La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Lliurament de premis a Saragossa - Gràcia

franja | 06 Juny, 2008 23:32


Dins dels actes de la Fira del Llibre de Saragossa 2008, el dia 18 de juny a les 20 hores, es lliuraran els premis literaris del Govern d'Aragó (el Guillem Nicolau, el Miguel Labordeta i l'Arnal Cavero). En el mateix acte s'hi presentaran el llibres de cadascun dels premiats. Del meu llibre, Dietari en groc, publico a continuació el poema "Acaronament".

"T'acarono la pell, tots els sentits.
Deu versos llargs pel cos t'escric
amb somnis curts i el tou dels dits.
Desendega't! el cos sense alarit,
xuclant-te el temps vers l'infinit.

Les flors dels ametllers i les pereres vestiran de blanc
totes les primaveres dels nostres cors
i s'allunyarà la metàfora pel camí de l'hivern."

Lliurament de premis a Saragossa
 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Premi Guillem Nicolau 2008

franja | 06 Juny, 2008 23:32

El Govern d'Aragó ha convocat els premis literaris 2008. Un d'ells és el Guillem Nicolau, que premia obres de creació literària (narrativa, poesia, assaig, teatre, traducció, etc.), escrites en català. La dotació és de 3000 ¬ i es poden presentar autors aragonesos o relacionats amb l'Aragó. El termini de presentació finalitza el 17 de setembre.  (Veure convocatòria)

Del Finestró de Gràcia Premi Guillem Nicolau 2008

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

La Llei de Llengües d’Aragó, serà inconstitucional?

franja | 06 Juny, 2008 23:32

La Constitució Espanyola (any 1978 ) diu a l'article 3:

"1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció"

L'Estatut d'Aragó del 1982, en el seu article 7, només deia, amb referència a les llengues: "Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que ho estableixi una llei de les Corts d'Aragó per a les zones d'ús predominant d'aquelles" No cal ser un especialista en dret constitucional per adonar-se que l'article 7 d'aquell estatut era anticonstitucional, en transcriure només el mandat de l'apartat 3, però oblidant-se del 2, el més important sense cap mena de dubte. Tot i així, si la llei, mai nascuda, hagués interpretat el "dret dels parlants" com "dret a la cooficialitat", tal vegada s'hi hagués redreçat cap a la sendera constitucional.

Quan la Constitució Espanyola diu que "Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts", al meu entendre, no deixa llibertat als estatuts per poder declarar una llengua oficial o no, el que diu és que la declaració i regulació de l'oficialitat es faran mitjançant els estatuts. Altrament dit: quan existeixen en una comunitat autònoma, a més del castellà, altres llengües, aquestes seran cooficials. El com i en què part o parts del territori han de ser cooficials, sembla que ho hauran d'establir els estatuts (continua... La Llei de Llengües d'Aragó, serà inconstitucional?) 

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

ES PRESENTA EN SOCIETAT EL NÚMERO 5 DE LA REVISTA RIPACURTIA

franja | 06 Juny, 2008 23:20

ES PRESENTA EN SOCIETAT EL NÚMERO 5 DE LA REVISTA RIPACURTIA






El passat dilluns 2 de juny, dins dels actes prefestius de la Festa Major en Honor a Sant Medardo, al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Benavarri, es presentà el número 5 de la revista Ripacurtia. Presentats per ENRIC MARQUÉS, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Benavarri. Tant el Director de Publicacions, en OSCAR JANÉ, com el Secretari General, en CARLES BARRULL, elogiaren el darrer número de la Revista Ripacurtia, única publicació científica apareguda entre els anys 2000 i 2007, a tota la Ribagorça, tant a Catalunya com a l'Aragó, segons un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona.


L'acte fou començat pel Regidor de Cultura, ENRIC MARQUÉS

CARLES BARRULL esboçà les actuacions realitzades al 2007 i anuncià les del 2008 amb les Jornades del CERIb a Peralta de la Sal (del 20 al 22 de juny), participació en la Trobada de Centres d'Estudis de Lleida (14 de juny), Presentació de treballs de memòria oral a El Pont de Suert (26 de juliol) que demostren la confiança dipositada en el CERIb per entitats científiques i culturals tant de Catalunya com d'Aragó, al mateix temps que insistí en la necessitat d'enfortir vincles amb ajuntaments i Consells comarcals de les dues comarques, ja que el CERIb, pel que fa a l'Aragó, és el representant a la Ribagorça del Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputación Provincial de Huesca.

