La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Sobreseïment de la causa (document del Jutjat de Fraga)

franja | 18 Maig, 2008 21:08

Publicat en 16 Maig, 2008 per graciaz
Sobreseïment de la causa (document del Jutjat de Fraga)

Si voleu veure el document del Jutjat podeu punjar aquí

A continuació podeu veure també quins són els motius del sobreseïment segons la Ley de Ejuiciamiento Criminal

"Motivos del sobreseimiento provisional

1. Los motivos que dan lugar al sobreseimiento provisional

1.1. El art. 641.1 LECr: la insuficiencia objetiva

La Ley de Enjuiciamiento Criminal regula en su art. 641.1 LECr el primer motivo que da lugar al sobreseimiento provisional en los siguientes términos:

"Procederá el sobreseimiento provisional: 1° Cuando no resulte debidamente justificada la perpetración del delito que haya dado motivo a la formación de la causa".

Este motivo comprende aquellos casos en que, a la vista del material derivado de la instrucción, no quede acreditada la comisión del hecho delictivo de forma bastante como para proceder a la apertura del juicio oral.

Concretemos los elementos que configuran este motivo desglosando el tenor literal del precepto.

En primer lugar, el legislador se refiere con el término "resultar" a las conclusiones obtenidas como consecuencia de lo actuado en la instrucción, como fuente de donde proceden los elementos que integran el juicio de probabilidad de la fase intermedia. Aunque el precepto no lo señale, las garantías procesales impiden que valga a estos efectos cualquier tipo de actividad ins

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Terres de frontera - Viles i gents - C. Sancho

franja | 18 Maig, 2008 20:18

El professor de la Universitat de Saragossa Agustín Ubieto va venir a Vall-de-roures per parlar dels límits històrics d'Aragó, convidat per Repavalde i coincidint amb les fires de maig. El conferenciant, que havia d'argumentar l'existència d'aquestes línies imaginàries de separació territorial, des de l'inici de la seua dissertació va començar a atacar Catalunya, inclús abans d'encetar cap argumentació. Que si el seu Museu d'Història, que per cert, segons ell, visita sovint, deixa molt que desitjar sense aclarir cap raó, que si Lleida era un territori històricament aragonès. Tot acabava justificant la maldat de Catalunya. En un auditori on per cert estàvem un grapat d'emigrants del Principat amb vivències ben diferents de les expressades pel conferenciant. Això sí, només destriava els arguments a favor de la seua tesi. Mai va citar els límits històrics eclesiàstics que li serien clarament desfavorables, ni dels històrics culturals, ni dels lingüístics, ni els econòmics& És a dir, va demostrar ser una caricatura de l'investigador històric en aquest tema, suposo que en altres deu ser una eminència. Des de Saragossa alguns, potser, ho veuen així. Des de les terres de frontera, on som els matarranyencs, la visió evidentment és una altra de ben distinta. Les fronteres representen per a nosaltres un inconvenient. La gent de l'altra banda de la línia són els nostres amics, mai els nostres enemics, perquè tenim moltes coses en comú: llengua, cultura, paisatge, història& Si no fos així no s'entendria la recent creada Taula de la Sénia que uneix viles de frontera de tres territoris administrativament diferents i que, per cert, està dirigida per l'alcalde de Beseit, per posar un exemple.
Com bé diu Desideri Lombarte de la nostra personalitat: (continua... Terres de frontera) 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Els autors de "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" dediquen la novel·la "als 100 valents que van firmar el Manifest de Benavarri"

franja | 18 Maig, 2008 17:58

Calendari de presentacions de la novel·la per a Barcelona, Tremp, Lleida i Sant Pol: http://mireiagalindo.blogspot.com/2008/05/presentacions-mir-i-calcetes.html
 
------------------------------

 

 

EPÍLEG SOBRE VALENTS

Quan vam crear el blog Mireia (http://mireiagalindo.blogspot.com), volévem construir-hi una novel·la en què la seua narradora dietarista fos naïf, descarada, xoldrista, baldragues, foteta, sentimental, valenta&, i que parlés en dialecte central. D'eixe darrer tret se'n deriva que, un poc tips d'escriure en dialecte central, tinguem ganes d'escriure en català, encara que només siga este epíleg.

La història que hèvem de desenvolupar al blog no estava escrita en el moment en què vam obrir-lo, però sí que estava pensada i estructurada (línies argumentals, veu narrativa, personatges secundaris, viatges, tendències polítiques, pastitxos metaliteraris&). Ara bé, sabévem que el dia a dia l'aniria modificant, perquè pretenévem fer una mena de Quixot a l'inrevés: Alonso Quijano eva una persona que voleva ser personatge d'un llibre de cavalleries, Mireia eva un personatge que voleva ser persona. D'astí vine que, en funció del que s'esdeveniva al món "real" mentre escriuívem el blog novel·la, anéssem canviant algunes de les nostres idees. Com eva d'esperar, una gestació tan especial mos va portar, quan vam voldre publicar la novel·la, a haver de reorganitzar els posts i a haver de reescriure'n una bona part. Les pàgines precedents són el resultat d'eixa reelaboració.

Donem les gràcies a Sisco (Francesc) Prats d'Edicions Garsineu i a Jordi Ferré de Cossetània Edicions; al primer, per haver-mos posat en contacte amb el segon; i al segon, per haver acceptat publicar esta novel·la. Per ser així de valents, tinen els dos un sopar pagat quan vulguen, sinse que siga necessari que mos regalen les seues calcetes. També mos faria goig podre donar les gràcies a Marcelino Iglésias, president d'Aragó. És probable que, quan esta novel·la ixca publicada, estiga ja feita la Llei de llengües d'Aragó, del nostre Aragó. Tant de bo siga així i no calga dir mai més dir estes estances que un de naltres va escriure no fa guaire (http://rimat.blogspot.com):

Un maití de febrer,
quan encara no s'haja feit ben clar
-sol d'hivern tardaner-
i cruixa sota els peus la maitinada
coberta de gel prim i de rosada,
pujaré a Montllobar.

Quan la llum vulga ser
-a l'est Pallars, amb boira de fossar;
a l'oest l'espiller
Montsec ribagorçà, claror de fada-
guia de les Nogueres renovada,
pujaré a Montllobar.

 

I, pensant que al rader
de la boira ningú no fa enterrar
el meu català fer
-i la mateixa llengua està enrunada
on s'emmiralla cínica l'albada-,
ploraré a Monllobar.

Marcelino, si has sigut prou valent i has feit la Llei de llengües de la manera que caleva fer-la, gràcies i a tu va dedicat este llibre. Però que la malediccó de la Mala Freixura caiga sobre tu si no l'has feit o n'has feit una que no implique cap cooficialitat ni per a la llengua catalana ni per a la llengua aragonesa en els seus respectius àmbits geogràfics. Per ara, dediquem la novel·la als 100 valents que van firmar el Manifest de Benavarri.

Manel Riu i Mir Roy

Benavarri, 23 d'abril de 2008

Manifest de Benavarri (100 persones per la llengua)

Ara que a Benavarri acaba de nàixer el Consell Municipal de la Llengua i vistes les diverses opinions que se sinten sobre qüestions lingüístiques, volem dir el següent: 

1.      Benavarri ha de ser un municipi realment bilingüe, on la nostra llengua no siga una llengua de segona necessitada sempre de traducció al castellà. El format del Butlletí Municipal ARO (notícies en català ribagorçà, i la resta en català o castellà, segons la tria dels autors) és el propi d'un mitjà públic que vol fomentar la nostra llengua.

2.      La parla de Benavarri és una més entre les altres parles del municipi (les d'Aler, Antença, Calladrons&). La llengua en què s'agrupen totes estes parles del municipi no és el "benabarrense", sinó el català, en la seua variant ribagorçana.

3.      En tots els idiomes, la llengua parlada és una cosa i la llengua escrita una altra. La normativa escrita, per flexible que siga, també tine límits. El català ribagorçà escrit ha de conservar tots els trets dialectals; ara bé, ni se pot trencar la unitat de la llengua ni hem de confondre els dialectalismes amb els castellanismes.

4.      Cal perdre la por de fer servir el català ribagorçà. Per a presentar un acte, per a parlar davant un públic nombrós, per a escriure qualsevol cosa& la nostra llengua és tan apta com el castellà.

5.      També se pot ser aragonès parlant i escriuint en català. Tant el català com el castellà o l'aragonès són llengües pròpies d'Aragó.

Subscriuen este manifest les següents 100 persones del municipi de Benavarri (gent que hi treballa, gent que hi ha nascut, gent que hi fa vida).

Benavarri, juny de 2004

 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb