Zapatero promete garantizar el uso de las lenguas cooficiales, que son "riqueza del país"
franja | 18 Setembre, 2008 12:55
El Gobierno promete garantizar el uso de las lenguas cooficiales, que son "riqueza del país"
Responde así a las quejas del BNG quien ha denunciado la imposibilidad de usar el gallego en Galicia ante la Administración
17/09/2008 | Actualizada a las 09:45h
Madrid. (EFE).- El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se ha comprometido en el pleno del Congreso a garantizar el uso de las lenguas cooficiales en cumplimiento del mandato constitucional y porque son, ha subrayado, una "riqueza cultural del país".
Seguir leyendo noticia
MÁS INFORMACIÓN
PALABRAS CLAVE
BNG, Estado, Galicia, Zapatero, Seguridad, Constitución, Guardia Civil, Francisco Jorquera, José Luis Rodríguez Zapatero, Madrid, UE, Congreso
Zapatero ha respondido así a las quejas manifestadas en el hemiciclo por el portavoz del BNG, Francisco Jorquera, quien ha denunciado la imposibilidad de usar el gallego en Galicia ante diferentes instancias de la Administración General del Estado y ha instado al jefe del Ejecutivo a acompañar su talante con hechos.
El presidente del Gobierno, que se ha comprometido a seguir velando por el respeto a todas las lenguas cooficiales, ha señalado que es consciente de que, en algunos ámbitos de la administración, todavía es necesario adoptar medidas complementarias.
Ha destacado también los "esfuerzos" realizados por su equipo para hacer efectivos los derechos lingüísticos que establece la Constitución y el ordenamiento jurídico, y ha enumerado así las leyes aprobadas para regular en diferentes ámbitos el uso de las lenguas cooficiales.
Ha recordado además que España ha promovido en la UE el reconocimiento efectivo de los idiomas oficiales en España, que se usan habitualmente en el Comité de las Regiones. Pero para el portavoz del BNG, las medidas adoptadas no son todavía suficientes.
Frente a las "campañas" que alertan de que es el castellano el idioma discriminado, ha asegurado que la protección jurídica de la que goza el gallego es "muy inferior" a la del castellano y ha demandado políticas activas para cambiar la situación.
Jorquera ha asegurado a Zapatero que el BNG siempre ha valorado su actitud de respeto hacia la diversidad lingüística y cultural del Estado, pero le ha advertido de que ese talante debe ir acompañado de hechos y de una mayor observancia de la legalidad. Entre los incumplimientos de esa legalidad lingüística, ha apuntado la negativa de la Policía y de la Guardia Civil a admitir certificados oficiales en gallego para opositar a esos cuerpos o la ausencia de formularios en gallego para dar parte de los incidentes de tráfico.
Zapatero le ha garantizado que tomaba nota de sus denuncias y ha explicado las medidas que ya se están tomando.
Según ha explicado, se están haciendo esfuerzos para facilitar el uso del gallego ante las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y el próximo año podrán tramitarse expedientes de tráfico en formatos bilingües en la comunidad.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080917/53540775523.html
Vist a http://www.beseit.eu/diaris_llibres/?p=196
Iglesias descarta un acuerdo sobre las piezas
franja | 17 Setembre, 2008 16:20
ZARAGOZA.- El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, ha recordado al alcalde de Lérida, Ángel Ros, que cuando los tribunales han emitido una sentencia firme sobre un determinado litigio, en este caso el de los bienes de las parroquias de la Franja, ya `no vale` intentar después un acuerdo.
En declaraciones a los medios en la apertura oficial del curso escolar, en el nuevo colegio de Miralbueno, Iglesias se refirió al conflicto que mantienen los obispados de Barbastro-Monzón y Lérida por las 113 piezas de arte sacro que permanecen en la ciudad catalana pero que los tribunales eclesiásticos han determinado que pertenecen a la diócesis aragonesa.
El viernes, en la Expo, Ros pidió la apertura de las negociaciones para poner fin al conflicto con un acuerdo que pueda incluir la itinerancia y la cogestión de las obras.
Iglesias rechazó ayer esa posibilidad y dijo que después de que ya hay una sentencia firme de la Signatura Apostólica, ahora `no se puede ir para atrás`.
Los acuerdos se pueden hacer `antes` de acudir a los Tribunales, no cuanto éstos han dado la razón a una de las partes, agregó.
Además, si los dos obispos están de acuerdo en la devolución, tal y como expresaron a principios de julio, lo único que hay que esperar, según Iglesias, es que ésta se produzca `cuanto antes`.
EFE
http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&relcategoria=1006&idnoticia=310042
Vist a Aragonéame
El Ayuntamiento lleva agua potable a la zona de la balsa Roya y Allà Dins
franja | 17 Setembre, 2008 16:18
El Ayuntamiento ha instalado un kilómetro de tubería hasta la balsa Roya y el mas d'Allà Dins, para abastecer de agua potable aquella zona.
FRAGA/. 4 de septiembre.