BARRULL recordà les ambigüitats i vacil·lacions dels representants polítics aragonesos, tant dels ens locals, comarcals, com d'un Govern d'Aragó que ensenyen i reconeixen el català a l'escola i, a posteriori, tenen una política de subvencions, amb pocs criteris científics, on poc importa si es reconeix el català o es crea una nova llengua que cap institució científica o universitària reconeix, tot i que la Carta Europea de Lengua Regionales y Minoritarias aprovada pel Parlament Europeu al 1992 i pel espanyol al 2002 reconeix el català com l'aragonès, així com les diferents promeses electorals i articulats legislatius fins al 2005 on ja no hi ha llengües sinó modalitats lingüístiques

Per la seva banda OSCAR JANÉ , explicà els diferents articles de la Revista Ripacurtia, amb un dossier sobre "La pèrdua de furs al Pirineu" fruit de les diferents ponències que es realitzaren a les V Jornades del CERIb que es realitzaren a finals de juny a Benavarri, així com que animà a la població a participar en els articles de la mateixa i altres i anuncià la creació de dues col·leccions de Llengua i de Humanitats dins la col·lecció "Monografies Ripacurtia", el primer número del qual apareixerà a finals de juny sota el títol "La llengua de Castigaleu" de JORDI MONERS.

Tant BARRULL com JANÉ, explicaren l'aposta del CERIb per la cooficialitat de les llengües pròpies de la Ribagorça, informe que presentaren a la Comarca de la Ribagorça el passat mes de març, i que bona prova d'això és una revista com Ripacurtia, a vegades trilingüe, a vegades bilingüe (castellà-català), però on els autors escriuen amb llibertat total i amb la llengua que volen.

Posteriorment, es continuà el acte amb una xerrada de JOAN BUSQUETA, Director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i professors d'història medieval de la Universitat de Lleida sobre "El rei Jaume I, commemoració del vuit-cents aniversari del seu naixement" ón analitzà el context polític, social, cultural de la Europa medieval i la figura i llegat del rei Jaume I, figura clau de l'expansió de la Corona d'Aragó pel Regne de València i la Mediterrània.
Per acabar, es va servir un vi de la terra.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

La consciència segrestada - Viles i gents- J. A. Carrégalo

franja | 06 Juny, 2008 23:16

Quan vaig arribar al món, l'oracle mont-rogí va dictaminar que tots los senyals del cel i de la terra s'havien conjuntat en feliç coincidència per a indicar que jo hauria de ser capellà. Amb tals antecedents, durant molt temps vaig estar convençut que ho seria, i, per això, quan encara no tenia nou anys ja em van enviar al calasanciat de Morella. I me n'hi vaig esta fins que, quan n'havia de fer tretze, els "escolapios" van decidir que portava un camí equivocat, que aquella no ere la meua vocació i que valdrie més que me les apanyara com puguera pel món. Ara, des de la perspectiva de qui ja s'aprope a la sixantena, penso que durant aquells anys vaig aprendre moltes coses, que a l'Escola Pia es van portar bé amb mi i que no en tinc cap queixa. Però també, des de la posició de qui, amb los anys i els desenganys, ha esdevengut un agnòstic expectant, recordo que d'aquella època me'n vaig endur un sac de prejudicis i aprensions ja que, per una causa o per altra, gairebé tot ho considerava pecat. Per acció o per omissió, però pecat. I, no se ara, pero en aquell temps vivíem angoixats i els pecats s'havien de confessar de seguida si no volies anar-te'n a l'infern de cap. La paranoia adolescent que vaig patir va arribar a tal extrem que fins i tot em pareixie pecat el fet de vore-li les cames a una xica i considerar-les boniques. La meua aprensió va arribar a ser ridícula, fins al punt de ser l'únic jove que a l'acabar uns exercicis espirituals no em vaig alçar per a combregar per culpa d'uns turmells molt femenins que no vaig poder evitar de mirar (continua... La consciència segrestada) 

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb