Al Palau Ardid, nova seu de de la Biblioteca i Arxiu d'Alcanyís, i a les 19,30 del dia 5 de novembre, el Dr. Artur Quintana pronuncià una documentada conferència sobre La lengua catalana en el Bajo Aragón, dins del curs interdisciplinari anyal de l'Instituto de Estudios Humanísticos de la capital de la comarca del Baix Aragó. Una àvida concurrència, que fregava el centenar de persones, hi romanguí amb força atenció tota l'estona, gaudint les paraules del Dr. Quintana. Entre els assistents hi era l'alcaldessa d'Alcanyís, Amor Pascual, també altres polítics, càrrecs de l'Instituto, científics, historiadors, periodistes, membres d'associacions culturals i persones compromeses amb la cultura.
Després de la breu, però calorosa presentació del conferenciant a càrrec de José Ignacio Micolau, arxiver bibliotecari de l'Ajuntament d'Alcanyís i sotsdirector de l'Instituto, començà la intervenció del Dr. Quintana fent un repassada històrica partint de l'arribada dels cristians al Baix Aragó desprès de la Reconquesta en portar amb ells la seua llengua, el català. Parlà de la imprecisió en quant als límits lingüístics primitius, però assegurà que anirien molt més enllà dels actuals. Prou interessant va estat la distinció entre llengua parlada i escrita. Fins al segle XIV s'escrivia només en llatí i per això el primer document en català trobat és de l'any 1321. Un comentari especial van merèixer les traduccions del rector de Maella, Guillem Nicolau.
Conferències de Ramon Sistac, Artur Quintana, Albert Turull, Jordi Suïls, Jordi Moners, Glòria Francino, Carles Barrul, Manel Riu i Xavier Tomà. I l'actuació d'Antón Abad.
Oscar Jané, "Literatures a través de la Franja", Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana (Arnau Pons i Simona Skrabec, eds.), Institut Ramon Llull, Barcelona, 2008, vol.II, pp.148-153.
De la llei de llengües de l'Aragó se n'ha parlat tant, ha estat tantes vegades anunciada -i fins i tot s'ha divulgat el seu contingut-, que són molts els que pensen que ja fa temps que està en vigor, però la veritat és que el més calent és a l'aigüera. També s'ha de dir que Marcelino Iglesias i el seu govern, des que van començar a governar a l'Aragó, sempre han tingut la voluntat de tirar endavant aquesta llei. Aleshores, la pregunta que tothom es fa és: per què la llei de llengües encara no ha entrat a les Corts d'Aragó? La resposta és lògica i senzilla: perquè des de Madrid sempre s'ha fet tot el possible per aturar-la. Segons hem pogut saber, algunes vegades ha estat la mateixa direcció del PSOE la qui l'aturada. El president Zapatero, després de guanyar les eleccions, va deixar caure que l'Aragó tindria la seva llei de llengües. Esperem que ara compleixi, no faci cas de les pressions de l'ala falangista del PSOE i respecti la voluntat i la sobirania del govern d'Aragó. De totes maneres, aquesta vegada la cosa deu anar de debò, perquè des de fa uns mesos la caverna mediàtica de Madrid no para de dir bestieses. Els darrers articles publicats contra la llei de llengües, fins i tot, fan algunes comparacions entre la Generalitat Republicana i l'Alemanya nazi. Estaria bé que la Generalitat de Catalunya i els dirigents socialistes catalans fessin alguna cosa perquè aquesta llei s'aprovés. Això no seria ficar-se en el que no pertoca, sinó defensar els drets més elementals que tenen els 45.000 habitants i escaig que viuen a la Franja de Ponent.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dimecres, 29 d'octubre del 2008
Creació del Centre d'Estudis Lliterans i altres notícies de la Llitera
franja | 05 Novembre, 2008 12:15
31/10/2008 · La DPH firma con las comarcas, entre ellas la Litera, y Grupos de Acción Local 20 millones de euros para iniciativas LEADER en la provincia
24/10/2008 · Éxito de los talleres de juegos del mundo
11/10/2008 · Creado el Centro de Estudios Literanos
10/01/2008 · La Litera adjudica la redacción del Plan de Emergencias de la Comarca
01/10/2008 · Éxito del seminario para apoyar a los emprendedores de la Litera
Creado el Centro de Estudios Literanos
(11/10/2008) · El Centro de Estudios Literanos/Centre d'Estudis Lliterans echó a andar ayer en Tamarite de Litera, lugar
que además acogerá su sede. Su presidente será Juan Rovira y contará con la colaboración de la Comarca de la Litera y de
los ayuntamientos de la demarcación. Al acto de presentación, además de Rovira, acudió el presidente de la Comarca de la
Litera, Josep Anton Chauvell; el alcalde de Tamarite, Francisco Mateo y otro miembro del centro, Víctor Bayona.
Rovira destacó que "se veía que a la Comarca le hacia falta una iniciativa de estas características". Asimismo, el presidente
comarcal indicó que "es un a de las mejores noticias que la Comarca podía recibir y será una forma de que una comarca rica
y variada en los campos cultural y lingüístico aborde temas más que interesantes". Por su parte, el alcalde de Tamarite,
Francisco Mateo, calificó esta iniciativa "como un reto enriquecedor en muchos ámbitos".
Joan Rovira desengranó características de este Centro, que ha contado con el apoyo de un grupo de estudiosos. El Centro
tiene una gestión independiente, su sede estará en las dependencias que la Comarca tiene en Tamarite y se constituye como
colaborador del Instituto de Estudios Altoaragoneses, del que ha recibido una subvención para comenzar a funcionar. Nace
además con la voluntad de estar abierto a personas estudiosas de temas locales y comarcales, abierto además a la
colaboración con instituciones y particulares.
Su funcionamiento interno se estructura como cualquier entidad, con una Junta Directiva y Áreas de Trabajo, que serán tres:
Naturaleza, Ciencias Humanas y Sociales y una de Musicología, Artes Plásticas y Visuales. La Comarca de la Litera contará con
al menos un representante en la Junta Directiva que será el consejero de Cultura, en este caso es Andrés Aguilar. En el
futuro, según apuntó Rovira, "viendo la evolución del Centro y la aportación de las personas que participen se podrán crear
sucesivas áreas".
Los socios pagarán una cuota anual reducida de 15 euros que servirán para financiar las diferentes publicaciones que edite el
centro. Los socios recibirán información puntual de todos los actos a desarrollar. Las actividades que desarrollará el Centro de
Estudios serán la recopilación de material gráfico, sonoro y escrito. "Seremos receptores de cuantas donaciones se quieran
hacer", destacó Rovira. Además el Centro pondrá a disposición de todos los estudiosos que lo deseen todo el material del que
dispone.
La nueva entidad asesorará y colaborará con las asociaciones, personas o instituciones que lo demanden. Igualmente se
programarán actos culturales, de cara a divulgar todo el patrimonio de la Litera.
Habrá una publicación por parte del Centro, denominada Anales, además de una revista anual en la que tendrán cabida
diferentes artículos de investigación "siempre que sean estudios serios y rigurosos".
Para ello se establecerá un Consejo de Redacción que seleccione y elija lo que se publique. Para el futuro el Centro de
Estudios Literanos/Centre d'Estudis Lliterans se plantea una segunda línea de publicaciones que se basará en monografías o
trabajos de autores locales y una tercera fase será la de proporcionar becas o ayudas de estudio a personas interesadas en
temas de la Comarca.
Rovira se marcó a el tramo final de este año "para arrancar" el Centro con diferentes actividades en distintos municipios,
mientras que el próximo año "debe ser el de la consolidación". El presidente del Centro de Estudios Literanos quiso remarcar
que la rigurosidad debe ser la nota característica.
Los textos poéticos de los matarrañenses de Temps al temps pintados con armonías acústicas y voces susurradas llenaron el nuevo cine de la localidad tarragonensese de Batea.
Una sesenta personas disfrutaron el pasado sábado 1 de noviembre de un directo simple e intimista que despertó la curiosidad de los asistentes que en muchos casos desconocían la obra literaria de los autores del Matarraña.
El grupo está cambiando de formación tras su primera grabación "ratets", así en breve podremos verles con un nuevo batería. Además, también incorporarán un teclista que seguro dará más profundidad a sus temas.
Ahir dia 3 de novembre, el President d'Aragó va declarar en el programa "Els matins de Catalunya Radio" que designarà el seu successor d'aquí a un any.
D'altra banda, el president aragonès es va referir al litigi per l'art sacre i ha instat les administracions implicades a acabar amb un conflicte que fa 12 anys que dura. Iglesias va tornar a reclamar que s'executi l'acord entre els bisbats de Lleida i Barbastre perquè les obres d'art afectades tornin a l'Aragó. "Els bisbes diuen que s'han posat d'acord. Llavors el que no entén la gent és que si els bisbes estan d'acord, els bisbes, que són els propietaris en qualsevol cas d'aquestes obres, per què no se soluciona", va afegit.
(Algú ha pensat en la possibilitat d'escoltar en qualsevol emissora de ràdio de Saragossa, els que mantenen l'opinió contrària, o només els que demanen negociar? Y una altra cosa: sembla que la paraula Franja ha estat proscrita últimament a Saragossa)
El president de la comunitat
d'Aragó anuncia que
designarà el seu successor
d'aquí a un any.
En declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio", el president de la comunitat d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, ha assenyalat que d'aquí a un any proposarà el nom del seu successor. Iglesias va anunciar al setembre que no es presentarà a la reelecció el 2011.
"Vaig pensar que dotze anys era suficient i no hi ha cap altra explicació, és això", ha afirmat el president aragonès, que considera que després de tres legislatures ha arribat l'hora "d'afavorir la renovació de la gent". Sigui com sigui, creu que l'antelació amb què ha anunciat el seu adéu no donarà una sensació de provisionalitat al govern aragonès.
Marcel·lí Iglesias ha assenyalat que té intenció d'esgotar l'actual mandat fins al final: "Acabarem la legislatura, acabarem el nostre programa i els compromisos que tenim i, a més a més, capejarem la crisi econòmica". Per tot plegat, pensa que encara "no toca" assenyalar qui el pot substituir i apunta que "aquesta etapa vindrà d'aquí a un any". "Ja farem una proposta. Em tocarà a mi fer una proposta com a secretari general que sóc del partit i a més la faré d'acord amb els nostres òrgans federals"*, ha puntualitzat.
Marcel·lí Iglesias ha explicat que un cop deixi la presidència de la comunitat d'Aragó vol continuar fent política activa però amb alguns canvis. La seva idea és deixar la gestió perquè considera que ja s'hi ha dedicat prou temps.
D'altra banda, el president aragonès s'ha referit al litigi per l'art sacre i ha instat les administracions implicades a acabar amb un conflicte que fa 12 anys que dura. Iglesias ha tornat a reclamar que s'executi l'acord entre els bisbats de Lleida i Barbastre perquè les obres d'art afectades tornin a l'Aragó. "Els bisbes diuen que s'han posat d'acord. Llavors el que no entén la gent és que si els bisbes estan d'acord, els bisbes, que són els propietaris en qualsevol cas d'aquestes obres, per què no se soluciona", ha afegit.
El cap de l'executiu d'Aragó ha assegurat que la catalogació de les obres que es va fer després dels decrets del Vaticà "no en condiciona la propietat", i per tant, no impedeix que surtin de Lleida. A més, ha recordat que el bisbat de Barbastre té una sentència del Vaticà al seu favor, tot i que encara no ha exigit que es compleixi: "La sentència ja la té però consideren violent anar allà amb els Mossos d'Esquadra a buscar uns quadres al Museu. Per tant, la sentència l'ha emès el tribunal que la podia dictar, que és el Tribunal de la Signatura Apostòlica".
De la Vega va demanar l'entrega a l'Aragó de les obres d'art de la Franja en contraprestació als papers de Salamanca
franja | 03 Novembre, 2008 23:19
Actualitzat a les 20:20 h03/11/2008
Un llibre sobre el conflicte de l'art de la Franja, presentat avui a Lleida, revela que la vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, va demanar a l'exconsellera de Cultura, Caterina Mieras, que entregués les obres a l'Aragó com a contraprestació als papers de Salamanca. L'autor d'"El complot" explica també que el rei d'Espanya va demanar al bisbe d'Urgell ser copríncep d'Andorra.
L'autor del llibre, Eugeni Casanova, diu que Maria Teresa Fernández de la Vega va fer diverses trucades a Caterina Mieras perquè lliurés les obres a Barbastre. L'autor diu que la Diputació de Lleida ha estat l'administració que més ha defensat obertament les obres d'art, a diferència de l'ajuntament, que, segons afegeix, ha estat més ambigu.
Eugeni Casanova elogia la feina de l'exbisbe Francesc Xavier Ciuraneta, que va decidir que les obres no es mourien de Lleida tot i les pressions del Vaticà, segons l'autor. El llibre també assegura que el rei d'Espanya va trucar a l'aleshores bisbe d'Urgell Joan Martí Alanis per demanar-li que tant ell com la reina volien ser coprínceps d'Andorra.
Las instalaciones se construyeron para trasvasar agua al pantano de Pena, pero nunca llegaron a funcionar.
Vota: Resultado:
M. M. B. Alcañiz
Una gran terrraza de cemento gris, y un moderno azud que aún le roba parte de la vida al río, es lo único que queda de lo que fueron las antiguas instalaciones del bombeo de Beceite; el símbolo del enfrentamiento hidráulico del Matarraña. Los trabajos que iniciaron los operarios de la Confederación Hidrográfica del Ebro a principios del verano pasado están a punto de terminar.
El edificio, las tuberías, los motores y las demás infraestructuras que formaban parte del sistema que pretendía captar agua del afluente y trasladarla hasta el pantano de Pena, han desaparecido dejando atrás una historia de lucha, de división, pero también de diálogo y entendimiento. Las instalaciones, sin embargo, nunca llegaron a funcionar del todo, y el trasvase de caudales no pasó de un mes.
Fue hace diez años, en 1998, cuando la CHE inauguró el sistema de trasvase de aguas para incrementar las reservas hídricas de la cuenca del Matarraña. Las instalaciones, apoyadas por los agricultores de la parte baja, y criticadas fervientemente por los vecinos de la parte alta de la cuenca, se convirtieron en un foco de conflicto.
Manifestaciones, marchas, protestas e, incluso, enfrentamientos con los miembros de las fuerzas de seguridad; incrementaron el nivel de polarización social y político hasta un punto difícilmente asumible. En ese preciso momento, todos los actores implicados en los hechos decidieron sentarse en torno a una mesa y analizar la situación.
Acuerdo histórico
Tras muchísimas horas y días intercambiando opiniones, el milagro sucedió, se llegó a un acuerdo. Así, el 27 de Julio de 2005 en el salón del plenos del Ayuntamiento de La Fresneda se firmó el Dictamen del Matarraña. Pacto que poco después se convertiría en un documento de referencia en la gestión de los conflictos del agua a nivel estatal e internacional.
El desmote de la caseta del bombeo, la retirada de todos los sistemas hídricos que contenía, y la rehabilitación de las riberas del río en ese tramo, suponen el cumplimiento de uno de los puntos clave del Dictamen del Matarraña. "El desmonte y la rehabilitación estaban contemplados como una de las actuaciones primordiales del acuerdo", afirmó Alberto Moragrega, alcalde de Beceite.
Confirmó que los trabajos de retirada de la caseta han terminado, y que, próximamente, se iniciarán las actuaciones necesarias para quitar el azud que se construyó para alimentar de agua las instalaciones captadoras.
Si bien, esta segunda fase será mucho más costosa porque es necesario dejar el río y sus riberas tal y como se encontraban antes de la construcción del bombeo.
"Desmontar el azud será un poco más complicado porque se necesita un proyecto de recuperación del lecho y las orillas del río", explicó Moragrega.
Aunque todo no volverá a ser igual. La plataforma de cemento permanecerá en su lugar puesto que se tiene previsto construir un parque-mirador sobre ella.
El plan de recuperación contempla la instalación de diversas mesas y sillas en esta zona para convertirla en un espacio de ocio y para el disfrute del paisaje inigualable del río y los puertos de Beceite.
Monumento
Además, el proyecto también incluye la ubicación de un monumento que recuerde a todos los habitantes del Matarraña que el diálogo es el mejor modo de conseguir solucionar los conflictos. Por ahora, el aspecto y las características de este símbolo son totalmente desconocidas. "Hay diversas opciones planteadas. Si bien, hay una queha tomado mucha fuerza, y creo que va a ser la que finalmente se instale", manifestó el primer edil de Beceite. "Lo descubriréis durante la inauguración de la rehabilitación que se realizará en breve", añadió.
Con esta intervención, lo que un día fue la fuente de odio, rencor y enfrentamiento entre gentes de un mismo territorio, se convertirá en un recuerdo del diálogo y del consenso al que consiguieron llegar lo vecinos del Matarraña con un acuerdo modélico sobre los usos del curso fluvial.
El professor Artur QuintanaiFont, membre de l'Institutd'Estudis Catalans i de l'Academia del Aragonés, intervindrà en el pròxim curs interdisciplinari d'humanitats amb una conferència sobre la situació de "La lengua catalana en el Bajo Aragón". Aquest curs d'humanitats, de periodicitat anual, està organitzat per l'Instituto de Estudios Humanísticos d'Alcanyís i tindrà lloc al Palacio Ardid, seu de la nova Biblioteca Municipal y Arxiu de la ciutat, així com també del propi institut, del 3 al 7 de novembre en sessions únicament vespertines. La intervenció del professor Quintana es produirà en la segona sessió del dimecres 5 de novembre, a les 19,00 hores, a l'auditori del Palacio Ardid.
Per a tots aquells que tinguin la possibilitat de ser a Alcanyís en aquesta data, bona ocasió seria per a trobar-se i fer pinya al costat d'Artur Quintana. Segur que esdevindrà una acte prou interessant.
(Publicat al Diario de Tereuel, el dissabte 1 de novembre de 2008)
Avui es un d'aquell dies en que tot està girat. Me he aixecat tard, casi vaig a volteres per les escales de casa, i com si això fore poc, mentre prenia una tassa de cafè en llet, els pesats dels informatius únicament feien que donar-li voltes a la omnipresent crisis econòmica.
Si senyors, segons tots els afamats especialistes, el món està transformant-se. El sistema capitalista està fotut degut a què els bancs, per voler lucrar-se més de lo normal, han donat més diners dels que tenien i& No cal explicar tot el cercle de crèdits, préstecs i històries que cada dia ens conten des del diari, o l'informatiu de torn. Bueno, la cosa és que ningú sap com solucionar aquesta situació, i cada volta les pinten més negres.
Encara que aquest no es l'únic problema; la noia del telenotícies diu que al Congo estan en guerra, quina novetat, i que los països rics estan influint en el conflicte perquè pel mig es troben les mines de no se quin mineral vital per fer els ordenadors i el mòbils.
Collons, fa dècades, cents d'anys que les grans potencies participen d'una manera o una altra a totes les guerres que hi ha al nostre planeta, fins i tot s'ha donat el cas que un mateix país ha subvencionat a bàndols enfrontats; ara pareix que això que es moralment poc assumible no ha passat mai. A voltes, crec que el medis de comunicació pensen que la gent es burra.
Ara que ho penso, sí que cada dia som més tontos. Seguim al ramat sense pensar cap on anem (continua a ... El món a la merda)
Avui, diada de Tots Sants de 2008 fa tot just un any que aquest bloc dedicat a Camporrells i a tot de coses relacionades, es va crear. És cert que fins al dia 22 de novembre no va sortir publicat el primer article, però només va ser per problemes tècnics, ja que la fotografia que l'il·lustra havia estat feta el dia 1 de novembre.
En aquest any de vida, el blog ha publicat 34 articles, que han anat des de temes de natura, d'arquitectura, de literatura, de música... fins als que s'han dedicat a personatges. D'aquests, cal destacar els creats amb motiu del que el bloc anomena l'Any Sistac.
El bloc ha rebut la visita de 355 internautes diferents, que han sol·licitat 1821 pàgines. El nombre de visitants s'ha anat incrementat cada mes i a l'octubre ja han estat 69, després del màxim de 62 que havien estat al setembre. L'origen és majoritàriament de llocs de l'estat espanyol (98,4 %), amb un 1 % de visitants dels Estats Units i alguns de Portugal, Regne Unit, Alemanya, Argentina, Noruega i Colòmbia. Per ciutats, la majoria són de Barcelona, seguida de Lleida, Tàrrega, Madrid...
De la informació que s'ha presentat en els diferents articles, us en facilitem el recull de la dels llocs geogràfics que han sortit fins ara, amb un número entre parèntesis si apareixen més d'una vegada
Stop a Gran Scala se reune con el presidente de la Comarca del Bajo Cinca
franja | 01 Novembre, 2008 20:31
-La plataforma considera que el proyecto tendrá un impacto social, económico y ambiental enorme-
FD La plataforma Stop Gran Scala del Baix Cinca se ha reunido con el presidente de la Comarca, Evaristo Cabestañ, para expresarle su malestar por el apoyo incondicional que esta entidad ha dado al macroproyecto que se pretende realizar en Ontiñena.
Según la plataforma, el proyecto con tantas lagunas legales y sociales como éste. "Nos parece una irresponsabilidad política conceder el apoyo en un pleno de la Comarca que escasamente duró dos minutos, a un proyecto que tendrá un impacto social, económico y ambiental enorme para nuestro territorio", aseguran.
Por estos motivos la plataforma ha exigido al presidente que retire en un pleno extraordinario el apoyo al macro complejo Gran Scala así como que encargue un estudio sobre el impacto social, económico y ambiental que tendrá en el territorio y que abra un debate social sobre este tema, con la participación de académicos y expertos en las diferentes materias.
Por último, Stop Gran Scala del Baix Cinca ha entregado el informe realizado por diversas organizaciones aragonesas en el cual se exponen los riesgos potenciales que supone el proyecto a nivel social, económico y ambiental.
El municipio oscense de Fonz inauguró ayer, en el salón de actos del Ayuntamiento, la Academia de l'Aragonés, para mantener viva esta lengua que todavía persiste en Fonz, entre otras localidades del Alto Aragón, en su modalidad bajorribagorzana.
Entre las personalidades que asistieron a la inauguración destacan el presidente del área de Cultura y Educación de la Comarca del Cinca Medio, Eduardo Pueyo; el alcalde de Fonz, Enrique Badía; y el presidente de la Academia, el filólogo y escritos benasqués, Manuel Castán, recuerda hoy la Academia de l'Aragonés en un comunicado.
Manuel Castán presentó los trabajos que está llevando a cabo la Academia desde su fundación, especialmente en las áreas de investigación y codificación. Castán insistió en lo importante que es mantener "la lengua viva como ha ocurrido en Fonz", y en que esa lengua está "formada por variedades que la Academia quiere proteger y enriquecer".
Asimismo, en el acto de presentación se vieron audiovisuales grabados en distintas localidades del Alto Aragón en los que se ha podido percibir, mejor que con cualquier estudio lingüístico, la gran unidad que presenta la lengua aragonesa a lo largo del territorio en el que se habla, según indica la Academia.
Los vídeos forman parte del archivo audiovisual del aragonés en el que están trabajando Fernando Blas y Fernando Romanos, dos escritores, estudiosos de esta lengua e impulsores de la Academia de l'Aragonés.
Una vez terminada la presentación, el ayuntamiento de la localidad invitó a un vino aragonés y se cerraron los actos con un concierto didáctico de la Orquestina del Fabirol, gentileza del departamento de Cultura y Educación de la Comarca.
Fonz es uno de los municipios donde se conserva el aragonés con plena vitalidad. Es por ello que ha sido elegido por la Academia como uno de los sitios fundamentales donde presentarse tras su fundación, después de haberlo hecho ya en Bielsa, Valle de Chistau, Panticosa, Echo, Sabiñánigo y Graus.
La Academia de l'Aragonés se creó en julio de 2006 en el II Congreso de l'Aragonés, fruto del consenso y convergencia de la mayoría de entidades, asociaciones y personas que trabajan por esta lengua. Desde entonces ha hecho un esfuerzo por acercarse a las zonas donde esta lengua está viva, para presentar sus propuestas y conocer las distintas opiniones y sensibilidades de todos los hablantes.
Está previsto que la siguiente presentación de una nueva sucursal de la Academia de l'Aragonés se haga en Benasque.
Retroenllaços (0)
