Tu no m'estimespretén, en evident clau satírica, mostrar una ficció versemblant amb l'actualitat immediata de la nostra terra. Valga dir que molts dels subtils paral·lelismes que guarda amb la realitat van ser posteriors a l'escriptura de la novel·la, fruit de la casualitat& o de com n'és de previsible aquest país.
Enric Soteras, militant actiu d'un eclèctic partit extraparlamentari vingut a més, treballa com a directiu de comunicació a l'empresa més important d'autopistes del país. Arran del seu compromís en aquestes dues facetes de la seva vida, l'Enric s'immergirà en les clavegueres de l'oasi català i en sortirà com podrà després de trobar a un antic amor de joventut& que potser no ho és tant. Tot plegat, podríem definir la història com una mena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, però molt més nostrada. llegir mes. presentació a L'Hospitalet
A mestra hem fet la festa de la primavera. Aquest any l´hem dedicat a l´aigua, la seua importància, la necessitat de l´aigua per la vida, quines coses es fan amb l´aigua, que passaria si s´acabés, com estalviar-la, la influència de la contaminació i la necessitat de reciclar i moltes coses més que ens han explicat els nostres mestres.
Tots els cursos vam participar en la realització d´un mural molt gran que encara guardem i també en la confecció del LLIBRE DE L´AIGUA. Ara l´estan encuadernant però les pàgines que hem fet han quedat molt xules.
La obra incluye fotografías de algunos guerrilleros, mapas de la zona donde actuó la AGLA con detalles de sus campamentos y de los puntos en que hubo combates y sabotajes, una relación de los guerrilleros que los historiadores han podido confirmar que pertenecieron a este grupo y personas que colaboraron o ayudaron al "maquis".
Durante este lluvioso mes de mayo me han llegado estas fotos de la riada que inundó parte de Fraga durante el mes de diciembre de 1982. Recuerdo ese día perfectamente. Por aquel año aún estaba en el colegio. Este, situado a orillas del río Cinca quedó inundado. Como recuerdo de la riada guardo el libro de escolaridad ligeramente ondulado ( ese ondulado típico del papel que ha secado después de haberse mojado). Poco más de 25 años después de este acontecimiento y debidamente galardonados las personas e instituciones que participaron en el rescate y recuperación de la zona, me quedo con estas impresionantes imágenes que han de permanecerer en la memoria de todos los fragatinos y fragatinas que vivimos la riada en primera persona.
y también he encontrado este video que televisión fragatina filmó en su momneto y que ahora con esto de internet puede ofrecer al resto del mundo.
"En esta población se habla el Bellmuntá, según lo denominan sus hablantes, lengua que combina rasgos del catalán occidental con características del catalán noroccidental, del valenciano y otros dialectos autóctonos."
Artur Quintana: Ara ja ho sap tot lo món, per internet i pels diaris, que a l'amic escriptor, Acadèmic de la Llengua i distingit professor, ja no el tancaran a la presó. Quan tornon d'Espira, al Rhin, per passar l'estiu a l'Aragó ho tindrem que celebrar en lo cava millor. I parlarem de Xandra, de Viles i Gents i del Cresol, de la Trobada d'enguany, del llibre de toponímia de la Vall del Mesquí que algun dia reprendrem, de les cançons que no s´han cantat i dels poemes i escrits vells que mai hem publicat. La Sígrid mos seguirà enviant les seues boniques creacions en Power Point. De moment, el malson ja ha passat i a la Casa del Carreró dormiran més tranquils, però caldrà no fiar-se'n massa per si els extremistes tornen a fer algun disbarat. En ocasions com aquesta es quan s'hi sap millor lo valor infinit de la Democràcia.
Pedro Bel Caldú: L´autor de "La Casa del Sabinet" presente el seu magnífic llibre pel Baix Aragó i el Matarranya, i parle clar de la superació dels odis del passat, de la reconciliació en la nostra pròpia història, dels fornolencs d'ara i d'abans, del terme estret i sec d'un poble que s'haurie de mantindre viu, de les cases i els apellits vells, i crec que també de la nostra llengua esplèndida de "paraules particulars" en cada lloc i vila que hem de poder i saber escriure perquè no es puguen piardre. A Pedro el coneixem des que tenie uns deu anys, i mos ha agradat saber que ara és escriptor i que ho fa molt bé. Fullejant les pàgines dels records mos acudeix a la memòria aquell día lluminós de l'estiu del cinquant-i-siat, quan vam anar d'excursió a la Mare de Déu de Montserrat (Santa Mònica), tots plegats los xiquets de Fòrnols i de La Codonyera. César Royo Pardo, viquiari/rector dels dos llogarets, ere l'ànima d'aquella jornada. I que bo estave l'arròs en conill davall de la carrasca gran&
(Publicat al Diario Teruel, el dissabte 24 de maig del 2008)
Nasqué a Alcanyís cap al 1520. De jove passà bastant de temps al Regne de València on tenia parents, i allà fou ordenat sacerdot. Vers al 1542 anà a París, després a Flandes i Roma i tornà a València el 1560 on fou ardiaca de Morvedre. El 1572 publicà a València el primer llibre De sale, i en seguiren sis o set més. El 1585 era bisbe d'Albarrasí i aquí morí el 1589. Per la seua biografia tingué força contacte amb la llengua catalana, que anomena així, i també llemosina. Al seu llibre De vita et rebvs Iacobi Primi, editat a València el 1582 i traduït dos anys després al castellà, exposa les seues opinions sobre la llengua catalana, que coneixia bé. Per justificar que escriu en llatí i castellà la biografia d'en Jaume I que aquest rei "nos dejó escrita de su propia mano [&] aunque en su lengua corta y peregrina", afirma que "Me atreví a ponerla [&] en las dos más generales y más extendidas lenguas que hoy se hallan en el universo, latina y española". I continua: "el rey [&] quiso que [els Furs de València] se escribiesen en su propria lengua materna, que fue la limosina como se hablaba en Cataluña. Como entendieron esto los aragoneses [&] se tuvieron por muy agraviados de que los fueros y leyes de Valencia se escribiesen en lengua catalana, o limosina, tan oscura y grosera, y que fuera harto mejor en la latina, o al menos, aragonesa'. I rebla el clau dient que 'los castellanos y demás mercaderes españoles que allí [a València] se hallaban, que hablaban casi la misma lengua que los aragoneses, aborresciendo en grande manera la catalana, o lemosina, porque no se podían hacer a ella ni hablarla más que la caldea". Amb els seus escrits Gómez Miedes és un dels primers en obrir el camí que portará a designar el català amb el nom de xapurriau i polaco. Ell, tanmateix, encara li deia català, i se sentia obligat a justificar-se per no escriure en eixa llengua la vida d'en Jaume I.
El programa europeo para repoblar Fuentespalda atrae a cineastas y artesanos
La localidad matarrañense de Fuentespalda avanza a pasos agigantados en el proyecto de repoblación Aldea de la Cultura, integrado en el programa SMART VIP de la Unión Europea. El día 1 de mayo llegará a la localidad el primer poblador del Mas de Pau (una masía municipal rehabilitada por el Ayuntamiento para este fin). Se trata de un fabricante de violines artesanales proveniente del País Vasco. Además, una familia de Ávila ha comprado una finca para instalar una bioescuela, un proyecto pionero basado en el desarrollo sostenible y el autoabastecimiento.
A estos nuevos habitantes del Matarraña se unirán también un ebanista barcelonés que ha adquirido una casa para instalar su taller; una artesana vidriera y un pintor de Portland (Oregón, EEUU). Todos ellos han solicitado una vivienda en el Mas de Pau gracias a la importante promoción que este Ayuntamiento está realizando a través de internet y de diferentes viajes. Fuentespalda desarrolla el programa europeo SMART desde el año 2007, junto con sus socios de Alemania, Polonia y Grecia, para luchar contra los problemas del desarrollo rural, la pérdida de población y la reconversión industrial. A raíz de esto, la localidad matarrañense creó esta Aldea de la Cultura, que está teniendo éxito y atraerá a artistas, artesanos y profesionales liberales europeos, quienes contribuirán a recuperar población, patrimonio y a rehabilitar el casco urbano. El Mas de Pau cuenta con cinco apartamentos. Allí podrán vivir durante un tiempo hasta que compren una vivienda, la arreglen y se instalen en ella.
Incluso el cine se ha fijado en este pequeño pueblo de la comarca del Matarraña. En mayo se presentará en Fuentespalda una serie de reportajes denominada Sabores de España, que se emitirá en varios idiomas a través de Travel Channel, rodada por la productora del inglés Alistair Grant, quien a su vez inaugurará este año un pequeño y exclusivo hotel en la localidad. Su masía rehabilitada se llamará Torre Caballe y está situada en lo alto de un valle de impresionantes vistas, junto al pantano de Pena.
También el mes que viene se desplazará a Fuentespalda un lama budista que, a través de una tercera persona de la misma religión, pretende instalar un centro en honor a Buda. Un proyecto que conllevaría la llegada de una pequeña comunidad de monjes.A través del programa SMART, una delegación del Ayuntamiento de Fuentespalda con su alcaldesa a la cabeza, Carmen Agud, ha visitado varios países socios, como Grecia, Alemania y, esta semana, Rumanía. En la localidad rumana de Cluj-Napoca se reunieron representantes de todos los subproyectos para intercambiar las experiencias, conocimientos y beneficios obtenidos. "Estoy muy contenta y satisfecha con el intercambio en Rumanía y con el proyecto de la Aldea de la Cultura. No pensaba que iba a funcionar tan bien", dijo la alcaldesa. "Además -continuó Agud-, es muy importante que tengamos tanto apoyo de la gente. Se están volcando y aportan muchas ideas. Estamos consiguiendo cumplir los objetivos". Tan positiva ha sido la experiencia en Rumanía, que se han establecido los primeros contactos para el futuro hermanamiento de Fuentespalda con una localidad de ese país.
Además, en la reunión de Rumanía se informó sobre el campo de trabajo internacional del Instituto Aragonés de la Juventud en Fuentespalda entre los días 1 y 20 de julio para chicos y chicas de entre 15 y 17 años. El objetivo es la recuperación de la nevera del Mas de Pau y la convocatoria se presentará en poco tiempo.
Paralelamente, el equipo de gobierno de la localidad presentó el programa a un colectivo de artistas de Bourdeaux conocido como Plus'art, que se interesó mucho por el tema y en verano participarán en la semana cultural del municipio. Según la primer edil, estas iniciativas están siendo muy bien acogidas por los vecinos del municipio, que dentro de poco se mezclarán con extranjeros de todo el mundo.
Los catalanes denominan "La Franja" a una franja de territorio aragonés en el que se habla algo parecido al catalán. El programa de TV3 "Caçadors de paraules" estuvieron por esta zona recopilando palabras típicas de cada una de estas zonas y que en muchos casos nada tienen que ver con su equivalente catalán. Fraga, mi ciudad está dentro de esta franja y por eso decimos que hablamos el fragatí
A Fraga, el presentador visita una botiga i aprèn mots com ara "cóc", "codony", "primentó", "estirabec", "pèsol", "nyespro" o "abadejo". En aquesta població també escolta el "Ball de coques", interpretat per la Rondalla de la Peña Fragatina.
(Temps de Franja núm.75, columna «L'Esmolet», maig de 2008) Ara és per l'aigua, ahir per l'Estatut, demà pel finançament... Deu ser molt cansat, això de ser català. Qualsevol cosa encaminada a millorar-ne la qualitat de vida (infraestructures, competències...) serà titllada d'insolidària per aragonesos, valencians o extremenys. L'Heraldo m'ho corrobora dues voltes per setmana: béns de la Franja, aigua de l'Ebre... i ni una paraula de la infàmia que ha de suportar el doctor Artur Quintana per haver dit una veritat diàfana. Potser ho fan per assegurar-se que mai no siga el moment adient per redactar una llei de llengües. El que acaben aconseguint és la desafecció mútua: «qué malos son los catalanes»; «els espanyols no ens volen». Els que som al mig sentim l'amargor de la lluita inútil, la saliva gastada de tant mastegar el tema. Em pregunto perquè no passa igual amb Euskadi o Navarra. Ells tenen el concert econòmic (continuar...
La tristesa de ser català)
El salón municipal de Mazaleón se llenó completamente para disfrutar de la
música en directo con el rock clásico de Los Inestables, el punk rock de Gen, el
post-hardcore de Visión Túnel y hardcore con dulzainas de Los Draps.
La noche se vivió con intensidad
Rafael Martí, alcalde de Mazaleón, Javier Zabalza, miembro de Magofermín Produzions, y los
miembros de Los Draps, presentaron en el salón de plenos del Ayuntamiento el segundo disco de la
banda que fue interpretado íntegramente en el concierto que tuvo lugar la noche del sábado.
Los Draps presentaron "Un crit al vent"
23/05/08 «Un món ple de "franges": la Franja de Ponent» . Taula rodona, a la Casa de Cultura de Carlet: 20 hores (Plaza de la Vila, 1)dades de la Casa de Cultura: carrer i telèfon). Participaran: Màrio Sasot, Susanna Barquín, Marta Canales i Natxo Sorolla. Moderarà: Miquel Àngel Estradé.
24/05/08: Presentació llibre: Cròniques, de M. de Pedrolo (Edicions El Jonc), 19 hores, al Casal Jaume I de Carlet (dades del casal: carrer, telèfon i a/e). Participaran: Ramon Usall, d'Edicions El Jonc i Adelais Pedrolo i Josep Poveda, de la Fundació Manuel de Pedrolo. Moderarà: Àngel Velasco.
24/05/08: Sopar Lliurament de Premis: 21 hores, al Saló Giner de Carlet
Premi al Comerç: Gràcia Añó
Premi al Compromís Social : Mercè Teodoro
Premi a la Cultura: Fundació Manuel de Pedrolo
Premi a la Conservació de Trets d'Identitat: colla castellera la Nova Muixeranga d'Algemesí
Premi a la Trajectoria Social : Franja de Ponent (Institut d'Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya, revista Temps de Franja i Casal Jaume I de Fraga).
Premi a la Difusió de la Cultura: Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantans en valencià.
NOTA: Al llarg de la nit, hi hauran dues breus actuacions de músics del Col·lectiu Ovidi Montllor.
Per la present tenim el gust de posar-nos en contacte amb vostés per a comunicar-los que el Casal Jaume I de Carlet els ha concedit el Premi a la Trajectòria Social, Jaume I 2008.
El Casal Jaume I de Carlet és un col·lectiu local d'Acció Cultural del País Valencià, associació per a la defensa i promoció de la llengua i la cultura valenciana.
En la celebració dels Premis Jaume I es fa el reconeixement públic del treball d'alguna persona o entitat, que per una raó o altra, ha realitzat una tasca important per la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, que en definitiva es l'esperit que impulsa el funcionament dels Casal Jaume I.
En aquesta dotzena edició la Junta Directiva del Casal Jaume I de Carlet ha decidit atorgar elPremi a la Trajectòria Socialper la seua contribució a la normalització de la llengua del nostre poble, aEntitats representatives de la Franja de Ponenton hem volgut incloure institucions significatives com l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya, la revista Temps de Franja i el Casal Jaume I de Fragaque lluiten per la dignitat i els drets de la nostra cultura a la Franja de Ponent.
El premis d'enguany són els següents:
Premi al Comerç:
Gràcia Añò
Premi a la Conservació de Trets d'Identitat
Nova Muixeranga d'Algemesí
Premi a la Trajectòria Social:
Institucions representatives de la Franja de Ponent
(Institut d'Estudis del Baix Cinca; Associació Cultural del Matarranya;la revista: Temps de Franja i Casal Jaume I de Fraga).
Premi a la Cultura:
Fundació Manuel de Pedrolo
Premi al Compromís Social:
Mercè Teodoro
Premi a la Difusió de la Cultura:
Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià
Els premis seran remesos als guardonats el dia 24 de maig de 2008 a les 21:00 h. al Saló Giner de Carlet, en un sopar amb els socis i simpatitzants d'aquesta associació cultural i amb el lliurament d'un diploma d'aquest reconeixement públic.
Per a nosaltres és una gran satisfacció que l'Associació Cultural del Matarranya haja acceptat aquest premi. Agraint-los de bestreta la seua atenció, volem expressar-los la nostra consideració per la normalització de l'ús de la nostra llengua.
Atentament reben una cordial salutació.
Pepa Caballero i Cabanes
Representant de la Junta del Casal Jaume I de Carlet
Us vull presentar l'Atles lingüístic de les comarques centrals dels Països Catalans, a dia d'avui només un projecte a les beceroles, però que promet molt si hom poc comptar amb la col·laboració de la gent relacionada amb lo CEL.
Algú podria ajudar-me amb la primera fase? Voldria acabar de tindre quins nuclis de població inframunicipals haurien de ser-hi inclosos... Sobretot tinc dubtes respecte al Baix Ebre i la pràctica totalitat dels Ports-Maestrat.
Qualsevol suggeriment serà ben rebut.
Gràcies pel vostre temps i rebeu una salutació molt cordial.
Alguien me dijo que en círculos de la FACAO era frecuente el siguiente comentario: "Les tenemos el pie en el cuello". Se referían a la querella criminal que habían interpuesto contra el Dr. Artur Quintana, como Presidente de Iniciativa Cultural de la Franja (formada por la Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca y Centre d'Estudis Ribagorçans) y dos personas más (uno de ellos, incluso, fue detenido durante unas horas). Gráfica expresión de sus innobles intenciones. El cuello del Dr. Artur Quintana y el de los otros dos querellados, era el cuello de todos los miembros de las referidas asociaciones. (continua..."Varapalo a la FACAO")
La Silvia Favá i la Estrella Ramon fan cap al Matarranya
franja | 21 Maig, 2008 10:44
Dissabte 24 de maig a les 12.00 h., tindra lloc a la llibreria Serret&un acte dedicat als mes menuts&i als mes grands&algo molt i molt especial&la Silvia Favá i la Estrella Ramon ens presentaran i ens faran cinc centims de les seues darreres novetats&us esperem&tots sou benvingts&
La vida des del parc
Sílvia Favà
Silvia Favà i Ballart (Tortosa, 1968).
Ha estudiat Magisteri i Psicologia.
Ha publicat Un riu d'històries a Estius a l'Ebre (2007).
Il·lustracions de Mabel Piérola
A la tardor, les fulles cauen dels arbres,
però des del terra, continuen observant la vida
i els personatges del parc, des d'una nova perspectiva,
més propera, més real&
Quan un mes de desembre la Serafina va morir, va entendre de seguida per què havia anat al cel: tot era brut, fet una porqueria! Els núvols blancs suraven llefiscosos. Les estrelles semblaven cagadetes de mosca& Un fàstic. Una vergonya. La Serafina s'arromangà i es posà a fer feina. Resulta, però, que al cel les coses no rutllen igual que a la Terra i que la catàstrofe que va provocar va ser de les que fan història&
Estrella Ramon, psicòloga de professió, es dedica a la música i a l'escriptura. Ha publicat entre molts altres títols: Rata Robinata, pèls de tomata, I va la fada i s'enfada, El casament de la princesa Bigudina, Qui ets, Marina? (Premi Ferran Canyameres), Lila la dragona i la màscara màgica, La bruixeta fa bondat, Rebigots, Àngels i la bruixeta (Finalista del IV Premi Carmesina), La Witchie fa un encanteri (Premi Carmesina), M'escriuràs? (Finalista del Premi Vila de l'Eliana), Cartes a la màniga, Fantasmàtic (Finalista del Premi Mediterrani), Segretats d'incògnit, Faroleta Pocallum&
María José Aoiz, llicenciada en Belles Arts, ha treballat com a professora d'il·lustració i de disseny i està integrada en el grup de treballs artístics Pulgón. Ha col·laborat a les revistes El Punto de las Artes, Claves de la Razón Pràctica i El País de las Tentaciones; també ha il·lustrat material per a discogràfiques, programes didàctics, etc. Cal destacar la seva participació en diverses exposicions de pintura.
Un matrimoni de professors d'institut de la Franja converteixen un blog eròtico-polític en una novel·la
franja | 21 Maig, 2008 08:25
Portada del llibre, editat per Cossetània
Portada del llibre, editat per Cossetània
'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)' es presenta aquest dimecres a Barcelona com la cara més desinhibida de dos independentistes nascuts en la segona meitat dels 60 a Benavarri
"M'agrada la política, la fideuà, el sexe, llegir, i vaig votar a Esquerra a autonòmiques i Convergència a generals, i votaré nul a l'Estatut, així de clar." És la primera declaració de principis de Mireia, el personatge creat per la professora de geografia i història Mir Roy i el seu marit i professor de llengua i literatura castellana Manel Riu, per al blog ara esdevingut llibre sota el títol Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).
La novel·la es presenta aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre a Barcelona, en acte a la llibreria Catalonia durant el qual se sortejaran "les calcetes del pollet" que s'han fet cèlebres en les peripècies de la Mireia. El blog que ha anat creant les seves aventures existeix des del 21 d'abril de 2006, tot i que fins fa unes setmanes no se sabia qui eren els autors. S'hi poden trobar posts amb títols tan suggerents com No m'agrada empassar-me empassar-me segons quin semen, Jo també vull un estat propi (I, II, III, IV, V i VI) o Votar Montilla és votar Montilla. Tot i que el personatge estava definit des del principi -una professora de ciències socials nascuda el 1980, independentista i que ha batejat el seus genitals amb el nom de Carlitos-, l'actualitat, especialment la política, i les reaccions dels lectors han influït en la seva evolució. Segons l'editorial de la novel·la, Cossetània, el llibre neix de "l'èxit de participació" del blog.
Els seus autors, nascuts a Benavarri, a la Franja, el 1969 (Roy) i el 1965 (Riu), reivindiquen la parla ribagorçana com a llengua pròpia. Reclamen al president de l'Aragó, el socialista catalanoparlant Marcelino Iglesias, que impulsi una llei de llengües que estableixi l'oficialitat del català a la Franja, que administrativament depèn de la Diputació General de l'Aragó. Aquestes reivindicacions es recullen en l'epíleg de la novel·la, escrit en ribagorçà a diferència del llibre i el blog, escrits en català central.
Les fantasies de Mireia Galindo, del bloc al llibre
Entre l'abril de 2006 i el juny de 2007 una jove professora d'institut anomenada Mireia Galindo va explicar les seves experiències, fantasies i pensaments més íntims al bloc eròtic més seguit de la xarxa catalana (amb permís del Diari Vermell). Però, en realitat, Mireia Galindo era un personatge fictici i els dos autors del bloc van decidir sortir de l'anonimat ara fa dues setmanes amb una entrevista al programa 'Digitals' de COMRàdio. 'Mireia Galindo', de fet, són Manel Riu i Mir Roy, una parella de professors de secundària de Benavarri (Ribagorça) que, a més de descobrir la seva identitat, també ha revelat que al darrere del bloc hi havia un projecte literari, Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), publicat per Cossetània, que demà es presenta a Barcelona. Riu i Roy ja tenien les trames i els personatges preconcebuts, però abans d'escriure el llibre van decidir publicar un bloc per observar com hi responien els internautes. Amb aquest material, els dos autors han modificat i reescrit la novel·la.
El bloc de Mireia Galindo (amb Twitter inclòs) forma part d'un bon grup de pàgines en català on els autors plasmen per escrit experiències i fantasies sexuals, reals o fictícies. La primera que va obtenir una bona legió de seguidors va ser el Diari Vermell, un bloc escrit en una primera època per la Sònia i, posteriorment, per la Mia. I l'últim a sumar-se a la bloquesfera eròtica catalana, amb considerable empenta, ha estat el Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat. Però enmig n'hi ha molts més, de blocs picants, tal com es pot comprovar en aquesta secció de Nosaltres.cat o en aquest directori de Sexe.cat.
Retroenllaços (0)
Portada del llibre, editat per Cossetània
