La Franja

De bons homes, com a tot arreu, en la nostra comarca també mon fan falta. Homes, persones, que miron pel bé comú abans que el propi, que s’esforçon per tirar endavant projectes, que tinguen il·lusió perquè esta terra que tant estimem pugue eixir de l’oblit en què ha estat massa temps. A Queretes n’hi havia un, d’estos homes, i malauradament, molt malauradament, mos ha deixat massa aviat. Tant de bo trobés a qui dirigir la pregunta: per què te n’has anat tan pronte, Toni? Però no trobo ningú a qui fer-la. A un déu? No crec que puga existir cap déu que permeti la mort, encara jove, d’algú com Toni Llerda, amb tantes ganes de treballar pel bé comú, sense mirar res per a ell. Des d’estes humils línies voldria dedicar un record no sols a un dels millors alcaldes que ha tingut i tindrà Queretes, o a un dels millors diputats d’esta província, o a un dels pocs polítics honrats que conec, sinó, per damunt de tot, a un home bo en tot el sentit de l’adjectiu. Bo per a la família, bo per al poble, per al treball, per a la vida... Enmig del dolor, inevitable i encara molt més gran per la joventut i les circumstàncies, penso que mos hem de quedar en la certesa de què el pas de Toni per esta vida, per esta terra, no ha segut de cap manera infructuós. Segur que sempre serà recordat, per la seua bondat, perquè sempre ha buscat fer feliços els altres abans que ell mateix o perquè la seua felicitat no ha segut completa sense la dels altres. Mos ho ha demostrat amb fets i amb una modèstia que jo crec que era una prova més de la seua honradesa i humiltat. Gràcies, Toni, sigues on sigues, per l’exemple que mos has donat i per tota la resta de llegats que has deixat.

Josep Puche Giner

Viles i gents

Grist compta amb una web http://www.nonsenadaencarna.com/ escrita en la llengua pròpia. Grist es troba just al costat de Benasc, a l'àrea de transició entre el català i l'aragonès. Visiteu-la!

Mos saltem lo del fisco y tot aixo,
y aprobechem ta ditos que a nusaltros,
Els Notaris de Grist,
tampoc mos fa falta brenca de dines per iste treball tan fort que ye fe les escritures.
Ya anirem a entemorsá al buestro llit allá les sies del maitino,
cuan el gall de Chumpllana encomense a canta.

Una web d'una població frangenca:http://www.terra.es/personal/alfreddb/pagina.htm. En castellà.

Tres col•legis d'educació infantil i primària de la Franja, concretament al Baix Cinca, han estat autoritzats pel Departament d'Educació del Govern aragonès a començar l’ensenyament en llengua estrangera per al curs 2005/2006. Es tracta dels col•legis públics Miguel Servet de Fraga i el CRA “Ribera del Cinca” de Torrent, i del col•legi concertat Santa Anna, també de Fraga. En els dos primers casos s'autoritza la implantació en la primera llengua estrangera en el segon cicle d'educació infantil, mentre que al col•legi de Santa Anna s'autoritza la implantació en la primera llengua estrangera en el primer cicle d 'educació primària.

Vilaweb Fraga

El Canal d’Aragó i Catalunya podrà finalitzar sense contratemps la campanya de regs d’aquest any, gràcies al bombeig de cabals des del riu Noguera Ribagorçana. Aquesta operació, aprovada pel Consell de Ministres com una de les mesures contra la sequera, es va posar en marxa el mes de juliol passat i ha permès bombejar uns 20 hectòmetres cúbics d’aigua a la zona alta del sistema, salvant la campanya. Ara mateix el canal té un prorrateig d’aigua per a reg de 0'40 litres per segon i hectàrea, una dotació que pot considerar-se com normal, malgrat la sequera, ja que en altres anys, durant el mes d’agost es donaven dotacions de 0'25 litres. L’embassament de Barasona es troba actualment per sota del 35% de la seva capacitat total.
Vilaweb Fraga

 
L’ajuntament de Fraga, a través de la seva delegació municipal d'esports, ha encarregat un estudi de viabilitat per veure les possibilitats que ofereix el riu Cinca per crear una zona de piragüisme d’aigües braves. L'estudi s'ha encarregat a tècnics d'aquesta disciplina esportiva, concretament al director del camp de la Seu d'Urgell i la zona que es va a estudiar és el tram del riu entre el principi del Passeig de la Constitució i el pont de la travessia del Nacional II.
Vilaweb Fraga

Bajo Aragón
El respeto de la variante del catalán de La Codoñera es la característica más sobresaliente del nuevo libro de poemas de José Miguel Gracia Zapater, “ Fets i Temps de La Codonyera”. En este trabajo, el autor recopila sus primeros poemas que todavía no se habían publicados.

La variante lingüística utilizada está basada en un tratado publicado por el lingüista alemán Artur Quintana sobre la lengua de La Codoñera. Gracia Zapater ha introducido palabras que se encuentran en desuso, para hacer ver que el catalán de la zona si no se protege se va perdiendo, y que la lengua se va castellanizando cada vez más. Se trata de una reivindicación de la lengua del Mezquín y de La Codoñera.

El libro es una recopilación de asuntos que tienen que ver con La Codoñera, algunos de carácter histórico y otros inventados. También se incluyen poemas intimistas del autor, pero siempre relacionados con La Codoñera.
El autor confiesa que sentía cierta necesidad de publicar un trabajo que guardara relación con La Codoñera.

La selección de los poemas la ha realizado según la atracción del tema, muchos de ellos los llevaba madurando desde su juventud.
Además de sus propias impresiones, el autor ha plasmado asuntos de la tierra, de los sentimientos de la gente de La Codoñera, de su forma de hacer e incluso de su música.

Los poemas que José Miguel Gracia elige como sus favoritos son “La Tronca”, que trata sobre las hogueras que se realizaban antiguamente en Castelserás y “Las dos Marías”,un poema en el que el escritor ha inventado una peqeuña historia sobre dos rocas que se encuentran en la localidad de La Codoñera.

La presentación del libro tuvo lugar el domingo en La Codoñera, dentro de la VI semana cultural de esta localidad.

Beatriz Lafuente

La Comarca

Matarraña / Matarranya
La Comarca del Matarraña/Matarranya cuenta con una nueva herramienta de comunicación. Dispone de un portal web www.portalmatarranya.com, que ofrece la oportunidad de conocer más cerca no sólo esta institución y todos los servicios de los que dispone sino que es un elemento también fundamental para la proyección turística de esta comarca.

El nuevo portal web de la comarca del Matarraña que fue presentado oficialmente ayer en la sede comarca, ya estaba en funcionamiento en pruebas desde hace un mes. En este mes se ha conseguido un total de 900 entradas. Esta cifra de visitantes ha sorprendido y agradado, dado que todavía no se había publicitado la dirección de este portal en las distintas guías y folletos de divulgación que tiene el Matarraña.

Los futuros turistas y visitantes también podrán beneficiarse en el nuevo portal de un útil motor de búsqueda de alojamientos, restaurantes, empresas de ocio, museos y centros de interpretación.

El portal web no sólo cuenta con la dirección: punto com, sino también la de punto net y punto org.
El portal se presenta de una forma simplificada en cuatro apartados uno de ellos sirve para conocer la comarca como institución, otra se informa sobre los servicios comarcales con datos de interés, así como de los ayuntamientos que configuran la comarca.

Asimismo, los internautas disponen en este portal de un apartado de noticias con los sucesos y hechos más destacados en esta institución comarcal. Por todo ello, el portal se presenta como algo vivo y de interés y una apuesta más por la tecnología en la comarca del Matarraña.

El portal ha sido realizado por la empresa Sector Bajo Aragón de Alcañiz. Se apunta que a este portal todavía le faltan algunos detalles, como el hacerlo bilingüe y también ofrecerlo en inglés, pero se ha querido abrir ya en estos meses de verano para facilitar información al turismo que viene hasta el Matarraña.

Esther Esteban

La Comarca

Matarraña / Matarranya

La Iniciativa Cultural de la Franja ha editado un nuevo número de Temps de Franja, el motivo de la portada es el veinte aniversario de la enseñanza del catalán en las escuelas públicas de las comarcas catalanoparlantes.

En las páginas dedicadas a la Comarca del Matarraña aparecen algunas noticias que han sucedido en las localidades de esta zona. Así, en Temps de Franja aparece reflejado el encuentro entre Vallibona y Peñarroya de Tastavins. Además, también se da cumplida cuenta del premio Recercat 2005 que ha recibido la Asociación Cultural del Matarraña. Asimismo, los lectores podrán saber también las actividades que organiza esta misma agrupación, como es su participación en la celebración de Sant Jordi en Barcelona o la próxima trobada cultural del Matarraña, que tendrá lugar en Mazaleón el próximo mes de agosto. En este número hay también abundante información sobre las otras comarcas aragonesas de habla catalana y una extensa entrevista al periodista y escritor Toni Ibarz.
J.M.V.V.
La Comarca
Temps de Franja

Artur Quintana ha tret al carrer la segona edició de l'estudi sobre l'aragonès de Torrecilla i Castelserás, a la Comarca del Baix Aragó "El aragonés residual del Bajo Valle del Mezquín". S'hi estudia les restes de llengua aragonesa a estes dos viles, que actualment es troben a la frontera lingüística entre el català i el castellà. Esta segona edició es prologada per Chuse Inazio Nabarro, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa i del Consello Asesor de l'Aragonés.

Aquesta trobada ha començat la vesprada del divendres dia cinc d’agost amb un taller als estudins de contes i exposició “Desideri Lombarte: ataüllar el món des del Molinar” dirigit als infants, i completat al vespre amb una visita guiada per als adults a la Casa de la Vila a la mateixa exposició, tot a càrrec de na Pepa Nogués i amb molt bon èxit de públic.

El dissabte dia 6 també a les cinc de la vesprada al Saló de Plens de l’Ajuntament, ple de gom a gom, després d’unes paraules inaugurals per part de Rafel Martí, batlle de Massalió, l’Artur Quintana i en Josep Galan han presentat respectivament l’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja, institució que coordina les quatre associacions que a l’Aragó i més en concret a la Franja s’esforcen per a promoure i dignificar la llengua i la cultura catalanes. La ICF, que es va fundar a Fraga el desembre del 2003, no ha estat legalitzada fins a l’abril d’enguany i, per tant, la presentació a Massalió és la primera de ple dret d’aquesta institució –anteriorment ja s’havia presentat, de forma oficiosa, a la Trobada de la Codonyera l’estiu passat. A continuació, na Carme Alcover ha fet una exposició, molt ben il·lustrada, d’”Els nostres noms: imatges, mites i llegendes”.

El temps curtejava i el programa s’ha precipitat una mica. Hauria estat millor de poder mirar amb més calma les tres exposicions: “La llengua catalana a l’Aragó”, d’estrena absoluta i encara, com qui diu, amb la tinta no ben seca del tot. Aquesta exposició, excel.lent de contingut i de forma, ha estat presentada per na Pepa Nogués, que junt sobretot amb en Ricard Solana, l’ha projectada i realitzada. Segons s’ha comentat l’exposició anirà més tard a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, i confiem que també a molts més altres llocs. Cal que així siga. S’ha inaugurat també l’exposició d´en Tomàs Riva “Quan érem emigrants” i la de pintures de na Isabel Badia a la renovada Casa dels Deumes. Aquestes visites a les exposicions s’han completat per una altra a la vila vella de Massalió sota el guiatge d’en Pasqual Vidal que ha sabut evocar amb força i interés la vida de les tres religions –moros, jueus i cristians- a la vila murada del Massalió medieval.

En vesprejar els assistents vinguts de fora, acompanyats d’un bon nombre de massalionencs, s’han pogut refer en un ambient fresc i distès de les calors del dia –malgrat tot suportables- gràcies al bon Sopar de Germanor al restaurant Ca d’Àngelo. I la jornada s’ha tancat amb l’actuació a la Plaça de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, d’èxit assegurat. En el seu repertori, com s’ha pogut observar, ja s’hi ha fet present el tema de la immigració.

A les sis de la vesprada de l’endemà, diumenge dia set d’agost, s’ha fet la presentació del llibre “A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió” recull a càrrec de Pasqual Vidal, autor ben conegut per altres obres d’antropologia i com a dibuixant –recordem el llibre “Festes i tradicions de Massalió” del 1998, o les il·lustracions del Museu Etnogràfic de Pena-roja. La presentació ha estat modèlica: primer ha parlat en Rafel Martí, no només com a amfitrió, sino per tal com l’ajuntament que presideix ha col·laborat en l’edició del llibre. Na Carme Alcover, com a representat del Govern d’Aragó, ha glossat encertadament la importancia del recull per a mantenir viva la tradició, i a continuació han pres la paraula en Marc Martínez com a corrector i en Carles Terès com a dissenyador del recull respectivament. Finalment en Pasqual Vidal ha exposat amb tot detall com havia recollit els textos, de què tractaven i com els havia anat il·lustrant.

A la mitja per a les deu, en fosquejar, a l’església gótica de Massalió, força ben restaurada, s’ha acabat la Trobada amb un magnífic concert del Cor de Cambra de Beseit, amb una primera part, Los Músics de Said, de música medieval i renaixentista, molt ben evocada, a més, per les danses i el vestuari d’època, i una segona, força ampliada en comparació amb anteriors concerts, de cançons populars del Matarranya i poesies d’en Desideri Lombarte, harmonitzades sovint per la directora del Cor Margarita Celma. El públic, que omplia del tot l’església, n’ha quedat encantat.

L’actitud de l’Ajuntament de Massalió durant la Trobada ha estat d’allò més amable: l’alcalde ha presidit i ha fet parlaments en totes les actuacions, acompanyat sovint d’altres membres del Consistori, i els conferenciants, músics, cantaires i presentadors de llibres i exposicions han estat obsequiats pels membres de la Corporació Municipal. Tot un exemple.

Sigrid Schmidt von der Twer

La propuesta de ERC sobre "la Franja de Aragón" no figura en el articulado.


J. MORALES. Madrid | propuesta de ERC de promover el "fomento y salvaguarda" del catalán en "la Franja de Aragón" y otros territorios no ha encontrado el apoyo de la mayoría de las fuerzas políticas catalanas. Aunque todavía está a debate el texto, la iniciativa de Esquerra queda, de momento, fuera del articulado y se añade como un voto particular al texto aprobado.

La iniciativa fue presentada por la formación independentista en abril y entonces no fue criticada por los socios de Esquerra en el Gobierno catalán, PSC e ICV. Sin embargo, el presidente aragonés, Marcelino Iglesias, sí censuró la propuesta, lo que ha podido ayudar al rechazo final de los socialistas catalanes.

"Unidad científica"

La iniciativa nacionalista pretendía que se diese un reconocimiento estatutario desde Cataluña al uso del catalán en Aragón. Además, proponía un sistema de protección y fomento y planteaba un acuerdo entre el Estado y la Generalitat para "defender la unidad científica de la lengua catalana".

Los territorios citados sobre los que extender esa "unidad científica" eran "Andorra, la Franja de Aragón, las Islas Baleares, el País Valenciano, Cataluña Norte y la ciudad de Alguer". En la versión que se ha introducido en el voto particular al texto que hay aprobado hasta ahora se ha modificado el término "Franja" y se habla de "municipios y comarcas catalanoparlantes de Aragón".

A juicio de Esquerrra, los territorios citados "conforman una unidad de cultura que es el fundamento de una identidad compartida desde la diversidad". Incluso, llega a apostar por "la libre contribución a un proyecto común".

"Corona catalano-aragonesa"

Otro de los aspectos que no se han incluido es la referencia a la Corona de Aragón con la denominación de "Corona catalano-aragonesa", terminología que sólo se usa en el voto particular de ERC. En el articulado, las referencias se hacen con el término histórico "Corona de Aragón".

La principal trata sobre el Archivo de la Corona. Se refiere al Patronato encargado de gestionar sus fondos y aclara que "corresponde a la Generalitat la competencia" sobre los fondos catalanes del archivo. Sí se cita una vez, con expresión anacrónica, "la antigua confederación catalanoaragonesa", pero fuera del articulado y para justificar la posibilidad de un régimen financiero especial de unos territorios que tienen "históricamente una entidad superior" (sic) al Reino de Castilla.

Hay también una reflexión sobre Aragón y los derechos históricos. En este sentido, la disposición adicional tercera del Estatuto de Aragón se toma como ejemplo a seguir, pues dice que el pueblo aragonés no renuncia "a los derechos que como tal le hubieran podido corresponder en virtud de su historia, los que podrán ser actualizados de acuerdo con lo que establece la disposición adicional primera de la Constitución".
29 de julio de 2005
Heraldo de Aragón

 (Segueix)

Web de la Pastorada

L'Àrea de Llengua del CERIb va proposar un manifest en favor de la llengua catalana, una de les llengües de la Ribagorça (Ripacurtia 1), tot reclamant la necessitat urgent d'aprovar una llei que dignifiqui i atorgui oficialitat social i cultural a les llengües d'Aragó. Enguany , en nom del CERIb (Ripacurtia 2), José Antonio Saura i Ramon Sistac han fet una crida perquè la societat benasquesa actuii en favor de llur llengua (+ text)

Centre d'Estudis Ribagorçans

Hi ha un mite que diu que a la Franja es parla català "per influència de Lleida", com si la llengua fora una cosa que es difonguera tant facilment com pel contacte territorial, i encara més graciòs, quan parlem d'una llengua minoritazada. Trobat a esta web.
Nota: la negreta és nostra

---

BALANÇ DE LA SITUACIÓ D'O CATALÀ D'ARAGÓ

A partir de la implantació de l'assignatura optativa de llengua catalana en les escoles públiques en 1984, la quantitat de catalano-parlants ha pujat fins arribar al 100% de la població en molts pobles de la provincia d'Osca. Lo augment del coneixement del català es deu a la proximitats d'aquests pobles amb les comarques lleiradanes principalment.

La necessitat i la història han fet que la llengua catalana sigui avui una realitat en Aragó.

El projecte del pantà de La Freixneda - La Torre del Comte pareix condemnat a acabar els seus dies en una paperera després que l'estudi d'impacte ambiental hagi arribat a la conclusió de que l'afectació a l'entorn que causaría l'obra és inadmissible. Acaba així la dilatadíssima trajectòria d'una idea que va començar a prendre forma fa més de vint anys enrera. Pareix que el bon sentit ha imperat en totes les parts afectades al rebre la notícia i ja es parla de solucions alternatives i viables. Enhorabona per haver sabut reaccionar en una actitut constructiva davant una resolució administrativa aparentment decebedora –sols aparentmet, perquè diversos sectors de la conca sempre s'havien pronunciat en contra del pantà–. La resolució del Ministeri de Medi Ambient deixa en evidència la decisió de la DGA de no incloure, en el seu moment, el tram de riu potencialment afectat per l'embassament en la proposta de Lloc d'Interés Comunitari (LIC) remitida a la Unió Europea que, curiosament, abarcaba tota la resta del riu, desde el naixement als ports de Beseit fins a la desembocadura a Faió. La negativa del Govern central a autoritzar l'obra per la seua negativa afecció ambiental deixa ben clar que no hi havia cap altra raó per a no incloure el tram de Matarranya afectat pel pantà al LIC que la voluntat política de facilitar la construcció de la presa. Llavors –quan es va presentar la proposta de LICs–, ens deien des de la DGA que no s'havia incorporat la zona de l'embassament per que no tenia valors ambientals remarcables –que, miraculosament, reapareixien uns mestres avall de la presa i uns metres amunt de la zona inundable–. Però ara Medi Ambient diu que no es pot fer el pantà precisament per destruir determinats valors naturals. Com diuen al meu poble “a la careta de Déu tot es veu”.

Lluís Rajadell

Lo català a la Franja

Tornar al Viles i Gents

Qui sap d'on serie, la parella d'estrangers de mitjana edat, estrafolàriament vestida, que es va aturar a Mont-roig aquella calorosa vesprada d'estiu. Rossos com la mel, los dos es protegien la vista amb unes ulleres de sol. I la dona portave al cap un mocador estampat amb los colors més cridaners que tos pugueu imaginar. Suposo que, en aquelles circumstàncies, el burro i jo deuríem ser la típica estampa d'un país que qualsevol turista haguere volgut immortalitzar. Serie a primera hora quan, contents com uns gínjols, eixíem los dos —ell a peu i jo a cavall— cap a la Venta. Però tot va ser ataüllar-mos, quan, inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s'abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company. Ara, jo tenia clar que el de les orelles llargues no ho tolerarie. I així, tal com ella avançave, natres reculàvem, mentre ell, entre brams i bufits, i amb los ulls fora de les cassoletes, li amostrave amenaçadorament les dents amb la intenció de fer-la retrocedir. Contràriament, inconscient del perill, la dona no parave d'insistir. I, immediatament, amb unes quantes senyes em va fer entendre que volie pujar a cavall per a fer-se una foto amb mi. Vaig pensar que allò ere una bogeria i que l'havia d'alertar del risc de muntar al més guit de tots los burros del país. Però, de cop, en una de les moltes giragonses que el ruc i jo vam fer en l'intent de dominâ'l, me la veig enfilada damunt d'un pedrís. No vaig poder fer-la desistir. I cada vegada que aconseguia apropar-hi la fera, quan ella, agarrada a mi, intentave eixecar la cama per a muntar, el bitxo furo arrencave a córrer amb una forta estropada. Vist des de fora deurie ser una escena memorable. I això sense comptar que, mentretant, l'home anave per aquelles Ventes com un posseït, amb la màquina de retratar a les mans i absolutament obsessionat en obtindre la foto exclusiva que mos haurie de fer passar, a l'animal i a mi, a una discreta posteritat en color sèpia a la saleta d'una casa acomodada d'algun país europeu.

J. A. Carrégalo

Lo català a la Franja

Tornar al Viles i Gents

Darrerament, pels mitjans alcanyissans, sovintegen tertuliants i articulistes que carreguen contra els intents dels espanyols bilingües de mantenir viva la seua cultura. Solen rabejar-se en els catalans, que són els únics que s'han pres la cosa una mica seriosament. De natres, els aragonesets catalanoparlants, com que som encara uns “sense llei”, no cal ni parlar-ne. Suposo que ja saben que en un parell de generacions ens haurem extingit: una trista horeta o dos de català voluntari a l'escola –quan n'hi ha–, uns mitjans de comunicació en castellà i un imaginari col·lectiu uniforme són la millor recepta per eradicar definitivament el “problema”.

Recordo un article que venia a dir que les persones no som préssecs amb D.O. Evidentment, però sí que tenim un origen i una identitat. I això no és obstacle per desenvolupar-nos culturalment. Al contrari. Em pregunto què farien aquests articulistes si la seua llengua fos la minoritzada enfront, per exemple, de l'anglès. Potser, sent conseqüents amb els seus arguments, es llançarien amb gran felicitat en braços de l'uniformisme cultural, renunciant a la paraula, a la manera d'entendre la vida dels seus antecessors. Però no sé perquè sospito que, al capdavall, són dels que s'alegren –i amb tot el dret– dels avenços del castellà als Estats Units. Al final només fan el que tothom, o sigue, estimar la seua pròpia llengua.

Abans d'enviar l'article veig que Londres serà seu olímpica el 2012. És curiós que la capital de la “llengua franca” dels nostres dies, basés la seua candidatura en la diversitat: “la ciutat que parla dues-centes llengües” era un dels eslògans més recurrents de la presentació. Ve't aquí que els londinencs, per una volta, han agafat la diversitat lingüística com a valor. I han guanyat. Potser haurem de reflexionar-hi.

Carles Terès Bellès

Lo català a la Franja

Tornar al Viles i Gents

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• “El Riu que Parla” el nou llibre de Serretllibres, es presente el diumenge 10 d’agost
• Activitats del Matarranya - Mas del Rei
• El Aragón negro: anécdotas catalanófobas
• ¿Conoces la Ribagorza Oriental?- II
• VII Semana Cultural de Fuentespalda del 10 al 16 de Agosto
• Visite-ho la Coveta de l’aigua de Fondespatla
• Fraga se convierte en la segunda ciudad aragonesa con mas extranjeros en términos porcentuales
• L'Heraldo critica la concessió del transport sanitari a una "empresa catalana"
• TVE1 vs. TVE3: La Garrocha vs. Aguaviva
• Vídeo: La FACAO, per la independència d'Escòcia:
• Concert de Túrnez i Sesé a la Sorollera
• Trobada Cultural del Matarranya (Bergantes i Mesquí) (Programa)
• VOLS UN MAPA-GUIA DEL TERRITORI DE LA TAULA DEL SÉNIA?
• L’exposició “Quan érem emigrants” a la Trobada d’ASCUMA - Finestró
• Mostra d'art al carrer a Calaceit (9/8/08)
• Festes debades a Albentosa!
• Presentació de llibres a la 18ª Trobada Cultural d’ASCUMA
• Juan Royo Gil - A. Quintana - Lo Cresol
• Festes als pobles del Matarranya
• Canal 33 retransmet Aguaviva el dilluns 4 d'agost a les 22.30h

• General [2285]

• María: A pesar de que fué muy interesante el documental y sobre todo la...
• Argentum: Si, que les corten la cabeza por hablar en su lengua materna a...
• dani: me gustaría encontrar mapas que marquen los caminos que hay en...
• Pedro: De expo internacional res de res, he passat tres dies intensius...
• Pedro J. Bel Caldú: José Antonio, m´has fet recordar a tots aquells personatges de...
• Alfred (Baix Cinca): Els de la FACAO no tenen cap credibilitat i tant sols es basen...
• aure: Soy latinoamericana, mis padres emigrantes de un pueblo de la...
• Jaume: Començaré dient que sóc barceloní. Dono suport a aquesta...
• Z P: no ce ,no ce
• Chorche: Hombre, Fernando...el orgullo de ser aragonés está muy bien por...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents