La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Memòries d’un món - M. Dolors Gimeno - Lo Cresol

franja | 12 Juliol, 2008 11:44

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de juliol del 2008)

Lo número 2 dels "Quaderns del Cingle", nova col"lecció de la Iniciativa Cultural de la Franja, és una reedició de les Memòries d'una desmemoriada mula vella de l'escriptor pena-rogí Desideri Lombarte (1937-1989), que va ser presentada al públic lo passat 8 de juny dins de la darrera Fira del Llibre Ebrenc. La primera edició va aparèixer pòstumament l'any 1997 publicada per l'editorial barcelonesa Sírius. Segons se desprèn de l'Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (Calaceit, Ascuma, 2000), l'obra va patir en vida de l'autor una sèrie d'incomprensions: les unes per la part aragonesa, a on Lombarte volia difondre-la, aprofitant l'ambient de la transició aparentment favorable a les llengües autòctones minoritàries; les altres per la part catalana, en aquells moments postmoderns poc sensible a històries rurals i els seus parlars, circumstància que li va fer intentar sense resultat la publicació a València, a on podia resultar més acceptable "dialectalment".
Lo títol anuncia la vida d'una mula vella, que se retrata en primera persona com de bona família, treballadora i presumida. Però en les escasses 40 pàgines del text hi ha molt més: tot un món rural que s'acaba, mirat per un protagonista nostàlgic i etnògraf apassionat que, a través dels ulls de l'animal, descriu faenes en extinció com llaurar a parell o a pollegana, batre, rossegar&; dibuixa equipaments terminals com l'albarda o el feltre; recorda eines a punt de ser retirades com un trill, un jou o una falç; o presenta hòmens que s'entenen amb animals que no parlen (egües, mules, matxos i burres) i xiquets que pugen a cavall i corren al trinquet i van contents a les fires de bestiar. És un entorn verge, natural i dur, que ha viscut així, lentament, durant segles, reconstruït gràcies a una narració plena d'humor intel"ligent, d'ironia sense fel, de senzillesa elegant i d'amor per la terra, una segona pell. Al final arriba a casa lo primer tractor: "Les màquines seran la nostra perdició", terrible constatació de l'amenaça que liquidarà en un moment les coses, los animals, los ritmes vitals i també les paraules que ho denominen.

María Dolores Gimeno

Memòries d'un món

 

Manifest lingüístic separador - J. M. Gràcia

franja | 12 Juliol, 2008 11:43

José Miguel Gràcia*

No sé si són conscients els promotors del denominat Manifest en defensa del castellà de les tensions i desafeccions que el document, i la seua publicitat, poden fer aflorar entre les comunitats o pobles d'Espanya amb llengua pròpia, diferent del castellà, i la resta de parla castellana. O tal vegada, en són més que conscients i per això l'han engegat. Hauran pensat: si a nivell de carrer van afluixant tant les tensions identitàries i reivindicatives com les oposades, s'han de sembrar noves llavors de confrontació, de fàcil i previsible germinació. El que em consta més d'entendre, però, és la decisió d'alguns intel·lectuals i il·lustrats de signar el manifest, ateses les incoherències que conté el document, així com les febleses intel·lectuals i la manca de respecte a les altres llengües espanyoles -als seus parlants, s'entén- malgrat que es digui tot el contrari.

La Constitució Espanyola diu que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la. També diu que les altres llengües espanyoles seran igualment oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. Implícitament està reconeixent la inexistència o la fragilitat d'una llengua comuna, sinó a què ve l'obligació legal de conèixer-la? Quan al manifest es parla de lengua política común, s'està admetent, en qualificar-la de política, que realment no és una llengua comuna de tots els espanyols. Malgrat que el castellà es comú a una majoria de ciutadans, n'hi ha uns altres -uns quants milions- que van aprendre les primeres paraules, van jugar, es van enamorar, si són creients, poden pregar, i poden viure i pensar en una altra llengua, que la senten com a pròpia. Com i per què han de dir que el castellà és la seua llengua comuna? Si ho fessin, seria com trair les seues arrels o perdre els orígens. I, a més, coneixen el castellà tan bé com els que el tenen com a llengua materna. S'han adonat d'aquest fet, els intel·lectuals que signen l'escrit? La Constitució obliga a conèixer el castellà a tots els espanyols i els atorga el dret a utilitzar-lo, però no diu que sigui la llengua comuna.

En el manifest es diu que són els ciutadans els que tenen drets lingüístics i no els territoris, i menys encara les mateixes llengües; aquesta afirmació és una lleugeresa que està fregant gairebé la incongruència. Per exemple, què els passa, als drets lingüístics dels castellanoparlants, quan es travessen les fronteres del regne d'Espanya? Una línia imaginària despulla els ciutadans de drets. (continua... Manifest lingüístic separador

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb