La Franja

> Criteris «tribals» contra criteris de mercat

La Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs debat l'articulació d'una indústria cultural en un territori fragmentat administrativament

NATÀLIA BORBONÈS. Móra d'Ebre
Per promoure la difusió de la literatura ebrenca, Móra d'Ebre va ser ahir l'escenari, per segon any consecutiu, de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs, que va aplegar escriptors, editors i llibreters en una jornada que va oferir moltes activitats. En van destacar dos debats que van posar damunt la taula els encerts i els problemes de l'anomenada literatura ebrenca. D'entre els primers, el cert moment dolç que travessa, gràcies, sobretot, a l'èxit nacional de les últimes novel·les d'Emili Rosales i Andreu Carranza. Entre els segons, els sempiterns problemes de difusió i, el que és més sorprenent, la conveniència que l'etiqueta «ebrenca» sigui la més vàlida per agrupar la literatura d'un territori que abraça també una part del País Valencià.

+ Molts escriptors es van apropar ahir a la fira per signar llibres, com és el cas d'Emili Rosales -a la foto-. Foto: TJERK VAN DER MEULEN.

Els llibres i els autors ebrencs són els que s'inscriuen en l'àmbit històric de la diòcesi de Tortosa, és a dir, les comarques del Baix Cinca, el Matarranya, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, els Ports i el Maestrat. Aquesta és la definició que l'organització del certamen dóna a l'àmbit territorial al qual s'adreça, encara que l'escriptor i editor Emili Rosales afirmés: «Dubto que a Vinaròs hi hagi algú que cregui que un llibre ebrenc sigui seu.» D'un territori, doncs, escapçat administrativament i al qual no se sap ben bé com cal anomenar, és possible que en sorgeixi una indústria cultural? «Sí, si ens prenem seriosament que som una cruïlla cultural i que, en conseqüència, n'hem de reivindicar la centralitat. Així podríem combatre les idees profundament regionalistes del País Valencià, que donen una presència residual a la llengua pròpia.» Qui va parlar així és Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i un dels promotors d'Onada Edicions, segell editorial que té el mèrit, entre altres, d'editar en català des de Benicarló (Baix Maestrat). Pradilla, però, alerta que els «projectes tribals» entorpeixen els criteris de mercat que, forçosament, han d'acompanyar la producció i difusió d'una literatura que comparteix un imaginari comú: «Ens hem d'obrir molt i projectar-nos des de la qualitat. El llibre ebrenc no pot ser reduccionista. Hem de ser capaços de publicar qualsevol cosa vingui d'on vingui. No ens podem localitzar massa perquè el nostre mercat té una musculatura massa feble.»
Aquests elements de reflexió es van posar de manifest en una de les taules rodones que la fira va organitzar ahir al matí, amb no gaire assistència de públic. L'altre debat va tenir com a protagonista l'activitat de les associacions i els centres d'estudi, editors de la gran majoria de treballs literaris, assajos sobretot, que es produeixen a les comarques ebrenques. Unes entitats que treballen des del voluntarisme i que encara a hores d'ara, per exemple, dubten de si penjar en la xarxa les seves edicions per por a perdre subscriptors, tot i que saben que guanyarien difusió exterior. La fragmentació local d'aquestes associacions també sembla a hores d'ara més un impediment que un avantatge. Un paranorama agredolç, doncs, però que ofereix alguna excepció destacada, com la de l'Associació Cultural del Matarranya, que malgrat els problemes de publicar en català a l'Aragó porta a terme una intensa activitat editora. Escriptors consagrats com Mercè Ibarz o Jesús Moncada, per exemple, hi han publicat treballs que després han assumit editorials barcelonines.
La Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs està promoguda pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre amb la col·laboració d'altres entitats i administracions, com la Institució de les Lletres Catalanes, el director de la qual, Jaume Subirana, la va inaugurar.
El Punt


Una nòmina extensa d'escriptors ebrencs

Emili Rosales, Hèctor B. Moret, Enric Carbó, Joan-Elies Adell, Albert Roig, Cinta Mulet, Gerard Vergés, Francesa Aliern o Andreu Carranza són alguns dels autors que estava previst que durant la jornada d'ahir s'acostessin al teatre municipal La Llanterna de Móra d'Ebre, on estava muntada la fira, per presentar i signar els seus llibres. Llibres quasi tots publicats en l'últim any, circumstància que dóna una idea de la vitalitat actual d'una literatura creada per persones que viuen a les Terres de l'Ebre o en són originàries. Precisament va ser Gerard Vergés qui, divendres a la nit, va pronunciar la lliçó inaugural de la fira. El veterà escriptor tortosí ha tornat a l'actualitat perquè s'ha traduït al castellà tota la seva obra poètica, un treball que ha anat a càrrec del professor i poeta Ramón García Mateos i que ha editat una editorial barcelonina amb el títol de La raíz de la mandrágora. Jaume Subirana, director de la Institució de les Lletres Catalanes, va posar ahir Vergés com a exemple de «l'escriptor que arriba lluny perquè té els peus ben posats al territori que li és propi».
El Punt

Si la setmana passada a la columna de Viles i gents el nostre company Lluís Rajadell des de Terol escrivia sobre la satisfacció que li produí del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses 2004 a l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa 1941) per part del president del Govern d'Aragó, el també franjolí Marcel·lí Iglésias, per la seua aportació a la literatura aragonesa des de la pluralitat lingüística com representa el català mequinensà que ell va saber utilitzar en les narracions localitzades a la vila que el va veure nàixer. Avui, en canvi, estem de dol per la desaparició del més universal de tots els escriptors de la Franja que ha escrit una de les novel·les més importants de la literatura catalana de tots els temps: “Camí de Sirga”(1988), el testimoni dels darrers llaüters. L'últim volum de l'escriptor “Cabòries estiuenques”(2003) ha estar editat per l'Associació Cultural del Matarranya i l'Institut del Baix Cinca dins la col·lecció Quaderns de les Cadolles que dirigeix Esteve Betrià, un altre dels mequinensans il·lustres i amic de l'escriptor, i publicat a Gràfiques del Matarranya a Calaceit. Es tracta d'un recull d'articles periodístics i una narració que encara estava inèdita i prologat per mateix editor. Tot un orgull el poder publicar l'obra d'un gran autor amic.

Mai més tindrem el plaer de trobar-nos passejant per Barcelona l'escriptor senzill, accessible, proper i sempre disposat a conversar amb els amics a la terrassa d'un cafè i a il·lustrar els seus volums amb les emotives dedicatòries personalitzades amb personatges de l'antiga i estimada vila de Mequinensa desapareguda a finals dels anys seixanta per les aigües de l'embassament de Riba-roja. La literatura universal ha perdut un dels narradors més creatius. Jesús Moncada s'ha submergit definitivament i per sempre sota les aigües de l'Ebre com la vella Mequinensa.

Carles Sancho Meix.

Viles i Gents 17 de juny de 2005

 Escola d’Estudis Universitaris d’economia de l’EURAM

 

Morella, 29, 30 setembre i 1 d’octubre de 2005

 

 

El proper mes de setembre es realitzarà a Morella la primera Escola que organitza l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga.

Serà una trobada econòmica d’estudiants d’arreu de la geografia de l’EURAM i comptarà amb la presència d’uns 50 d’universitaris de tota la Xarxa Lluís Vives. Becats o no per la Càtedra Villalonga.

L’escola de formació és impulsada per la Càtedra Villalonga, amb la col•laboració del Departament d’Universitats, Rcerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Morella i la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives.

Es portarà a terme els dies 29, 30 setembre i 1 d’octubre de 2005. Les jornades constaran de tres sessions dins de cada taller, una conclusió final i una conferència de cloenda.

Més informació : catalunya@iivee.org

Institut Ignasi Villalonga : www.iivee.org

16/06/2005

Els grans escriptors viuen en els seus llibres, però també fan viure en l'imaginari col·lectiu la seua ciutat, real o creada, al pas dels anys, dels segles fins i tot. Per a qualsevol 'catalanolector' Sueca significarà sempre Joan Fuster. O Palafrugell, Josep Pla. O Eivissa, Marià Villangómez. Igual que per a qualsevol lector Dublín és Joyce, Macondo és García Márquez, o Lisboa és Pessoa.
Fins i tot quan les llengües se'n van d'un lloc, resten els escrits, arrapats a la terra amb persistència. El portuguès de Goa avui tan sols roman als llibres dels escriptors que hi van viure. Igual que els vells textos ladins sobreviuen a la Sefarad desapareguda per a la qual foren escrits, o els excepcionals discursos de Ciceró, a la Roma que ja no és cap imperi.
A Jesús Moncada, l'interessava sobretot escriure. Defugia l'aparat mediàtic de l'escriptura, i és possible que mai no es plantejara la transcendència del seu origen geogràfica. Però, ho va explicar ahir l'alcadessa de Mequinensa, gràcies a Moncada el català restarà prestigiat per sempre a la terra que el va veure nàixer. I Mequinensa, la Franja de fet, es reconeixerà en català durant generacions. A vegades la feina d'un home sol és d'una eficàcia immensa.

Vicent Partal  director@vilaweb.com
Vilaweb

L'escriptor descansarà a la casa on va néixer, que no va quedar coberta pel pantà

EL PUNT.
Les restes de Jesús Moncada, mort dilluns als 63 anys, s'incineraran després de la cerimònia laica que tindrà lloc avui (12.45) al tanatori de les Corts. Les seves cendres tornaran a la casa de Mequinensa on va néixer, ja que no va quedar coberta per l'aigua.

+ Sebastià Serrano, ahir a la sortida de la capella ardent de Jesús Moncada. Foto: ORIOL DURAN

Les cendres de l'escriptor Jesús Moncada seran escampades a la seva Mequinensa natal, segons ha deixat dit el mateix autor de Camí de sirga. Durant la jornada d'ahir, amics, familiars i representants del món de la cultura van passar per la capella ardent amb les restes mortals de l'escriptor al tanatori del barri barceloní de les Corts.
En el mateix lloc s'oficiarà avui, a partir de les 12.45, una cerimònia laica a la qual està previst que assisteixin personalitats del món de la cultura catalana així com de les terres de la Franja, on va néixer Moncada. Segons les seves últimes voluntats, Moncada serà incinerat i les seves cendres s'escamparan posteriorment per Mequinensa, la vila del Baix Cinca a partir de la qual va crear en la seva obra narrativa un univers literari. La germana de l'escriptor, narrador i traductor en llengua catalana, Rosa Maria Moncada, va explicar que les cendres de la que era una de les veus més brillants de la literatura catalana contemporània s'escamparan per la casa on Jesús Moncada va néixer i créixer, ja que no va quedar coberta pel pantà i encara se'n conserven restes, tot i que en estat precari.
«Ell deia que el seu ofici era escriure perquè era el que millor sabia fer, però s'equivocava. El que millor sabia fer era estimar, perquè era el millor fill, el millor germà, el millor veí... Si a cada casa hi hagués hagut un Jesús Moncada, el món hauria estat un paradís», va recordar Rosa Maria Moncada.


Fill predilecte
Davant de la mort de Moncada, l'Ajuntament de Mequinensa va celebrar ahir al vespre un ple extraordinari en què l'únic punt de l'ordre del dia era nomenar el seu escriptor més il·lustre fill predilecte de Mequinensa. El consistori de la població del Baix Cinca ja havia decretat tres dies de dol, que s'acaben avui.
El Punt

La novena edició de L'Escola d’Estiu a la Franja es celebrarà els dies 5 i 6 de setembre a Fraga. El tema d’ enguany serà Plurilingüisme i diversitat cultural a les escoles. L'Escola d'Estiu a la Franja està organitzada pel Departament d’Educació del Govern d’Aragó, el Seminari Permanent de Llengua Catalana i el Centre de Professors i Recursos de Fraga, amb la col•laboració de l’ajuntament de Fraga, el Servei d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la Comarca del Baix Cinca i Ibercaja. El programa de l’Escola d'Estiu inclou exposicions, conferències i tallers, entre d’altres activitats.

Vilaweb Fraga

Mequinensa declara l'escriptor fill predilecte de la vila
15/06/2005

La cerimònia funerària de l'escriptor Jesús Moncada, mort dilluns de càncer, se celebrarà avui, a tres quarts d'una del migdia, al tanatori de les Corts de Barcelona. Més tard, les cendres de l'escriptor es duran a Mequinensa i s'hi escamparan. Tothom ha coincidit a lamentar la pèrdua d'un dels grans noms de la narrativa d'aquestes darreres dècades. Ahir al vespre, en un ple extraordinari, el consistori mequinensà va decidir de de nomenar-lo fill predilecte de la vila i va decretar tres dies de dol oficial.
Moncada ha estat un dels escriptors catalans més traduïts. No és estrany, doncs, que a la xarxa hi hagi un munt de referències a les seves obres, tal com us explicàvem ahir. Al nostre país, la revista L'Avenç exposa a la xarxa una entrevista amb l'escriptor de Mequinensa, publicada al número 288 (febrer del 2004), i dedica unes pàgines especials a 'Camí de sirga'. Moncada considerava aquesta entrevista imprescindible per a entendre el seu univers literari, centrat a Mequinensa.
Nascut en aquesta vila de la Franja de Ponent l'any 1941, Moncada ha deixat una obra no gaire extensa, però d'una gran qualitat. 'Calaveres atònites', 'Estremida memòria', 'La galeria de les estàtues' i sobretot 'Camí de sirga' (considerada una de les obres mestres de la novel·lística catalana) li han valgut un reconeixement unànime i guardons com la Creu de Sant Jordi, el de la Crítica Serra d'Or i el dels Escriptors Catalans, de l'AELC.

+ Més informació: VilaWeb Lletres.
+ Blocs de MÉSVilaWeb: Moncada, el traspàs d'un gegant (Pere Meroño).
+ Blocs de MÉSVilaWeb: Moncada: quan mor un escriptor se'n va un país únic en el món (Plagueta de Bord).
+ Blocs de MÉSVilaWeb: Obituari (El cau de l'ós bru de Taradell).
+ El Punt: Les cendres de Jesús Moncada s'escamparan per Mequinensa.
Vilaweb

El traspàs de Jesús Moncada, un dels escriptors més sòlids d'aquestes darreres dècades, sobta els medis culturals catalans. Heus ací un recull dels titulars de la premsa d'avui:

+ El Punt: Mor Jesús Moncada, la veu de Mequinensa.
+ El Punt: Representants polítics i culturals lamenten la pèrdua del literat.
+ El Punt: Música trista de llaüt (Jordi Llavina).
+ Avui: Mor Jesús Moncada.
+ Avui: Faulkner, García Márquez, Juan Benet, Jesús Moncada (Isidor Cònsul).
+ Avui: Un mestre de la memòria, del traç i de l'humor (Joan Triadú).
+ Avui: El primer escriptor català guardonat a l'Aragó.
+ La Vanguardia: Jesús Moncada cruza el río.
+ La Vanguardia: Un vacío que intriga y fascina (Julià Guillamon).
+ La Vanguardia: En las tierras de frontera (Mercè Ibarz).
+ El Periódico: Mor als 63 anys l'escriptor Jesús Moncada.
+ El Periódico: Sense sirga al camí (José Antonio Labordeta).
+ El Periódico: Mequinensa plora (Ernest Folch).
+ Levante: Jesús Moncada muere a los 63 años y deja una novela sobre el mundo editorial.

Vilaweb

Cultura

Noticias > Diario > Cultura

MUERTE

14 de Junio de 2005

Iglesias entregando a Moncada el Premio de las Letras Aragonesas el 18 de abril. - EFE

Fallece el escritor Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas
El autor de Mequinenza falleció ayer en una clínica de Barcelona aquejado de una enfermedad

Ayer falleció en Barcelona el escritor de Mequinenza Jesús Moncada y la noticia de su muerte ha causado una gran conmoción en Aragón y, especialmente, en su localidad natal, que hoy acordará nombrarle Hijo Predilecto, en un pleno extraordinario. También expresaba ayer su pesar el presidente del Ejecutivo autonómico, Marcelino Iglesias, que el pasado 18 de abril le entregó el Premio de las Letras Aragonesas 2004.

HUESCA/BARCELONA.- El escritor aragonés Jesús Moncada falleció a las 15 horas de ayer en Barcelona, a los 63 años de edad, a causa de un cáncer de pulmón. El autor de Mequinenza murió en la Clínica Corachán y está previsto que hoy se le rinda un homenaje público en el tanatorio de Les Corts de la Ciudad Condal.

El presidente del Gobierno de Aragón (GA), Marcelino Iglesias, emitió ayer un comunicado en el que lamentaba la pérdida del escritor, a quien entregó el pasado mes de abril en Teruel el Premio de las Letras Aragonesas 2004. “Hoy (por ayer) es un día triste para las letras y, en especial, para las de nuestra Comunidad, ya que asistimos a la pérdida de uno de los creadores más emblemáticos de nuestra tierra”, indicaron desde el GA.

Moncada recibió el pasado 18 de abril en Teruel, de manos de Iglesias, el Premio de las Letras Aragonesas, el máximo galardón literario y cultural de la institución en reconocimiento a su trayectoria, ya que toda su obra literaria sucede en Aragón y sus personajes, sus paisajes e incluso su mundo imaginario mantiene el reflejo fiel de su tierra de origen. Moncada reconoció entonces a los periodistas que recogía el galardón con “mucha ilusión” y les explicó también que el escenario de sus libros eran Mequinenza y el Ebro porque tuvo la suerte de ser un escritor nacido en un lugar “tan rico en historias que no necesita moverse para trasladarlas a la ficción”. En su tierra, dijo entonces, encontraba el material para transformarlo en narraciones y novelas y por ello “Mequinenza es tan autora como yo de mis obras”.
D.A. y AGENCIAS

Diario del Altoaragón

Muere a los 63 años el escritor Jesús Moncada

AGENCIAS

13/06/2005

Jesús Moncada

Barcelona. -- El escritor Jesús Moncada, ha fallecido hoy a les 15.00 en la ciudad de Barcelona a causa de un cáncer, según han informado fuentes cercanas a la familia.

Nacido en Mequinenza en 1941, publicó numerosas obras, todas ellas en catalán. A lo largo de su trayectoria ha recreado un interesante mundo literario basado en su pueblo natal, y su obra ha sido traducida a más de una docena de idiomas. Además, él mismo tradujo al catalán una considerable cantidad de obras del español, francés e inglés.

Moncada, al que le gustaba definirse como "un catalán de Mequinensa" era autor de los libros de cuentos Història de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) y Calaveres atònites (1999), así como de las novelas Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) y Estremida memòria (1997).

Entre los galardones que ha merecido su obra están el Premio Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona y Crítica Serra d'Or, entre otros, y ha sido finalista del Premio Nacional de Literatura.

El pasado 18 de abril, Jesús Moncada recibió de manos del presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, el Premio de las Letras Aragonesas, el máximo galardón literario y cultural de la institución, como reconocimiento a su trayectoria.

Una obra reconocida y de gran calidad

Con sus primeros cuentos ganó varios premios literarios como el de Narración Joan Santamaría, en 1971, y el Jacme March, en 1980. Tras esto, dejó de presentarse a concursos ya que consiguió editor para sus obras.

En 1973 se publicó la primera edición de Histories de la má esquerra (Historias de la mano izquierda) y ocho años después apareció la edición completa.

En su primera novela, Camí de Sirga Moncada trataba en clave de ficción el último siglo de Mequinenza, villa asentada cerca del Ebro y Segre, que conoció el esplendor y que en 1967 desapareció bajo las aguas del pantano.

Por esta obra recibió varios galardones en 1988: el Premio Joan Crexells, el Ciudad de Barcelona, el de la Crítica "Serra d'Or" y el Premio Nacional de la Crítica 1988.

Camí de Sirga se ha convertido en un fenómeno literario internacional, con traducción al castellano de Anagrama, y una quincena de traducciones más, entre ellas portugués, francés, holandés, húngaro o danés. Se han vendido más de 125.000 ejemplares de las 25 ediciones que se han hecho de esta obra desde su aparición en 1988.

A comienzos de 1992 apareció su novela "La galeria de les estátues" (La galería de las estatuas), ambientada en el año 1957 en una imaginaria ciudad aragonesa, con el miedo, la miseria y las carencias de la posguerra de trasfondo.

Basada en unos sucesos del año 1877, cuando unos bandoleros asesinan a unos recaudadores y son ejecutados en su localidad natal, en febrero de 1997 publicó "Estremida memória" (Estremecedora memoria), con el que repitió en el Premio Joan Crexells (1997) y el de la Crítica Serra d'Or (1998).

Tras este último libro, en el verano de 1997 apareció en una minicolección de bolsillo de Alianza Editorial su obra "Cuentos", con el que retomó un género que había utilizado en sus comienzos.

Hace dos años, Moncada protagonizó una de las sorpresas del mundo editorial catalán al cerrar una etapa de 22 años con su primer editor, La Magrana, del grupo RBA, y firmar un acuerdo con Edicions 62, un cambio que el propio autor justificó porque "era difícil encontrar en las librerías algunos de mis libros más emblemáticos de más ventas como Camí de Sirga, que no habían sido reeditados".

Una novela inacabada

En los últimos meses, el malogrado escritor estaba en tratamiento por su enfermedad y su delicado estado de salud le ha impedido concluir su próxima novela.

En esta obra inacabada, aunque bastante avanzada, Moncada habla del "viejo mundo editorial de Barcelona", que el propio autor había conocido de primera mano, cuando durante años trabajó en la editorial Muntaner y Simón, donde conoció a Edmon Vallés, originario también de Mequinenza, y a Pere Calders, que fue director editorial y que le impulsó a escribir, primero relatos y después novelas.

El Periódico de Aragón

La Institució de les Lletres Catalanes se ha sumado al pesar por la muerte del autor aragonés.

EUROPA PRESS. Barcelona | El director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el escritor Jaume Subirana, consideró este lunes a Jesús Moncada, fallecido en Barcelona, como un "modelo de escritor dedicado a la literatura" que destacaba por su "máxima discreción". Subirana destacó esta "apuesta" que Moncada hizo por la literatura y elogió la capacidad de reunir alrededor de su obra el reconocimiento de crítica y público.

Subirana aseguró que quedan los libros de este "nombre de referencia" de las letras catalanas, pero lamentó con "gran tristeza" los que se han perdido con su prematura muerte. Por su parte, el delegado de la Generalitat para el Año del Libro y la Lectura y ex director de la ILC, Francesc Parcerisas, también lamentó la pérdida de "uno de los grandes" de la literatura catalana.

Parcerisas definió a Moncada como un hombre "dedicado a las letras" que ha realizado su carrera de una forma independiente y cuyos libros quedarán como "clásicos".
Heraldo de Aragón

Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas 2004, falleció en su domicilio de Barcelona. El escritor, que narró toda su obra en catalán, recreó mundo literario basado en su pueblo natal, Mequinenza.

Fotógrafo: ANTONIO GARCÍA Jesús Moncada fue galardonado el pasado mes de abril

EUROPA PRESS. Zaragoza | El escritor oscense en lengua catalana Jesús Moncada falleció hoy en la ciudad de Barcelona. Moncada obtuvo el Premio de las Letras Aragonesas en su edición de 2004. El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, lamentó la muerte del escritor y aseguró que "hoy es un día triste para las letras y, en especial, para las de nuestra comunidad, ya que asistimos a la pérdida de uno de los creadores más emblemáticos de nuestra tierra". Asimismo, trasladó sus condolencias a la familia del escritor.

Jesús Moncada, nacido en Mequinenza (Zaragoza) en 1941, publicó numerosas obras, todas ellas en catalán, a lo largo de su trayectoria ha recreado un interesante mundo literario basado en su pueblo natal, y su obra ha sido traducida a más de una docena de idiomas. Además, él mismo tradujo al catalán una considerable cantidad de obras del español, francés e inglés.

Era autor de los libros de cuentos Història de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) y Calaveres atònites (1999), así como de las novelas Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) y Estremida memòria (1997). Entre los galardones que ha merecido su obra están el Premio Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona y Crítica Serra d"Or, entre otros, y ha sido finalista del Premio Nacional de Literatura.

El pasado 18 de abril, Jesús Moncada recibió de manos del presidente del Gobierno de Aragón el Premio de las Letras Aragonesas, el máximo galardón literario y cultural de la institución, como reconocimiento a su trayectoria, ya que toda su obra literaria sucede en Aragón y sus personajes, sus paisajes e incluso su mundo imaginario mantiene el reflejo fiel de su tierra de origen; un galardón que supone para los aragoneses la oportunidad de conocer a uno de sus grandes autores contemporáneos.
Heraldo de Aragón

L'escriptor Jesús Moncada ha mort d'un càncer a l'edat de seixanta-tres anys, segons s'ha sabut aquesta tarda. Nascut a Mequinensa l'any 1941 Jesús Moncada estava considerat com un dels millors narradors de la literatura catalana. En la seva obra Moncada recreava, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre. Autor de diversos llibres de contes com 'Històries de la mà esquerra' (1981), 'El Cafè de la Granota' (1985) i 'Calaveres atònites' (1999) el màxim reconeixement li va arribar de les novel·les, 'Camí de sirga (1988), 'La galeria de les estàtues' (1992) i 'Estremida memòria' (1997). Particularment 'Camí de sirga' ha estat considerada com una de les millors novel·les catalanes de tots els temps.
L'editori Ernest Folch d'edicions 62 ha confirmat que Moncada ha deixat una obra inacabada ambientada en el món editorial. Guillem Chacon, membre de l'Institut Cultural de la Franja de Ponent i nascut a Mequinensa, ha comentat que es tracta de la primera novel·la ambientada fora de Mequinensa, situada al barri de Gràcia de Barcelona, i tracta de mequinensans que un cop inundat el poble van anar a viure en aquest barri. Mequinensa està preparant un homenatge a Moncada, però encara no hi ha data.


+ Reaccions del món editorial davant la mort de Jesús Moncada a VilaWeb Lletres
+ Web de Jesús Moncada
+ Vilaweb Mequinensa: Acaba de morir en Jesús Moncada.
+ Entrevista a Jesús Moncada (15-04-02, VilaWeb Mequinensa).
+ Arxiu VilaWeb: Jesús Moncada, primer escriptor en llengua catalana que guanya el Premi de les Lletres Aragoneses (24-11-04)
+ Producció literària de Jesús Moncada.
+ Blocs relacionats a MésVilaWeb: 'Moncada: Modèstia i Literatura, totes dues amb majúscules.' (El violinista celest), 'Moncada', (Totxanes, totxos i maons), 'S'ha mort Jesús Moncada', (Cucarella).


Vilaweb

El autor de "Camí de Sirga", de 63 años, no ha podido superar el cáncer que padecía

Generalitat califica a Moncada como "uno de los autores más distinguidos" de las letras catalanas

LVD - 13/06/2005 - 17.01 horas
Actualizada: 13/06/2005 20.56 horas
Mequinensa. (Agencias).- El escritor aragonés de habla catalana Jesús Moncada ha fallecido esta tarde en Barcelona a los 63 años a causa de un cáncer, según han informado fuentes cercanas a la familia. Como el propio Moncada se autodefinía "un català de Mequinensa", ha sido la persona que más y mejor ha dado a conocer, a través de la literatura, su población natal y la Franja de Ponent, como se atestigua en su obra más celebrada, "Camí de Sirga".

Jesús Moncada Estruga (Mequinensa, 1941), que escribía habitualmente en catalán, convirtió su pueblo natal y la zona de su entorno en un personaje literario más de una creación literaria que incluye títulos tan emblemáticos como "Camí de Sirga", del que se han vendido más de 125.000 ejemplares de las 25 ediciones que se han hecho de esta obra desde su aparición en 1988. "Camí de Sirga" se ha convertido además en un fenómeno literario internacional, con traducción al castellano de Anagrama, y una quincena de traducciones más, entre ellas portugués, francés, holandés, húngaro o danés.

Moncada creó con Mequinenza un universo literario propio, con el que rescató la vida de esta importante población minera que fue anegada por las aguas del pantano del mismo nombre en el río Ebro.

En los últimos meses, el malogrado escritor estaba en tratamiento por su enfermedad y su delicado estado de salud le ha impedido concluir su próxima novela. En esta obra inacabada, aunque bastante avanzada, Moncada habla del "viejo mundo editorial de Barcelona", que el propio autor conoció de primera mano, cuando durante años trabajó en la editorial Muntaner y Simón, donde conoció a Edmon Vallés, originario también de Mequinensa, y a Pere Calders, que fue director editorial y que le impulsó a escribir, primero relatos y después novelas.

Moncada empezó los estudios de Bachillerato por libre en Lleida y a partir de tercero los continuó en Zaragoza, como interno del colegio de Santo Tomás de Aquino, propiedad de la familia Labordeta, ciudad en la que cursó, posteriormente, la carrera de Magisterio. Tras diplomarse, ejerció en su ciudad natal hasta que se marchó al servicio militar, que cumplió en el Regimiento de Artillería Antiaérea de Calatayud y en Zaragoza.

A su vuelta a Mequinensa ejerció de nuevo la docencia durante dos años, hasta que en 1967 se trasladó a vivir a Barcelona donde desarrolló diversos trabajos relacionados con el mundo editorial.

Con sus primeros cuentos ganó varios premios literarios como el de Narración Joan Santamaría, en 1971, y el Jacme March, en 1980. Tras esto, dejó de presentarse a concursos ya que consiguió editor para sus obras.

En 1973 se publicó la primera edición de "Històries de la mà esquerra" (Historias de la mano izquierda) y ocho años después apareció la edición completa.

En su primera novela, "Camí de Sirga" Moncada trataba en clave de ficción el último siglo de Mequinensa, villa asentada cerca del Ebro y Segre, que conoció el esplendor y que en 1967 desapareció bajo las aguas del pantano. Por esta obra recibió varios galardones en 1988: el Premio Joan Crexells, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica "Serra d'Or" y el Premio Nacional de la Crítica 1988.

A comienzos de 1992 apareció su novela "La galeria de les estàtues" (La galería de las estatuas), ambientada en el año 1957 en una imaginaria ciudad aragonesa, con el miedo, la miseria y las carencias de la posguerra de trasfondo.

Basada en unos sucesos del año 1877, cuando unos bandoleros asesinan a unos recaudadores y son ejecutados en su localidad natal, en febrero de 1997 publicó "Estremida memòria" (Estremecedora memoria), con el que repitió en el Premio Joan Crexells (1997) y el de la Crítica Serra d'Or (1998).

Tras este último libro, en el verano de 1997 apareció en una minicolección de bolsillo de Alianza Editorial su obra "Cuentos", con el que retomó un género que había utilizado en sus comienzos.

Hace dos años, Moncada protagonizó una de las sorpresas del mundo editorial catalán al cerrar una etapa de 22 años con su primer editor, La Magrana, del grupo RBA, y firmar un acuerdo con Edicions 62, un cambio que el propio autor justificó porque "era difícil encontrar en las librerías algunos de mis libros más emblemáticos de más ventas como "Camí de Sirga", que no habían sido reeditados".

Su última aparición en público tuvo lugar hace dos meses, cuando recibió en Teruel el Premio de las Letras Aragonesas 2004, el máximo reconocimiento cultural de Aragón, de manos del presidente de la comunidad, Marcelino Iglesias.

Precisamente Iglesias lamentó hoy la muerte del escritor y aseguró que "hoy es un día triste para las letras y, en especial, para las de nuestra comunidad, ya que asistimos a la pérdida de uno de los creadores más emblemáticos de nuestra tierra". Asimismo, trasladó sus condolencias a la familia del escritor.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, lamentó la muerte del escritor y lo calificó como "uno de los autores más distinguidos de las letras catalanas actuales". Mieras, que ha enviado una carta de pésame a la familia del escritor, definió a Moncada como "un autor de referencia, uno de los más apreciados, distinguidos e indiscutibles de las letras catalanas".

El concejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona, Ferran Mascarell, señaló que Moncada es "un literato con el grueso, la densidad y los atributos de un gran escritor" que supo "recrear su ámbito local dotándolo de valores universales". Mascarell dijo que su muerte "no es sólo una pérdida para la literatura catalana, sino para la literatura".

El director editorial de Grup 62, Ernest Folch, definió a Moncada como uno de los grandes escritores de la literatura catalana en la que, marcada por la poesía, él era "uno de los grandes prosistas europeos" lo que le llevó a ser traducido a diversas lenguas. El editor destacó cómo el escritor a través de una "lengua minúscula" y radicando su obra en un "pueblo minúsculo" como Mequinensa construyó una "obra universal".

Por su parte, el director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el escritor Jaume Subirana, consideró a Moncada un "modelo de escritor dedicado a la literatura" que destacaba por su "máxima discreción". En declaraciones a Europa Press, Subirana destacó esta "apuesta" que Moncada hizo por la literatura y elogió la capacidad de reunir alrededor de su obra el reconocimiento de crítica y público. Subirana aseguró que quedan los libros de este "nombre de referencia" de las letras catalanas, pero lamentó con "gran tristeza" los que se han perdido con su prematura muerte.

Finalmente, la secretaria general de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Llusa Juli, lamentó hoy la muerte del escritor aragonés al que consideró "un referente" de las letras catalanas. Juli lamentó la "pérdida importantísima" que supone la muerte de Moncada por "dar fuerza y poder a una parte del territorio que no tenía mucha autoestima". Desde la AELC, se destacó que era un escritor "ligado a la tierra", pero también con una idea universal, lo que le supuso ser traducido a gran cantidad de lenguas.
La Vanguardia

13/06/2005  19:02 Catalunya Mor als 63 anys l'escriptor de Mequinensa Jesús Moncada Nascut a Mequinensa, la seva obra està íntimament lligada a aquesta població, ara desapareguda sota les aigües del riu Ebre. L'escriptor, narrador i traductor en llengüa catalana Jesús Moncada ha mort a causa d'un càncer de pulmó. Nascut fa 63 anys a Mequinensa, la seva obra, a cavall entre el realisme i la fantasia, està íntimament lligada a aquesta població, ara desapareguda sota les aigües del riu Ebre. Entre les seves obres hi ha els llibres de contes "Històries de la mà esquerra" o "Calaveres atònites" i de les novel·les "Camí de sirga" o "Estremida memòria". El seu treball també ha estat reconegut amb diversos premis, entre els quals hi ha el Premi Nacional de la Crítica, el de la Crítica Serra d'Or i la Creu de Sant Jordi.

L'escriptor Jesús Moncada ha mort a causa d'un càncer de pulmó, a l'edat de 63 anys. Nascut a Mequinensa, l'escriptor recrea en la seva obra, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa, ara desapareguda sota les aigües del riu Ebre. Entre les seves obres hi ha els llibres de contes "Històries de la mà esquerra", "El cafè de la granota" o "Calaveres atònites", i de les novel·les "Camí de sirga", "La galeria de les estàtues" i "Estremida memòria". El seu treball també ha estat reconegut amb diversos premis, entre els quals hi ha el premi Joan Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or. També va ser distingit el 2001 amb el Premi dels Escriptors Catalans a la qualitat del conjunt de la seva obra i, el mateix any, amb la Creu de Sant Jordi (2001). Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Al mateix temps, Moncada també va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès, i era membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Telenotícies.com

13/06/2005

Acaba de morir en Jesús Moncada.
Com ell s'autodefinia "un català de Mequinensa" que ha estat la persona que més i millor ha donat a conèixer, mitjançant la literatura, Mequinensa i la Franja de Ponent.
Tots estem de dol.

> Tracta tots els Països Catalans i avui es presenta “El Camp de Tarragona”

El nostre company Joaquim Montclús és el responsable del guió del documental “La Franja de Ponent: Matarranya, Ribagorça, Llitera, Baix Cinca”. Un extens treball que forma part de la col·lecció “Conèixer els Països Catalans” que és editat per la Fundació Videoteca dels Països Catalans amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona.
Precisament avui dilluns 13 a les 20 hores l’Auditori de Caixa Tarragona acull l'acte de presentació del volum "El Camp de Tarragona" amb la presidència del conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Joan Saura i la presència del Rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola.
A "El Camp de Tarragona" es fa un repàs dels trets més característics de la zona: el marc físic i geogràfic, d'una gran diversitat paisatgística; la història, amb èmfasi especial en l'època romana, la repoblació monàstica medieval, i l'expansió econòmica dels segles XVIII i XIX; així com l'actualitat.
La col·lecció "Conèixer els Països Catalans" té com a objectiu fer conèixer al públic en general la realitat històrica, social i cultural de les diverses regions i comarques que configuren el territori dels Països Catalans.
Altres documentals en preparació són l’Alguer, a càrrec d’en Joaquim Arenas, Andorra per en Joan Becat, la Catalunya Nord amb guió de Pere Verdaguer o la Ciutat de València, l’Horta i el Camp de Morvedre conduït per en Toni Mollà.
En el cas de la Franja de Ponent serà el primer gran documental sobre les nostres terres.

Vilaweb Franja de Ponent

> I inclou la secció "Franja de Ponent".
El diari de Ponent La Mañana ha canviat el seu aspecte també a la xarxa, desprès dels recents canvis en l'edició impresa.
A més la secció "La Franja" passa a ser La franja de Ponent.
Encara però està escrit majoritàriament en castellà.
Vilaweb Franja de Ponent

La Codoñera

También se entrega en Zaragoza otro galardón a Mariano Anós

REDACCION / Alcañiz
La consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Eva Almunia, entregará hoy los premios literarios ‘Miguel Labordeta’ a Mariano Anós y el ‘Guillem Nicolau’ al escrito de La Codoñera José Miguel Gracia. El acto tendrá lugar en la Carpa de la Feria del Libro de Zaragoza, a las 19.00 horas.

José Miguel Gracia logró este galardón a las letras catalanas en Aragón 2004 por su libro Vers a vers a Barcelona (Verso a verso a Barcelona), cuya publicación es inminente. Gracia presentará además en agosto, durante la semana cultural de su pueblo natal, otra de sus obras Fets i temps de La Codonyera (Hechos y tiempos de La Codoñera). Antes, en el mes de julio, verá la luz otro libro de Gracia editado por la Diputación Provincial de Zaragoza, en su colección ‘Veruela’, y que se titula XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions (XXXIII poemas. Reflexiones y abstracciones).

Escritor de La Codonyera

José Miguel Gracia nació en La Codoñera, población del valle del Mezquín, en 1941. Estudió Ciencias Económicas en Madrid, ha trabajado en diferentes empresas internacionales y desde hace unos años es responsable del área de Finanzas de una gran multinacional en Barcelona. Desde 1999 escribe poesía y ha publicado el poemario Davall d’una olivera en Quaderns de les Cadolles, colección editada por la Asociación Cultural del Matarraña y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca.

Con la obra de poemas Pasqual Andreu, lo Florit, José Miguel Gracia fue finalista en el Premio Guillém Nicolau 2003, galardón que obtuvo al año siguiente con Vers a vers a Barcelona y que recibirá hoy en Zaragoza. El escritor de La Codoñera es autor de otras obras como Si les pedres parlaren…, Dietari en groc, así como de numerosos poemas dispersos y de trabajos literarios o plásticos.

El pasado verano, con ocasión de la celebración en La Codoñera de la Trobada Cultural del Matarranya i del Mesquí, presentó la exposición Finestrons i finestretes. Se trata de un conjunto de piezas plásticas en las que se fusionan la poesía, la fotografía y la madera vieja de antiguas ventanas restauradas.
Población Press

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• ¿Conoces la Ribagorza Oriental?- III
• Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya) - N. Sorolla
• EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'
• EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'
• Conflicto religioso por culpa del Arte
• “El riu que parla” i la participació dels seus autors matarranyencs
• Nogará pide que se elimine "el sesgo ideológico" en el debate
• Joventuts del PAR s’apropen al PP contra el català
• Llega el primer manual didáctico de aragonés para jóvenes y adultos
• El hospital de Alcañiz se satura y recurre a cruzar hasta tres camas por habitación
• Una altra jornada de rècord amb mig miler de palistas en el Descens del Cinca
• Aragó obre el debat del català després de posposar-lo 26 anys
• XV aniversari dels Draps a Pena-roja; i concert a Sentmenat
• Roda de premsa de Nogará sobre la llei de llengües
• L’exposició “De la cuina al marc” a l’Hotel Font del Pas (Beseit)
• Ribagorza y Arán dan carácter oficial a sus históricas relaciones de amistad
• De l’economia de subsistència al turisme, passant per la ramaderia
• Peñarroya de Tastavins tendrá un museo al aire libre sobre la vivienda
• El problema de no tener problemas - Ramón Mur
• L'Enciclopedia Preta de Joaquin Carbonell a Serret de Vall-de-roures

• General [2334]

• Karkassa: Et felicito, un article intel·ligent i veritablement...
• forastero: Bailadora, no confundamos al personal, nadie ha hablado que...
• yolanda: els meus pares son de Valderrobres i no son catalans, son...
• Medard: Eh, que la Ribagorça és bessona al Pallars...a partir d'aquó...
• Anonimo: Desde el 25 de agosto del 2005, que entro esta empresa a...
• EE: Y si aprenden el ingles mucho mejor... estaran menos limitados...
• aragonés: Aragonés, benasqués, Saurés, Tomasés....LEs llengües del...
• Alex: Pregunta: ¿qué tiene que ver que Benabarre sea Aragón para que...
• Bailadora: Se llama Ball dels Salvatges pq siempre se ha llamado así....
• María: A pesar de que fué muy interesante el documental y sobre todo la...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents