La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

¿Conoces la Ribagorza Oriental?- III

franja | 28 Agost, 2008 23:08

III. MUSEOS Y CENTROS DE INTERPRETACIÓN

Museo etnográfico Mas de Puybert

Mas de Puybert es una masía situada en el término de Aler, muy cerca de Benabarre, que recuperó los datos referentes a su historia gracias a un diario hallado en la falsa de la casa.

Se trata de una gran casa de labor en la que la familia Prior habita y trabaja.
No faltan en ella los cuartos típicos de una construcción de estas características: patio, cuadras, bodegas, despensa, comedor, gabinete, horno de pan, hogar, cubas, graneros, falsa, etc. Todos ellos están perfectamente dotados de los muebles, adornos u otros enseres que les eran propios.
Consigue de este modo mostrar no sólo las habitaciones y los objetos, sino también las costumbres y el ambiente de un Mas de Puybert cuyos orígenes se remontan, al menos, al siglo XVI. En el patio de la casa está expuesta la heráldica de los sucesivos propietarios de la masía. Distintos dueños ha debido tener también el magnífico ajuar expuesto en el gabinete, que tiene más de trescientos años.

Dirección: Museo Etnográfico Mas de Puybert, Carretera Benabarre a Roda (Aler) (Huesca).

Museo de la Parroquial de Benabarre

Pequeño museo de arte sacro ubicado en el vestíbulo de la iglesia parroquial de Benabarre. El museo tiene pinturas, esculturas y orfebrería, destacando un arca del siglo XVIII. En la iglesia están los restos de San Medardo y una talla de Nuestra Señora de Linares, del siglo XI.

Dirección: Museo de la Parroquial de Benabarre, Vestíbulo de la iglesia parroquial de Benabarre, Benabarre (Huesca).

Continua http://areny.bloc.cat/post/4565/232671

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya) - N. Sorolla

franja | 28 Agost, 2008 12:10

Fa dos dies (26/08/08) El Periódico de Catalunya devia patir de falta de notícies i va dedicar un Editorial a un tema que fa més d'un mes que corre: la promesa de la Llei de llengües al país veí. Com qualsevol mitjà de comunicació socialista, i com l'edició aragonesa de El Periódico, tenen una posició clara pel reconeixement del català. Però al final del text s'erigixen com a més marcelinistes que Marcelino Iglesias:

És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.

La negreta és meua.

Com poden legitimar que no es reconeix lo català i l'aragononès, ni s'ha tret una llei de llengües, en 10 anys de debats i 25 d'Estatut d'autonomia? Si no hi ha llei de llengües és per falta d'iniciativa i claredat socialista. No es pot donar la culpa a l'Heraldo. La majoria del parlament la sustenta el PSOE. Ningú els haurà votat per a que facen les polítiques que l'Heraldo vol. Els hauran votat per a que facen el que han promés el 1998, el 2004 i el 2008. Si volgueren les polítiques de l'Heraldo, hagueren votat PP i/o PAR.

Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya)

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'

franja | 28 Agost, 2008 11:51

26/8/2008 Edición Impresa EDITORIAL

EDITORIAL: 'El català a Aragó'

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

El president d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, s'ha decidit, després de vuit anys d'estira-i-arronsa, a tirar endavant una llei de llengües. Per primera vegada es proclamarà oficialment que la llengua utilitzada en l'anomenada Franja de Ponent és el català, i no una sèrie de parles locals fragmentades o patueses derivades d'un hipotètic navarroaragonès, com defensen el PP, el PAR i les entitats més secessionistes que lluiten contra un suposat "genocidi lingüístic" per part del català.
Excepte imprevistos, la llei entrarà a la tardor a les Corts d'Aragó. Encara que no en reconeixerà la cooficialitat, sí que recollirà que la llengua utilitzada per uns 45.000 habitants de la Franja és el català, llengua pertanyent al sistema lingüístic propi de Catalunya, València, Balears, Andorra i l'Alguer, i rebrà la consideració de llengua "pròpia i històrica". Això no suposarà una sortida per la tangent, sinó que implicarà garanties d'ensenyament, ús i normalització topo- nímica.
Iglesias, catalanoparlant ell mateix, no s'ha atrevit a proposar la cooficialitat del català i de l'aragonès --com li reclamaven el CHA i IU, a l'oposició, i part del seu partit--, conscient que es tracta d'una qüestió espinosa en què no té la col.laboració del PAR, el seu soci de Govern, i que el debat lingüístic encara no està madur a la seva comunitat. És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=538553&idseccio_PK=1006&h

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'

franja | 28 Agost, 2008 11:51

26/8/2008 Edición Impresa EDITORIAL

EDITORIAL: 'El català a Aragó'

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

El president d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, s'ha decidit, després de vuit anys d'estira-i-arronsa, a tirar endavant una llei de llengües. Per primera vegada es proclamarà oficialment que la llengua utilitzada en l'anomenada Franja de Ponent és el català, i no una sèrie de parles locals fragmentades o patueses derivades d'un hipotètic navarroaragonès, com defensen el PP, el PAR i les entitats més secessionistes que lluiten contra un suposat "genocidi lingüístic" per part del català.
Excepte imprevistos, la llei entrarà a la tardor a les Corts d'Aragó. Encara que no en reconeixerà la cooficialitat, sí que recollirà que la llengua utilitzada per uns 45.000 habitants de la Franja és el català, llengua pertanyent al sistema lingüístic propi de Catalunya, València, Balears, Andorra i l'Alguer, i rebrà la consideració de llengua "pròpia i històrica". Això no suposarà una sortida per la tangent, sinó que implicarà garanties d'ensenyament, ús i normalització topo- nímica.
Iglesias, catalanoparlant ell mateix, no s'ha atrevit a proposar la cooficialitat del català i de l'aragonès --com li reclamaven el CHA i IU, a l'oposició, i part del seu partit--, conscient que es tracta d'una qüestió espinosa en què no té la col.laboració del PAR, el seu soci de Govern, i que el debat lingüístic encara no està madur a la seva comunitat. És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Conflicto religioso por culpa del Arte

franja | 28 Agost, 2008 11:42

Arte: Patrimonio religioso en "La Franja" de Aragón
 
 
Por Manu Pagola

Las diócesis de LLeida y Barbastro-Monzón están en conflicto por 113 obras de Arte por la que litigan desde 1995. Todo gira alrededor de "La Franja" ese territorio del oriente de Aragón de habla catalana. Un conflicto de propiedad en el seno de en la Iglesia Católica.

 

Uno se siente decepcionado con este "conflicto" con intervención del Vaticano como mediador del nuncio de la Santa Sede Manuel Monteiro de Castro. Uno creía que la Iglesia Católica era la única y genuina transnacional de este mundo globalizado. No es así.

 

Las diócesis de Barbastro-Monzón y la de Lleida compiten por la titularidad de más de cien obras de arte depositadas en el Museo Diocesano de esta ciudad.

 

Reclaman los primeros que se les devuelva desde que se formó esta diócesis en el año 1995 desgajando 111 parroquias (son 3.925 Km. cuadrados y 68.000 almas) administrativamente aragonesas adscritas hasta entonces a la disciplina eclesial de Lleida. Esta petición hace énfasis específico en la reclamación de sus respectivos bienes y especialmente objetos artísticos o de arte sacro (el subrayado es mío).

 

Es un conflicto religioso ya que el Presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, afirma que "El Opus quiere que el obispado de Barbastro crezca" (Josemaria Escrivá de Balaguer nació en Barbastro).

 

Mientras las partes "en conflicto reafirman el carácter de bienes eclesiásticos que afecta a las piezas, por lo que su disposición y gestión corresponde exclusivamente a las autoridades de la Iglesia conforme a las disposiciones del Código de derecho Canónigo, según viene garantizado por los vigentes acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede"

 

Es un conflicto político o por lo menos de política lingüística. La distribución provincial del siglo XIX hecha por Antonio Burgos olvidó estas ciudades de lengua catalana en Aragón. Y la jerarquía católica quiso adecuar la administración eclesial a la distribución administrativa. Y el idioma está por medio. Tanto que la delegación del Gobierno Catalán ha presentado sus alegaciones en catalán y en latín, lengua oficial del Vaticano.

 

Y, sobre todo, es un problema de Propiedad. Todos quieren obras de arte de origen religioso de indudable valor histórico en sus manos para disponer de ellas. Eso si se olvidan que el obispo Messeguer creó el Museo Diocesano en LLeida para que no robaran las piezas insuficientemente protegidas en las ermitas, iglesias y parroquias de la "Franja" apetecibles para marchantes y anticuarios desaprensivos.

 

La Ley de Patrimonio y la lógica museística amparan la unidad de la colección que tiene el mismo origen religioso-artístico-diocesano-cultural-cívico. Y el código civil privado de Cataluña reconoce la usucapio, figura que reconoce la propiedad a quien la haya poseído de forma pacífica en los tres últimos años y medio.

 

Al fina, por eso, de la misma manera que uno es partidario de los "papeles de Salamanca" debían estar depositados en aquella ciudad castellana creo que estos bienes que son patrimonio de la "Franja" deben estar depositados en Lleida. Eso si la propiedad entera que sea de toda la Iglesia.

 

www.es.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3n_Oriental

http://www.estrelladigital.es/diario/articulo.asp?sec=cul&fech=27/08/2008&name=franja_articulo

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

“El riu que parla” i la participació dels seus autors matarranyencs

franja | 28 Agost, 2008 11:37

dscn0766

Enguany a la signatura de llibres a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, a més dels autors ebrencs que van participar en el recull de textos "El riu que parla", entre els que hi havia tres autors matarranyencs: Silvestre Hernández, Susana Antolí i Lluís Rajadell, hi van participar els autors vinculats a l'Associació Cultural del Matarranya,
dsc02481Artur Quintana i Hèctor Moret autor i recopilador respectivament de "Xandra" i José Miguel Gràcia que estrenava dos volums:
dsc02476"Si les pedres parlaren" sobre les ermites del Baix Aragó i "Dietari en groc" recull de versos que va ser guardonat amb el premi Guillem Nicolau 2007. Este últim volum tindria més protagonisme hores després a Fondespatla amb la presentació que va fer Artur Quintana durant el dinar de germanor i amb una selecció de versos a càrrec del propi autor.

Carles Sancho.

"El riu que parla" i la participació dels seus autors matarranyencs: Silvestre Hernández, Susana Antolí i Lluís Rajadell, a mes hi van ser-hi el Artur Quintana, Jose Miguel Gracia i Hèctor Moret, tots ells van disfrutar de la signatura de llibres a la Llibreria Serret de Vall-de-roures

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Nogará pide que se elimine "el sesgo ideológico" en el debate

franja | 28 Agost, 2008 11:01

28/08/2008  

MÁS INFORMACIÓN
 
 
Página 10 edición papel

Esta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

 

La Asoziazión Cultural Nogará, defensora del aragonés y especializada en su enseñanza desde hace más de 15 años, vuelve a entrar en el debate de la Ley de Lenguas y a alertar del riesgo de desaparición que corre el aragonés, pide que la ley atienda "al rigor científico internacional, deshaciéndose definitivamente de sesgos ideológicos que se acarrean desde épocas pretéritas". Por esto, exige que se reconoza la existencia del aragonés y el catalán.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=436118

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Joventuts del PAR s’apropen al PP contra el català

franja | 28 Agost, 2008 10:57

Un grup d'aragonesistes de Rolde Choben es reuneix amb el líder d'Osca dels populars, ateses les coincidències respecte a la inexistència del català a Aragó. Així ho publica el Periódico de Aragón. Encara que la notícia es publica ara, fa dies que la informació la havien donat a conèixer els mateixos militants del PAR. També han estat rebuts pel Justícia d'Aragó. La plataforma NO HABLAMOS CATALAN rebutja tant el català a l'Aragó, com a València i a les Illes Balears. Dins del PAR s'estan produint desavinences per aquesta qüestió.

Per què no expressa públicament la seua opinió, el Sr. Biel? Tampoc ha obert la boca amb relació a les querelles criminals. Si està d'acord, com pot manifestar-se en contra?

(llegir notícia a El Periódico)

Joventuts del PAR s'apropen al PP contra el català

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb