El govern aragonès proposa transvasar aigua de la desembocadura de l'Ebre al País Valencià
franja | 06 Febrer, 2008 20:05
DIMECRES, 06/02/2008 - 17:42h
La Plataforma en Defensa de l'Ebre recorda que el riu no arriba al mar des de fa temps
El vice-president del govern aragonès, José Ángel Biel, ha proposat avui que es transvasi aigua de la desembocadura de l'Ebre al País Valencià, a través d'un acord entre els governs afectats. Biel diu que quan l'aigua arriba al Mediterrani encara és dolça i, a més, com que s'extrauria de fora de la conca de l'Ebre, el País Valencià no n'adquiriria drets de concessió. La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha reaccionat a la proposta afirmant que és fals que hi hagi aigua dolça al mar.
En efecte, el portaveu de la plataforma, Manel Tomàs, assegura que l'aigua salada del mar ha penetrat el curs del riu en trenta-cinc quilòmetres, de manera que no queda aigua dolça al mar. Tomàs també considera que els polítics que han fet la proposta són ignorants perquè, segons ell, si l'aigua de l'Ebre arribés al mar, produiria un efecte molt beneficiós al medi, perquè distribuiria tots els nutrients i els llims que porta al Mediterrani.
A més a més, Tomàs diu que és impossible destriar l'aigua dolça de la salada. 'Estem parlant d'un riu mediterrani, no pas d'un de centre-europeu que sempre té un cabal constant', ha afirmat.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2728996
La Llibreria Serret de Vall-de-roures vista des d'Arnes
franja | 06 Febrer, 2008 20:00
Nota: L'article que segueix va ser publicat originàriament en el número 9 de "L'Arnerol@", revista informativa trimestral de caràcter gratuït editada per joves d'Arnes per a l'estudi i difusió de la cultura de la nostra petita localitat.
Parlar de la memòria de la zona és parlar de la llibreria Serret. Octavi Serret, el llibreter de Vallderoures a qui tots coneixem molt bé, ha fet del seu establiment un punt de referència ineludible pel que fa a la recuperació i dinamització de la literatura i memòria de les nostres terres de parla catalana (també, es clar, les aragoneses), a través de la venta de llibres però també organitzant tertúlies literàries i trobades culturals amb destacats escriptors nostres.

"A tots los autors de l'Ebre los tinc aquí quan vull i com vull. És la sort que tinc, que tenen ganes de venir" diu l'Octavi, que ha participat activament en la recuperació de la figura de l'autor ebrenc. El marit de la Mª Rosa de Berena ja fa dotze anys que organitza tot aquest moviment a través d'Internet (www.llibreriaserret.com) amb l'objectiu de donar a conèixer la cultura d'aquestes comarques, els seus escriptors i les inquietuds literàries de la seua gent.
La marca llibres ebrencs, explica l'Octavi, va néixer a Mora d'Ebre fa quatre anys amb la creació de la Fira del Llibre Ebrenc. "Lo promotor més important que va ficar-ho en marxa va ser l'Albert Pujol, a través del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i amb la col"laboració de l'Institut Ramon Muntaner de Mora d'Ebre. Ells van donar eixida a aquesta proposta i a mi se'm va cridar per participar. Fins aquell moment no se n'havia parlat, la denominació de llibres ebrencs no existia."
Aquella primera edició va servir per potenciar la literatura de les nostres terres, que "no era inexistent però no es coneixia". "Des de llavors s'ha intentat portar autors de totes les Terres de l'Ebre de parla catalana, incloent Matarranya, Baix i Alt Maestrat i els Ports de Morella. Artur Quintana i Hèctor Moret, per exemple, ja estaven a la primera edició. I Silvestre Hernàndez, que l'any següent presentarie Aigües tèrboles. El 2006 la gent ja va començar a conéixer la Francesca Aliern, Jesús M. Tibau o Josep Igual, i enguany los clients anaven ja a pels llibres que buscaven".
L'Octavi, a tot això, ja duie un quart de segle treballant la promoció dels nostres llibres, i no treballave sol. La comarca del Matarranya ha sigut capdavantera en la promoció d'obres i autors locals gràcies a ell mateix o entitats com l'Associació Cultural del Matarranya o Gràfiques del Matarranya, la tenaç editorial calaceitana de Ricardo i la Mercè que publica en català des del inici. "Vam començar junts fa vint-i-cinc anys, ells editant i jo venent los seus llibres. Van començar amb obres de Desideri Lombarte, Artur Quintana& Lo més interessant és que han arreplegat tota la memòria oral nostra. Ara la literatura de la zona ja comença a estar ben representada".
"Des de la Fira del Llibre Ebrenc ara molta gent escriu amb més ganes i les editorials s'hi interessen perquè hi veuen una sortida. Això és un estímul per a qui escriu" explique l'Octavi, amb coneixement de causa. "La única cosa que tenim que tindre clara és que no hem d'anar cadascú pel nostre costat, sinó tots a una. Tenim un Moncada, un Perucho, que ja tenen un nom fet, i és la manera de donar a conéixer-ho tot. Siguem d'allà on siguem, compartim uns orígens i una identitat."
AUTORS: Neus Sanromà, Raquel Sabaté, Àngel Solé.
Estava content - Carrégalo - Viles i gents
franja | 06 Febrer, 2008 17:19
Fa uns dies no tenia encara decidit de quin tema tractaria a la meua columna del "Viles i gents". I solament tenia clar que, fore quina fore la temàtica elegida, intentaria aportar una mica d'alegria als meus pacients lectors. Motius per al bon humor no me'n faltaven, ni me'n falten, però, quan m'haig posat a escriure, els noticiaris s'han encaparrat en aigualir-me les alegries al recordar-me que la presó de Guantànamo acabe de complir cinc anys com a centre de reclusió de "suposats terroristes".
Durant estos anys no m'haig pogut estar d'escriure diverses vegades sobre la barbàrie humanitària i sobre l'enorme injustícia que s'està cometent amb les persones empresonades, ja que cap d'elles ha segut mai acusada de cap delicte i, ni molt menys jutjada. Jurídicament no hi ha per on agarrar-ho, i, quan hi penso, la indignació m'encén la sang. I encara més tenint en compte que qui comet tal aberració contra els drets humans és l'actual administració dels EEUU, la de Mr. Bush, un energumen que (continua...Estava content)
Presentació de la Guia de les Terres de l’Ebre,Massís del Port: el plaer de l’aventura a Móra d’Ebre
franja | 06 Febrer, 2008 17:09
ASAMBLEA DEL INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX CINCA
franja | 06 Febrer, 2008 02:08
05/02/2008 -
El Institut d'Estudis del Baix Cinca ha convocado para este próximo domingo, 10 de febrero, asamblea general ordinaria de socios. La asamblea se celebrará en el Palacio Moncada, a las diez y media de la mañana en primera convocatoria, y a las once en segunda. Entre los puntos del orden del día figura la renovación de la Junta Directiva, el balance de actividades y económico del año 2007, los presupuestos del año 2008, y la propuesta de actividades para este año.
El Institut d'Estudis del Baix Cinca continúa con su labor de promoción del patrimonio de la comarca (natural, lingüístico, artístico, etc), y de normalización de la lengua catalana en su uso público. En una línea de vocación comarcal, el IEBC destaca la consolidación de la delegación de Zaidín y la relación con la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Mequinenza. Además, participa en la entidad supracomarcal Iniciativa Cultural de la Franja.
http://www.fraga.org/index.asp?snh=noticia.asp&stb=noticias&snt=11720&wsub=&wtab=
El culto a los muertos de Almunia
franja | 05 Febrer, 2008 12:27
Francisco Domínguez - Huesca - 05/02/2008
¡Qué sano es a veces leer periódicos! Lo digo porque, gracias a ellos, uno se ha enterado de que la consejera Eva Almunia aseguró en las Cortes aragonesas que estaba negociando la vuelta de bienes de Lérida con dos monjas de Sijena ¡que llevan siete años muertas!
Este asunto le recuerda a uno la España más profunda, en la que los caciques conseguían las papeletas de voto de ciudadanos muertos: verdadero culto a los muertos, más propio de Halloween que de carnaval. ¡Ay!, si Huesca fuera Cádiz, seguro que alguna comparsa habría dedicado a Almunia una de sus ácidas chirigotas.
La Asociación para la Defensa del Patrimonio Aragonés (Apudepa) ha exigido la dimisión de la consejera; algo que Marcelino Iglesias debería tomarse en serio para conservar la credibilidad del PSOE aragonés en fechas de precampaña. Pero a Marcelino le debe de fallar la comprensión lectora, como a los alumnos aragoneses (PISA dixit), pues bien poco caso hace de todo lo que los medios sacan a la luz sobre la educación y la cultura aragonesas. Además de traernos de vuelta los bienes, señor Iglesias, háganos el bien de retirarnos a esta consejera: por lo menos no nos dará tantos motivos para el choteo.
Guies del Port de Beseit i Tortosa
franja | 05 Febrer, 2008 00:36
Hola!
Us enviem tot seguit les activitats per a febrer i en un arxiu adjunt el fulletó amb totes les activitats de gener a juny. També podeu aconseguir aquest fulletó als punts d'informació del Parc Natural i les oficines de turisme de la zona. Si teniu un establiment turístic i voleu tenir fulletons pels vostres clients, podeu sol·licitar que us posen al mailing trucant a les oficines centrals del Parc, 977 50 40 12 i demanar per la Núria.
Espero que pugam gaudir junts i juntes de la immensitat dels Ports!
Pepa Nogués
Guies del Port -Entitat d'Educació Ambiental col·laboradora del Parc Natural dels Ports
C/ Aragó, 76 CP 43597 ARNES- tel 977 435515 676308021
PARC NATURAL DELS PORTS
ACTIVITATS DE FEBRER '08
Taller-demostració d'espelmes
Dissabte 2 de febrer / 17:30 a 19:30 h
Trobada a la plaça Catalunya / Arnes
"Si la candelera riu, l'oroneta ja és al niu"
Seguint la tradició, ens farem la "candela" de la "Candelera" (espelma amb la tècnica del sucat) i ens aproparem al món de les abelles dels Ports i com aquestes fabriquen la mel i la cera. A càrrec de Teresa Pallarès, artesana.
Inscripció: Taller d'Artesania en cera Casa Pallarès i Guies del Port (tel. 676 30 80 21)
Senderisme interpretatiu
Diumenge 3 de febrer / 9 h
Centre d'Informació del Parc Natural / Roquetes
"El barranc i la Punta de Farrubio"
Excursió circular de descoberta de la vegetació mediterrània i dels treballs erosius de l'aigua amb perspectives sobre la vall de l'Ebre. Durada 4-5 h a ritme lent. Dificultat mitjana. Inscripció prèvia. Cal portar menjar i aigua.
Inscripció: Gubiana dels Ports (tel. 977 474887 / 637 085 052)
Xerrada
Divendres 8 de febrer / 20 h
Centre d'Informació del Parc Natural / La Sénia
"El canvi climàtic: què podem fer des de casa?"
Les bones pràctiques ambientals a casa nostra, la recollida selectiva, l'estalvi energètic, l'estalvi d'aigua.
Inscripció: Arabogues (tel. 636 014 036)
Curs
Dissabte 23 de febrer / 10 a 19 h
Molí de l'Oli / Arnes
"Curs de fer sabó amb herbes"
Aprendrem a fer sabó per rentar la roba i per al cos aprofitant les propietats i les aromes de les plantes dels Ports i de l'oli d'oliva. A càrrec d'Anna Franco, artesana.
Inscripció: Guies del Port (tel. 676 30 80 21)
Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més - Xarxes socials i llengües
franja | 04 Febrer, 2008 23:49

Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l'únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d'homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l'únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística.
Ja s'alçave en este honor a nivell de tot l'Estat, des de fa un temps.
- Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
- L'asturià a Astúries
- Lo basc a Euskadi i Navarra
- Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
- L'occità a la Vall d'Aran
- Però ni el català ni l'aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.
I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d'una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.
A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que (Continua...Entre "França" i "Franja" hi ha una lletra i una llei de més)
FRAGA, EL MUNICIPIO DEL BAJO CINCA QUE MÁS CRECIÓ EN EL 2006
franja | 04 Febrer, 2008 16:15
04/02/2008
Fraga fue el municipio del Bajo Cinca que más creció en el periodo comprendido entre el uno de enero de 2006 al 1 de enero de 2007. Lo hizo un 3,04 % dejando el número de habitantes a 1 de enero de 2007 en 13.592. Por el contrario, Torrente de Cinca fue el municipio que perdió más población en ese periodo, un 5,81%.
El número de habitantes empadronados en Torrente a 1 de enero de 2007 era de 1.021. Según los últimos datos oficiales del Instituto Nacional de Estadística, en ese periodo en el Bajo Cinca ganaron habitantes respecto al año anterior, Fraga, Zaidín, Velilla, Ballobar y Ontiñena, y perdieron población, Torrente, Chalamera, Osso de Cinca, Candasnos y Belver.
http://www.fraga.org/index.asp?snh=noticia.asp&stb=noticias&snt=11709&wsub=&wtab=
La extinción de la comunidad de Sijena abre nuevas incógnitas sobre la vuelta de sus bienes
franja | 04 Febrer, 2008 09:10
Con las dos últimas monjas fallecidas, es preciso delimitar quién es el propietario de las obras de arte depositadas en Cataluña.
CARLOS VILLANOVA. Zaragoza
El fallecimiento de las dos últimas monjas de la orden de San Juan de Jerusalén que formaban parte de la comunidad del monasterio de Sijena, desvelada por este periódico y acaecida hace ocho y diez años en San Cugat del Vallés, complica un poco más el ya farragoso asunto del regreso a Aragón de los bienes que salieron de ese cenobio en diferentes etapas para terminar en museos catalanes, bien en calidad de depósito, bien mediante operaciones de compraventa supuestamente ilegales.
En el caso de las piezas vendidas en 1983, 1992 y 1994 a la Generalitat por la anterior madre federal de la orden sanjuanista, la catalana Pilar Sanjoquín (que no pertenecía a la comunidad de Sijena, pero bajo cuya dirección se encontraban en el convento de Valldoreix las últimas monjas sijenenses), la solución debe llegar por vía judicial.
El Gobierno aragonés reclamó en febrero de 1998 su derecho de retracto sobre esas obras de arte sacro indebidamente vendidas. La Generalitat respondió a esa acción planteando un conflicto de competencias ante el Tribunal Constitucional. Ese recurso fue admitido a trámite y, diez años después, todavía se está a la espera de sentencia.
El conocimiento de que las religiosas de Sijena llevan fallecidas varios años no supone modificación en el conflicto judicial que afecta a esta parte de los bienes de Sijena. El Constitucional, sencillamente, debe dirimir si la DGA tiene derecho o no a ejercer el retracto. Si la sentencia es afirmativa, bastaría con pagar a la Generalitat lo que desembolsó por las piezas de arte, unos 300.000 euros, para lograr su retorno.
Identificar a los dueños
Respecto a los bienes que están en los museos de Lérida y Barcelona en calidad de depósito (algunos, como las pinturas murales de la sala capitular, con opción de compra), la situación es idéntica a lo que sucede con el litigio paralelo de las 113 piezas del litigio de las parroquias del Aragón Oriental: son los propietarios (o sus representantes legales) quienes deben reclamar el levantamiento de ese depósito para que puedan regresar a la Comunidad Autónoma.
El caso de las parroquias está ahora mismo trabado por la artimaña jurídica urdida por la Generalitat de proteger los 113 bienes aragoneses como parte de la colección indivisible del Museo Diocesano y Comarcal de Lérida. A pesar de eso, las partes del litigio están claramente delimitadas. Por un lado, las parroquias, integradas en el Obispado de Barbastro-Monzón, son las propietarias legítimas de las piezas, lo que han reconocido en sentencia firme los tribunales vaticanos. Por el otro, el Obispado de Lérida es el depositario de los bienes y quien los ha llevado a su actual ubicación en el museo ilerdense.
En la cuestión de Sijena, la situación parecía, hasta la información aportada por HERALDO, similar. El Gobierno aragonés aseguraba en las Cortes tener identificada a la propiedad, las dos monjas que, en realidad, habían muerto hacía tiempo, a través de un representante. Como ha publicado este periódico, el departamento de Cultura desconocía por completo ese extremo, ya que llevaba dos años sin hablar con ese supuesto representante, porque las conversaciones no llevaban a ningún sitio, ni se había molestado en ponerse en contacto con las diez religiosas que todavía forman la orden de San Juan y que viven en Zamora y en Salinas de Álava. Las únicas gestiones que Cultura mantenía eran con las hermanas de Belén, actuales inquilinas, mediante alquiler, del monasterio oscense.
La consejera Eva Almunia aseguró en noviembre de 2006 haber encargado un informe jurídico para delimitar las posibles vías de actuación "en el caso de que las dos monjas, que son muy mayores, fallezcan". Ese estudio no se ha terminado todavía porque, según se ha señalado desde Cultura, se esperaba entrar en contacto con las que se creía supervivientes de la comunidad de Sijena "para conocer su voluntad".
Ahora, al saber que el último miembro de esa comunidad conventual murió en el año 2000, la gran incógnita que se debe resolver es quién es el dueño de Sijena y sus bienes. Resolver esa cuestión puede resultar más difícil de lo que parece, ya que puede haber testamentos o cesión de poderes, mediante contratos privados, por medio.
Una posibilidad sería que fuese la orden de San Juan la heredera, pero tampoco es seguro, ya que la comunidad de Sijena gozaba de gran autonomía dentro de la orden. En todo caso, la DGA ni siquiera ha establecido tratos directos con la orden, al menos en los tres últimos años, según afirmó esta semana la madre federal. El gran fallo es que desde 1998 se ha perdido demasiado tiempo.
Noticias relacionadas PP y CHA exigen la dimisión de Almunia porque "ha perdido toda credibilidad"
Contenidos relacionados Noticia: ¿Qué opina de la actuación del Gobierno aragonés en este asunto?
http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.3115/relcategoria.300
Nou món, vell món - Lo finestró de Gràcia
franja | 03 Febrer, 2008 01:36
Si penseu que amb aquesta expressió vull referir-me a la Grècia clàssica enfront del període cretense o arcaic, o al descobriment del continent americà per Colom. Fred! Fred! El meu objectiu és parlar-ne de la molt recent denominació de les formes i mitjans de comunicació o -dit d'una manera més general- d'informació. Des de no fa gaire temps l'expressió "nou món" és emprada per fer referència a les noves tecnologies de la informació, i més concretament encara, per a referir-se a internet -paraula escrita ja en minúscula per tothom-. L'expressió "vell món" hi resta per a definir els grans mitjans de comunicació escrits, els llibres, les empreses o grups econòmics editorials o de comunicació, la propietat intel·lectual i demés formes i comportaments del segle passat i anteriors. El paradigma de tot el "nou món", sens dubte, és internet amb totes les seues qualitats i avantatges envers la globalització i popularització. Quan he dit que "nou món" és la denominació recent d'internet, me n'he passat un xic massa, volia o hauria d'haver dit, que es comença a emprar per els més aferrissats -generalment joves- defensors i utilitzadors d'aquestes noves tecnologies. Tot i això seria convenient no quedar-nos amb els braços creuats, perdent el tren dels (continua....Nou món, vell món)
Suma i segueix - Hernández - Viles i gents
franja | 03 Febrer, 2008 01:34
S. Hernández Categoria:
Article Viles i Gents,
Lo Cresol
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dos de febrer del 2008)
& LOGSE, LODE, LOE&
Amb tants i tan vertiginosos canvis en els sistemes educatius, sense comptar les innumerables reformes i contrareformes patrocinades pels distints responsables educatius, de l'un i l'altre partit, inclús en distints mandats del mateix; molts pares d'aquest país confessen que no saben què estudia el seu fill exactament; és més, hi ha alumnes que, al llarg de la seva educació, ni tan sols tenen prou temps per a adaptar-se als nous sistemes d'avaluació; i alguns professors se senten defallir, quan no es rebel"len silenciosament, enfront de canvis i més canvis que els afecten de ple però per als que no han comptat amb ells abans de legislar-los. (continua... Suma i segueix)
La gestión compartida de los bienes sería una "fuente de conflictos", según Milián
franja | 02 Febrer, 2008 11:25
SOMONTANO
La gestión compartida de los bienes sería una "fuente de conflictos", según Milián
No autorizará la exposición de 113 obras en el Museo Diocesano de Lérida si antes no son devueltas a las parroquias.
EUROPA PRESS/ M. PARDINA. Barbastro
El obispo de la diócesis altoaragonesa de Barbastro-Monzón, monseñor Alfonso Milián, declaró ayer que no está dispuesto a admitir una gestión compartida con Lérida de los bienes de la Diócesis de Barbastro-Monzón, al considerar que sería "una fuente de conflictos" entre ambas partes. De esta forma, Milián, se mostró ayer dispuesto a autorizar la exposición de 113 bienes histórico-religiosos pertenecientes a las parroquias del Aragón Oriental en el Museo Diocesano y Comarcal de Lérida, siempre que el administrador apostólico de esta diócesis, monseñor Xavier Salinas, los devuelva antes a Aragón.
El obispo puso como primera condición su entrega y aseguró que una vez se haya cumplido la sentencia de la Signatura Apostólica del Vaticano y el Decreto de devolución de la Congregación de los obispos, permitirá que se expongan las obras. "Lo único que queremos es que se cumpla la Justicia", afirmó Milián, quien además indicó que el propio Xavier Salinas había reconocido en una carta que los bienes pertenecen a sus parroquias de origen, por lo que deberían ser devueltas de inmediato.
Sin acuerdo en San Victorián
Por otra parte, la reunión mantenida ayer entre el director general de Patrimonio del Gobierno de Aragón, Jaime Vicente Redón y los propietarios de una finca privada del entorno del Monasterio de San Victorián (Pueyo de Araguás) no llevó a las partes a un acuerdo definitivo sobre la venta y restauración del terreno. "Les he visto receptivos aunque prefiero no desvelar ninguna de las dos ofertas que he realizado", comentó el empresario Luis Vecino, uno de los propietarios.
El Obispado de Barbastro-Monzón cedió el Monasterio de San Victorián al Gobierno de Aragón para que éste pudiera rehabilitar el inmueble. Fue entonces cuando Vecino se encontró según dijo, en "un enredo" sobre la propiedad del claustro, donde se unen la iglesia y la zona particular que el propietario había adquirido a la familia que lo ocupaba anteriormente. Tras varias reuniones, el doble catastro existente recayó definitivamente en la institución pública.
Al no poder utilizar este enclave, el empresario arrinconó sus proyectos en la finca, hasta que hace unas semanas decidió sacar los terrenos y el inmueble a la venta. "Hay una sensación generalizada entre los vecinos de Aínsa, La Fueva y el Pueyo de Araguás para que yo no lleve nada a cabo allí; Chunta Aragonesista prefiere que las obras las realice el Gobierno de Aragón y se enfoquen hacia un proyecto cultural", aclaró, "así que no voy a ir contra corriente".
El empresario aseguró que de momento no ha perdido dinero en el proceso y que el importe de la venta lo invertirá en otros proyectos. "Sigo con la idea de hacer un hotel de ocho estrellas que supere en calidad al Monasterio de Boltaña", anunció. Vecino es propietario de la Abadía de Sieste, un hotel de 15 habitaciones.
http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.2826
A Fermín l'han enterrat en castellà
franja | 01 Febrer, 2008 21:31
Cal negociar
franja | 01 Febrer, 2008 17:42
Editorial de Temps de Franja de gener, sobre el litigi dels bens de les antigues parròquies de la Franja.
edittdf.pdf
SUMARIO DEL PROCESO DE PROPIEDAD IVRATORVM DE PEÑAROYA ET FORNOLES
franja | 01 Febrer, 2008 16:39
El ayuntamiento de Zaragoza vuelve a rechazar la lengua aragonesa
franja | 01 Febrer, 2008 08:58
El pasado 17 de Enero una representante de organizaciones y asociaciones culturales aragonesas intervenía ante el pleno del ayuntamiento de Zaragoza. La noticia aparecía al día siguiente en algún medio de comunicación refiriéndose al texto en aragonés que dicha persona había leído en el pleno, previo al reparto de su traducción al castellano para todos los presentes, criticando la eliminación de la feria "Amostranza" en la que todas estas organizaciones habían participado hacía sólo un año.
Posteriormente una moción era presentada por el grupo de Chunta Aragonesista para la recuperación de dicha feria en la que "se hacía visible un amplio abanico de actividades" en torno al aragonés para evitar su desaparición tal y como aconsejaba el "Consejo de Europa cuando advirtió de su inminente peligro de desaparición".
A tal moción la respuesta fue contundente con los votos en contra de PSOE, PP, PAR y la abstención de IU. Entre las razones a su sentido en la votación destacar la de la concejala del PAR, Elena Allué, que aludía a la falta de un "marco legal para el aragonés" (siendo ellos los que se están oponiendo a tal marco) y a la falta de "una demanda ciudadana" (cosa que parece no les ha importado en temas tan demandados como la "ley de la montaña" o tan poco demandados como sus partidos de tenis americanos). La representante del PP, Dolores Serrat, sencillamente dijo que su grupo se oponía a la moción al considerar que los temas culturales se tenían que debatir en una comisión especial y las razones del grupo del PSOE, con Pilar Alcober, son de sobras conocidas justificando la españolidad de la cultura aragonesa.
Pero lo que más nos ha llamado la atención- no por ello sorprendente, porque a nivel personal y en ámbitos no públicos no dudan en decantarse- fue la reacción al hecho de la lectura en lengua aragonesa en un pleno del Ayuntamiento.
Risas en la mayoría de los representantes del PP y abandono de alguno de sus asientos; desprecio y abandono de su puesto por parte del concejal de IU (quienes siguen sin explicitar su postura en el tema lingüístico, mostrando una ambigüedad insultante), risas y desentendimiento en el PAR tratando otros temas con sus compañeros del PSOE mientras se leía el texto.
Y al acabar la lectura del texto, donde el alcalde Sr. Belloch hizo alguna mueca y mostró una actitud de desentendimiento, éste aludió a su incomprensión del aragonés y a la propuesta de un traductor en futuras ocasiones en que se lea en aragonés. Todo esto a pesar de ser el aragonés un lengua románica no difícil de entender y con una base léxica próxima al vocabulario diario del castellano de Zaragoza. Nos gustaría saber cómo se entiende con los agentes políticos portugueses o italianos con los que ha tenido que negociar su incorporación a la EXPO. Más con el agravante de contar con el texto traducido al castellano en su mesa.
En general, una serie de desprecios y burlas en pleno siglo XXI hacia una de las culturas más humilladas y desprotegidas de Europa, considerándolo aún más preocupante por provenir de los propios representantes políticos de esta sociedad.
Desde P.E.A. queremos denunciar esta serie de desprecios y burlas hacia nuestra lengua, advirtiendo que ningún tipo de cultura merece tal trato y menos la de uno mismo, ni por supuesto la de una sociedad a la que dicen representar.
P.E.A. Plataforma en Esfensa d'a Luenga Aragonesa