La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Los Draps - Ensaios...

franja | 30 Novembre, 2008 19:12

los_draps's photo from 11/28/08

Ara farà sis anys, això erem natres... a la cotxera del forner, envoltats d'hoveres i ties en pilotes...

http://www.fotolog.com/los_draps/62842145

LAS OBRAS DE LA GUARDERÍA DE VALDERROBRES CONCLUIRÁN EN DICIEMBRE

franja | 30 Novembre, 2008 18:52

 

A mediados de diciembre se prevé que concluyan las obras de la guardería de Valderrobres. A estas alturas, sólo quedan pendientes algunos detalles de jardinería y carpintería en el interior.
En diciembre, una vez que los trabajos de la guardería hayan terminado, el Ayuntamiento comenzará la búsqueda de subvenciones para el equipamiento y firmará un convenio con Educación para conseguir profesores. Si no se encuentran ningún problema, es probable que para abril o mayo de 2009 la guardería pueda estar en funcionamiento.
El centro contará con seis aulas, dos para cada tramo de edad desde los cero a los tres años, y un comedor que también dará servicio a los niños del colegio del municipio.
Los más jóvenes de la capital del Matarraña están de enhorabuena, ya que también pueden disfrutar de los recién estrenados jardines y columpios de la avenida de la Hispanidad. Una inversión de 90.000 euros, sacada de los Planes Provinciales de la DPT, ha permitido mejorar el acondicionamiento de las zonas con nuevos juegos y un suelo de caucho.

(Ana C. Martínez, Periódico La Comarca, 28-XI-08)

Noticias de Valderrobres

 

Un món animal feliç

franja | 30 Novembre, 2008 18:51

(Publicat al diario de Teruel, el dissabte 29 de desembre de 2008)

Una notícia recent de la tele parlava de la possibilitat d'adoptar una ovella en la línia dels apadrinaments humans i humanitaris de les ONGs. Què cosa no inventarà lo màrqueting modern? Amb l'abonament d'una quota uns espavilats propietaris de la granja o corral deixen que els singulars padrins seguixquen la vida de les seues ovelles a distància des de lo mateix ordinador, a on van a parar les imatges del circuit intern de vídeo. Lo padrí o padrina compra la il"lusió de la vida rural sense patir ni freds ni pudors, i participa d'un bucolisme tecnificat, sintetitzat en la seua afillada, a qui no sé si té dret d'imposar un nom o cridar-la amb lo que ja tenia. Amb la quota també podrà rebre productes naturals com formatges o lleit, i això potser farà que els xiquets de la família urbana coneguen de a on venen los aliments que se fiquen a la taula, encara que m'imagino el drama de menjar-se a la brasa les costelles de la parenta.
La separació de la cadena de producció alimentària de la vida familiar ha suposat també la desvinculació de les relacions causa-efecte o origen-producte. Los animals destinats al consum humà arriben als supermercats en (continua.. Un món animal feliç)


 

Txirigol - pero on collons esta la veu?

franja | 30 Novembre, 2008 18:49

txirigol's photo from 11/29/08

entre colorets intentant trobar un so coherent

http://www.fotolog.com/txirigol/44066534

Declaració de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses sobre el català a la Franja - J. M. Gràcia

franja | 28 Novembre, 2008 19:49

L'area de Llengua i Literatura de L'Instituto de Estudios Altoaragoneses (Diputació d'Osca), entitat vinculada al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ha fet una declaració com cal sobre el català a la Franja. Tant de bo fessin el mateix l'Instituto de Estudios Turolenses de Terol i la Institución Fernando el Católico de Saragossa.

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONES AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES ES CATALÁN

franja | 28 Novembre, 2008 19:47

De: Heraldo de Aragón

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONES AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES ES CATALÁN

 

Plataforma per la Llengua assumirà la defensa legal del noi que va traduir la web del Parlament Europeu

franja | 28 Novembre, 2008 18:48


"No volem que la denúncia es produeixi, però si s'escau, tindrà tot el nostre suport, tant moral com legal", ha explicat el portaveu de la Plataforma, Martí Gasull
Joan Recasens

AVUI.cat

Barcelona
Ult. Act. 28.11.2008 - 14:16 hs

Plataforma per la Llengua ha anunciat aquest divendres que si finalment el Parlament Europeu denuncia Miquel Català, el noi que va traduir el portal d'internet d'aquesta institució, assumirà la seva defensa legal. "No volem que es produeixi, però si s'escau, tindrà tot el nostre suport, tant moral com legal", ha explicat el portaveu de la Plataforma, Martí Gasull.

Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac

Cal recordar que Català va treballar durant mesos en la traducció de la web del Parlament Europeu a la llengua catalana (www.europarl.cat) i va oferir la seva feina a la institució europea per tal que l'apliqués a la seva web oficial. El Parlament, però, ho ha rebutjat i ha amenaçat de portar-lo als tribunals si no retira la pàgina web amb la traducció a la xarxa.

Català no l'ha retirat i el Parlament Europeu es reserva el dret de denunciar-lo. Mentrestant, la Plataforma ha volgut avançar-se perquè no es produeixi la denúncia i per posar en evidència, al costat de Català, la manca de sensibilitat del Parlament Europeu amb la llengua catalana.

Un cas únic
I és que el cas del català, tant a Europa com a Espanya, és "únic". Segons les dades facilitades per la Plataforma per la Llengua, a la Unió Europea (UE), el català és la vuitena llengua quant a la població. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac.

Gasull detalla que perquè una llengua esdevingui oficial a la UE cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi doni llum verda, que és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès. "De fet, és el que va passar l'any passat amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el reglament per oficialitzar el búlgar i el romanès i tots els Estats membres ho van aprovar", argumenta el portaveu de la Plataforma. En canvi, "l'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari".

A l'Estat espanyol, tampoc
Ara bé, la singularitat del català comença a l'Estat, ja que, segons remarca Bernat Gasull, membre de la Plataforma, un dels problemes del català a Europa és que ni tan sols és oficial a les institucions espanyoles. "No hi ha cap llengua de més d'un milió de parlants d'un país democràtic desenvolupat que no sigui oficial al seu Estat. A Bèlgica hi ha tres llengües oficials, al Canadà, dues i, fins i tot a Sud-àfrica n'hi ha 11 d'oficials. A Espanya hi ha una llengua oficial i es deixa a les comunitats autònomes que reconeguin altres llengües", diu Gasull.

Per canviar això, caldria canviar la Constitució espanyola, que, en paraules de Gasull, "és molt difícil de reformar, a diferència d'altres".

Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua denuncien també que l'Estat espanyol és "còmplice d'aquesta marginació" i demanen que s'equipari en drets els ciutadans catalanoparlants.

http://www.avui.cat/article/mon_politica/47687/plataforma/la/llengua/assumira/la/defensa/legal/noi/va/traduir/la/web/parlament/europeu.html

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

Txirigol: baix 8, mitjos 6, aguts 9. aixó sone molt raro, no?

franja | 28 Novembre, 2008 18:47

txirigol's photo from 11/28/08

a osties en los amplis per a que sonon com natres volen

Txirigol: baix 8, mitjos 6, aguts 9. aixó sone molt raro, no?

franja | 28 Novembre, 2008 18:47

txirigol's photo from 11/28/08

a osties en los amplis per a que sonon com natres volen

http://www.fotolog.com/txirigol/44033916

El Museo de Lérida cumple un año con 15 bienes expuestos y sin fecha de devolución

franja | 28 Novembre, 2008 16:31


Heraldo de Aragón:
El Museo Diocesano y Comarcal de Lérida celebra el domingo su primer año de apertura al público con una exposición permanente en la que siguen en exposición una quincena de piezas de las 113 que reclama la Diócesis de Barbastro-Monzón además de una docena más procedentes de la provincia de Huesca.

El Museo de Lérida cumple un año con 15 bienes expuestos y sin fecha de devolución

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

El V Encuentro del Empresario del Bajo Cinca reunió a 220 personas

franja | 28 Novembre, 2008 16:28

 
La crisis planeó en las intervenciones de ponentes y autoridades pero no se reflejó en la asistencia al evento, en cifras similares al año pasado.

FRAGA/. 14 de noviembre.
Las instalaciones de Espaioró acogieron el Encuentro del Empresario del Bajo/Baix Cinca, en su quinta edición, que organiza La Intersectorial. Durante más de cinco horas, una nutrida representación del tejido empresarial de Fraga y el Bajo Cinca, autoridades y representantes de organismos empresariales de la provincia, participaron de una velada que arrancó con dos conferencias, siguió con la tradicional cena de hermanad y finalizó con la entrega de premios y distinciones que otorga la Asociación Empresarial Intersectorial del Bajo Cinca.


  El fragatino Manuel Espitia, catedrático de Organización de Empresas por la Universidad de Zaragoza, y Antonio Morlanes, presidente de  Aragonex, impartieron dos conferencias que abordaron el tema de la crisis. En ambos prevaleció un mensaje optimista, ya que auguraron una recuperación de la economía para la segunda mitad del próximo año.   


  Tras la conferencia, se celebró la cena y, ya en la sobremesa, la entrega de los Premios al Esfuerzo y la Excelencia Empresarial, la nueva Distinción I+D+I. Este año, además, la Junta Directiva de la Intersectorial ha querido reconocer y agradecer la labor de los técnicos Juan Carlos Chica y Paulino Pérez, por su informe y propuestas de actuación en el río Cinca.

 

Optimismo, a pesar de la crisis

 En su discurso de bienvenida, Joaquín Tejera, presidente de la Intersectorial, animó a los empresarios a adaptarse a las nuevas circunstancias de la economía para superar este bache "sin desfallecer ni autoflagelarse". El presidente de La Intersectorial apeló a la imaginación de los empresarios fragatinos, a su esfuerzo, tesón y sus raíces, que ya han conseguido doblegar otras crisis anteriores. Tejera confió también en que los poderes públicos del Estado y de la comunidad autónoma contribuyan a erradicar la crisis con un gran pacto de Estado.
  José Luis Pérez, presidente de CEOS-Cepyme de Huesca, repasó algunas de las medidas que desde la patronal se reclamaron al Gobierno en abril, algunas de las cuales ya se han aplicado. Pérez manifestó su confianza en que las previsibles rebajas de inflación y euribor "nos sitúen en la rampa de salida" y que todas las medidas implementadas puedan producir sus frutos en la 2ª mitad de 2009".
  El alcalde de Fraga, José Luis Moret, anunció que desde el Ayuntamiento de Fraga se han tomado las medidas que están a su alcance para favorecer al tejido empresarial fragatino. En concreto, reiteró la congelación de los impuestos que graban a la pequeña y mediana empresa, y, por otro lado, señaló que la revisión del PGMOU dotará de infraestructuras suficientes y en condiciones a todas las empresas.
  Álvaro Calvo, delegado del Gobierno de Aragón en Huesca, alabó la pujanza y dinamismo de los empresarios del Bajo Cinca. Recordó las medidas que el Gobierno de Rodríguez Zapatero ha promulgado en beneficio de pequeñas y medianas empresas que son, dijo, las que apoyan la economía real y productiva; "las que de verdad nos van a sacar de la crisis".

 

La Intersectorial entregó sus premios anuales

 

Miquel Llobera y Laia Setó, responsable de Calidad, de Precocinados Ángel Bosch recogieron el Premio a la Excelencia Empresarial. Hizo entrega del premio el delegado del Gobierno de Aragón en Huesca, Álvaro Calvo.
Al lado, de arriba a abajo, de izquierda a derecha:

Marcos Calucho, director BD Fraga,  recogió la Distinción I+D+I otorgada a la planta de Becton Dickinson en Fraga. Entregó el premio el presidente de CEOS-Cepyme, José Luis López.

Albert Valls, presidente de Cocedero de Mariscos, recogió el Premio al Esfuerzo Empresarial en la categoría Exportación. El senador fragatino José Mª Becana fue el encargado de entregar el galardón.

Jaume Godia Montornés y Esther López recogieron el Premio al Esfuerzo Empresarial, en la categoría Servicios, a Electricidad Montornés. Les entregó el premio Evaristo Cabistañ, presidente de la Comarca del Bajo/Baix Cinca.

José Antonio Martín y esposa recogieron el Premio al Esfuerzo Empresarial, en la categoría Hostelería, a Restaurante Martín, que entregó Vicente Juan, vicepresidente de la DPH.

José Ignacio Gramún recogió el Premio al Esfuerzo Empresarial, en la categoría Agroalimentación, a Agropecuaria del Cinca, que le fue entregado por Joaquín Tejera, presidente de la Intersectorial.

Javier Cortillas y Virginia Godia recogieron el Premio al Esfuerzo Empresarial, en la categoría Comercio, otorgado a UME, de manos de Montse Villagrasa, diputada en las Cortes de Aragón.

http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2564&Itemid=32

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

“Treballant la memòria oral al Matarranya” 29 de novembre a Calaceit

franja | 28 Novembre, 2008 13:22

És un cicle d'activitats sobre memòria oral que organitza l'Observatori

per a la Recerca Etnològica a Catalunya, que és un servei de l' Inventari del
Patrimoni Etnològic de Catalunya per a la reflexió i difusió de la recerca en
matèria etnològica. Els diferents centres d'estudis dels territoris de parla
catalana, coordinats per l' Institut Ramon Muntaner, col·laboren en
l'organització de diferents actes dins de la programació d'aquest cicle.
Treballant la memòria oral al Matarranya
Lloc: Calaceit. Sala d'actes de l'Ajuntament (Plaça d'Espanya, 1).
Data: Dissabte dia 29 de novembre a les 18.30 hores.
Taula rodona: La projecció del patrimoni immaterial del Matarranya
Amb Josep Antón Carrégalo, Margarita Celma i Carles Sancho.
Moderació: Artur Quintana.
Artur Quintana: Els estudis del patrimoni immaterial al Matarranya, amb
especial atenció a la literatura popular.
Josep Antón Carrégalo: La recerca de la literatura popular focalitzada en una
única localitat: el cas de Montroig.
Carles Sancho: Els jocs al Matarranya: estat de la qüestió.
Margarita Celma: La cançó popular del Matarranya en el cant coral i a l'escola.
Presentació dels llibres
Josep Antón Carregalo: Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral),
Margarita Celma: Cantem junts.
___________________________________________________________

Benvolguts/des amics/gues:

Adjunt us enviem cartell de la jornada "Treballant la memòria oral al Matarranya" que es realitzarà el proper dissabte 29 de novembre a Calaceit (El Matarranya). Aquesta conferència està organitzada per l'Associació Cultural del Matarranya, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'Institut Ramon Muntaner i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calaceit i de la Iniciativa Cultural de la Franja. Aquesta activitat s'inclou dins del cicle de "Fem memòria de..... Tallers i Jornades de Memòria Oral" que organitza l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.

 

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès.

Salutacions cordials.

 

Ascuma.org

Concert a la Codonyera

franja | 28 Novembre, 2008 12:14

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

A.C. RANETAS

Presenta:

 

 

SEMANA CULTURAL RANETAS 2mil8

DEL SABADO 29 DE NOVIEMBRE AL 8 DE DICIEMBRE

ALCAÑIZ - LA CODOÑERA - CRETAS ( TERUEL)

 

Otra vez nos llega el invierno y con el la tradicional "semana cultural" de la Asociación Las Ranetas de Alcañiz, con la colaboración de "Casa Nostra" de La Codoñera y La Barraca de Cretas. Este año las fechas elegidas serán del 29 de noviembre al 8 de diciembre y tendrán como evento destacado el festival de cortometrajes, que este año como novedad culminará con una actuación musical, la de los grupos A Vuelo Cojo y Visión Tunel. Durante la semana habrá proyecciones, audiciones, fiestas, conciertos y una bonita exposición de cuadros con artistas raneter@s, siendo todos los actos gratuitos.

 

Programa de Actividades

 

29 de noviembre en la Casa de la Cultura de La Codoñera, visionado de El Señor de los Anillos

29 de Noviembre en la Barraca de Cretas, FULL RESISTANCE + THE BULLETS

4 de diciembre en el Bar Salon de Alcañiz, visionado de Joe Strummer, vida y muerte de un cantante

5 de diciembre en el Bar Salon de Alcañiz, audición a cargo de Robi Ramone

6 de diciembre en el Teatro de Alcañiz, FESTIVAL DE CORTOS y actuación de VISION TUNEL+A VUELO COJO

6 de diciembre en el Bar el Garage, fiesta de la cerveza más audiciones

7 de diciembre en La Barraca de Cretas, JNS TRIO + ROCIO FAKS

7 de diciembre en el Salon de La Codoñera, OJO NO CAIGAS + COMMANDO RAMONE + 33 D'ENVIT

4 de noviembre al 8 de diciembre en El Mercado de Alcañiz, exposición de cuadros

 

      

 

+ info detallada en www.ranetas.com 

 

 

No es pot fer repic de campanes al secessionisme i estar a la processó per a evangelitzar sobre el català - N. Sorolla

franja | 28 Novembre, 2008 12:11

Avui l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, depenent de la Diputació Provincial d'Osca, ha fet públic un comunicat que no per remarcar evidències sobre l'extensió del català deixa de ser necessari: Sobre el catalán de Aragón. El Periódico de Aragón també se n'ha fet ressò.

Ante las consultas formuladas y dudas planteadas por parte de algunas personas, asociaciones e instituciones en relación con la lengua hablada en la zona oriental de Aragón, el área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses, como entidad vinculada al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (&) se cree en la obligación de manifestar públicamente lo siguiente:

La lengua hablada en la Franja Oriental de Aragón (en la mitad oriental de la comarca de la Ribagoraza, la Litera -con exclusión de los municipios de Binéfar y Esplús-, Bajo Cinca / Baix Cinca -exceptuando los municipios de Belver, Osso, Ontiñena, Ballobar y Candasnos-, Bajo Aragón-Caspe / Baix Aragó-Casp -a excepción de los municipios de Caspe, Chiprana y Escatrón-, Matarraña / Matarranya y algunos municipios orientales de la comarca del Bajo Aragón -desde La Codoñera / La Codonyera hasta Aguaviva /Aiguaviva-) es de filiación lingüística catalana.

Però personalment el que més me dol és que el mateix Instituto de Estudios Altoaragoneses ha acollit a la FACAO a la seua seu, per a que diga sota palio acadèmic que a la Franja no es parla català, si no una variant de l'aragonès. Com si "qualsevol opinió fora vàlida". L'Instituto de Estudios Altoaragonses té criteri, com ho demostra este comunicat. I el criteri acadèmic només accepta discussions científiques. Ni l'astrologia ni el secessionisme lingüístic fan ciència. Es pot dir lliurement el que es vulga: que a Fraga es parla aragonès o que Gran Scala és l'efecte directe dels Tauro amb ascendent de Sagitari. Però l'IEA és una institució científica i es desacredita acollint recerca no científica. On hi ha la discussió acadèmica en revistes de rigor científic? On hi ha els doctorats? On hi ha els departaments universitaris? El camí que corren és el contrari: buscar el suport dels polítics del PAR i el ressó dels periodistes. Demostren el seu objectiu: no fan ciència, fan política. Cap departament universitari del món ha insinuat que el que es parla a la Franja no és català. Ni el de Saragossa. No entenem com en el seu moment l'IEA va permetre que es digueren eixes barbaritats a la seua pròpia seu. I és més, acolliren un grup que s'ha relacionat extensament amb l'extremadreta, ha aplaudit la violència política i ha acusat de pancatalanisme a altres amb activitats que ells mateixos feien. I per si no és poc, s'han querellat contra qui ho ha denunciat públicament, entre els quals es compten membres d'associacions col·laboradores de l'IEA. Per tot això, aplaudim el canvi de posició de l'IEA. Possiblement han començat a reparar la credibilitat científica perduda.

No es pot fer repic de campanes al secessionisme i estar a la processó per a evangelitzar sobre el català

 

SOBRE EL CATALÁN DE ARAGÓN - Comunicat de l'Instituto de Estudios Altoaragoneses

franja | 28 Novembre, 2008 11:25

Ante las consultas formuladas y dudas planteadas por parte de algunas personas,
asociaciones e instituciones en relación con la lengua hablada en la zona oriental de
Aragón, el área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses, como
entidad vinculada al Consejo Superior de Investigaciones Científicas que tiene como
fines la defensa del patrimonio cultural altoaragonés, el estudio y la investigación de la
cultura y recursos del Altoaragón, así como la divulgación de la cultura altoaragonesa,
se cree en la obligación de manifestar públicamente lo siguiente:
La lengua hablada en la Franja Oriental de Aragón (en la mitad oriental de la comarca
de la Ribagoraza, la Litera -con exclusión de los municipios de Binéfar y Esplús-, Bajo
Cinca / Baix Cinca -exceptuando los municipios de Belver, Osso, Ontiñena, Ballobar y
Candasnos-, Bajo Aragón-Caspe / Baix Aragó-Casp -a excepción de los municipios de
Caspe, Chiprana y Escatrón-, Matarraña / Matarranya y algunos municipios orientales
de la comarca del Bajo Aragón -desde La Codoñera / La Codonyera hasta Aguaviva /
Aiguaviva-) es de filiación lingüística catalana. Subrayamos el adjetivo lingüística,
porque únicamente desde una óptica científica, y más en concreto desde el estudio
lingüístico, puede afirmarse ese carácter catalán de la lengua hablada en estas comarcas
orientales de Aragón. Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el
análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o
el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a
Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E
incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa.
La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en
esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las
zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el
norte en el caso de las zonas meridionales. Por lo tanto, se trata de una lengua propia de
Aragón, y no importada.
El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón,
tanto porque es una lengua nuestra, de Aragón, como porque tiene características
específicas. En primer lugar, es de carácter dialectal occidental (dentro del conjunto de
la lengua catalana); en segundo lugar, tiene muchos rasgos de transición al aragonés
(pero no hay que confundirlo con el aragonés, lengua románica también propia de
Aragón cuyo territorio tradicional abarca las comarcas de la Jacetania, Alto Gállego,
Sobrarbe, mitad occidental de Ribagorza, norte de Bajo Cinca, Somontano de Barbastro
y Hoya de Huesca / Plana de Uesca); en tercer lugar, tiene algunos castellanismos y
arcaísmos, así como diferentes matices según los pueblos y las comarcas, pero en su
conjunto pertenece, sin ninguna duda, al sistema lingüístico conocido desde la Edad
Media como catalán o lengua catalana.
Algunos libros, manuales y estudios, donde se pueden comprobar objetivamente y con
garantía de rigor científico las afirmaciones anteriores, así como profundizar en ellas,
son los siguientes:
BALDINGER, Kurt: La formación de los dominios lingüísticos en la Península Ibérica.
Madrid, Gredos, 1971.
BOYER, Henri, et LAGARDE, Christian (dirs.): L'Espagne et ses langues. París,
L'Harmattan, 2002.
FERNÁNDEZ REI, Francisco, y SANTAMARINA FERNÁNDEZ, Antón (eds.):
Estudios de sociolingüística románica. Linguas e variedadedes minorizadas.
Santiago de Compostela, Universiadade de Santiago de Compostela, 1999.
GARGALLO GIL, José Enrique, y María REINA BASTARDAS (coords.): Manual de
lingüística románica. Barcelona, Ariel, 2007.
GARGALLO, J. E.: Les llengües romàniques. Barcelona, Empùries, 1994.
HOLTUS, Günter, METZELTIN, Michael, y SCHMITT, Christian (eds.): Lexikon der
Romanistischen Linguistik. 8 volúmenes, Tübingen, Niemeyer, 1998-2005.
LAUSGBERG, Heinrich: Lingüística románica. 2 tomos, Madrid, Gredos, 1970-1973.
SIGUAN, Miquel: España plurilingüe. Madrid, Alianza Editorial, 1992.
TAGLIAVINI, Carlo: Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología
romance. México, Fondo de Cultura Económica, 1973.
VIDOS, B. E.: Manual de lingüística románica. Madrid, Aguilar, 1973.
Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses

http://www.iea.es/_docum/declaracion.pdf

El IEA recuerda que en Aragón, científicamente, se habla catalán

franja | 28 Novembre, 2008 11:12

huesca Provincia

28/11/2008 EL PERIÓDICO

Edición impresa en PDF
Página 20 edición papel

Esta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

 

"La lengua hablada en la Franja oriental de Aragón es de filiación lingüística catalana", así se manifestó ayer el Instituto de Estudios Altoaragoneses, vinculado al Consejo Superior de Investigaciones Científicas y repleta de competentes filólogos con muchos años de investigación. Este órgano decidió pronunciarse al haber recibido "muchas dudas y consultas". Emitió su opinión documentada también con bibliografía mucho más amplia que la que ofrecen aquellos que niegan la existencia de la lengua catalana en Aragón sin criterio científico.

"Reconocer las características lingüísticas catalanas, mediante el análisis objetivo, no implica ningún reconocimiento en otros ámbitos, como el político o el administrativo, pues es evidente que esas comarcas pertenecen administrativamente a Aragón e históricamente han constituido parte de Aragón desde la Edad Media. E incluso su cultura popular, en muchos aspectos, es profundamente aragonesa. La lengua catalana hablada en las zonas orientales de Aragón es lengua tradicional en esas tierras desde la Edad Media. Ha evolucionado allí desde su origen: en el caso de las zonas más septentrionales, en el propio territorio; en territorios repoblados desde el norte en el caso de las zonas meridionales. Por tanto, se trata de una lengua propia de Aragón, y no importada" apuntó el dictamen. El catalán hablado en las zonas orientales de Aragón es un catalán propio de Aragón, enmarcado en el dialecto occidental del catalán, apuntaron.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=459036

Vist a Aragonéame

 

Queixes pel tractament que rep la Franja a TV3

franja | 28 Novembre, 2008 10:57

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

Aragó contra la Franja de Ponent

franja | 28 Novembre, 2008 10:57

26 de Novembre de 2008

Franja de PonentLamentable, però gens sorprenent, l'actitud del govern d'Aragó amb l'estatus del català a la Franja de Ponent. En la llei de llengües que està elaborant des de fa un quart de segle (!), sembla decidit que el català tindrà, a tot estirar, rang de llengua pròpia però no cooficial. És a dir, que s'ha esvaït el plantejament inicial segons el qual el català i l'aragonès gaudirien del mateix estatus jurídic que l'espanyol en els territoris on es parlen. I això passa, cal tenir-ho en compte, sota la presidència de Marcelino Iglesias, catalanoparlant de la Ribagorça, que quan era alcalde de Bonansa va signar la Declaració de Mequinensa. Una declaració que, entre altres coses, deia: "Reconeixem que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó. Rebutgem les denominacions despectives de xampurrat i d'altres de semblants que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. [...] Proposem accelerar les gestions davant del ministeri d'Educació i Ciència perquè el català pugui ser ensenyat com a assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin. [...] Som plenament conscients que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja Oriental d'Aragó".

Doncs bé, de tot això res de res. Un simple enfilall de paraules buides que no s'ha traduït en cap fet concret. La prova és que Marcelino Iglesias és president de l'Aragó des del 1999 i la marginació del català a la Franja es manté inalterable. Al contrari, el partit amb qui governa, el PAR, es nega a reconèixer que el territori té zones amb una cultura autòctona diferent i, amb connivència amb el PSOE, està promovent un procés accelerat de substitució lingüística. La situació és tan greu que les escoles imposen expressions culturals alienes als alumnes i molts professors recomanen a pares i mares que parlin en espanyol als seus fills. De fet, el projecte nacionalista espanyol dels poders fàctics d'aquell territori és tan ferotge que tot allò que té caràcter formal, és a dir, no col·loquial, es fa en espanyol, que és la llengua que s'imposa en els plens dels ajuntaments malgrat que els alcaldes i regidors són catalanoparlants. L'Ajuntament de Fraga, concretament, no accepta cap escrit en català. I si a això hi afegim els atacs feixistes que amb total impunitat han arribat a destrossar escoles que imparteixen classes en llengua catalana, és evident que la situació és alarmant. De res no ha servit la receptivitat del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ni les demandes de protecció a la Justícia d'Aragó. El racisme espanyol contra tot el que és català, especialment la llengua, assoleix a la Franja de Ponent la seva màxima expressió. El doctor Artur Quintana, membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i membre d'honor de l'Academia d'a Luenga Aragonesa, ho expressa així: "l'anticatalanisme és una malaltia d'Espanya i això és difícil d'eradicar a través d'una llei de llengües tan aigualida com la que tindrem".

"I el govern de Catalunya què hi diu?", es preguntarà el lector. Doncs, per a desesperació de les entitats locals implicades en la defensa de la llengua -com ara el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, els Casals Jaume I, l'Associació Cultural del Matarranya, l'Associació dels Consells Locals de la Franja o Iniciativa Cultural de la Franja-, el govern de Catalunya -que té el mateix color que els governs "amics" de l'Aragó i d'Espanya- es limita a col·laborar en unes poques activitats culturals. Això és tot. Deu pensar que els problemes de la Franja no són els seus problemes. Quin dia ens adonarem que tota agressió a la llengua, ja sigui a Fraga, a Gandia, a Salses o a Manacor és encara més nociva que si es produís a Manresa, a Figueres, a Cervera o a Reus?

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Aragó contra la Franja de Ponent

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

 

Responsables de la Comarca y de la asociación Por Amor a la Lectura presentaron la programación elaborada para 2009.

franja | 28 Novembre, 2008 10:35

Actividades para promocionar la lectura en la comarca del Bajo Cinca
Actividades para promocionar la lectura en la comarca del Bajo Cinca
FRAGA/. 20 de noviembre.
Evaristo Cabistañ, presidente de la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, fue el encargado de presentar el programa de actividades "Leer Juntos", que se desarrollará desde ahora y durante el año 2009. La primera actividad de esta programación, que nace de la colaboración entre la Comarca y la asociación Por Amor a la Lectura, ha sido el V Encuentro de Grupos de Lectura, celebrado en Ontiñena el sábado 22 de noviembre y que contó con la presencia del escritor Carlos Castañ.


 Chusa Garcés, representante de la asociación Por Amor a la Lectura, destacó algunas de las actividades del programa organizado para 2009; entre ellas, la visita de autores, como Julio Llamazares o Andres Neuman, a diferentes poblaciones de la comarca, o la representación de una obra teatral. La asociación Por Amor a la Lectura nació de la inquietud de los responsables de los grupos de lectura de las diferentes poblaciones de la comarca por reunir a todos los miembros a nivel comarcal, para poder compartir un mismo libro y comentarlo, así como para aunar esfuerzos de cara a conseguir objetivos más elevados. Uno de los objetivos de la asociación es poder tener un grupo de lectura en cada población de la comarca.

LA CULTURA EN LA COMARCA
Uno de los compromisos de la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca para esta legislatura es la promoción de la cultura en todos los municipios de la comarca. Evaristo Cabistañ destacó las cuatro líneas de actuación en las que se implementa esta política: un circuito cultural en los municipios de la comarca, la Red Aragonesa de Artes Escénicas de Aragón que realiza actividades en Fraga, los circuitos culturales organizados conjuntamente con la Diputación Provincial de Huesca y un programa cultural propio, en el que se recogen todos los grupos y asociaciones de la comarca para que los distintos municipios puedan conocerlos y programar sus actuaciones.


  La Comarca del Bajo/Baix Cinca subvenciona una parte importante del coste de todas las actividades que se organizan a través de estos circuitos. Además, existe una convocatoria comarcal de subvenciones destinadas a Cultura y Juventud. En el año 2008 se han realizado entre 20 y 25 actuaciones dentro de la Red Aragonesa de Artes Escénicas y del circuito cultural de la DPH, todas ellas subvencionadas parcialmente por la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca. La inversión de la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca en cultura ronda los 40000¬.
  Miguel Luis Lapeña, consejero de Cultura de la Comarca del Bajo/Baix Cinca, repasó las actuaciones en temas culturales que se están llevando a cabo en el Bajo Cinca: cubrimiento de Villa Fortunatus, recuperación de la ermita de Chalamera y rehabilitación de las iglesias de Ballobar, Torrente y Belver de Cinca. En colaboración con la asociación Por Amor a la Lectura, explicó Lapeña, "se pretende hacer una cultura de proximidad, dar oportunidades a todos los vecinos de la comarca de acercarse a la lectura, sin necesidad de desplazarse. Es un proyecto dinámico que engloba a muchas personas. En todos los pueblos de la comarca hay una biblioteca que la Comarca quiere promocionar para que la lectura llegue a todos".

http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2584&Itemid=32

 Vist pel Casal Jaume I de Fraga

I JORNADA. TREBALLANT LA MEMÒRIA ORAL AL MATARRANYA. 29 de novembre

franja | 28 Novembre, 2008 01:25

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

·         L'Associació Cultural del Matarranya, organitze el proper dissabte 29 de novembre, la I JORNADA. TREBALLANT LA MEMÒRIA ORAL AL MATARRANYA,

Aquesta Jornada consta d'una taula rodona, amb Artur Quintana,Carles Sancho, Josep A. Carrégalo i Margarita Celma, moderada per José Miguel Gracia, president de l'ASCUMA, i de la presentació dels llibre "Mont-roig: el patrimoni immateria(la literatura oral)", de Josep A. Carrégalo.

Entitats que hi col·laboren:
Institut Ramon Muntaner

 

Presentem la nova web de l'Ascuma, www.ascuma.org, a mes de la seua mes recent novetat&"Si les pedres parlaren&/si las piedras hablaran" de Jose Miguel Gracia

Si les pedres parlaren&/si las piedras hablaran, el nou llibre de Jose Miguel Gracia, al Serret Llibres

Presentem la nova web de l'Ascuma, on podeu trobar tot i mes de les seues activitats&llibres&descàrregues. la participació que l'Ascuma te al territori de parla catalana, per mig dels seus col.laborados i entitats adscrites.

 

 

1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb