La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Neguen que a Aragó oriental, València i Balears es parli català

franja | 30 Juliol, 2008 11:12

29 / 07 / 2008

És una "fal·làcia dels catalanistes"

 Cartell en defensa del trilingüisme a Aragó

En un article publicat en l'edició d'aquest dilluns del diari ABC, Raúl Vallés Labanda, president de la Federació d'Associacions Culturals d'Aragó Oriental, nega que a Aragó oriental, València i Balears es parli català. Diu inicialment que "els catalanistes s'entossudeixen a mantenir que la llengua catalana és la mare de les llengües que es parlen a Aragó oriental, i també en València i en les Balears. Això constitueix una gran fal·làcia que, a força de repetir-la, han acabat per creure's ells mateixos".
       
Afegeix que "el català -o catalaní- com a denominació de llengua, no apareix per escrit fins a 1362, regnant a Aragó i a València Pedro el Ceremonioso, quan el rei va donar instruccions perquè el llibre de cavalleria Lançelot fos traduït del francès al català. En produir-se la fractura del llatí, el valencià i l'aragonès oriental es van derivar d'aquesta llengua denominada morta, i el català (catalaní) estava format per una sèrie de dialectes del provençal fins que, el 1906, mitjançant un polititzat Reial Decret, Pompeu i Fabra -que no era lingüista, sinó químic- va elegir el dialecte barceloní per unificar la llengua que es parlava a Catalunya, en modalitats diverses i diferents".

"A diferència d'aquest relativament recent naixement del català", prossegueix, "en els Fueros de Jaca (1067), regnant Sancho Ramírez, i en documents diplomàtics de 1196, quan regnava Pedro II, la llengua que estan escrits els esmentats documents és molt semblant al nostre aragonès oriental, però la semblança és nul·la respecte al català, estandarditzat o no".

Finalment, afirma que "pretendre que una llengua estranya la nostra herència històrica i lingüística sigui inclosa en la Llei de Llengües d'Aragó com llengua pròpia és un escarni per als aragonesos, un tremend error polític i una traïció per a la gent dels pobles que parlem aquestes entranyables llengües vernacles".

Expo 2008.- La alcaldesa de Mequinenza pide que se respete "y se dignifique" el uso del catalán en este municipio

franja | 30 Juliol, 2008 10:47

Europa Press - viernes, 25 de julio, 15.16

ZARAGOZA, 25 (EUROPA PRESS) - La alcaldesa de Mequinenza, Magdalena Godia, exigió hoy que se respete "y dignifique" el uso del catalán en este municipio zaragozano. "Somos un municipio catalanoparlante, una circunstancia que no siempre es bien entendida por el resto de la población aragonesa" y, por ello, aclaró que "no chapurreamos" sino que "hablamos una lengua que queremos que se dignifique y que es el catalán".

Como municipio catalanoparlante y "de frontera, parece que tenemos la necesidad continua de decirnos aragoneses", algo que no sería necesario si se "nos acepta como somos, porque aportamos riqueza" a Aragón "y no desunión", advirtió Godia durante su discurso en el acto institucional de celebración del Día de Mequinenza en el pabellón de la provincia de Zaragoza en la Exposición Internacional.

A este espacio, en el que fueron recibidos por la diputada provincial y alcaldesa de la vecina localidad de Caspe, Teresa Francín, Mequinenza ha llevado hoy su lema 'Mequinenza es agua y mucho más', presentando a los visitantes de la Muestra su riqueza natural y cultural, así como sus objetivos de futuro.

Además, en la entrada del pabellón se ha ofrecido la posibilidad de, mediante un simulador, aprender a pescar siluros, una de las actividades más famosas de esta zona de la provincia. De hecho, la primera persona que se ha atrevido a probar el simulador ha sido el propio presidente de la Diputación Provincial de Zaragoza, Javier Lambán. Asimismo los vecinos de este municipio deleitaron a los visitantes con una canción en catalán sobre el río Ebro y la importancia que tiene en Mequinenza.

Sobre su presencia en la Expo del agua y el desarrollo sostenible, Magdalena Godia recordó que el agua "es un elemento que ha marcado nuestro pueblo", enclave en el que confluyen las aguas del río Segre, Cinca y Ebro. Así, este recurso natural ha aportado riqueza a la población desde la antigüedad, a través de la navegación por los ríos, el comercio y la pesca, pero "ese agua que nos aportó riqueza se volvió contra nosotros y nos trajo problemas" con la construcción de la presa de Mequinenza y, especialmente, la de Ribarroja, que supuso enterrar bajo las aguas al pueblo.

"Fue una época dura, pero el país necesitaba energía y nos tocó sacrificarnos", indicó la alcaldesa. Con la construcción de estos embalses, "nos quedamos sin pueblo, con una población reducida a la mitad y sin perspectivas de trabajo, pero Mequinenza tiene un carácter guerrero y peleó por sobrevivir". Así se consiguió crear el municipio de la actualidad.

Por tanto, "curadas las heridas, volvimos a ver en el agua el elemento aglutinador de nuestro presente y de nuestro futuro" y esta idea es la que han presentado hoy en la Expo. Mequinenza ha traído a la Muestra Internacional sus proyectos de futuro, que pasan por seguir potenciando los deportes náuticos (pesca, regatas, piragüismo), la naturaleza (con rutas senderistas y para ciclistas), la cultura (con la creación de un Centro de Interpretación de la Minería y de un museo sobre la localidad) y el desarrollo industrial.

"Mequinenza apuesta por el futuro; Mequinenza es agua y es mucho más: es un gran pueblo que vive y deja vivir", una localidad que "os invito a conocer porque os vais a sentir como en vuestra propia casa", concluyó la alcaldesa Magdalena Godia.

Ball dels salvatges a Benavarri

franja | 30 Juliol, 2008 09:24

TORNA EL BALL DELS SALVATGES


TORNA EL
BALL DELS SALVATGES
(La recuperació d'una tradició)

Benavarri, 9 d'agost de 2008
Plaça Major - 19,30 horas
Nota informativa

Als segles XIV i XV va néixer un moviment literari a Europa que va transformar la manera d'estimar i el seu concepte. Si fins llavors el cavaller tenia que dedicar l'amor a la seva dama, enfrentant-se a quantes empreses li presentés el destí a, a mode d'una novel·la de cavalleríes, ara naixia una nova intuïció que el Home devia doblegar: l'instint.

L'instint era salvatge, vivia a la selva o al bosc, i pertanyia a una concepció primitiva del Home. Si l'amor era cortès i cavalleresc, hi havia un element primari: el desig que feia mantenir la flama d'aquell. Mentre's durés el desig, els éssers humans romandrien a la presó del amor, presoners de la passió.

Per a explicar això es va crear una metàfora: el salvatge, un pergeño de persona primitiva, bosquimà i rudimentari, sense llenguatge ideològic, proveït d'una força descomunal, cobert de pells, plomes o fulles i armat amb un mas. El seu concepte existia ja en temps clàssics, sent el grec Ferécrates el primer autor en abordar la qüestió en un drama que porta el títol Els Salvatges que data del segle V a. e.

En las representacions gràfiques es prodiguen las caceres: quant l'Home ve del bosc amb un Salvatge empresonat, s'entén que ha guanyant al desig i segueix sent un gentilhome. I si és un cavaller el que va empresonat dels salvatges camí del boscatge, ha sucumbit i mereix formar part d' aquell espai instintiu. Entenguis que en aquelles èpoques l'amor que es sentia per una dama era independent del seu estat -casada o soltera- lo important era superar les baixes inclinacions.

Aquesta metàfora fou cultivada per poetes com Petrarca i prosistes com Diego de San Pedro, que la seva obra Cárcel de amor es va convertir amb un èxit a tota Europa. De la Literatura el salvatge saltà a l'art, a la arquitectura, als tapissos, a la religió i a la festa. Als seguicis festius custodiava als representants institucionals, fins a sofisticar-se la seva imatge amb els actuals maceros.

El mite ha estat estudiat pel mexicà Roger Bartra - El salvaje en el espejo- i l´espai festiu on el personatge que intervé se ha vist reduït a una zona entre Alemanya i Suïssa, on apareix en les desfilades. A Espanya està present en Béjar -Corpus Christi- amb els hombres de musgo, personatges revestits amb aquell vegetal i y proveïts de una maça que apareixen en aquella processó.

A Benavarri es va celebrar un Ball dels Salvatges fins a començaments del del segle XX. Gràcies a las descripcions deixades per José Carrera al 1904 al Ajuntament i a unas petites ressenyes de Joan Amades al seu Costumari, junt a les perquisicions gràfiques i parangons trobats, es va recuperar l'any passat amb gran èxit a la vila ribagorçana.
Plaça Major - 22,30 horas La Ronda de Boltaña
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb