L'acord de reciprocitat de TV3 i C9 podria fer arribar AragónTV al País Valencià
franja | 11 Octubre, 2008 19:03
| Rambla afirma que l'acord amb Catalunya per TV3 «va bé» mentre anuncia un canal de notícies 24 hores |
|
|
| dissabte, 20 setembre de 2008 |
 Cada divendres té lloc la reunió de govern de l'executiu de Camps, durant la qual el Consell aprova un seguit de mesures. Després, el portaveu del govern apareix davant dels mitjans per a explicar les decisions que ha pres el Consell. Ahir, Vicente Rambla va assegurar que les relacions amb el govern de Catalunya són bones i s'espera que la Comunitat Valenciana dispose d'un nou canal multiplex a través del qual es podria veure TV3. En aquest multiplex s'afegirien les televisions d'altres territoris veïns, com Múrcia, Aragó o les Balears. El segon multiplex, ja autoritzat pel Ministeri, seria per on emetria el canal de notícies, paregut al 3/24 de Catalunya o al 24 Horas de Televisió Espanyol. Dos canals del segon multiplex serien públics i els altres dos privats. El tercer multiplex serà pel qual s'emetrà TV3 i algunes de les televisions públiques dels territoris limítrofs amb la Comunitat Valenciana.
http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/rambla-afirma-que-lacord-amb-catalunya-per-tv3-va-be-mentres-anuncia-un-canal-de-noticies-24-hores.html
|
"Mai s'han fet uns Jocs als Pirineus; el COI ens els deu"
franja | 11 Octubre, 2008 17:10
ENTREVISTA // ALBERT PINTAT // CAP DE GOVERN:
"Mai s'han fet uns Jocs als Pirineus; el COI ens els deu"
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA
El 25 de juliol pot haver-hi estat l'inici d'una fita que, no se sap quan, pot ser la més important de la història del Principat: acollir uns Jocs Olímpics d'Hivern. Aquell dia el cap del Govern, Albert Pintat, estava a l'Expo de Saragossa i l'alcalde de la capital de l'Ebre, Juan Alberto Belloch, li va proposar recuperar la candidatura per uns Jocs Olímpics d'Hivern. Des de llavors s'han tornat a reunir dues vegades més, una al Principat a l'agost i una altra en terres aragoneses al setembre. Pintat reconeix que seria un somni fet realitat aquest projecte que està començant a agafar forma. I té les idees clares.
--¿Quin serà el següent pas?
--Espero una trucada del senyor Belloch.
--¿Què vol dir amb això?
--Que ens ho han proposat a nosaltres i no al revés. Hem de respectar les jerarquies i s'ha de respectar d'on neix la idea, que ha estat a Saragossa. L'experiència ens ha demostrat que ens costa anar units perquè ens costa acceptar lideratges d'una unitat, però Andorra està acostumada a sumar als països del nord i del sud i podem aportar un plus que pot ser decisiu per a l'èxit comú.
--Entrem en matèria. ¿Sona bé Jaca Pirineus 2018?
--Sí, però això primer hem d'empaitar aquest somni. S'ha de trobar una finestra a l'any que sigui, fer contactes amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) i fer una estratègia. Hem d'assegurar-nos que fem el procediment adequat per no cometre errades.
--¿Però s'està treballant perquè sigui d'aquí a deu anys?
--Algú està pensant això a Saragossa, però personalment crec que és igual al 2018 que al 2028, l'any és secundari; el més important és que tots els pasos estiguin ben fets. També depèn de Madrid; si guanya la candidatura per acollir els Jcos Olímpics del 2016, la situació canvia. La situació seria llavors impossible, ja que Espanya tindria les olimpíades d'estiu i hivern, però la vida és llarga i s'ha d'anar planificar. Sabem que si el COI la concedeix a Europa, a la següent tocarà en un altre continent, però en anys posteriors tornarà al Vell Continent i llavors ja ho tindríem tot preparat.
--¿Com va sorgir la idea de fer una candidatura conjunta?
--El 25 de juliol, a l'Expo, el senyor Belloch em va dir: "Escolta, tenim pendent resoldre un tema". Aquest és un senyal que demostra les bones relacions entre Andorra i Espanya.
--¿No sembla més aviat una utopia que Andorra sigui el centre neuràlgic de l'esquí mundial algun dia?
--No, si Espanya vol. Hi ha una gran ambició aragonesa amb dues persones que tenen una simpatia estructural definitiva amb Andorra perquè tots dos, Belloch i Marcelino Iglesias president de la Diputació General d'Aragó, són parents llunyans dels coprínceps d'Andorra. Belloch ho és del copríncep Belloch i Iglesias també és llunyà de Ramon Iglesias Navarro. Davant d'això, Andorra diu: "Encantats".
--¿Per què creu que és possible?
--Perquè Samaranch és amic d'Espanya i el Principat i sabem que un dia o un altre sabem que caurà. Ho veurem nosaltres o no, però el COI li deu uns Jocs als Pirineus, ja que mai no n'ha acollit uns.
--¿Per què Saragossa i no una altra ciutat? ¿O per què no Andorra sola, per exemple?
--Andorra s'equivocarà si va sola. El dret a somiar el tenim i molts somnis es compleixen i Saragossa n'és l'exemple. S'ha transformat en tres anys. Competia contra Itàlia (Trieste) i Grècia (Salònica) a l'Expo i ha guanyat. Saragossa és la follia de l'èxit.
--¿Què vol dir amb això?
--Que d'un somni ha demostrat que ha pogut fer una realitat i només ho fa un home valent. Belloch ho van fer en tres anys, no en trenta. Ha creat comunicacions revolucionàries amb l'AVE, l'autopista, l'aeroport i han tingut l'ambició de transformar Saragossa en un centre logístic europeu de qualitat. Vull dir que els somnis es poden fer realitat per absurds per semblin.
--I si es treballa en equip millor, ¿oi?
--Està clar que l'èxit crida l'èxit i Aragó era una zona deprimida per al món amb una gran energia i hi ha hagut una coincidència de tres nivells: de la ciutat, de l'autonomia i de l'Estat. Entre les tres parts van aconseguir transformar un somni en realitat, però amb un líder.
--¿Quins són els punts a favor del projecte?
--Per acollir uns Jocs s'ha de viure una batalla diplomàtica. El COI són homes i voten, i se'ls ha de donar arguments. Andorra esta guanyant molts punts fent Campionats del Món FIS i sempre hem quedat bé. Hem fet una pista especial de descens sota la seva supervisió i estan encantats per aquest projecte i disposats a supervisar-ne altres de futurs. També si tenim la sort que el canvi climàtic no ens afecti gaire i tenim neu, el somni pot ser una realitat. Tenim una quota d'altitud alta i això ens beneficia per sobre de molts altres llocs.
--¿S'aprofita l'experiència del 2002?
--Tenim un material professional de gran qualitat que va passar el primer tall per ser candidatura i d'Andorra sola, que ja té un mèrit enorme. Andorra té tot l'avantatge en tot el que estigui relacionat amb la neu. Tot suma i és important per a la imatge, el capital de promoció, el que estem fent amb la FIS... Tot és un paquet i anem pujant graons. Aquest és l'últim pis i és coherent perquè ja ho hem provat. Tenim experts i consultors. No partim de zero, no està tan deslligat tot, tenim recursos i el primer pis es pot reconstruir amb facilitat.
--A Torí van fallar les distàncies. ¿També passaria a Andorra?
--Si podem superar l'esperit de la pàtria xica i de la bandereta, que aquí comença Andorra i acaba Catalunya i ens deixem de fronteres, tindrem molt a guanyar. Jo vaig anar als Jocs de Torí i hi havia dues hores de cotxe fins a SestriÆres, que és com un viatge de Barcelona a Andorra. Ara els Pirineus estan mal connectats amb la facilitat que requereix el 2008, però d'aquí a deu anys tot haurà canviat i aquest problema ja no existirà. Hem d'actuar amb intel.ligència, desmuntar els petits obstacles, que són molts, i és important que aquestes fases vagin ben coordinades
--¿Creu que això és el que va fallar al 2002?
--Quan s'ambiciona una obra d'aquesta magnitud, s'ha de fer ben fet perquè, si no, suspendrem de nou. Perquè recordem que al 2002 vam suspendre i hauríem de copiar l'exemple dels Alps, que és una entitat geogràfica i esportiva que ha après que, divitis, fracassen sempre; units, poden guanyar.
--¿Tant creu en aquest projecte?
--No ho dubti. Belloch m'ha de trucar abans del març perquè sap que hi ha eleccions. I el PLA inclourà això en el programa electoral: Andorra, amb socis, defensarà els Jocs dels Pirineus. Presentarem com a projecte polític defensar i votar els pressupostos per anar treballant el projecte.
--¿Com?
--Per exemple rescatant el projecte del Telecabina del pic del Carroi, que enllaçaria amb els camps de neu de Pal. I molts d'altres que es poden fer.
--Falla la comunicació amb l'exterior...
--Ara sí. Crec que l'eix pirinenc ha de ser autovia fins a la frontera. I un tren fins a la Seu, com a mínim.
--¿I un aeroport?
--Obriria moltes portes, però és millor fer projectes nous que resuscitar els vells, ho dic per experiència política. ¿No inspira reflexió això de l'aeroport de la seu, amb 25 anys de fracàs? N'han fet un a Lleida que estarà llest en dos anys.
--¿I a Andorra, què es pot fer?
--Es pot fer un altiport. Si som candidats al Pirineu, s'ha d'equipar i fer un altiport es fácil.
--¿Per què no s'ha fet, ja?
--No n'hi ha necessitat.
--Quan el PLA presenti el projecte dins del seu programa, ¿vostè l'encapçalarà?
--Quan m'ho pregunti el partit, ho diré. El pla té una comissió.
--¿En té ganes?
--No li ho puc dir, desvetllaria les cartes. Hi haurà una tria i això és un open.
imoure@andorra.elperiodico.com
http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=551504&idseccio_PK=254
Saragossa podria optar per la seu d'uns jocs olímpics d'hivern amb el català cooficial
franja | 11 Octubre, 2008 17:07
Jocs Olímpics
Andorra veu amb bons ulls coorganitzar un Jocs Olímpics d'Hivern als Pirineus
Es tractaria d'optar a l'edició del 2018 amb una candidatura amb seu principal a Saragossa que també implicaria participació catalana
El govern andorrà està disposat a participar en una candidatura pirenaica per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2018, que tindria la seu principal a Saragossa. Fonts governamentals andorranes han confirmat aquesta predisposició tot i que han assenyalat que el procés de candidatura és encara "embrionari" i comptaria amb la participació de Catalunya i Aragó, ja que les proves es disputarien en diferents espais dels Pirineus.
Tot i que des de l'Ajuntament de Saragossa no s'han volgut fer declaracions al respecte, diverses fonts citades per EFE han avançat que abans del proper mes d'abril hi haurà una trobada entre l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch i el cap del govern andorrà, Albert Pintat, per tractar la possibilitat de presentar una candidatura conjunta.
Des d'Andorra es considera que el projecte seria "molt interessant i important" per al país, ja que suposaria una "empenta" a les seves infraestructures.
http://www.avui.cat/article/esports/43244/andorra/veu/amb/bons/ulls/coorganitzar/jocs/olimpics/dhivern/pirineus.html
Els ossetes - Viles i gents - Artur Quintana
franja | 11 Octubre, 2008 16:52
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 11 d'octube de 2008)
Enguany els ossetes són notícia i segurament seguiran sent-ho. Tanmateix a les notícies ens han parlat gairebé només de Rússia i Geòrgia i ben poc dels realment implicats en el conflicte: els ossetes. Les raons d'aquesta informació partidista són fàcils d'entendre: els ossetes són un poble migpartit entre dos estats, Rússia i Geòrgia, encaparrats en assimilar-se'ls, els uns al poble rus i els altres al georgià, i parlar d'això, del menyspreu per part de determinats estats dels drets dels pobles de ser ells mateixos, ara i ací no és cosa ben vista. Per tant deixaré de parlar sobre aquest tema i ho faré només sobre la relació nostra amb els ossetes, un tema més aviat innocu, confio. Els ossetes són unes 700.000 persones, 150.000 a Ossètia del Sud (Geòrgia) i 550.000 a Ossètia del Nord (Rússia). Parlen osseta, segons sembla majoritàriament, una llengua irànica, parenta del curd, el persa i moltes llengües afganes, i parenta llunyana de les nostres tres llengües. Descendeixen directament dels alans -alguns autors anomenen Alània l'Ossètia del Nord-, un poble de les estepes, una part del qual arribà al nostre territori a principis del segle V -potser recordareu allò que ens feien recitar a escola de "suevos, vándalos y alanos". Ací van estar-s'hi poc temps. Empesos pels gots van passar amb els vàndals al Nord d'Àfrica i van fundar-hi un regne que duraria uns cent anys. Finalment fou destruït pels bizantins i tots, vàndals i alans, venuts com a esclaus. Uns mil anys després ens retrobaríem alans i aragonesos: ara als Balcans. Amb tot detall ens ho conta en Ramon Muntaner a la Crònica. Els alans havien col"laborat amb els grecs en l'assassinat d'en Roger de Flor i els caps almogàvers. La venjança aragonesa no es faria esperar, i com relata en Muntaner: "Què us diré? Que de tots los alans no n'escaparen, qui de cavall, qui de peu, tres-cents homes". D'alguns d'aquests que escaparen de la matança poden descendir-ne, en part, els actuals ossetes. Confiem que els futurs contactes nostres amb ells -hi podríem anar com a cascos blaus- seran més plàcids que no han estat fins ara.
Artur Quintana
Retroenllaços (0)