(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de juny del 2008)
NÉT: Però, àvia, Com va a posar-se de vaga si vostè ja no treballa?
ÀVIA: Menys treballen els futbolistes i la fan quan els ve de gust.
N: Però oficialment ells són treballadors, i vostè no.
A: Jugadors, només jugadors; que també jo jugo al guiñote i em sé la diferència amb treballar de debò.
N: Vostè no cotitza, àvia.
A: Encara et sembla poc el que he cotitzat al llarg de tota la meva vida?
N: Abans pagaven molt poc.
A: I ara encara ens queda menys a final de mes, quan no cal gratar dels estalvis del teu avi per poder passar el full del calendari. Res, res. Jo segueixo amb la meva vaga i, com et posis pesat, l'estendré als desocupats i als altres pensionistes: viudes& A veure que feu els altres sense mainaderes, sense cuiners a casa, sense estalvis a la Caixa, sense completar el rebost, amb un parell de dies d'àpats lleugers i sense prendre'ns la llimonada al bar. La societat s'anava a paralitzar. Prou que sí!
La FACAO, després de les seues 


Retroenllaços (0)
