decida que las obras continúen retenidas en el Museo Diocesano y Comarcal de Lérida, el PP aragonés continuará su campaña de recogida de firmas, comentó el dirigente conservador. De momento, a finales de mes se entregará una copia de las firmas recogidas al Obispado de Lérida, la Generalitat de Cataluña y la Nunciatura de la Santa Sede en España.
Gustavo Alcalde lamentó la "desvergüenza absoluta" la petición de una cantidad económica por parte del Obispado de Lérida al diario aragonés 'El Periódico de Aragón' por reproducir la imagen de los 'Bienes de la Franja' en un suplemento editado recientemente. Según el presidente de los populares aragoneses, el titular de la Diócesis ilerdense, monseñor Francesc Xavier Ciuraneta, "está haciendo más daño a la Iglesia Católica que siglos de Inquisición".
http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060313130353&tabID=1&ch=66
Cha solciita el "no" al Plan Miner que perjudica a Mequinensa
franja | 13 Març, 2006 16:33
La Mañana, 11 de març
Ciuraneta vol proves de la propietat de l’art sacre
franja | 13 Març, 2006 10:26
Francesc Serés, la força de l'observació
franja | 13 Març, 2006 10:02
DILLUNS, 13/03/2006 - 06:00h
Ha publicat el recull de relats 'La força de la gravetat' i estrena pàgina personal a la xarxa
Explica Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) que, en els disset relats que conformen 'La força de la gravetat' (Quaderns Crema), ha fet un intent de narrar l'adversitat. 'Els temes a què m'encaro no em poden ser aliens ni com a persona ni com a escriptor'. Serés també acaba de publicar a la xarxa la seva pàgina personal, tota plena d'imatges suggerents, en què anuncia que ara escriu 'La matèria primera' i 'Treball de camp'.
Quedem amb Fracesc Serés en un bar del barri del Raval de Barcelona. Confessa que no hi va mai, als bars. Sorprèn. De la varietat de situacions dels seus contes, alguna bé podria passar dins un bar.
Serés relata històries aparentment anodines, però n’extreu una intensitat ètica difícil d'aconseguir: de com un pescador de la Costa Brava s'ha reconvertit, inevitablement, en botiguer de records per a 'enllaminar els turistes', i ha fet de la casa a primera línia de mar una botiga de 'souvenirs'; d’allò que pensen i sofreixen criatures que practiquen el ciclisme i de com els pares les forcen a guanyar; dels transportistes de Mercabarna i la seva relació, i final tràgic, amb un captaire boig que sempre troben al costat de la carretera; d'un treballador del port de Barcelona i de com s’escarrassa per evitar que la quitxalla afamada de Can Tunis acabi aixafada entre els toros i les piles del moll; d'una remeiera del Delta de l'Ebre que guareix els mals d’altri, però restant-ne amb una nafra pr mal guarit (metàfora de la situació del Delta); de la inspecció d'uns funcionaris de la Generalitat a un lloc cremat i de com uns fets inesperats, però previsibles, els fa entendre la dificultat de viure a muntanya i la devastació del foc...
Serés es documenta molt per a cada història. Si no les ha viscudes de ben a prop per qüestions biogràfiques, s'hi ha acostat parlant amb la gent, escoltant-la sobretot. Diu: 'Les persones que surten són gairebé totes reals. Són fets viscuts. Jo sóc tafaner de mena. Ara, cal capacitat d'observació per a extreure de la realitat tot el suc que té. Has de tenir voluntat de fixar-te en la gent'. I tot seguit deixa anar: 'Mira aquell home que menja sol. Té un entrepà de pernil a les mans. En treu el greix, no li agrada. Com que no el mira ningú... Segurament que si mengés amb algú a la mateixa taula, no ho faria...' Serés reconeix que 'd'allò que no he viscut, no en puc escriure. Sempre porto una llibreta a sobre. Però que consti que, a mi, els fets autobiogràfics no m'interessen, jo no sóc important'.
Segons l'autor, els relats de 'La força de la gravetat' tenen tres referents: el país entès en sentit ample (encara que se circumscriu a Catalunya); la unitat temporal (els relats se situen entre el 1972 i el 2003); i la voluntat de tirar endavant de la gent d'aquest país. Un altre interès de Serés era que els relats semblessin gairebé faules, estructurats segons la forma canònica d’introducció, desenvolupament i desenllaç. Però el principi dels relats sobta. No dóna pistes ni de les situacions ni dels personatges. Explica que 'els personatges són molt despullats', no li agrada d’adjectivar ni de donar mastegada tota l'escena, i procura que 'la mateixa acció argumental vagi vestint els personatges'.
Un aspecte fonamental de l'escriptura de Serés és l'ús del vocabulari. És riquíssim, variat, i sense concessions. Segons ell, és una qüestió de registre no una qüestió dialectal: 'No entenc la reducció del vocabulari. És absurd. Les paraules haurien de ser a l'abast de tothom'. Hi ha escriptors que renuncien a un cert vocabulari, perquè es pensen que una part dels lectors no l'entendrà. però Serés no ho veu així: 'Necessito aquestes paraules per als meus relats i les uso amb tota la naturalitat del món. No he de fer renúncies, encara que hi hagi gent que ho faci, que també em sembla bé'.
Francesc Serés ha publicat 'Els ventres de la terra' (2000), 'L'arbre sense tronc' (2001) i 'Una llengua de plom' (2002), trilogia aplegada en el volum 'De fems i de marbres' (2003), tots publicats a Quaderns Crema.
Vilaweb
Retroenllaços (0)