El municipio oscense de Fonz inauguró ayer, en el salón de actos del Ayuntamiento, la Academia de l'Aragonés, para mantener viva esta lengua que todavía persiste en Fonz, entre otras localidades del Alto Aragón, en su modalidad bajorribagorzana.
Entre las personalidades que asistieron a la inauguración destacan el presidente del área de Cultura y Educación de la Comarca del Cinca Medio, Eduardo Pueyo; el alcalde de Fonz, Enrique Badía; y el presidente de la Academia, el filólogo y escritos benasqués, Manuel Castán, recuerda hoy la Academia de l'Aragonés en un comunicado.
Manuel Castán presentó los trabajos que está llevando a cabo la Academia desde su fundación, especialmente en las áreas de investigación y codificación. Castán insistió en lo importante que es mantener "la lengua viva como ha ocurrido en Fonz", y en que esa lengua está "formada por variedades que la Academia quiere proteger y enriquecer".
Asimismo, en el acto de presentación se vieron audiovisuales grabados en distintas localidades del Alto Aragón en los que se ha podido percibir, mejor que con cualquier estudio lingüístico, la gran unidad que presenta la lengua aragonesa a lo largo del territorio en el que se habla, según indica la Academia.
Los vídeos forman parte del archivo audiovisual del aragonés en el que están trabajando Fernando Blas y Fernando Romanos, dos escritores, estudiosos de esta lengua e impulsores de la Academia de l'Aragonés.
Una vez terminada la presentación, el ayuntamiento de la localidad invitó a un vino aragonés y se cerraron los actos con un concierto didáctico de la Orquestina del Fabirol, gentileza del departamento de Cultura y Educación de la Comarca.
Fonz es uno de los municipios donde se conserva el aragonés con plena vitalidad. Es por ello que ha sido elegido por la Academia como uno de los sitios fundamentales donde presentarse tras su fundación, después de haberlo hecho ya en Bielsa, Valle de Chistau, Panticosa, Echo, Sabiñánigo y Graus.
La Academia de l'Aragonés se creó en julio de 2006 en el II Congreso de l'Aragonés, fruto del consenso y convergencia de la mayoría de entidades, asociaciones y personas que trabajan por esta lengua. Desde entonces ha hecho un esfuerzo por acercarse a las zonas donde esta lengua está viva, para presentar sus propuestas y conocer las distintas opiniones y sensibilidades de todos los hablantes.
Está previsto que la siguiente presentación de una nueva sucursal de la Academia de l'Aragonés se haga en Benasque.
Txirigol, de la Codonyera (Mesquí) entren a l'estudi
franja | 31 Octubre, 2008 17:23
23 Oct
El día de los muertos es la fecha elegido por los codoñeranos (Mesquí - Matarranya) Txirigol para empezar la grabación de su primer trabajo. Sin intenciones, sin estilos, sin pretensiones, el grupo formado por cuatro músicos procedentes de estilos tan dispares como la música clásica, la jota o el punk, intentará plasmar su creatividad sin barreras en formato CD.
Tras algo más de un año desde la formación del grupo, las inquietudes musicales de este cuarteto les llevarán a los Estudios Aleatorio de Cretas, dónde bajo la batuta de Jean Pierre Guitard, darán forma a los 7 temas que hablan de paisajes desoladores, de sentimientos, de realidades injustas. Pero también de fuego que quema sus almas o de sus vidas cotidianas. Guitarras densas, melodías que rozan la desarmonía y medios tempos pesados se unirán a una clara y potente voz femenina, en un catalán un tanto especial, para destapar los oídos y conseguir que la realidad entre en nuestros cerebros.
Hoy os queria enseñar un video cortito de un amiguete en el que podeis ver un poquito de mi pequeña ciudad. La verdad es que no considero para nada turistico el lugar donde vivo pero si tiene algunos rinconcitos interesantes.
Danza que se interpreta bailando en círculo alrededor de una hoguera, por parejas. Se baila el 21 de mayo y el 10 de diciembre.
Es muy popular en Catalunya y se atribuye su procedencia a la comarca del Ribagorza.
Transcripción musical: J. J. de Mur. Cancionero popular de la provincia de Huesca. Transcripción MIDI: A. Turón.
Referències
A la darreria del segle passat el jovent de l'Areny encara voltava al voltant d'un arbre que, segons la tradició, era l'origen del poble que s'havia format al seu voltant.
Aquesta tradició era comuna a diverses poblacions dins del nucli de les quals s'aixecava un arbre prominent.
Els arbres escollits solien ésser boscans: el pi, l'alzina, el lledó, el roure.
Moviments
- Posició inicial: Tots en una rotllana; un nen o una nena al mig (si són molts es poden col·locar dos)
- El que està al mig va voltant per l'interior de la rotllana, durant tota la primera melodia.
- Quan comença el segon temps melòdic es detura i s'encara davant d'un nen o nena i marquen un petit punteig acabant amb una suau reverència (peu dret, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, pausa, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, peu dret, pausa; repetir el moviment).
- Torna a començar la primera melodia i ara són dos els nens que volten per dins de la rotllana.
- En el segon temps melòdic es deturen i s'encaren amb altre dos nens/es i marquen el punteig,... continuem així fins que tots els nens/es ballen.
- Per acabar un capdavanter executa diversos moviments passant per sota els braços dels altres balladors.
Matarraña La comarca elaborará un catálogo de sus masías, una iniciativa que contará con un presupuesto de 115.000 euros. El objetivo es realizar un inventario de las masías existentes en el que se describa entre otros aspectos sus elementos arquitectónicos, su estado de conservación o su valor patrimonial cultural. E.P.
Jornada sobre el Patrimonio Monumental de Cretas, 1 de noviembre de 2008.
franja | 30 Octubre, 2008 19:08
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
Día 1 de noviembre de 2008.
Programa:
10 horas:Visita guiada de la Ermita de la Misericordia
11 horas:Visita guiada de la Iglesia Parroquial
(Los interesados deben presentarse en la puerta de los centros en la hora detallada.)
A partir de las 10 horas, en el local del Hospital, se proyectarán fotografías antiguas de Cretas.
18 horas:Mesa redonda sobre la gestión del patrimonio local, con la participación de responsables locales, comarcales y profesionales relacionados con el tema.
20 horas:En el salón de actos del Centro cultural conferencia magistral a cargo de Joan HIlari Muñoz i Sebastià, sobre la familia Vilabona, constructores y picapedreros de Cretas del siglo XVI.
Els professors de català d'Aragó, preparen materials propis per la falta de llibres de text
franja | 30 Octubre, 2008 17:19
De: www.vilaweb.cat
DIMECRES, 29/10/2008 - 19:00h ENSENYAMENT DEL CATALÀ.La majoria no utilitza un manual, doncs no els hi ha adaptats per a Aragó.
Aragó no té llibres de text propis per a impartir catalàd Per això, els professors d'aquesta assignatura optativa es veuen obligats a preparar la major part dels materials amb els quals aprenen els seus alumnes. Cert que empren textos de referència. Però ni estan tots editats a Catalunya, ni són els únics que s'utilitzen durant el curs. En el col·legi públic Miguel Servet de Fraga, el primer d'Aragó amb ensenyament bilingüe en català, els alumnes tenen llibres valencians. "Encara que solament per a qüestions concretes. Totes les al·lusions a la Comunitat Valenciana són substituïdes per altres semblants, però de la nostra regió", va especificar el director, Juanjo Pueyo. "El paper dels materials propis és molt important en les classes de català. Els textos són guies, però no sempre se segueixen. A més, quan s'encarreguen lectures, es procura que siguin d'autors aragonesos", va indicar. Alguna cosa semblant succeeix en el CRA Matarraña de Calaceite. Prop de 130 xavals estudien, una hora a la setmana, català. "Aquí no duem llibres. Tot l'hi treballa el professor, que reparteix fitxes entre els alumnes. La veritat és que no hi ha textos específics a Aragó", va dir Esther Garijo, directora del centre. La situació es repeteix en Maella. "Agafem coses de llibres valencians i també de catalans i ho lliurem als estudiants", va subratllar la professora d'aquest idioma, Irene Ros. En el CRA Ribagorza Oriental, de Benabarre, el 98% dels nens cursen llengua catalana dues hores a la setmana. Els docents s'encarreguen també es buscar els materials més idonis per a cadascun dels nivells. "No tenim gens adaptat a les necessitats d'Aragó, així que cal buscar-se la vida", va indicar la directora, María Jesús Otal. En els instituts és més comú la utilització de llibres. "Tot el que s'està dient és fals. Es tracta d'una deformació. Sí que utilitzem textos de Catalunya, però agafem solament el que ens interessa. La polèmica ve d'un material que ja està retirat del mercat i que ni tan sols es va arribar a veure en classe", va dir Paco Murillo, director del centre. En l'IES de Mequinensa, dependent del Baix Cinca, conten amb llibres catalans. Si bé, des del departament de aquesta llengua adverteixen que és habitual que cada professor prepari els seus propis elements de treball per a la classe.
L'exposició de la llengua catalana a la Franja, a Calaceit
franja | 30 Octubre, 2008 12:08
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
L'EXPOSICIÓ LA LLENGUA CATALANA A L'ARAGÓ ARRIBA A CALACEIT DINTRE DEL CIRCUIT DE BIBLIOTEQUES
L'exposició "La llengua catalana a l'Aragó" es podrà visitar a la biblioteca de Calaceit del 31 d'octubre al 14 de novembre. L'acte de presentació tindrà lloc el proper divendres a les 19.30 h a la Biblioteca acompanyat d'una visita guiada per a tots els assistents. Per a la mateixa tarda s'ha organitzat l'activitat "Joc de dites populars" al Centre de Jubilats a les 16 h i el taller de contacontes infantil a la mateixa biblioteca de 17.30 a 19 h.
Calaceit tanca el circuit d'itinerància a les biblioteques d'aquesta exposició per a la tardor 2008. A través d'aquest programa subvencionat per la DGA l'exposició s'ha pogut visitar també a Maella, Nonasp i a Vall-de-roures, on va començar a itinerar el passat 30 de setembre a l'Institut Matarranya i des del dia 3 d'octubre a la biblioteca.
La mostra, produïda per l'Associació Cultural del Matarranya, exposa d'una forma didàctica els diferents aspectes relacionats amb la llengua a la comarca del Matarranya i a la resta de la Franja , del territori d'Aragó on es parla català. Així, els visitants poden conèixer com és el paisatge, l'economia, la història i algunes tradicions d'aquest territori en un gran panell d'introducció, per un costat, i en diversos panells monogràfics apropar-se a la història de la llengua a la Franja , les característiques lingüístiques, els investigadors, la literatura popular i d'autor, la música... D'entre tots els temes, cal destacar els relacionats amb la sociolingüística i la situació política. Tot i que la Franja és un dels territoris de l'àmbit lingüístic on més gent parla català habitualment, en l'actualitat encara no està reconeguda com a llengua oficial pel Govern d'Aragó.
Aquesta exposició es va inaugurar el mes d'agost de l'any 2005 a Massalió, dintre dels actes de la Trobada Cultural del Matarranya que organitzà la citada associació, i des d'aleshores s'ha mostrat a llocs de reconegut prestigi acadèmic com la Universitat de Saragossa, la feria d'Educación del Govern d'Aragó (també a Saragossa) i les seus de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona i a Lleida. A més, també s'ha pogut visitar en moltes poblacions de la comarca del Matarranya, d'Aragó i de Catalunya.
És més o menys conegut, pels aficionats a la toponímia, que el nom de la Vall d'Aran constitueix una tautologia (és a dir, una repetició d'un concepte ja expressat). Això, perquè «Aran» té el seu origen en el mont basc haran, que significa, precisament, «vall». Però el cas que ens presenta la comarca de llengua occitana no és l'únic del Pirineu català. Només una mica més al sud, la capital de l'Alta Ribagorça constitueix un cas igual.
I és que «Pont de Suert» és, també, un topònim amb el seu origen en mots èuscars. Segons el filòleg Joan Coromines, «Suert» deriva de les paraules zubi, que significa «pont», i iri, «poble». Així doncs, «Pont de Suert» vol dir, literalment, «el pont del poble del pont».
Al terme municipal del Pont de Suert abunden els topònims bascos, entre els quals Montiberri (més o menys, «lloc sota la muntanya» o Irgo de Tor. Aquesta zona del Pirineu, fins a Andorra, era de llengua basca quan els romans van arribar a la península Ibèrica. I, segons Coromines, es van conservar illots d'idioma basc a diversos punts del Pirineu català fins als voltants de l'any 1000.
Molt bon dia a tothom,
El projecte que avui presentem és un excel.lent exemple de com la suma de voluntats genera garantia de futur. De com la realitat geogràfica i històrica de la Ribagorça s'expressa i sap unir esforços en una ambició comuna, més enllà dels límits administratius.
"Ribagorça romànica" representa aquestes voluntats compartides, conté aspiracions legítimes i, sobretot, representa un compromís.
Un compromís que implica persones i institucions de la Ribagorça i que les administracions han d'assumir amb responsabilitat.
En aquest sentit, crec que cal remarcar, de manera especial, el treball dut a terme pels diversos Ajuntaments i pel Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí.
"Ribagorça Romànica" ha de servir per fomentar el desenvolupament d'aquesta terra d'una manera àmplia i diversa. Respectuosa amb el medi natural: Des de les activitats tradicionals com les del sector agroalimentari, avui ja integrat en una economia competitiva, fins les activitats lligades a la cultura i el turisme.
Aprofitar les potencialitats i els recursos per treure'n un rendiment, sí. Explotar-les de manera insostenible, no. Una cosa és ben diferent de l'altra.
Estem obligats a actuar pensant en el país que volem deixar als nostres fills. Els nostres actes d'avui comprometen el seu futur.
Aquest projecte que s'ha presentat no hauria pogut fer-se realitat sense autoestima, sense un arrelament al territori.
La Festa del tossal del Rei - C. Sancho - Viles i gents
franja | 28 Octubre, 2008 18:51
El tossal del Rei és un punt elevat, de 1356 metres d'alçada, situat al mig dels Ports de Beseit, és el límit dels tres territoris que comprenien l'antiga Corona d'Aragó. Des de la constitució de la Mancomunitat de la Sénia els llaços que uneixen els tres territoris que la integren -València, Catalunya i Aragó- s'han consolidat i estan fent moltes activitats conjuntes. Una d'elles va ser la Festa del tossal del Rei que va celebrar-se el primer domenge d'octubre organitzat pels tres municipis que formen part de la partició dels termes: la Pobla de Benifassà per València, la Sénia per Catalunya i Vall-de-roures per Aragó, on hi van assistir més d'un miler de participants i on es va llegir un manifest d'objectius comuns, amb cites literàries reivindicatives del poeta matarranyenc Desideri Lombarte. Si mirem de situar-lo en els mapes unes vegades ens apareix el topònim com a tossal del Rei i altres com a tossal dels Tres Reis. Fins i tot l'historiador pena-rogí Maties Pallarés en el "La Caja de Valderrobres" (1905) interpreta en un document medieval de finals del segle XII haver trobat aquest últim topònim. Aquest nom ve donat perquè la tradició oral narra que aquell punt era partició dels tres regnes, on hi havia una gran taula de pedra i tres seients també de pedra i on es reunien els reis dels tres territoris per parlamentar de les qüestions que afectaven als seus regnes. Com que cada rei estava situat dins de les seues possessions ningú podia manar més que l'altre i tothom tenia el mateix dret a decidir i a opinar. Una història massa perfecta per a ser certa i que el mateix Maties Pallarés s'encarrega de no donar-li autenticitat ja que els territoris de la Corona d'Aragó només van tenir un rei. La meua adhesió a la trobada festiva i, sobretot, al manifest cultural que van publicar. Tot un altre èxit de la Mancomunitat de la Taula de la Sénia!
Novetats editorials: La llengua de Castigaleu: Estudi de dialectologia.
franja | 28 Octubre, 2008 15:40
01.10.2008
MONERS I SINYOL, Jordi. La llengua de Castigaleu: Estudi de dialectologia. Benavarri: Centre d'Estudis Ribagorçans (CERIb), 2008. (Monografies Ripacurtia)
ISBN 978-89-612-5384-5.
Treball de dialectologia sobre la llengua d'aquest poble de la Baixa Ribagorça.
Tengo 48 años. Nací en Bonansa en la Ribagorza (Huesca) y allí está mí casa; soy pirenaíco. Vivo de alquiler en Huesca y cada mañana bajo a Zaragoza. Soy político. Estoy casado y tenemos una hija Julia ( 21 año). Soy un socialista moderado y tolerante. Quiero que Aragón cobre fé en si mismo y aproveche sus posbilidades.
Perfil humano del Presidente de la Diputación General de Aragón, realizada por Víctor - M. Amela el 31 de Enero del 2000 en el periódico LA VANGUARDIA
·El aragonés es terco:
·Y el catalán agarrao. Son tópicos. Nada nada, hay de todo en todos lados.
·Las cuatro barras, ¿son aragonesas o catalanas?
·Son una referencia común a Aragón, Cataluña, Valencia, Baleares y a territorios del sur de Francia y del Mediterráneo.
·¿Es usted catalanista?
·Soy aragonesista.
·Pero si habla usted catalán.
·¡Muchos aragoneses hablamos catalán!. Es una de nuestras lenguas junto al castellano y al aragonés.
·Sobrevive el aragonés.
·La expansión del castellano recluyó las primitivas lenguas aragonesas en algunos valles, donde perviven ciertas variedades del aragonés, como sucede en los valles de Echo, Sobrarbe, Benasque... .
·¿De qué valle es usted?
·Del valle de Ribagorza. Fue condado independiente y uno de los fundacionales de Aragón. Allí ha vivido siempre mi familia y allí está mi casa: ¡yo soy un auténtico hijo del alto Pirineo!.
·¿Y eso que significa?.
·Que somos introvertidos, con raíces fuertes y localizadas, resistentes y aislados en el neolítico hasta los 60.
·No exagere.
·Es así. La rueda llegó muy tarde a esos pueblos. Solo podías moverte por caminos de herradura. En mi infancia se tardaba todo un día en bajar desde el pueblo hasta Huesca; más de lo que se tarda en ir a Nueva York. En la Puebla de Segur, a 30 Km. una abuela decía "que gran es el mon".
·Así, en catalán.
·Allí hablamos desde que Jaime I llegó a Ribagorza con su un hijo en el siglo XIII.
·¿Y de donde se consideran?.
·Yo creo que la gente es de donde va a comprar, algunos van al Lérida (Cataluña) y otros a Barbastro (Aragón). Es una frontera muy permeable de encuentros.
·¿A qué se dedicaba su familia?.
·A las actividades agropastoriles de toda la vida.
·¿Fue la suya una niñez dura?.
·Me recuerdo caminando entre la nieve hacia la escuela con un tronco entre los brazos.
·¿Con un tronco?.
·Cada niño tenía que llevar un tronco para encender la estufa de la escuela. También me acuerdo de la regla metálica del maestro...
·Parece una película antigua.
·Pues lo más difícil fue el internado en Huesca, era la única salida si querías estudiar. Veía a mis padres cada tres meses.
·Se sentía solo... .
·Sientes que has caído en un mundo que no es el tuyo, te sientes en un mundo hostil. El gran desafío era adaptarse a ese mundo extraño.
·¿Lo pasó mal?.
·Cuando hoy Alguien me dice "las cosas van mal", yo pienso "más difícil era en el internado". Y aquí estoy, fue una estupenda gimnasia para mi futura vida política.
·¿Cuál fue el peor momento?.
·Cada lunes por la mañana. Esos lunes son lo más difícil que he hecho en toda mi vida.
·¿Y cómo entró en la política?.
·En la mili. Antes en la montaña la única preocupación era sobrevivir. En la mili contacte con gente con inquietudes políticas y comencé a pensar.
·¿Fue a la universidad?.
·No tuve oportunidad, trabajé en la nieve en una escuela de esquí. Y luego en la transición me metí en la política.
·Después de Aragón ¿Madrid?.
·No, todas mis ambiciones políticas están colmadas aquí. Mi objetivo es que Aragón cobre conciencia de que puede gobernarse y depender de ella misma.
·¿Cataluña es el modelo?.
·Es a la vez un modelo y un agravio; tener un vecino tan potente tiende a deprimirnos un poquito. Yo quiero que recuperemos la moral. Pero no hay aversión, la mitad de los aragoneses está en Cataluña y tenemos una historia común.
·Y el catalán podrá estudiarse en las escuelas de Aragón ¿no?.
·Los municipios que quieran podrán solicitarlo, voluntariamente sin obligaciones.
·Por cierto ¿Teruel existe?.
·Aznar ya se ha dado cuenta de que existe, por primera vez a escuchado a la calle y ha sido precisamente en Teruel.
·Piden carreteras.
·Si y Aznar quiere resolver el asunto en veinte años. Y no; hay que resolverlo en cuatro años, aunque sea adelantando nosotros la financiación, así se lo he propuesto a Aznar.
·¿Y qué dice?.
·Aún estoy esperando contestación. Aznar tiene un problema de educación... .
·¿Qué quiere decir?.
·Que Aznar viene a Aragón como quien va a una colonia. Ha venido dos veces y las dos sin avisar. Entra sin llamar a la puerta.
·Es el Presidente del Gobierno.
Es un problema político gravísimo. Pero antes lo es de urbanidad. Y la urbanidad si no se aprende de niño, luego cuesta mucho.
Ja fa uns dies, los xiquets i xiquetes de tercer vam exir una tarda al pati molt preparats acompanyats de dos mestres a collir les olives. Sol hi tenim una olivera! Tothom hi va participar. L´Angela portava una galleda i l´Iván l´altra; la Nadia portava una maneta per a pentinar l´olivera; uns altres una escala petita; uns altres l´escala gran. Tots els demés A COLLIR!.
Feiem dues files, el xiquet que estava primer de la fila aguantava l´escala, així el noi o noia que estava a dalt de l´escala se sentia més segur.
Vam collir una galleda i mitja. Amb una part ce la collita farem l´oli i el tastarem. Una altra part servirà per apanyar les olives en un potet i passat un temps ja en menjarem; aviat tindrem la recepta i.... NYAM, NYAM, NYAM.
Los xiquets de quart, aprofitant una recepta que vam llegir a la revista TATANO, vam fer a casa amb l´ajut de la família una RECEPTA DE MASSAPÀ.
Vam necessitar ous, ametlles i sucre per fer la pasta; fruites confitades i més ingredients per fer la decoració de les figuretes. Vam fer un rellotge, una nina, boletes i més formes...
Ho vam retratar perquè estava molt ben fet i a continuació NYAM, NYAM, NYAM , tota la classe vam berenar
Despús-ahir, dilluns 13 d'octubre de l'any 2008 és una data que hauria de quedar gravada en la memòria dels camporrellencs. Després de quasi 25 llargs anys de parlar i parlar, d'especular, d'imaginar, de creure, de desesperar-se, de desencís, d'il·lusions, de mitges mentides, de mitges veritats... sobre la reobertura del balneari, s'han sentit aquestes esperades paraules pels carrers del lloc: - Ja hi treballen! Encara alguna ànima càndida podria haver dit: - Vols dir? Però no ha estat així. Ningú hauria fet aquesta broma.
Vint-i-quatre anys són molts anys per ara caure en dubtes o en notícies poc fonamentades. Aquell grup de metges de Lleida que tantes vegades s'havia invocat com a possibles motors del renaixement, haurà d'esperar. No sabem si entre ells hi havia algun ginecòleg, però el part ja feia anys que durava.
Aquelles esperances que venien dels països del nord on no campen les mosques pel carrer i que tenen moltes més aigües sulfuroses-calcàries-nitrogenades que les que puguin rajar de les fonts del balneari i de vint balnearis com el nostre, definitivament s'han fos. Massa lluny.
La iniciativa pública empeltada d'una mentalitat i empenta més pròpies d'una empresa privada, aquesta sí, era la bona. Camporrells no ha estat un lloc amb sort, sempre l'ha buscat. I, com no podia ésser d'una altra manera, l'ha trobat. No era una notícia sorpresa. Fa molts anys que s'hi treballa des de diferents fronts que qualsevol observador mitjanament despert ha pogut constatar. Ara, probablement serà el part, el renaixement, però ja fa molt i molt de temps que el bres està preparat.
Ara si que caldrà un bon ginecòleg. De Lleida? Bé, millor que vingui un pediatre, per si de cas.
És una molt bona notícia aquesta, que caldrà incorporar com a part de l'Any Sistac, que clourem des d'aquest bloc per la festa de l'any 2009. (Continua...El renaixement del Balneari de Camporrells)
El Consello d´a Fabla Aragonesa presentó ayer el número 185 de la publicación
En 1978 salía a las calles el primer número de la revista `Fuellas`, editada por el Consello d´a Fabla Aragonesa. Ahora, treinta años después, la entidad celebra este aniversario con un nuevo número de la publicación, el 185, un especial en el que, como es habitual, abundan las colaboraciones y los textos literarios de quienes han compartido, y comparten, el objetivo que motivó su puesta en marcha: mantener vivo el aragonés.
HUESCA.- No faltan tampoco las páginas de información, que ocupan las primeras páginas de la revista, los textos de investigación, y la convocatoria de aquellos premios y concursos que pueden ser de interés para los asiduos a esta publicación, `que sigue cumpliendo una función informativa, pero también de cauce para dar a conocer a nuevos autores y también sus trabajos de investigación`, explicó durante la presentación de este último número Francho Nagore, director de `Fuellas`, quien quiso recordar algunos de los hitos que ha vivido la revista a lo largo de estos años, en los que ha cambiado su formato, sus contenidos, pero en los que siempre se ha mantenido fiel a su esencia.
`En 1978 se legalizó el Consello d´a Fabla Aragonesa, y en junio se decidió empezar a publicar un boletín informativo con el nombre de `Fuellas`. La idea era tener una publicación periódica de información interna para los socios`, recordó Nagore, quien estuvo acompañado por el presidente y el vicepresidente del Consello d´a Fabla Aragonesa, Chusé Inazio Nabarro y César Biec respectivamente.
Ese primer ejemplar apenas contaba con tres hojas, grapadas, de las que se tiraron cien ejemplares. Ese mismo año, en el mes de diciembre, la revista rondaba ya las veinte páginas. Pocos meses después su tirada alcanzaba ya los 500 ejemplares.`Fuellas` comenzaba a consolidarse, y así, en 1980, se decidió cambiar su formato, algo mayor que el de una cuartilla, que es el que ha llegado hasta la actualidad. Se abría una nueva etapa, y los lectores daban su visto bueno: se editaban en torno a mil ejemplares de una publicación que mantenía su carácter mensual, y que poco a poco abría sus páginas a textos que iban más allá de lo informativo,
`Vimos que podía servir de cauce para dar a conocer creaciones literarias, textos de opinión, pequeños trabajos de investigación`, comentó Nagore.
La revista, que a día de hoy tiene una tirada de unos 1.200 ejemplares, `fue creciendo, en el volumen de textos publicados, y también en el intercambio con otras publicaciones, gracias a lo cual tenemos una amplia hemeroteca en la que están representadas buena parte de las lenguas minoritorias` no sólo aragonesas, también de otros territorios de la geografía española.
De hecho, las colaboraciones llegaron a desbordar en algún momento a esta publicación, que hace diez años veía `nacer a su primera hija, la publicación `Luenga & Fabla`, que recoge, con una periodicidad anual, estudios e investigaciones que el Consello considera necesario publicar.
Y siempre, con el mismo objetivo, el de favorecer la normalización de una modalidad lingüística que seguirán defendiendo `treinta añadas más, aunque haber llegado hasta aquí, ya ha sido un logro`, concluyó Nagore.
L'atestat de la Guàrdia Civil a través del qual el Govern d'Aragó pretén multar un jove amb 7.500 euros per donar tabac a un menor a Fraga assenyala que el noi va afirmar als agents que només reconeixia "com a autoritat els Mossos d'Esquadra". Segons l'expedient sancionador, "el jove, en presència d'agents de la Guàrdia Civil i després de ser advertit de la infracció que podia cometre, va fer entrega de tabac a un menor d'edat manifestant que ell dóna tabac a qui vol, i que ningú l'hi podia impedir" (vegeu SEGRE de dimarts passat). El departament de Salut del Govern d'Aragó va obrir expedient a partir de l'acta de denúncia que la Guàrda Civil els va fer arribar el 2 de maig. Considera que els fets poden ser tipificats com una falta greu per una infracció de la llei de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de venda, subministrament, consum i publicitat dels productes de tabac.
Per la seua part, l'advocat del jove Marc Martínez afirma que el seu client ha negat en tot moments els presumptes insults cap a la Guàrdia Civil. De fet, el menor ha negat el relat que la Guàrdia Civil va efectuar sobre el que va passar l'1 de maig a l'aparcament de la discoteca Florida 135 de Fraga. També els insults.
Retroenllaços (0)
CORRELLENGUA A BENAVARRI
