El telecentro de Albelda se convierte en ejemplo en un congreso nacional
franja | 21 Abril, 2008 16:16
Lleida - J.O.2008-04-19
El telecentro de Albelda será uno de los ejemplos de funcionamiento de este tipo de instalaciones que se analizará en el congreso nacional de Fuerteventura de este fin de semana. Los participantes en este seminario podrán apreciar por videoconferencia como se ha trabajado en Albelda en la formación a distancia de aquellos convecinos que han decidido apostar por las nuevas tecnologías.
El de Albelda es un ejemplo de la dinamización de Telecentros a través de Canaltec, tecnología que ha permitido al centro digital literano ofrecer cursos sobre Terminología básica de nuevas tecnologías, utilización efectiva de Internet, Certificación digital y DNI electrónico, además de Oficina virtual y Trámites con la Administración Pública,
Ester Sabaté, coordinadoira de la biblioteca de Albelda explica que estos programas han tenido "una buena acogida y buenos resultados entre los usuarios" que se han mostrado satisfechos por la experiencia.
"Con esta conexión, se pretende difundir el ejemplo del Telecentro de Albelda con Canaltec, como una plataforma donde los dinamizadores de telecentros acuden a las sesiones creadas para ellos e intercambian experiencias, a la vez que gracias a Canaltec, los usuarios de telecentros tienen una oferta de formación sobre la posibilidad de optimizar su tiempo, ahorrándose largas listas de espera y desplazamientos para realizar, por ejemplo, trámites con la Administración Pública", explicarán en su exposición a modo de experiencia.
El Auditorio de Corralejo del municipio de La Oliva alberga el acontecimiento con el objetivo de consolidar las redes de Telecentros dentro de la estrategia de desarrollo de la Sociedad de la Información y el Conocimiento.
Malgrat el seu passat, l'Aragó continua debatent-se entre el seu passat catalanoparlant i el seu espanyolisme de síndrome d'Estocolm. Ara hem sabut que l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa, que permet als aragonesos aprendre el català, els prohibeix examinar-se del nivell C de català en cas que el català sigui la seva llengua materna.
En una absurditat sense precedents, només deixen fer l'examen del nivell C aquells aragonesos que, presentant una declaració jurada, assegurin que el català no és la seva llengua materna. La convocatòria, doncs, exclou les més de 60.000 persones que, de fet, són catalanoparlants de manera natural -materna- a l'Aragó, tot plegat per l'alegalitat a què l'ensenyament del nostre idioma es veu sotmès a l'Aragó.
El cas és tan surreal que, segons aquesta estúpida normativa, el president de l'Aragó, Marcelí Iglesias, nascut a la Franja i catalanoparlant matern, no podria examinar-se a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa.
El conflicte entre catalanistes i aragonesistes (sic) a la Franja arriba als jutjats
franja | 21 Abril, 2008 12:28
Una prova més de la difícil defensa del català a l'Aragó
16.04.2008 ! 05.00h
La situació del català a la Franja de Ponent ha derivat en un conflicte que porta a declarar aquest dijous davant del jutge de Fraga al president de la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Artur Quintana. Quintana haurà de presentar-se al jutjat després que la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) hagi presentat una querella per injúries i calúmnies contra l'entitat de caire catalanista. La querella es va posar per un article de Quintana en què es comparava la negació del català com a llengua pròpia de la Franja amb la negació de l'holocaust nazi. Segons la ICF, l'escrit era una resposta per desmentir que en aquesta part d'Aragó el que es parla no és català.
Els fets es remunten a l'any 2005, quan la ICF va informar als organitzadors de la Feria del Libro Aragonés de Monzón que els expositors de la FACAO havien presentat uns llibres editats en una grafia que no respectava les normes gramaticals ni ortogràfiques de cap llengua i, per tant, que es feia bandera d'una llengua 'inventada'. Segons Quintana, l'únic objectiu de la presentació d'aquests llibres va ser intentar fer veure que a Aragó no es parla català.
Arran d'això, Quintana va decidir publicar un article on apuntava que declarar que a l'Aragó no es parla català era una mentida 'com també és una mentida declarar que l'holocaust de l'antic imperi nazi d'Alemanya no ha existit'. Segons Quintana, aquest ha estat un dels motius pels quals s'han querellat contra la seva persona.
Segons la versió de la ICF, malgrat que van denunciar aquest fet als organitzadors de la fira, aquests no van reaccionar i simplement es van limitar a explicar-ho a la FACAO i segons Quintana, 'aquests van considerar que això eren injúries i calúmnies'. En aquest sentit, el president de la ICF no ha dubtat en qualificar la FACAO com una institució 'blavera similar a les que hi ha al País Valencià' que 'té l'objectiu de fer desaparèixer el català d'on sigui', i més en concret d'Aragó.
