Si els que escrivim en català al Baix Aragó, no tinguérem revolotejant al raidó dels nostres escrits i tires setmanals a un personatge tan poc divertit com l'oncle R.V., lo tindríem que inventar. Perquè molta gent no s'enterarie del que diguem si no fore per les unflades rèpliques i contrarèpliques que mos dedique. Encara que no mire per un igual a tots los vilers i cresolers. Al periodista de Terol li segueix lo fato com un furó i a la mínima l'emprén en un feix de cartes al director. A l'Artur Quintana, de la Codonyera, una de les biografies més extraordinàries de l'actual Baix Aragó, no el pot veure ni en retrato. I lo d'ara. En lo Natxo Sorolla, com és jove i molt preparat, li coste una enfermedat. A Carles T. sempre el té al punt de mira de la seua ploma hiperactiva. I en l'economista i poeta J.M. Gràcia ho intente sempre que pot, però eixe contrincant li va massa gran. Lo cas és que a mi ni me tracte bé ni mal, i fins ara m'he escapat de la seua ira d'enceses retòriques carregades de punyetes, que els lectors ja mos sabem de memòria. En lo que hi ha que estudiar a un costat i altre de la Tallà de la Siarra i que este home pergue lo temps d´eixa manera&
Fins ací tot serie normal perquè tots tenim dret a defensar, democràticament, les nostres ocurrències i posicions ideològiques per molt radicals o fanàtiques que siguen. Lo problema de l´oncle R.V. és que pareix que pixo aigua beneita, però ahí el tenim, sense que se li deslligon les espardenyetes, com a President de la FACAO, mirant cap a un altre costat, mentres tiren endavant les vergonyoses querelles contra Artur Quintana i els altres dos acusats.
Quin profit treurà la FACAO i el seu president, Raúl Vallès, dels patiments d´esperit i maldecaps que els estan ocasionant a la família Quintana i als seus amics i coneguts?
Pobre Aragó i pobra Espanya en esta genteta!

Qui calle, otorgue, Sr. Vallés