franja | 23 Juliol, 2008 16:39
Ja es coneix el programa d'actes que es realitzarà el pròxim dia 25 de Juliol al Pavelló de DPZ, de l'Expo Saragossa 2008, commemorant el Dia de Mequinensa a la mostra.
Actes Previs
09:30: Recollida d'autoritats municipals porta Sud EXPO
10:00-10:30: Recepció d'autoritats municipals
10:00-11:00: Visita del pavelló amb les autoritats municipals
Programa d'actes oberts al públic al Pavelló
Exposició permanent: oberta de 10 a 22h.
11:00 Panell en zig-zag de fotos Mequinensa
11:00 Simulador de pesca Mequinensa
13:00 Presentació empresa d'oli Mequinensa
17:00 Degustacion de vi dolç i postres. Mequinensa
Actuacions públiques exteriors
10:00 12:00 La Pobla d'Alfindén, Tambors i Bombos de la Pobla i Banda de Pina d'Ebre
http://www.expodpz.es
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2942984&p_edi=mequinensa
franja | 23 Juliol, 2008 16:35
La Plataforma per la Unitat del Museu de Lleida ha convocat per aquest vespre una marxa lenta pels carrers de la capital del Segrià per a demanar la unitat del patrimoni del museu, ara que el bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó han acordat el trasllat de vuitanta-vuit de les obres en litigi. El col·lectiu, format per setze entitats catalanes, compta que assisteixin a la manifestació entre cinc-centes persones i mil.
La plataforma va néixer a principis de juliol com a resposta a l'acord entre els dos bisbats pel qual vuitanta-vuit peces d'art de la Franja, que actualment són al Museu Diocesà de Lleida, es traslladarien al bisbat de Barbastre-Montsó.
En aquest context, les entitats Amics del Museu de Lleida, Amics de la Seu Vella de Lleida, Ateneu Popular de Ponent, Casal Jaume I de Fraga, Centre Excursionista de Lleida, Església Plural, Grup Cultural Garrigues, Patronat del Corpus de Lleida, Òmnium Cultural del Segrià, Orfeó Lleidatà, Res Non Verba, Tradicions i Costums, Unesco Lleida, Canta i Estima, Cercle de Belles Arts i Arts de Ponent van signar un manifest de denúncia per l'acord dels bisbats sobre l'art de la Franja.
Fa tot just una setmana, el jutjat número 4 de Lleida es va declarar competent per estudiar la propietat de les obres en litigi, una decisió que la plataforma veu amb molt bons ulls.
La història de la polèmica
Les obres en litigi eren d'esglésies de la Franja que fins el 1995 formaven part del bisbat de Lleida. Però aquell any l'episcopat espanyol va transferir vuitanta-quatre parròquies de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca al bisbat Barbastre-Montsó. El mateix tràmit van seguir vint-i-set parròquies més el 1998, de manera que es va fragmentar la diòcesi de Lleida per primera vegada en vuit-cents anys. Des de fa dotze anys Barbastre-Montsó reclama les obres d'art originàries de les parròquies transferides. Fins ara les sentències eclesiàstiques han donat la raó al bisbat de Barbastre, tot i que el de Lleida va comprar les peces.
franja | 23 Juliol, 2008 13:42
La Ley de Lenguas de Aragón lleva sobrevolando el Pignatelli desde el mismo momento de la creación de la Comunidad Autonóma (tres años tarde, por cierto, por la intervención de algunos como José Ángel Biel). En Aragón se hablan muchas lenguas. Cada día más, de hecho, pero podemos decir que propias de Aragón son el aragonés, el catalán, y desde el siglo XV el castellano. La regulación de estas tres lenguas ha sido uno de los caballos de batalla políticos y culturales de los últimos 20 años.
En 2001 se redactó después de una intensa comisión preparatoria un anteproyecto de ley de lenguas que quedó encerrado en un cajón, bajo siete llaves, como el sepulcro del CID. Aquel anteproyecto aprobado en comisión, con los votos particulares del PP y del PAR, que se quedaba corto en planteamiento y soluciones, al menos definía zonas, nombres y recursos. Ahora, y casualmente justo después de un Congreso "Regional" del PSOE en el que se escenificaba la sintonía entre PAR y PSOE, el Heraldo decide reventar de alguna manera el pacto de gobierno. A saber por quien filtrado, el contenido de la ley de lenguas que prepara el PSOE ha salido a la luz. Inmediatamente después el Heraldo ha corrido a buscar discrepancias. Las habituales. CHA considera que se queda corto, el PAR aragonés ni entra ni sale, pero se nota que son reacios, y el PP reacciona de la manera habitual, negando la mayor y echándose al monte. Respecto al análisis que hace el Heraldo de estas respuestas, no voy a añadir mucho más de lo que hace Xarxes.
Sólo por hacer hincapié en el ridículo de Gustavo Alcalde dos puntualizaciones. Gustavo Alcalde (médico, para más señas) dice que "el aragonés es un idioma artificial creado en los años 70, mientras que el catalán es ajeno a la comunidad y la DGA no puede cargarse de un plumazo la realidad de que tan aragonés es el maellano como el ansotano, el fragatino, el cheso, el literano o el patués". No sé que pensarán los 70.000 aragoneses que hablan catalán de que un político aragonés los eche de la comunidad donde viven, trabajan, pagan impuestos y se sienten parte. Ni sé que pensará la Real Academia Española de la Lengua cuando les digan que un médico cree que lo que dicen en su diccionario es mentira, y que además, su trabajo, consiste en crear un idioma artificial, castellano de miles de variedades locales. Porque exactamente es eso lo que hace. Elegir soluciones comunes de entre todas las variedades del mismo idioma, osea, crear artificialmente una norma común.
Además, dice Gustavo Alcalde sobre el catalán que el proyecto normativo "facilita armas y munición" a los nacionalistas que "desde hace años pretenden la anexión cultural de parte de Aragón y luego la anexión territorial dentro de los mal denominados països catalans". Como habla de armas y munición me proporciona un símil perfecto. Lo que dice Gustavo Alcalde es que hay que derribar la Aljafería, la Mezquita de Córdoba y la Alhambra de Granada porque "facilita armas y munición" a los islamistas de Al Qaeda que "desde hace años pretenden la anexión cultural de España dentro de Al Ándalus y luego la anexión territorial dentro de los mal denominados territorios del Islam". En fin, que, una vez más, Gustavo Alcalde no sabe por donde le da el aire.
El caso es que el filtrado del proyecto de ley de lenguas ha vuelto a generar polémica, que es de lo que se trataba, y ha vuelto a zarandear los derechos de los más de 80.000 aragoneses que no tienen el castellano como lengua materna y única.
El anteproyecto habla de "lenguas propias" para el aragonés y el catalán, pero no para el castellano, al que considera única lengua oficial. Evidentemente esto supone un problema por varias razones.
A pesar de que una parte del Gobierno de Aragón (el PAR) pretende que sean los municipios los que denominen su lengua, parece claro que el PSOE, al menos, no está dispuesto a pasar por ahí. Si los filólogos coinciden en señalar a qué sistema lingüístico pertenecen las hablas de Aragón (unas al aragonés, otras al catalán), es lógico pensar que eso se refleje en la ley. De hecho, nadie se rasga las vestiduras porque se denomine castellano a la lengua mayoritaria en Aragón, a pesar de las enormes diferencias entre un hablante de Teruel y uno de Jaca, de la misma lengua.
El anteproyecto de Ley de Lenguas establece además que en Aragón hay sendas "zonas de utilización histórica" del aragonés y del catalán en las que esos dos idiomas deberán gozar de protección "garantizándose su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso". Un error más de la ley ya que la zona histórica del aragonés llega hasta Murcia y comprendía la mayor parte del territorio aragonés. El anterior anteproyecto sí que hablaba de zona de utilización y la describía, e incluso incluía los ayuntamientos que comprendía. Hablar de "utilización histórica" es vago e impreciso. Es más, no supone la delimitación de ninguna zona, ya que, insisto, la zona de utilización histórica de ambas lenguas es mayor de la que abarca ahora.