A partir d'aquests fets la FACAO va interposar la querella als jutjats de Fraga i de Monzó contra Artur Quintana així com contra N. S. i M. R., perquè aquests darrers havien publicat la informació a diferents webs que gestiona la ICF. Posteriorment la justícia va fer una 'crida a la conciliació' a la qual els tres denunciats no van acudir perquè mai han considerat que el que van dir en el seu moment fos una injúria o una calúmnia.
Després de dos anys, s'ha fet efectiva la crida per part dels jutjats als tres per declarar davant del jutge de primera instància de Fraga. Quintana ha assenyalat que els seus companys ja 'han passat per aquest tràngol' i que fins hi tot un d'ells, N. S., va estar incomunicat durant tres hores per la Guàrdia Civil. En aquest sentit, Quintana espera que el pròxim dia 17 no hagi de passar pel mateix 'tràngol' de la incomunicació i que simplement només hagi d'explicar al jutge els fets. De no presentar-se als jutjats, Quintana podria rebre una citació de cerca i captura.
Artur Quintana és Doctor en Filologia Romànica i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, acadèmic d'honor de la Acadèmia de l'Aragonés i membre del Comitè d'Honor del Rolde d'Estudis Aragonesos. Pel que fa a l'entitat que presideix, la ICF, és un ens que agrupa diferents centres culturals d'estudis de la Franja com són l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), l'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC), els Consells Locals Pro Franja, i el CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans.
L'origen de la FACAO es remunta a l'any 1996 després que catorze associacions de la zona oriental d'Aragó s'agrupessin com a coordinadora amb l'objectiu de salvaguardar i promocionar el patrimoni cultural dels municipis d'on provenien i amb la idea clara que el que parlaven era una llengua pròpia diferent al català. Aquestes van presentar a les Corts d'Aragó un manifest en defensa de les llengües aragoneses i les modalitats pròpies de les comarques de l'Aragó oriental, refusant qualsevol assimilació al català i denunciant la denominació de 'Franja' amb la qual es cataloga aquest territori des de Catalunya.
Marcel·lí Iglesias no podria examinar-se del nivell C de català a l'Aragó
franja | 21 Abril, 2008 11:20
L'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa ofereix la possibilitat de fer les proves però obliga als examinands a signar una declaració jurada segons la qual no són catalanoparlants d'origen
El president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, i uns 60.000 aragonesos més que són catalanoparlants, segons l'Institut d'Estudi Catalans, no poden examinar-se d'aquest idioma a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa -batejada com a Lázaro Carreter- precisament perquè són catalanoparlants d'origen.
La institució ofereix cursos de català, nivell bàsic i mitjà, i permet -a qui es presenti per lliure- examinar-se per aconseguir el títol del nivell C de la Generalitat de Catalunya, però l'única condició és que la seva llengua materna no sigui el català. I així ho ha d'acreditar en una declaració jurada, imprescindible per fer l'examen. Aquesta exigència pot arribar a comportar que els catalanoparlants de la Franja hagin de mentir per aconseguir aquest certificat.
Una portaveu del Departament d'Educació, Cultura i Esports del govern d'Aragó al·lega que l'exigència es va fixar perquè "també la imposa la mateixa Generalitat de Catalunya la imposa als examinands que es presenten per lliure".
"Es va detectar que hi havia una allau d'examinands que venien de Catalunya per esquivar aquesta condició, i es va decidir implantar-la també a Saragossa", insisteix la portaveu. Tot i que l'AVUI.cat ha intentat treure-la de l'error, la representant del govern aragonès ha repetit que aquesta és la informació amb què es treballa al departament d'Educació.
A banda que la norma seria il·lògica, -molts catalanoparlants necessiten examinar-se del nivell C perquè els ho demanen per accedir a molts llocs de treball, especialment a l'administració- és evident que aquesta exigència no existeix.
Només cal consultar la pàgina web de la Generalitat i el decret de 2001 sobre avaluació i certificació de coneixements de català per comprovar els requisits que es demanen: "Poden prendre part en les proves per a l'obtenció dels certificats regulats en aquest decret les persones majors de setze anys en el moment de realitzar-les, de qualsevol nacionalitat, que vulguin acreditar el seu coneixement de català al marge dels estudis reglats", es limita a advertir el text legal.
Tot i així, l'escola Lázaro Carreter de Saragossa va consultar al govern aragonès que havia de fer amb els catalanoparlants que volien examinar-se de català i la direcció provincial d'Educació els va respondre que el consell escolar havia de fixar "el sistema per comprovar que els examinands compleixen els requisits".
El consell escolar va triar la declaració jurada i aques és el mecanisme que s'aplica. El mateix sistema s'utilitza amb els examinands estrangers, que poden fer les proves de qualsevol idioma sempre que no sigui de la seva llengua materna. En el cas dels catalanoparlants, la mesura no té res a veure amb la nacionalitat que consta al seu DNI, però s'aplica igualment.
A l'Aragó el català no és oficial ni té cap mena de reconeixement lingüístic.
La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) s'ha querellat contra tres activistes per la dignificació del català a l'Aragó. Els acusa de difamació per dir que la FACAO manté vincles amb l'extrema dreta, defensa criteris acientífics respecte de la llengua de la Franja i fomenta l'animadversió respecte de Catalunya. Les querelles, presentades a tres jutjats diferents -una pràctica singular-, va contra l'Artur Quintana, un home al que Aragó mai agrairà suficientment la seua tasca incansable i moltes vegades ingrata en defensa de dos dels seus principals valors patrimonials: les llengües aragonesa i catalana. Un altre denunciat -que vol mantenir-se en l'anonimat- és un jove matarranyenc que, amb la seua activitat laboriosa i polifacètica, ha reviscolat la defensa del català a l'Aragó injectant una impagable saba nova a un moviment que sempre ha hagut de nadar contra corrent de l'opinió pública aragonesa i, moltes vegades, de l'Administració. Es tracta de dues persones que representen el millor del passat i del present de la lluita pel reconeixement de la realitat plurilingüe d'Aragó. El meu agraïment i solidaritat per als dos. En front, la FACAO, que té com a única finalitat demostrar l'indemostrable: que a la Franja no és parla català i que els defensors d'esta llengua son l'avantguarda de l'annexionisme pancatalanista. Ara només cal que la balança de la Justícia funcioni com cal i pesi a cada u pel que val. (continua... La balança de la Justícia)
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 19 d'abril del 2008)
En entrar a la història era Berlín un menut poblat eslau -sòrab o wèndic- que ràpidament es germanitzaria per a convertir-se primer en la capital de Brandenburg i més tard en la de Prússia. Del passat eslau ara només en queda el nom. Berlín, la capital del primer país del món que abolí la tortura i on 'tothom podia ser feliç a la seua manera' com deia el rei Frederic acollint els refugiats hugonots fugitius de la intolerància francesa. Berlín, d'on sorgiren figures com Savigny, von Stein o els germans Humboldt. Berlín de les revoltes espartaquistes, dels anys esbojarrats i magres de la postguerra del catorze, dels assassinats de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Berlín, ciutat de la dita 'solució final', de tan tràgics resultats per a gitanos, jueus i altres 'races inferiors'. Berlín alliberat del nazisme per les tropes soviètiques i dividit en dos: Berlín capital de la RDA, lliure de capitalistes, i Berlín, aparador d'Occident, lliure de comunistes -en deien. Berlín de la reunificació, de la love parade i del barri turc de Kreuzberg. D'aquests Berlins se n'ha parlat, i molt, en català -penso en la Berlín suite de Marta Pessarrodona- i en castellà - en el textos dels exiliats xilens, per exemple-, però no se n'havia escrit una ratlla en aragonès fins fa ben poc. Tanmateix des de no fa gaire disposem d'un assaig de Roberto Cortés Baixo as telleras (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2004), títol que al"ludeix a la coneguda avinguda berlinesa Unter den Linden, i on amb motiu de l'estada de l'autor a Berlín durant un mes se'ns descriu el Berlín dels darrers setanta anys. El llibre és una esplèndida guia per a qui vulga conèixer amb ulls i llengua aragonesa els aspectes més íntims i profunds d'aqueixa ciutat. En tot cas no us perdeu el capítol 27: Un aragonesofablán en Berlín?
"Finestrons i finestetes"al Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern): ja hi són fins l'onze de maig.
En el magnífic celler de Can Ginestar de Sant Just Desvern, casalici modernista neogòtic i seu cultural de la població, va inaugurar-se aquest divendres 18 d'abril l'exposició "Finestrons i finestretes" de l'artista i poeta originari de la Codonyera i veí d'Esplugues de Llobregat José Miguel Gràcia. S'inicià l'acte amb assistència d'una dotzena de persones, entre elles la representant de l'ajuntament, amb una visita guiada pel mateix autor, explicant amb tota classe de detalls l'obra fotogràfica i plàstica dels materials exposats i amb una interpretació dels singulars i suggerents poemes que s'inclouen en la mostra dels materials. L'exposició, la primera realitzada per l'artista, es complementa amb un catàleg editat per ASCUMA amb motiu de la seua presentació a la Codonyera en el 2004. En aquesta ocasió, aprofitant que l'espai del celler de Can Ginestar és molt ampli, José Miguel ha millorat la mostra amb uns materials que la complementen com l'antiga càmera Electro Yashica amb que va fer les primeres instantànies, cadires fotografiades, cartells i fotos de les altres mostres o el cartell-quadre que anuncia l'exposició a Sant Just Desvern.
La mostra, que coincideix amb la propera festivitat de Sant Jordi que se celebra molt especialment a Sant Just Desvern en aquest centre cultural municipal, podrà visitar-se fins el 11 de maig.
Retroenllaços (0)