La balsa Roya, que se encuadra en el Sector Hidráulico 8 dentro del Plan de Transformación de Monegros II, dispone de agua de boca gracias a la conexión que el Ayuntamiento de Fraga ha realizado desde la tubería construida por la Asociación de Ganaderos de Peñalba y con el agua que la Comunidad de Regantes Montes Negros de Bujaraloz proporciona. Este servicio de abastecimiento, desde un grifo instalado en la propia balsa Roya, se inició ya el pasado sábado, 30 de agosto.
El coste de instalación y la servidumbre de paso de la tubería asciende a 9.000 euros y el precio del metro cúbico de agua que cobrará la comunidad Montes Negros se ha fijado en 0'06 euros, además de un canon anual de 30 euros.
La Balsa Roya se encuentra en la zona conocida como monts d'Alla Dins, en plenos Monegros fragatinos, y cuenta con una superficie de unas 14.000 hectáreas. Está jalonada de masos, cuyos titulares podrán abastecerse con este nuevo servicio, sin tener que llevar el agua desde Fraga. También se mejora el suministro al mas d'Allá Dins, de titularidad municipal, del que se encargaban hasta ahora los bomberos. En este enclave se encuentran lugares de interés como la Serreta Negra o el balcón de Valdurrios, sobre el río Ebro, además del coto de pesca de la Valcuerna de la Sociedad de Pescadores de Fraga y el de la Sociedad de Cazadores la Maza. Es una zona de gran riqueza cinegética, con presencia de ciervos, jabalís, liebres, etc.
Las gestiones realizadas por la Delegación de Agricultura y Riegos del Ayuntamiento de Fraga ponen fin a un largo proceso de negociaciones, y permite abastecer una zona que hasta ahora no tenía autonomía propia en recursos hídricos.
Antonio Martí, concejal de Agricultura y Riegos, destaca que "el agua es exclusivamente para consumo de boca. Se ha instalado un grifo en la balsa Roya del que podrán abastecerse los cesionarios de los setenta masos municipales que hay en aquella zona. No se permitirán usos agrícolas y ganaderos, pero sí podrán disponer de este servicio el cuerpo de bomberos en caso de incendio en la zona". Además, el concejal de Agricultura ha descartado, por el momento, "la posibilidad de prolongar la tubería hacia otros enclaves de la zona", como podría ser el coto de pesca de la Valcuerna" y ha anunciado que se estudiará la posible colocación de un contador monedero en el grifo de la balsa Roya".
El alcalde de Fraga, José Luis Moret, se mostraba "satisfecho por la mejora que va a suponer el poder dotar de agua potable a esta extensa zona y para los mases que no contaban hasta ahora con este servicio".
El programa de exposiciones y artes plásticas propone una atractiva oferta
Fraga 8/9/08. La Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Fraga presentaba esta semana el programa de artes plásticas y exposiciones para los próximos meses. El Palacio de Montcada continuará como escenario del arte moderno y el Cegonyer acogerá la continuidad de obras de artistas jóvenes o de origen local. En este periodo hasta 2009 y dando continuidad a la línea expositiva, se pretende mostrar la actualidad de lo mejor del panorama artístico. Se apuesta por el arte contemporáneo, combinando criterios de trabajos realizados en la diversidad geográfica y buscando el compromiso con el desarrollo de las trayectorias de los artistas o la potenciación de artistas con creatividad.
http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2370&Itemid=32
Vist a Aragonéame
Reunió de CHA a Benavarri sobre la Llei de llengües
franja | 17 Setembre, 2008 11:30
> Compañera/o:
>
> Como posiblemente sepas, se está produciendo un debate en los medios de
> comunicación alrededor de la futura Ley de Lenguas de Aragón en la que
> determinados grupos de interés están discutiendo sobre el reconocimiento
> de nuestras lenguas propias, su denominación y el alcance de los
> derechos de los hablantes. Dadas las consecuencias que dicho debate
> puede tener para la comarca de Ribagorza, dada la capacidad de
> intoxicación y desinformación que algunos de ellos están proyectando y
> de cara a actualizar y reforzar el posicionamiento que CHA mantiene
> históricamente sobre este asunto, queremos convocar a la militancia de
> CHA en esta redolada a una reunión informativa y de intercambio de
> opiniones y propuestas en
>
> *
> BENABARRE
> el JUEVES 18 DE SEPTIEMBRE
> Salón de Actos de la Casa de Cultura
> 20:30 h*
>
> Recibe un caluroso saludo aragonesista
>
> Eduardo Pueyo Salamero
> Secretaire Territorial de l'Alto Aragón
>
> Miguel Martínez Tomey
> Secretaire de Politica Cultural e Identidá Nazional
Areny acoge el Correllengua 2008 y el Cerib lamenta la desidia
franja | 17 Setembre, 2008 09:57
De: La Mañana, dissabte, 13 de setembre de 2008.
Festa del Tossal del Rei 2008
franja | 16 Setembre, 2008 20:14
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE
L'Acte al cim del Tossal del Rei (1.356m) punt d'unió d'Aragó, Catalunya i València es farà a les 12:00.
El dinar a Fredes serà a les 14:00, però cal traure el tiquet fins al 19 de setembre als ajuntaments de la Pobla de Benifassà, la Sénia o Vall de Roures, o bé a l'Oficina de la Mancomunitat a Vinaròs.
http://www.tauladelsenia.org/
Presentazión de l'Academia de l'Aragonés en Benás
franja | 16 Setembre, 2008 19:39
|
|
Sabado 27 de setiembre. 18:30.
CASA DE LA CULTURA DE BENÁS
1- Apertura: Salutación del Ayuntamiento de Benás, de la Comarca de Ribagorza y de la Academia de l'Aragonés
2- Presentación de la Academia de l'Aragonés: origen, fines, organización y proyectos de trabajo
3- Proyección Audiovisual con testimonios orales grabados en aragonés de diversas zonas del Pirineo y de la Ribagorza.
4- Turno abierto de palabras
A continuación vino aragonés ofrecido a los asistentes y
MOSICA Y PAROLA:
Concierto didáctico en aragonés a cargo de
LA ORQUESTINA DEL FABIROL
http://www.charrando.com/achenda.php#conzentrazion
|
Carta al President d’Aragó, Marcelino Iglesias - J. M. Gràcia
franja | 16 Setembre, 2008 17:58
Publicat en 11 Setembre, 2008 per graciaz
Aquí teniu una carta oberta que he escrit a D. Marcelino Iglesias, President d'Aragó amb referència a la virtual, per ara, Llei de Llengües. Crec que està escrita amb un to moderat i reflexiu i, si no m'ho considereu com una pedanteria, fins i tot diria que pedagògic. Vull entendre les seues dificultats, i de fet alguna cosa en dic a la carta, tot i així vull deixar clar que la cultura i la llengua, i tantes altres coses, mai haurien de ser el resultat de suposats algoritmes electorals, passats o futurs. Els polítics haurien de ser més agosarats en aquests temes. Preparar el terreny i donar passes llargues. Fer-ho ara, després d'anunciar-lo infinitat de cops, és sembrar en l'arena. Vint anys, quinze o dotze és un període de temps força llarg per poder fer entendre a la ciutadania gairebé allò que es vulgui, sempre que no sigui una falsedat i el partit polític al poder estigui convençut. Recordeu aquell eslògan "OTAN, de entrada no" ? Recordeu com s'hi va demanar el sí, per al referèndum? Allò que no s'ha de fer és deixar passar el temps -el que s'ha fet, en el passat, amb la Llei de Llengües- i esperar un altra legislatura, perquè mentrestant, l'oposició i els grups integristes poden anar plantant de mines tot el terreny. En aquest cas, tot i que el PAR està al Govern, el seu comportament és de pura oposició. Si el PSOE no se n'adona& Feu-vos-en mirar! La Llei de Llengües és necessària, a més s'ha de cuplir el mandat constitucional. Aragó és l'única Comunitat Autònoma que no té regulades les llengües pròpies.
La carta ha estat enviada també a El Periódico de Aragón fa un temps. Vaig pensar que com l'Heraldo havia publicat no fa gaire un dossier sobre la Llei de Llengües, tal vegada El Periódico podria estar interessat en la publicació de la carta. Vist el termini transcorregut&, en fa pensar que tenen molt poc interès en publicar-la. Tanmateix avui surt publicada al Diario de Teruel. La llibertat d'expressió que tenim a la província de Terol (Diario de Teruel i La Comarca) falta li fa a la premsa saragossana i de l'Alt Aragó.
Us pregaria, que a la vista del poc èxit que vaig tenint en quant als mitjans de gran tirada de Saragossa, tots els que vulgueu, i si us fa goig, li doneu la publicitat que pugueu, en català o en castellà, a la carta. Animeu-vos i feu algun comentari a sota del post. Gràcies.
A continuació podeu llegir la carta traduïda al català. Per a llegir-la en castellà punxeu aquí: PDF de l'article querido-presidente
"Benvolgut president
Fa uns dies, vaig llegir el llibre El porvenir de mi pueblo (1907) de don Juan Pío Membrado en una molt recent edició facsímil, acompanyada d'una brillant biografia del patrici anticentralista aragonès, de la ploma del periodista Ramón Mur. En ser l'obra de gènere epistolar, em va obrir els ulls, senyor president, per a escriure-li aquestes línies utilitzant l'esmentada característica, sense pretendre de cap manera, la formalitat de don Pío, i molt menys el seu didactisme i l'essencialitat moralitzant. Seran només uns comentaris a tall de reflexions que, utilitzant-lo com a destinatari, poden servir a nombrosos aragonesos. Senyor president, en un escrit meu, referit a la futura Llei de Llengües, deia que em feien mal els seus silencis i els del seu partit, respecte a fets succeïts recentment -querelles criminals i plataformes contra les llengües pròpies de l'Aragó- i a manifestacions, sinó promogudes, sí recolzades per l'altre partit (el PAR) col·ligat en el Govern d'Aragó. Últimament he llegit unes declaracions seues sobre el contingut de la tan esperada Llei de Llengües, les quals m'han fet reflexionar sobre el meu malestar pels seus silencis. Hauria preferit que continués sense manifestar-se.
Senyor president, el 12 d'agost, va declarar referint-se a la Llei de Llengües: "A diferència d'altres llengües que són obligatòries per als ciutadans, la nostra generarà drets i llibertats, no generarà obligacions, per la qual cosa cap aragonès no es veurà obligat a utilitzar una llengua que no vulgui" Estic segur que l'afirmació la va fer pensant en els territoris on el català o l'aragonès són considerats llengües pròpies. No tinc perquè dubtar de què no fossin unes declaracions reflexionades, atesa la seua moderació i la ressonància que, com sap, tindran unes declaracions seues. Se n'adona, senyor president, en quina situació deixa l'article 3, apartat 1 de la Constitució Espanyola?: "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la" Hem d'inferir de les seues manifestacions que el deure de conèixer el castellà, imposat per la Constitució, coarta la llibertat dels aragonesos, i que la futura Llei de Llengües corregirà parcialment aquest defecte en no generar obligacions amb relació a les altres dues llengües aragoneses? Segons aquest cant laudatori a la llibertat, com s'hauran de compaginar el dret d'un ciutadà a utilitzar públicament la seua llengua pròpia i el dret a no utilitzar-la per part d'una administració o d'un funcionari? El dilema "els drets d'un individu acaben on comencen els dels altres" es pot convertir en un, permeti'm la paraulota, "trilema".
Sr. Iglesias, vostè ha manifestat en alguna ocasió que la nova Llei serà consensuada entre tots els partits polítics. Com estem encara sota els efectes de la canícula i del formiguer de Ranillas, espero que no s'ho prengui malament si deixo anar una riallada. Jo sé que no es creu allò del consens. Com s'hi posaran d'acord amb el PP? Sap molt bé que el PP ha dit i diu que no fa falta cap Llei de Llengües i que a l'Aragó es parlen moltes llengües. No aconsegueixo veure quina és la seua concepció -la del PP- de les llengües pròpies de l'Aragó, però el que sí demostra amb la seua actitud és la manera de conrear el seu planter de vots arreu de l'Aragó de cachirulo profundament encasquetat, i això al PSOE li fa por. Un partit sense vots no és gairebé res. I què dir del PAR, si s'asseuen a la mateixa taula? Suposo que li manifestaran el mateix que diuen pels pobles de la Franja els seus alcaldes, regidors i militants, amb honroses excepcions. Em permet, senyor president, que li ho expressi d'una forma un xic pujada de to?: vostè i el seu partit manifesten la seua voluntat envers la Llei de Llengües i els seus socis de govern els "fan el llit" electoralment a vostès. Estic ben segur que tothom m'entén. Poca cosa puc dir sobre el comportament d'IU. Tinc dubtes en manifestar que la CHA és l'únic partit que ha defensat una Llei de Llengües raonable i com mana la Constitució, no sigui cosa que els faci perdre vots.
Reconec, senyor Iglesias, que des del seu Govern es concedeixen ajuts a les institucions que defensen el català i l'aragonès, que es proporcionen ensenyants d'aquestes llengües quan voluntàriament se'n sol·licita, que es concedeixen premis literaris en aquestes dues llengües (no sóc aliè a ells), etc., però han fracassat en l'estratègia relativa a les dues llengües minoritàries pròpies: han decidit donar allargs al tema (qui dia passa, any empeny) i no han sabut o no han volgut, salvades algunes excepcions, en el munt d'anys que són al Govern, fer pedagogia als ciutadans, ni tan sols als seus militants, respecte a l'autoestima lingüística i al valor del plurilingüisme propi, fent bona aquella sentència que diu "la ignorància és la pitjor de les esclavituds". No pensi que la frase és meua, no. Està extreta del llibre del senyor Pío Membrado que he esmentat al principi. I així estem, senyor president. Llei? Vots? Desconeixement? Aprofitament? Por? Indecisió? Jo estic segur que si no li pesessin tant aquestes paraules en interrogant, es manifestaria d'una altra forma respecte a la Llei.
Si s'hagués de repetir tot el procés de la Llei (és més, així s'hauria de fer), donada la seua facilitat i efectes beneficiosos que produiria, li indicaré, modestament però de forma molt sincera, a tall de decàleg, el procés a seguir per a què els partits no intentessin treure profit de la Llei, i el que anomenen crispació es dissolgués com un terrosset de sucre:
1. Llegir i acceptar la Constitució Espanyola (art. 3, apart. 2): "Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts". 2. Que una comissió de lingüistes documentats i acadèmics, sense intervenció política, fixin d'una vegada per sempre, quines són les llengües pròpies de l'Aragó. 3. Que les conclusions de la comissió siguin acceptades pels partits polítics; millor encara: que els partits polítics no en puguin dir res. 4. Informar massivament i sense ideari polític la ciutadania sobre la riquesa cultural i lingüística de l'Aragó, així com de la utilitat d'aquesta última. 5. Que els tècnics facin la feina, aprofitant l'experiència d'altres Estatuts. 6. No crear cap nova Acadèmia de les Llengües. Aprofitar i adequar l'existent de l'aragonès. La del català, ja existeix, així com la del castellà. S'estalviarien costos i problemes. (A algú amb cinc dits de front, se li passaria pel cap la feliç idea de crear una Acadèmia Aragonesa de la Llengua Castellana per a protegir les varietats dialectals del castellà a l'Aragó?) 7. Confeccionar el mapa lingüístic, històric i actual. 8. Que la Llei procuri que les llengües pròpies siguin vehiculars als seus territoris. 9. Que la Llei s'aprovi en les Corts d'Aragó. Si el procés que proposo es complís, pocs polítics voldrien quedar-s'hi fora.
Em permet, senyor president, quedar-me amb el número 10 per fer palesa una paradoxa?: malgrat que he criticat amb duresa el "Manifiesto a favor del castellano" que camina per terres espanyoles, aquest manifest és més favorable a les altres llengües espanyoles, en el terreny de l'ensenyament, que allò que es desprèn de les seues manifestacions i de les filtracions del projecte de Llei de Llengües. Veure per a creure! Així ho ha escrit també el doctor Artur Quintana.
Que l'èxit de l'Expo li faci més suportable la lectura d'aquesta llarga epístola, si arribés a les seues mans, senyor president.
Molt atentament.
José Miguel Gràcia Zapater"
Tornant a la realitat - M. Martí - Lo Cresol
franja | 16 Setembre, 2008 12:36
13 September, 2008
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 de setembre de 2008)
S'acabat l'estiu. Arribe setembre, i amb ell, la tornada al treball, als estudis i a la vida quotidiana que tant hem intentat oblidar durant les últimes setmanes. Mentre, les festes patronals més tardanes no mos dixen retornar del tot a la normalitat. El món, que pareixie parat, torna a girar.
Poc a poc tot es torna a posar en marxa, i anirem de 0 a 100 en menys d'un mes. Mos espera un final d'any trepidant. Tenim una crisi, que com sempre, sol estem notant els que tenim les burxaques buides; i que pareix que serà el principal front de la guerra política a nivell estatal.
Potser també sentirem parlar d'aquell senyor que pareix eixit de Star Trek, i que, segons diuen les llengües espanyoles, vol partir la seua "querida patria" celebrant una consulta popular "no democràtica". M'agradaria saber com alguna cosa pot ser "no democràtica", quan es tracta de que els individus, teòricament sobirans en aquest sistema polític, donin la seua opinió.
Però, a esta terreta, dita Matarranya, dita Aragó, el que pareix que remourà el pilars de la terra serà el debat a les corts del projecte de la Llei de Llengües. Sol de pensar en les "animalades" que haurem de sentir els pròxims mesos m'agarren ganes de posar-me la motxilla a l'espatlla i marxar a viure a un mas fins que tot lo jaleo s'acabo. I és que, en la legislació d'aquest tema, és demostrarà que a la moderna comunitat de l'Expo, de la Saragossa cosmopolita, encara no s'han superat les pors a lo diferent. Encara existeix la fractura que dividís als ciutadans en dos grups enfrontats. Tot passarà, i segur que ixque lo que ixque de les corts, dubto que me equivoqui, ningú estarà content. Uns perquè "Aragón se ha vendido al oro catalán", i els altres perquè la llei no "compleix el mínims requisits per que la llengua no desaparegui".
A pesar de tot això, i com sempre passe, o mos fan creure això, als pobles no passarà res. El temps seguirà morint entre els arbres que cada dia estan més sols.
Marc Martí
Els últims belgues - Viles i gents - Carles Terès
franja | 16 Setembre, 2008 12:34
10 September, 2008
(Publicat a La Comarca, el 5 de setembre de 2008)
Vaig llegir amb interès la sèrie de reportatges de La Vanguardia sobre el conflicte lingüístic belga. El que em va resultar més estimulant va ser el dedicat a la minoria alemanya (75.000 persones) que habita una petita franja als Cantons de l'Est. El curiós del cas és que, enmig de l'enfrontament entre valons i flamencs, els germanòfons no s'identifiquen amb cap dels dos, però es senten més belgues que ningú. Segons la responsable de l'oficina de turisme de Saint Vith, «Som els més privilegiats dels belgues. No tenim conflictes lingüístics, ans al contrari, gairebé tothom parla diversos idiomes» i una botiguera lamenta que «són ells els que no volen parlar la llengua de l'altre».
Aquesta comoditat d'una minoria lingüística dins un país amb altra llengua dominant només pot assolir-se si els compatriotes l'accepten i respecten tal com és. Això vol dir assumir-la com a pròpia, atès que és un bé comú -com el paisatge, com l'arquitectura. Si els membres de la minoria es senten volguts dins el país del qual en formen part, la convivència és cosa feta.
L'altra actitud, la que se sol adoptar al nostre Aragó -i a Espanya en general-, és rebutjar la diferència. Fan sentir els catalanoparlants aragonesos que la seua llengua és inferior, que no serveix per a res, que provoca conflicte& i que pel fet de parlar-la són menys aragonesos. I l'anomenen despectivament xapurreau o amb denominacions tan localistes que la fan inútil més enllà del terme municipal. L'objectiu és que acabin rebutjant-la, que no la transmetin als fills, que l'amaguin tan endins que acabo per ofegar-se. Si algú fa una passa endavant per defensar-ne la dignitat, se l'acusa de «catalanista», i si en fa dues se li presenta un feix de querelles que, això sí, acaben arxivades per absurdes.
Iglesias anúncia reforçament dels idiomes estrangers, sense mencionar el català i l'aragonès
franja | 16 Setembre, 2008 10:08
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
Inicio > Aragón
 -->
|
16 de Septiembre de 2008
|
|
|
|
Marcelino Iglesias acudió ayer a la inauguración del curso escolar en el nuevo centro de Miralbueno.
|
|
M�s im�genes
|
|
|
Iglesias anuncia que la nueva Ley de Educación reforzará los idiomas
El presidente aragonés abrió ayer el curso escolar en Miralbueno
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, anunció ayer que la nueva Ley de Educación se presentará en los próximos días y reforzará las lenguas y las tecnologías, los dos grandes `desafíos` de los alumnos que se atienden en el nuevo centro de Miralbueno donde ayer abrió oficialmente el curso escolar.
ZARAGOZA.- En este nuevo curso, recalcó Iglesias, se cumple el décimo aniversario del traspaso de las competencias de Educación a Aragón, un periodo en el que la Comunidad ha hecho un esfuerzo `muy importante` en infraestructuras, dotación de profesores y en un modelo propio de educación, una prioridad que se refleja en los presupuestos de estos años.
Iglesias destacó que este año Aragón ha superado su `propio récord` de alumnado, con 224.288 escolares, 2.691 más que el año anterior, y se han incorporado 260 profesores hasta alcanzar los 13.093 docentes.
Además, se han abierto ocho nuevos centros escolares, tres en la capital aragonesa y uno en Cuarte, Cadrete y Utebo (Zaragoza), Castejón de Sos (Huesca) y Alcañiz (Teruel) con los que se crean más de 2.300 plazas escolares de Infantil y Primaria, y se han ejecutado de 21 ampliaciones, con una inversión global de 44,5 millones de euros. Asimismo, se ha consolidado el programa de gratuidad de libros de texto a todos los alumnos de centros sostenidos con fondos públicos desde 6 a 16 años, más de 115.000 estudiantes, con una inversión de 14 millones de euros.
Iglesias comentó que pertenece a una generación en la que se daba más importancia a las lenguas clásicas y esto lo están `padeciendo`, como han podido comprobar en la Expo, que ha recibido a personas de diferentes países. `Nuestro compromiso es que los niños superen estos obstáculos ya desde pequeñitos`, concluyó.
EFE
Vist per http://carlesbarrull.blogspot.com/
|
Presentació de Ripacurtia a Organyà
franja | 15 Setembre, 2008 14:37
castigaleu
franja | 15 Setembre, 2008 14:36
ENORME ÈXIT EN LA PRESENTACIÓ DE LA LLENGUA DE CASTIGALEU
franja | 15 Setembre, 2008 14:35
Més de seixanta persones assistiren a la presentació del llibre "la llengua de Castigaleu" de Jordi Moners, editat pel Centre d'Estudis Ribagorçans amb la col"laboració del Instituto de Estudios Altoaragoneses i l'Ajuntament de Castigaleu. La presentació de l'acte, dins dels programes de festes de la localitat,la realitzà l'alcalde de la vila, Higinio Ciutad que fou l'encarregat de presentar les credencials de Jordi Moners i dels dos presentadors de l'acte, en Ramon Sistac, Director de l'Àrea de Llengua del CERIb i de la Colecció Llengua de Monografies Ripacurtia i n'Artur Quintana, President de la Iniciativa Cultural de la Franja. Ambos autors mostraren la importància de l'obra, la seva cientificitat, la seva minuciositat i la importància per a la dialectogia i per a la llengua catalana i que a partir d'ara Castigaleu tindrà un lloc als mapes i les biblioteques per mitjà d'aquesta obra. Els dos especialistes explicaren els estudis dialectològics a la Ribagorça i al Pirineu i la necessitat de no perdre la llengua. Sistac també parlar de molts motius, entre els quals el econòmics, perquè la llengua, com a part integral d'una cultura, cada cop és més valorat, pel turisme rural. Quintana parlà de l'enorme esforç que s'ha fet i això s'observa en el diccionari que conté la faraònica xifra de 7000 paraules, d'elles 1500 no hi són registrades al Diccionari de la llengua Alcover-Moll, i tindran que introduir-se. Els tres autors es mostraren crítics amb l'obra de Rafa Vidaller sobre la "pastorada de Castigaleu". Finalment, en Jordi Moners, explicà els motius, la recerca i l'obra que presenta, com l'estructurà i que hi ha ficat i acabà en un recital de corrandes del lloc. L'acte, que s'allargà més d'hora i mitjà, finalitzà amb un interessant debat a favor del llibre, de la llengua catalana de Castigaleu i de recuperar els documents passats i acabà amb un vi.
Manifest del Correllengua de la Franja de Ponent 2008
franja | 15 Setembre, 2008 14:34
Si no salvem la llengua, que és el nostre senyal d'identitat més clar i més contundent, faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d'or de treure'ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la "lengua de todos los españoles".
Necessitem també la innegociable unitat de la llengua, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos.
Aquestes paraules són de l'escriptora i periodista Isabel- Clara Simó, i a la Franja de Ponent també es poden aplicar.
És cert, la Franja no és una torre de Babel. A la Franja es parla català i és la nostra llengua. És evident que tenim una gran riquesa dialectològica i lèxica, fet que ens ha d'enorgullir i pel qual hem de mostrar una especial preocupació, però també és científicament evident quina és la nostra comunitat lingüística, i és la llengua catalana el que fa que l'Aragó tingui una Franja, que tingui un patrimoni lingüístic trilingüe i una pluralitat cultural innegable.
D'altra banda, la realitat també és que els catalanoparlants de la Franja no tenim drets lingüístics. Quan el 23 d'abril de l'any passat va entrar en vigor el nou Estatut d'Aragó, va quedar clar a l'article 7 que l'Aragó tenia llengües, encara que no s'especificava quines eren, i va quedar clar també que, fossin les que fossin, no eren oficials.
L'article 6 de l'Estatut recull que tenim "els drets que ens atorguen els instruments internacionals que Espanya hagi subscrit i ratificat, i que els poders públics aragonesos han de vetllar pel seu respecte i protecció, promovent el seu ple exercici". Doncs, segons aquest article, s'està incomplint la legalitat vigent, ja que s'ignoren voluntàriament les valoracions del Comitè d'experts del Consell d'Europa sobre l'aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries a la Franja.
I per la seva part, la Llei de Llengües, amb dotze anys de retard, continua sent una vella promesa i el seu avantprojecte, de plena actualitat, és bla, condescendent i fal·laç. Pretendre desenvolupar una llei lingüística sense l'oficialitat, amb voluntarietat per tothom, sense obligacions per ningú, on en lloc de "garantir" vol "afavorir" l'ús de la llengua a les administracions públiques, no és responsable i no pot garantir els nostres drets lingüístics.
La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.
Visca la llengua i avant el Correllengua!
Cursos de català a Fraga
franja | 15 Setembre, 2008 14:32
NIVELL B i NIVELL C
· 110 hores lectives
· diferents horaris
· del 15 d'octubre a finals de maig (segons data de l'examen)
· matrícula: fins al
8 d'octubre
Més informació a:
ACPV - Casal Jaume I de Fraga
Av. Reis Catòlics, 28, baixos.
fraga@acpv.cat 974 453 730
Paradoxa - A. Quintana - Viles i gents
franja | 06 Setembre, 2008 20:31
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 6 de setembre de 2008)
Fa poc uns ciutadans encapçalats per Mario Vargas Llosa han signat i publicat un manifest per a accelerar el procés de substitució de les llengües espanyoles no castellanes -l'aragonès, el basc, el català, &,- per la llengua castellana. Per a aconseguir la destrucció d'aquesta part del patrimoni espanyol que són l'aragonès, el basc, el català, &, els signants fan algunes propostes en desacord amb la constitució i certs estatuts, i per eludir-ne la possible anticonstitucionalitat, demanen del Parlament espanyol que, si cal, modifique la constitució. Proposen bàsicament que l'ensenyament de i en les llengües espanyoles no castellanes siga optatiu, perquè saben que en les actuals circumstàncies de grans immigracions i de glotofàgia de les llengües dominants, les altres, minoritzades, en deixar de ser la llengua vehicular de l'escola, es troben condemnades a l'extinció. Els signants aconseguida l'optativitat en l'ensenyament de l'aragonès, basc, català &, objectiu amb el qual tindrien assegurada en poc temps la desaparició d'aqueixes llengües, i aconseguirien així el seu anhelat monolingüisme castellà d'Espanya, es mostren condescendents en altres aspectes i admeten la cooficialitat de l'aragonès, basc, català, &, i dins del seu caràcter optatiu en l'ensenyament atorguen que puguen ser-hi parcialment vehiculars. Si comparem les propostes del citat manifest amb la que podria ser la Llei de Llengües d'Aragó, veurem que aquelles -les del manifest- no són tan radicals en contra de l'aragonès, basc, català, &: evidentment coincideixen en el punt bàsic de l'optativitat de l'ensenyament, premissa ineludible per a l'extinció, de les llengües espanyoles no castellanes, però en mantenen la cooficialitat i el dret a una certa vehicularitat en l'ensenyament sobretot. La projectada Llei de Llengües d'Aragó, pel que n'he pogut saber, no contempla en cap cas la cooficialitat de l'aragonès i del català i no en queda clar -val a dir que les informacions en aquest sentit no són transparents- el caràcter vehicular a l'ensenyament. La paradoxa: els del manifest amb les seues propostes aspiren a l'extinció de les llengües espanyoles no castellanes, la nostra Llei de Llengües, amb propostes més desfavorables a les llengües minoritzades, aspira a fomentar-ne la recuperació i el desenvolupament.
Artur Quintana
ARENY DE NOGUERA. CORRELLENGUA 2008
franja | 05 Setembre, 2008 20:28
Dia: 12 de setembre
Hora: 18:30
Lloc:
PROGRAMA
18:30- Presentació de la Jornada.
19:00- presentació dels llibres:
- "Catalunya, país emergent" de Ramon TREMOSA i BALCELLS (Edicions 3 i 4)
- "Maquis al Montsec.Del Migdia francès a l'Aran i el Pallars (1944-1956) " de Ferran SÁNCHEZ AGUSTÍ (Pagès Editors).
- "On és la calaixera?. L'expoli del patrimoni històricartíostic Altpirinenc al segle XX" de Jordi CAMPILLO (Garssineu Edicions).
- "Em dic Mireia i el meu conys és diu Carlitos" "de Manel RIU i Mir ROY (Cossetània Edicions)
- "La llengua de Castigaleu (Ribagorça). Estudi de dialectologia". de Jordi MONERS i SINYOL (Edita: Centre d'Estudis Ribagorçans)
- Revista RIPACURTIA, n. 5 "la pèrdua de furs al Pirineu" (Edita: Centre d'Estudis Ribagorçans)
Parlaments de:
Ramon TREMOSA, Ferran SÁNCHEZ, Carles BARRULL, Manel RIU i Enric MARQUÉS.
Jordi Moners presenta en Castigaleu mañana un libro sobre su lengua
franja | 05 Setembre, 2008 11:09
| 05 de Septiembre de 2008 |
 -->
|
GRAUS.- Mañana sábado se presentará en Castigaleu el libro `La Llengua de Castigaleu` del autor Jordi Moners Sinyol. El libro ha sido editado por el Centro de Estudios Ribagorzanos (CERIB) con la colaboración del Instituto de estudios Altoaragoneses y del propio Ayuntamiento de Castigaleu.
Este ejemplar es el primer número de la colección Monografías Ripacurtia. Colección Lengua, que ha impulsado el colectivo cultural ribagorzano.
El acto de presentación del libro `La Llengua de Castigaleu` tendrá lugar mañana sábado, día 6 de septiembre a las 13 horas en el salón social de Castigaleu. Se espera contar con la presencia del autor, Jordi Moners, y el alcalde de Castigaleu, Higinio Ciutad; además del director del Área de Lengua del Cerib, Ramón Sistac y el presidente de Iniciativa Cultural Franja, Artur Quintana.
Político y filólogo catalán, Moners ha traducido a esta lengua obras como `El Príncipe` de Maquiavelo o `El Capital` de Marx, y ahora es el encargado de abrir con este ejemplar las Monografías Ripacurtia. Colección Lengua que impulsa el Cerib y que proseguirá con otros trabajos similares de distintos puntos del territorio.
Elena FORTUÑO
http://www.diariodelaltoaragon.es/index.php?mod=noticias&mem=detalle&relcategoria=1018&idnoticia=308235
Tuber melanosporum d’estiu - El trufero de Bellmunt
franja | 04 Setembre, 2008 23:31
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
Longitud -0.05 (mes o menys)
Latitud 40.88 (mes o menys)
Alçada707 metres (també, mes o menys)
24-agost-2008
7:30 hores
Hem sortit amb dos amics que volíem mostrar-me unes truferes que segons ells tenien en uns vells bancals abandonats en un barranc (de nom sarcàstic i no diré mes) i per les que mai ningú no els havia donat ni un duro. Pugem, no sense esforç, i ja pel camí comença a flairar be per a la melano.
En arribar al lloc es veu que es possible, que ho sembla, que pela per aquí i per allà & en fi, totes aquelles coses que fan que a un trufero se l'hi remogui l'instint caçador. I vet aquí que ella, la Nona, comença a posar el nas en terra i allò de l'instint es converteix en un pessigolleig a la boca de l'estomac. Veig que aixeca la pota esquerra i & merda, estic massa lluny per impedir que comenci a fer allò per lo que ha estat educada & ha trobat una autèntica melanosporum!!
Els companys que mai no havien vist treballar a un gos trufero, comencen a cridar: ostia tu, quin animal & que guapo & que fort & però, no sortien a l'hivern????.
Continua... http://latrufadebellmunt.wordpress.com/2008/09/04/tuber-melanosporum-destiu/
Retroenllaços (0)
