franja | 07 Juny, 2008 17:16
Esta pequeña localidad turolense representó ayer una batalla ambientada en la Guerra Civil y con una puesta en escena de lo más auténtica
Yo, JAVIER LÓPEZ
JAVIER LÓPEZ - Torre de Arcas - 02/06/2008
En la pequeña localidad turolense de Torre de Arcas se ha representado una escaramuza ambientada en el frente de Aragón durante la Guerra Civil Española. Utilizando material bélico de la época y con una puesta en escena elaborada, ambos bandos mostraron al público asistente diversas escenas de guerra donde ha destacado el realismo. Tras batallar, ambos bandos simbolizaron la paz y la fraternidad entre iguales, para a continuación compartir mesa y tertulia en un ambiente agradable. La jornada se completó con la presentación de varios libros sobre la Guerra Civil ambientados en Aragón y la zona.
franja | 07 Juny, 2008 17:16
L'Octavi. La llibreria. La Sílvia.
En dos esgarrapades estic dins del cotxe camí de Gandesa. De Gandesa a Bot. El sol està contentíssim de poder sortir una estona després de tanta pluja. Les muntanyes regalimen aigua. Herba i més herba. Tot verd i brillant. De Bot a Horta. Que bonic està el camp. Pujo un turonet i, a la que enceto la baixada, em trobo, recte als ulls, Horta, acabada de traure del forn. Si Picasso la veiés avui, la tornava a pintar, segur. I per a celebrar-ho, l'herba s'ha esquitxat de roelles. Fins el cotxe està radiant. Diràs que el motor cantusseja.
A Valderroures hi ha fira i molta gent pel carrer. La gent, com els caragols, sortim després de la pluja. A la cafeteria de la cantonada, hi ha tanta animació que no queda una taula. Què hi farem. Encara tinc els ulls i el cor inundats de roelles. Tot no pot ser. Ensumo l'oloreta del café i creuo cap a la llibreria.
Sempre sorprén el recapte de llibres que hi ha a Cal Serret. I com hi caben. L'Octavi, igual que els chefs d'alta volada fan i desfan a les seues cuines, regna, tria i remena a la seua llibreria. I, igual que un chef, es permet recomanar i suggerir menús, farcits de lletres, als seus clients. És difícil ressistir-se. Gairebé impossible. Encara no sé com i ja n'hi he comprat un, és diu "Cuentos como pulgas" i com una puça s'entafora d'un bot a la meua motxila.
Arriben una mare joveneta amb el seu xiquet. Al xiquet li brillen els ulls. On és el contacontes? L'Octavi li explica que, ben bé, contacontes no és, però& què caram, decidim que ho siga. Ens assentem els tres a terra i un full es converteix en un barco pirata i& i l'Octavi, content igual que el xiquet, trau la càmara i ens fa quatre fotos, mentre van entrant més parroquians.
Arriba la Sílvia, carregada de llibres. I signem i xerrem i ens fem un fart de riure.
De vegades, l'Octavi ha de venir a per gènere a la banda de taulell que ocupem nosaltres. Quasi no s'hi cap. El primer cop, ens apartem depressa i corrents. El segon, ensopeguem els tres. Però a la tercera va la vençuda. Dissenyem una coreografia, l'Octavi cap a aquí, naosaltres cap allà. La clientela riu
Continua... La Silvia Favá i Estrella Ramon i el seu pas pel Matarranya, contacontes d'excepció a llibreria Serret.
franja | 07 Juny, 2008 17:16
3a Trobada
d'autors ebrencs al Matarranya
Vall-de-roures/Fondespala
10 d'agost de 2008
"El paisatge ebrenc
en la creació artística"
Us animem a participar en el recull de textos breus sobre la temàtica de la Trobada, a més, ni ha la posibilitat de editar un llibre de record amb el textes publicats...<br /> tots els textes que em feu arrivar, es publicaran al Serret Bloc....aquesta es la manera de participar, per mes informació...
www.serretllibres.com/autorsebrencs
Tel. 978 851521 (ASCUMA)3ª Trobada d'Autors Ebrencs al Mataranya 10 d'agost de 2008-Vall-de-roures/Fondespala
franja | 07 Juny, 2008 17:15
-Torre de Arcas, 1 de junio de 2008. Gracias a la librería Serret, de Valderrobres, Teruel, por su invitación, y a la Asociación Frente de Aragón por su representación. Es una pena que las cosas no fueran así en 1939. Sostiene el autor de este artículo, y del libro titulado "Aquí nunca pasó nada, La Rioja 1936", que la gran tragedia de nuestro país fue no sólo vivir, sufrir y morir una triste y cruenta guerra civil (en los frentes y en las retaguardias), sino, además, que ésta no acabara el 1 de abril de 1939. Porque, como canta Pedro Guerra, a partir de entonces y durante 40 años, los vencedores siguieron venciendo a los vencidos cada día. Más triste todavía es considerar que algunos de ellos, de los vencedores o de los que se consideran sus sucesores, ni siquiera lo quieran reconocer al día de hoy& Una última cosa. Tender la mano no significa olvidar o desconocer lo ocurrido. Significa reconocerlo. Y sentirlo. Sólo a partir de ahí se cerrarán definitivamente nuestras heridas. Que así sea.
- Atención, grita el teniente, todo el mundo a cubierto.<br /> Gómez se ajusta el casco.
Continua... "Al Fin de la Batalla"&.TORRE DE ARCAS 2008
| « | Juny 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||