No se conoce tampoco como se articulará la presencia de ambas lenguas en la escuela, algo fundamental. Tanto el aragonés como el catalán tienen graves problemas de transmisión familiar por la masiva presencia del castellano en todos los estímulos de las nuevas generaciones. Si en la escuela no se enseñan, y no se convierten en vehiculares en las zonas que lo demanden, nunca se dará ese salto de recuperación y preservación.
Con la nueva ley se creará, presuntamente, el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón "un órgano colegiado, consultivo y asesor que, además de informar sobre la delimitación de las zonas de uso del aragonés y el catalán, tendrá muchas otras funciones: proponer al Ejecutivo líneas de actuación en el ámbito lingüístico, hacer un seguimiento de los planes y programas puestos en marcha, emitir informes por iniciativa propia o a petición de otros, elaborar las reglas de normalización del aragonés y el catalán, ser oído antes del establecimiento de los topónimos". Se supone que las lenguas sobre las que "será consultivo" serán el aragonés y el catalán. Ambas lenguas tienen Academia, y ambas deberían estar presentes en ese Consejo. Es decir, si Aragón tuviera que legislar sobre el uso del castellano apelaría a la R.A.E, como es lógico. Sorprende que no se considere igual al I.E.C. o que no se oficialice y se integre la A.L.A. en ese Consejo. Una cosa es la normalización de una lengua, objeto de estudio y trabajo de las Academias, y otra la legislación y aplicación, para la que quizás es necesario ese Consejo consultivo.
En definitiva, una ley de la que conocemos poco y que ya ha desatado la caja de los truenos, que ya llega tarde, después de que Marcelino Iglesias la prometiera para el primer año de legislatura. De hecho, la estrategia de los opositores es la misma. Filtración, oposición y esperanza que el PSOE de la mano del catalanohablante materno Marcelino Iglesias recule. Mientras, un patrimonio de Aragón, sus lenguas, sufre para sobrevivir cada día, oculto en su realidad cotidiana y sin ningún apoyo institucional a nivel aragonés.
Por cierto, una de las quejas recurrentes de los reacios a una ley de lenguas es la "imposición". Aseguran que las lenguas "han sobrevivido solas y deben seguir así, sin que se impongan a nadie". Ni esta ley, ni la de 2001, ni ninguna que haya parido un gobierno aragonés imponen a nadie ninguna lengua. Eso sólo lo hace la Constitución que nos obliga a todos a aprender castellano. La ley sólo protege a los que no tienen el castellano como lengua materna y que tienen el mismo derecho que los demás aragoneses a vivir, comunicarse, estudiar, dirigirse a la administración y existir que los castellanohablantes.
franja | 23 Juliol, 2008 13:09
Darrera actualització: 23 de juliol de 2008
El PAR proposava que, per exemple, a la Franja, la llengua catalana pogués ser coneguda de forma oficial com a fragatí, maellà o tamarità, o fins i tot amb denominacions com xapurreau. Segons la informació d'El Heraldo, el PSOE no està disposat a acceptar-ho perquè considera que l'àmbit científic ja ha dictaminat prou que el que es parla a la Franja és català i el que es parla al nord d'Aragó és aragonès.
Altra cosa, però, serà quina protecció atorgarà la nova llei a ambdós idiomes. L'avantprojecte preveu que l'espanyol continuï sent l'única llengua oficial, malgrat que alcaldes de la Franja, entitats com la Institució Cultural de la Franja i partits polítics com la Chunta Aragonesista o Izquierda Unida havien reclamat l'oficialitat del català i l'aragonès. La futura llei, segons sembla, només admetrà que aquestes dues llengües es parlen tradicionalment als seus territoris respectius, però de moment, a l'únic que s'arriba és a dir que són mereixedores d'«especial estudi i protecció», diu el rotatiu aragonès.
Sorolla, especialista en la situació del català a la Franja, celebra que no es doni «cabuda a cap posició acientífica». Ara bé, el sociòleg considera que es genera una situació de «màxima ambigüitat» perquè l'avantprojecte prova d'«acontentar sectors que mai es podran reconciliar» alhora que no assegura «que la població sap utilitzar català o aragonès». Sorolla afegeix que la clau de tot plegat és que la futura llei «no assegurarà l'alfabetització en català i aragonès de tots els escolars» perquè serà opcional.
+ El Heraldo: La DGA define el aragonés y el catalán como lenguas "propias" pero no oficiales
+ Notícia anterior: L'avantprojecte de la Llei de llengües d'Aragó, ara fins després de l'Expo
franja | 23 Juliol, 2008 11:56
Però al llarg de la notícia s'observa que els partits des de Saragossa es posicionen tal com s'espera: per a CHA no s'assumeixen les aspiracions de normalització i el PP nega que a la Franja es parla català. Els del PAR governamental parlen de consens i entreguen les claus de la Llei al PP. I IU segueix vacil·lant de banda a banda: la mateixa persona que va votar a favor de l'Estatut d'autonomia (tancava la porta a l'oficialitació de català i aragonès) ara exigeix la cooficialitzaciói.
Tot i això, l'Heraldo apunta que "El borrador& ni siquiera logra consenso en el PSOE". I l'única part del text que explicita esta falta de suport és la que diu "ni siquiera concita unanimidad entre sus propias filas, donde hay representantes que no esconden su desapego al texto propuesto". Sense credibilitat perquè el text no té cap referència a cap font, ni que siga anònima per algun motiu.
Molt en contra és en el PAR que s'observen discrepàncies amb la direcció, i precisament per alcaldes i representants comarcals que fugen d'ambigüitats sobre el nom de la llengua i demanen la seua normalització.
Els recomptes són senzills: 8 socialistes a favor (1 vicepresident i 1 diputat provincials, 1 president, 1 vicepresident i 1 conseller comarcals), 4 regionalistes a favor (1 president de comarca i 2 consellers), 3 regionalistes en contra (1 conseller) i 2 populars (1 conseller) en contra. Les fonts consultades per l'Heraldo són clares: les bases del PAR estan dividides a la Franja i no donen suport ple a la guerra de noms del seu partit.
Les bases del PAR discrepen amb la direcció per la Llei de llengües
franja | 23 Juliol, 2008 10:12
"Contrario al Estatuto"
Diversidad en el territorio
Noticias relacionadas La DGA define el aragonés y el catalán como lenguas "propias" pero no oficiales
http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.19150/relcategoria.300
franja | 23 Juliol, 2008 10:09
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
franja | 23 Juliol, 2008 09:59
L'Heraldo de Aragón publica avui un resum del contingut de l'esborrany de la futura Llei de Llengües d'Aragó. En primer lloc vull fer patent els meus dubtes sobre les motivacions de l'esmentada filtració. Vol fer moure els partidaris d'una llei el més amplia possible o, contràriament, fer reaccionar als integristes contraris a qualsevol reconeixement del català o del aragonès? Jo no ho sé&, tal vegada ho sé. Sigui com sigui hem referiré a vola ploma als aspectes positius i negatius de l'esborrany filtrat.
Molt resumidament, com aspectes positius, s'haurien de destacar: la definició del català i del aragonès com a llengües pròpies d'Aragó, la definició explícita de l'Aragó com a comunitat trilingüe i la no acceptació de cap altra denominació en referència a les variants del català i del aragonès, impedint la bogeria de les mil llengües del PAR.
En quant als aspectes negatius cal esmentar-hi la no cooficialitat de les dues llengües minoritzades, per tant no s'hi fa cas del article 3, apartat 2 de la Constitució Espanyola que diu: "Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts" Un altre aspecte, tal vegada el més greu, és la no obligatorietat a l'ensenyament. La decisió d'estudiar les dues llengües pròpies als territoris corresponents, la deixa per als alumnes o als pares. Són conscients els redactors del projecte, de les conseqüències d'aquesta voluntarietat en els temps presents de globalització i forta immigració?
Em queda per comentar la creació del Consell Superior de les Llengües. Per a emetre un judici haurà de saber-se la seua composició, les seues finalitats reals i fins on arribaran les seues competències. Malament si només és un òrgan consultiu, però pitjor encara si ha de decidir sobre qüestions lingüístiques.
Si voleu llegir la informació que publica l'Heraldo de Aragón cliqueu aquí.
http://finestro.wordpress.com/2008/07/22/una-nova-filtracio-de-la-llei-de-llengues/
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||