Avui el dia s'ha llevat fresc. L'herba es molla de la rosada i els mosquits i les mosques ens deixen en pau. La Nona està contenta i abans d'arribar a les truferes trisca per tot, feliç. Jo també ho estic. De cop per damunt de la serra nord apareix cridanera un àguila marcenca, repassant tot per trobar el seu esmorzar. La gossa i jo ens quedem embadalits, ens agrada molt aquesta benvinguda que ens donen els habitants del bosc. A la fi desapareix per l'altre bessant i ens tornem a quedar sols.

 

 

Els primers rajos del sol intensifiquen les olors, en movem en un mar de perfums intensos, potents, gens sofisticats. La sensació de ésser mes vius que mai ens envaeix. Al mig del bancal, la gossa venteja amb el cap alçat. Surt trotant, sense preses, la seua presa no es mourà del lloc, segur. (continua... http://latrufadebellmunt.wordpress.com/2008/07/31/hi-ha-alguna-cosa-millor/)