franja | 21 Juliol, 2008 20:39
Salvem el Museu de Lleida |
http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=24867 |
franja | 21 Juliol, 2008 17:47
Mancomunitat de la TAULA del SÉNIA
L'obra dels Camins de la Mancomunitat va a bon ritme
Enguany es fan 122 Km. de camins a 24 pobles
Una de les obres més important prevista als Pressupost de la Mancomunitat de la Taula del Sénia es la obra dels Camins rurals, obra que està subvencionada amb 3.900.000 ¬ del Pressupost de l'Estat a càrrec de l'actual Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.
Les xifres totals són les següents (per províncies):
Castelló 12 municipis 12 camins 61,2 Km.
Tarragona 9 municipis 10 camins 44,5 Km.
Teruel 3 municipis 4 camins 16,1 Km.
TOTAL 24 municipis 26 camins 121,8 Km.
Cal destacar també que, a més de la subvenció molt important del Ministeri, també les 3 Comunitats autònomes (València, Catalunya i Aragó) han col·laborat assumint de la Direcció Tècnica de les obres mitjançant els Tècnics dels respectius Departaments al territori.
També ha estat molt important la cessió de l'empresa pública Tragsa com a mitjà propi de la Mancomunitat per part del Ministeri, cosa que ha facilitat molt les coses, ja que ella disposa de personal i material i a més té tota la experiència de les moltes obres fetes durant anys i, per tant, la Mancomunitat li ha encarregat l'execució de les obres.
Les primeres obres han començat a Teruel i s'estan fent 3 camins: 2 a Pena-roja de Tastavins i 1 a Vall de Roures i la part de zahorres està ja acabada. Falten només tirar els 2 regs asfàltics.
A Castelló s'ha començat pel camí de Traiguera a Càlig (el de la Font de la
Salut) que passa pels termes de Traiguera, Sant Jordi, Cervera del Maestre i Càlig i en total són uns 9 Km. Hi ha dos parts que ja estaven alquitranades:
la de Traiguera a la ctra. de Sant Jordi a Cervera i el tram final des de la Rambla Cervera a Càlig (estes parts, es fan amb aglomerat en calent). Mentre que el tram del mig, des de la ctra. de Sant Jordi a la Rambla Cervera (que és de terra) s'està fent amb zahorra i li falten les 2 capes de reg asfàltic.
També s'està fent el camí del Carrascal de la Jana a Cervera i altres que seguiran als termes de Benicarló, Càlig i Vinaròs.
Este dilluns al tard hi ha una reunió a l'ajuntament de La Galera entre Tragsa, la Mancomunitat i els 9 ajuntaments catalans per concretar tots els detalls de les obres, ja que comencen esta setmana pels camins de terra.
franja | 21 Juliol, 2008 16:37

El sábado Heraldo de Aragón publicaba esta mininoticia. Hablaba de Antón Abad (nacido en Saidí) como "principal representante de la cançó catalana en la Franja de Ponent ". Supongo que no lo revisaron y que les llegó de la Agencia Catalana de Noticias o algo así. Habrán rodado cabezas, o no. Pero ahí está, por un lado (España) y por otro (Cataluña) colonizados.
Por supuesto no deja de ser una anécdota, Heraldo es español, y bien español. Como dios manda.
http://www.aragoncolonial.es/2008/07/21/el-heraldo-colonizado-por-ambos-lados/
franja | 21 Juliol, 2008 16:10
REPORTAJE
La enorme variedad de países y Comunidades Autónomas participantes garantiza la riqueza lingüística en Ranillas. Además, cerca de 45.000 extranjeros han visitado la Expo en el primer mes de apertura. ¿Qué facilidades encuentran para entender los contenidos expositivos y sobrevivir a una jornada en la muestra?
El francés es, por motivos históricos, el idioma oficial del Buró Internacional de Exposiciones (BIE), que tiene su sede en París. El inglés se utiliza como segunda lengua, para facilitar la comunicación. Por tanto, estos son los dos idiomas que se suman al español dentro del recinto Expo, en todos los soportes que dependen directamente de la organización: indicadores, carteles, folletos, luminosos, locuciones...
Los servicios (quioscos, aseos, objetos perdidos, información, tiendas, policía...) están señalizados con grandes pictogramas, que sustituyen eficazmente a la palabra escrita gracias a su comprensibilidad universal, con independencia de los idiomas que se dominen. Quien tenga cualquier tipo de urgencia o necesidad solo tiene que seguir las flechas y los dibujos. Pero dentro de los pabellones, cada participante dispone, y como se puede comprobar, la variedad lingüística va de uno a (casi) infinitito.
Hay pocos tan preparados como el de la Comunidad Foral de Navarra. Mariyú Rapún, responsable de turismo, explica que disponen de folletos en español, euskera, inglés, francés, alemán, italiano y japonés, único idioma que no domina el personal de la representación navarra en la Expo. Incluso trabaja para ellos una intérprete de lengua de signos.
Con cuatro acentos
Cataluña ofrece toda la información en cuatro idiomas: castellano, catalán, inglés y francés. Este pluringüismo se aplica tanto a los folletos y las leyendas explicativas como a las pantallas interactivas y los audiovisuales, incluyendo uno en el que la presentadora es virtual y de TV3. Desde la organización explican que los vídeos se ofrecen alternativamente en catalán o castellano, con sobretítulos en el resto de idiomas. Además, disponen de un traductor de italiano y otro de alemán para los visitantes de estos países.
Una estrategia interesante es la de Baleares. Conscientes de la capacidad de transmisión de la imagen y la música, los organizadores del pabellón han preferido que sustituyan a la palabra. Sólo hay una breve explicación hablada inicial, que habitualmente se desarrolla en español. Corre a cargo de las azafatas, de las cuales dos hablan catalán y una, italiano. Los folletos en castellano se habían agotado este sábado, por lo que los interesados debían llevárselos en otro idioma.
La Comunidad Valenciana utiliza el castellano y el inglés en los audiovisuales, pero ha llegado a disponer del documento que recoge la opinión del Comité de las Regiones de la Unión Europea sobre la sequía en nada menos que 22 idiomas. La lengua cooficial queda relegada a unos pocos carteles, como el de "benvinguts" de la entrada.
El pabellón del País Vasco, con gran variedad de contenidos interactivos, ofrece toda la información en cuatro idiomas: español, euskera, inglés y francés. Sin embargo, los folletos turísticos de Euskadi están disponibles únicamente en castellano. Galicia sustituye el francés por la lengua autóctona en el material expositivo, pero dispone de información impresa en los cuatro idiomas. Otros recintos, como los de Ceuta o la Región de Murcia, están exclusivamente en en castellano, mientras que Melilla aplica los tres idiomas oficiales de la Expo a rajatabla.
Utebo spricht Deutsch
En el pabellón de la Diputación Provincial de Zaragoza (DPZ) ofrecen la información general impresa e interactiva en los tres idiomas principales, pero el resto depende de cada localidad. Utebo, por ejemplo, ha suministrado folletos incluso en alemán, según informa una azafata. Proyección internacional a escala local.
El espacio la ciudad anfitriona no le va a la zaga. En el mostrador de Zaragoza disponen de guías en nada menos que seis idiomas: español, inglés, francés, alemán, italiano... y portugués, uno de los grandes olvidados en el recinto. De cualquier modo, los visitantes del país vecino (que es el segundo con más peso en la afluencia de visitantes a la Expo), ya tienen dónde acudir para sentirse bienvenidos.
En cuanto a los pabellones internacionales, predominan el español y el inglés junto al idioma propio de cada lugar, aunque los folletos de los países que menos dinero han podido destinar a su presencia en la Expo muestran traducciones inexactas o directamente incomprensibles. Con evidente afán de servicio, el personal se esfuerza por transmitir las informaciones con gran corrección y agradece las indicaciones de los castellanohablantes.
Marianne, de Pau (sur de Francia) se queja de que, si no fuera por su 'chapurreado' de español, sólo habría entendido el mensaje del pabellón de su país y los de algunas naciones del África francófona. Y todavía no había intentado comer.
Idiomas contra el hambre
Al disponer de cartelería común, los quioscos informan de su oferta en los tres idiomas principales. Sin embargo, las cartas de los restaurantes de las Comunidades Autónomas disponibles en la planta calle son una prueba de fuego para el don de lenguas de los distintos participantes. Allí deciden muchos comensales qué gastronomía regional van a experimentar. La Rioja es el ganador en cuanto a utilidad para los visitantes extranjeros, al ofrecer su menú en español, inglés y francés, los tres idiomas oficiales de la muestra.
Otros restaurantes, como los de la Comunidad Valenciana, Baleares y Galicia también apuestan por el trilingüismo, con el español, el inglés y las respectivas lenguas cooficiales. Andalucía informa en la lengua de Shakespeare y en la de Cervantes, pero la carta las diez Comunidades Autónomas restantes es monolingüe. A pie de calle, "Spanish only".
En las tiendas oficiales de la Expo se comercializa buena cantidad de productos con etiquetado en español, pero no faltan los productos bilingües o en varios idiomas, especialmente los destinados a los niños.
Más cuestiones de lengua. Un anglicismo pronunciado con desigual fortuna recorre las gargantas secas de los visitantes de la Expo: "fast pass". Sin embargo, en los terminales de este demandado servicio se encuentra indistintamente esta denominación y la de "entrada rápida", su equivalente hispano. La interfaz de usuario está disponible en los tres idiomas de la Expo. Pero por muchos medios que se pongan, siempre habrá gente que siga preguntando si las dichosas máquinas expenden tabaco.
Samuel Negredo (HERALDO.es)
|
||||
| Las Comunidades Autónomas siguen criterios dispares en las cartas del restaurante. S. NEGREDO |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
franja | 21 Juliol, 2008 13:18
Dissabte, 26 de juliol
Biblioteca Pública c/ del Pont, 7. El Pont de Suert
ORGANITZA: Memorial Democràtic-Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i Centre d'Estudis Ribagorçans
COL·LABOREN: Ajuntament del pont de Suert, Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça
Programa:
- 10,15h. Parlaments d'obertura de la jornada
- 10.30h. Presentació de la publicació, a càrrec de Carles Barrull,
historiador i coautor de la publicació.
- 11h. Presentació del Banc Audiovisual de la Memòria Democràtica, a
càrrec de Gerard Corbella.
- 11.30h. Pausa-cafè
- 12h. Conferència. "Memòria a cavall de la frontera (1938-1944)", a
càrrec d'Ignasi Ros, de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.
- 12,30h. Experiències: treballs de camp i aplicacions pedagògiques
realitzades al Pirineu.
- Carles Feixa (Professor d'antropologia. Universitat de Lleida)
"Memòria oral dels joves durant el franquisme".
- Eva Tarragona. (Montanyanes). "Tírvia, la reconstrucció d'una
memòria".
- Eli Nadal. (DEA en Antropologia-Universitat de Barcelona).
Transhumans. "Estudi d'una explotació ramadera transhumant a
la Vall de Boí"
- Jordi Suïls. (Oficina d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent
i dels Pirineus). "Anàlisi sociolingüística i de continguts a l'Alta
Ribagorça".
- 13,30h. Debat.
- 14h. Cloenda
Assistència gratuïta, prèvia inscripció (fins el matí del 25 de juliol).
Inscripcions: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. ccepc@iec.cat Tel. 933248585 ext.131
Es lliurarà als assistents un exemplar de la publicació.
franja | 21 Juliol, 2008 13:16
(Article que publica avui, dia 19, el Diario de Teruel a la columna Lo Cresol)
Benvolgut lector: què diries, si escoltessis que la direcció d'un determinat partit polític havia decidit que als ajuntaments on tingués majoria per a governar-hi o possibilitats de tirar endavant les seues propostes, a partir d'aquell moment, una sèrie d'actuacions referides a l'àmbit municipal, s'haurien de decidir mitjançant votació de la corporació municipal? La llista d'actuacions o assumptes, sense voluntat de ser exhaustiva, abastaria: 1. El percentatge de ciment que ha de contenir el formigó en totes les obres privades i públiques del poble. 2. La vacunació a les persones grans contra la grip. 3. La qualificació dels metges o metgesses per a poder exercir en tot el municipi. 4. El voltatge de la corrent elèctrica que ha de arribar a les cases del veïnat. 5. Els additius dels productes alimentaris. 6. La quantitat de clor per establir la potabilitat de l'aigua de boca. 7. La antiguitat dels restes arqueològics i monuments del poble. 8. El nombre de matèries del curriculum escolar per cursos, i el seu contingut. 9. La ortografia del nom del poble. etc., etc.
Estic segur que el lector pensaria que la direcció d'aquell partit havia embogit o era una innocentada pròpia del 28 de desembre. Comte, que la cosa va de bo: hi ha un partit polític a l'Aragó que sense establir una llista d'assumptes o decisions municipals a decidir per votació de la corporació, n'ha dit una de ben grossa per començar: la llengua que es parla a cadascun del municipis i òbviament el seu nom, s'haurien de decidir per acord de la corporació. Està ben clar que només es refereixen als pobles de parla catalana de la Franja i als de parla aragonesa. S'hi podria sumar aquesta decisió, amb tot "decòrum", a la llista de les 9 que he transcrit anteriorment. Ningú ha fet entrar en raons a aquell partit, que es diu PAR, fent-los veure la grandària del disbarat&! Com es pot confondre la realitat històrica, i si més no, científica i acadèmica amb la democràcia municipal! Tal vegada, tots el senyors regidors són filòlegs, lingüistes o similars? Per demostrar-vos que no és un invent o una innocentada del mes de juliol, ja es va fer una mena d'assaig d'aquesta forma de procediment, quan es va establir per acord municipal, l'ortografia del nom del poble, així com l'innecessari de la retolació bilingüe, no fent cas de la Llei de Comarcalització, a alguns pobles de la comarca del Baix Aragó.
I si els partits polítics fessin cas als que saben de llengües& Més que problemes tindrien solucions.
José Miguel Gràcia
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||