Un breu apunt per a dir que acabo d'actualitzar les dades de població de la Franja a la Wikipedia. Me calen per a quantificar la població dels territoris de llengua catalana. I sempre són les més complicades. Perquè no hi ha un territori que aparegue als recomptes estadístics que es digue Franja. Ni tan sols és una suma de comarques. Així que ja ho tinc automatitzat: demano les dades de població d'Aragó municipi per municipi(recopilades en un únic excel). Les passo a una plantilla a on ja tinc los mateix municipis de tot Aragó ordenats de la mateixa manera. També té una segona columna que indica quins municipis són de la Franja i la seua comarca. I només cal ordenar tot l'excel per eixa columna de comarca. I els 61 municipis de la Franja apareixen ordenats en la seua població. Sumes el total i dona el que vols:
Los castellanoparlants, los activistes i els joves del Baix Cinca
franja | 28 Febrer, 2008 17:13
Tal com deia a l'anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics a la Franja (2003). L'Institut Aragonès d'Estadística me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l'haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d'este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la "bona" situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l'Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l'anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:
Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga - N. Sorolla
franja | 28 Febrer, 2008 17:12
Este dissabte passat, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, juntament en lo Casal Jaume I de Fraga i Òmnium Cultural de Lleida, m'havien convidat a parlar a la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga. Ere un acte que em motivave especialment per una raó: moltes vegades t'aconviden a altres bandes i té una part d'exotisme, perquè imagino que un frangenc encara continue sent una cosa poc habitual, i de la Franja se'n parle tan poc arreu, que per poca informació que explicos i l'òbvia que et paregue, per a la gent ja és megaestrany i novedòs. Però esta vegada m'acovidaven des de Fraga, a on los aspectes exòtics no pareixen ser importants. Així que em va alegrar un munt saber que hi tenia alguna cosa a dir. En l'organitzador, Quim Gibert, vam explorar la possibilitat de fer una conferència sobre la temàtica central de la Jornada: la transgressió cívica a la Franja. Segur que algunes vivències en Los Draps o en grups secessionistes podrien ser interessats de comentar-les. Però finalment vam decidir que podia ser més interessant parlar del tema que fins ara haig treballat habitualment: les dades sociolingüístiques de la Franja.I bé, dissabte, vaig superar les dues horetes que em separen de la capital del Baix Cinca i vaig trobar vells coneguts que treballen per la Franja al Nord, i un auditori fragatí i lleidatà, que tenia una mitjana d'edat superior a la que esperava i en alguns casos un accent més oriental del què pensava. Hi havia una transversalitat territorial molt important. Imagino que molts esperaven trobar-se parlant a López Tena sobre la seua política transgressora judicialment. Però va aprofitar per a parlar de la Carta Europea de les Llengües i les seues conseqüències sobre la Franja i sobre la política espanyola tanmefotista sobre els acords internacionals signats.
Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap [Continua a... Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]
Excurusió sobre la vida rural i els Ports a partir de l'obra de Desideri Lombarte
franja | 28 Febrer, 2008 17:03
Exposició:
De l'1 de març al 25 de maig / Punt d'Informació del Molí de l'Oli / Arnes
"DESIDERI LOMBARTE: ATAÜLLAR EL MÓN DES DEL MOLINAR"
Mostra del paisatge, la vida rural i les contalles dels Ports a través de l'obra literària i de recerca d'aquest poeta de Pena-roja. Cedida per l'Associació Cultural del Matarranya.Horari: dissabte i diumenge de 9 a 14 h.
Informació: Molí de l'oli (tel 977 435 728)
--
Pepa Nogués
Guies del Port
Entitat d'Educació Ambiental col·laboradora del Parc Natural dels Ports
C/ Aragó, 76 CP 43597 ARNES
tel 977 435515 676308021
27/02/2008 · Ivan Mambrillas
Alfons López Tena potser farà bona la màxima segons la qual la independència és un assumpte massa seriós per deixar-lo exclusivament a mans dels polítics. Aquest punyent vocal del Consell General del Poder Judicial i els seus col·legues sobiranistes han entrevist l'emancipació a través de les escletxes de la legalitat, això és, per mitjà d'un referèndum que, promogut per iniciativa popular, se celebraria a l'empara dels articles 29 i 122 del nou estatut. I ves que, d'aquí uns anys, no fos aquest el camí& per al Principat, és clar.
I què passaria amb la Franja de Ponent si la comunitat autònoma de Catalunya, via referèndum, esdevingués estat? La pregunta vam sentir-la aquest dissabte, a Fraga, en la Jornada sobre la transgressió cívica organitzada per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca. El mateix López Tena, que, amb Patrícia Gabancho, conformava la nòmina de transgressors d'honor, va ser l'encarregat de respondre-la: a menys que s'annexionés a Catalunya abans de la hipotètica consulta, la Franja continuaria sent territori espanyol i que ningú hi llegeixi una crida velada a practicar l'annexionisme: López Tena, jurista, va resoldre, simplement, un dubte tècnic.
A la Jornada, a més dels ponents esmentats, va intervenir-hi el sociolingüista Natxo Sorolla, a qui no li hauríem pas retret l'atreviment (i menys en un marc de transgressió) d'estar-se deu minuts callat, davant del públic, per donar compte (en coherència performativa), d' "Una dècada sense dades demolingüístiques a la Franja", títol de la seua conferència. Sorolla, és clar, va parlar, però no va limitar-se a consignar negligències, sinó que també va oferir-nos una diagnosi de la salut del català a la Franja: robust en els contextos informals (continua sent la regió dels Països Catalans amb major percentatge de parlants), però anèmic en els àmbits formals. O sia, una situació sociolingüística com més va més diglòssia, tendència que, no cal dir-ho, els governs aragonès i espanyol malden perquè no remeti. "El tracte institucional que rep el català a la Franja és el que, si únicament dels espanyols depengués, rebria a Catalunya". La idea, que abracem, és de López Tena.
CHA RECLAMA EN FRAGA LA AUTOVIA FRAGA ALFAJARIN Y LIBERAR EL PEAJE DE LA AP2.
franja | 27 Febrer, 2008 17:09
26/02/2008
Chunta Aragonesista reclamó ayer en Fraga, la máxima celeridad para las obras de desdoblamiento de la Nacional II entre Fraga y Alfajarín y la liberalización del peaje de la autopista AP2, en el mismo tramo, mientras no se acabe la conversión en autovía. Lo hicieron los candidatos por Huesca, Salvador Ariste, y por Zaragoza, Marisa Faure, tras recorrer el trayecto Zaragoza-Fraga por la Nacional y por la autopista.
Los que fueron por la autopista invirtieron apenas una hora y se cruzaron con 90 vehículos pesados, mientras que los que fueron por la autopista tardaron más de una hora y media y se toparon con hasta 400 camiones en un recorrido de unos 116 kilómetros. "Algo que demuestra la peligrosidad e incomodidad de esta carretera nacional, que es una vergüenza que siga así", aseguró Ariste en Fraga. Los representantes de Chunta esperan que "se agilicen al máximo todos los trámites administrativos de las obras de desdoblamiento", cuyo estudio informativo está finalizando su fase de información pública, antes de entrar en la fase de redacción de proyectos, "y que mientras tanto, se liberalice provisionalmente la autopista". Ariste entiende que "liberalizar o aplicar un peaje blando, es algo que siempre se puede negociar y se está haciendo en otras partes del Estado. Sólo es cuestión de voluntad política.
Por último, Salvador Ariste aseguró que esperan "poder tener un diputado de Chunta que siga presionando como hasta ahora, porque si no es así, creemos que esta obra se irá retrasando".
El diumenge 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, es van atorgar els premis anuals convocats per l'Ajuntament de Pena-roja. El IV Concurs de relats curts Vila de Pena-roja-Maties Pallarés, on hi ha hagut 31 originals presentats que ha duplicat els de l'any passat, l'ha guanyat Jaume Calatayud amb la narració escrita en català titulada 'Sota la llosa' i el segon premi María Rosa Navarro amb 'Un viaje hacia mi interior'. Jaume Calatayud, d'Altafulla, és un habitual dels concursos literaris i que ha aconseguit molts guardons escrivint tant en català com en castellà. La primera convocatòria del Concurs de relats la va guanyar Susana Antolí de Beseit que l'any passat precisament va ser guardonada amb el Guillem Nicolau concedit pel Govern d'Aragó i també va guanyar aquest mateix premi pena-rogí Lluís Rajadell, periodista vall-de-rourenc de l'Heraldo de Aragón. El consistori, que convoca el concurs de relats, ens anima per augmentar el nombre de treballs escrits en català que representen una minoria respecte els presentats en castellà. En el IV Concurs de pintura Desideri Lombarte que també hi ha hagut un important augment d'originals presentats el premiat ha estat Angel García Rueda amb el quadre 'Bodegón de albañil'. La composició Aragó trilingüe del escriptor i artista plàstic José Miguel Gràcia va ser seleccionada com a finalista. En el I Concurs de grafitti, la novetat d'enguany en aquests premis, només es va presentar un original que ha estat guardonat i que correspon a Albert Viñas. Aquests concursos representen una excel"lent iniciativa municipal per a promocionar la creativitat artística i literària dels participants que cada vegada milloren la quantitat i la qualitat dels treballs presentats.
El segon de la FACAO corregia a sos iaios perquè parlaven mal el català
franja | 27 Febrer, 2008 10:13
Tal com explica a una entrevista, Éctor Castro (sic) és nascut a Barcelona i declara que corregia a sos iaios perquè parlaven mal lo català. Anys després, ha passat de ser un purità del català a un dels inventors de l'orienaragonès.
Héctor Castro: "Quan comencí a investigar l'història del valencià deixí de ser catalaniste"
Enviado por Adrian en Lunes, 07 Enero, 2008
Castro va nàixer en Barcelona i creixqué convençut de lo que es parlava en sa terra aragonesa era el català. Era inclús dels que corregia als seus yayos i els deya que estaven equivocats, que ells no parlaven aragonés sino català. Insatisfet en lo que contaven els professors, començà a estudiar el tema pel seu conte. Hui és un dels puntals de l'aragonesisme.
-Explique als nostres llectors qué és la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) i quins són els objectius.
FACAO no és una associació sino una federació d'associacions. Yo soc portaveu d'una d'elles, l'Associació Cultural Lo Timó en Osca, que està integrada en FACAO. FACAO naix en 1997 per a integrar a totes les entitats que lluiten per l'identitat aragonesa i contra l'expansionisme català.
-¿Qué li pareix que Hasbro vullga rectificar el trivial catalaniste?
Primer, mos hem sorprés de que tota la prensa espanyola s'haja fet resò, en part gràcies a l'ajuda de Valéncia i Balears. No recorde un acte similar de que una multinacional retire alguna cosa dels 'països catalans'. Hasbro ha respost be. Lo que és evident és que no fon un erro casual sino intencionat perque si les preguntes les han dissenyat professors de l'Universitat de Barcelona, no mos sorprén que facen preguntes sense rigor històric que se mengen territoris veïns.
La culminación de infraestructuras planteadas hace dos décadas abre un nuevo periodo en el que muchos grandes ejes de comunicación están pendientes de nuevo.
Las grandes obras las empiezan unos y las acaban otros. Es una máxima que no suele romperse, dados los larguísimos periodos de gestación de las infraestructuras de comunicación. Las últimas inauguraciones (el nuevo aeropuerto de Zaragoza, la autovía a Teruel o el AVE a Barcelona) son buenos ejemplos. Y han cerrado un ciclo: Aragón ha visto concluirse proyectos diseñados hace hasta dos décadas. Se abre una nueva etapa en la que, otra vez, está casi todo por hacer. Quien quiera que llegue a la Moncloa tendrá una larga lista de retos que afrontar. Es lo que pasa cuando se acumula un retraso histórico.
Teruel acaba de ver cómo, por fin, está comunicada por autovía con Valencia y con Zaragoza y Huesca. Han hecho falta casi dos décadas para poner punto final al eje norte-sur entre Nueno y Sagunto. Pero Teruel no acaba de perder su condición de Cenicienta, porque las grandes infraestructuras de comunicación se terminan en la A-23. No hay más. Están pendientes (pese a haber sido objeto de reiteradas promesas de un partido y de otro) la autovía a Cuenca, el desdoblamiento de la N-232 entre Alcañiz y el Mediterráneo, el enlace por autovía con Madrid (a través de la carretera que une Monreal del Campo, en Teruel, con Alcolea del Pinar, en Guadalajara) y la electrificación de la vía férrea, que pese a la reforma integral de la plataforma no puede encajar grandes velocidades ferroviarias.
Y es que Teruel ha ido perdiendo AVEs. El PP no aceptó construir un ramal de la alta velocidad Madrid-Valencia que llegara a la capital turolense. El PSOE, que había sido partidario de él, ahora no lo quiere hacer y garantiza que el desarrollo del eje Cantábrico-Mediterráneo con prestaciones AVE será suficiente. Pero dicho eje anda en pañales. Y entrar en detalles es aún más desolador: las variantes de Gargallo, La Mata de los Olmos o Calanda, en el eje Caminreal-Mequinenza-Fraga, no pasan del estudio informativo.
El suma y sigue está en Zaragoza. La ya citada N-232 también debe desdoblarse entre Fuentes de Ebro y Alcañiz. Y está pendiente la prolongación de la autovía A-2 entre Fraga y Alfajarín, de la que se han lanzado ya los estudios informativos. También debe convertirse en autovía la conexión Mallén-Figueruelas. Y el cuarto cinturón ya está pidiendo un quinto, dado el crecimiento de la capital aragonesa.
Y el debe también es amplio en Huesca. Es cierto que el impulso dado en estos años a las autovías entre Huesca y Lérida y entre la capital oscense y Pamplona ha sido notable. Pero hay que concluirlas. Y también hay que terminar la que unirá Nueno con Jaca y el Somport, algunos de cuyos tramos están en obras. Pero aún quedará pendiente de empezar la autovía de la Franja, que debe conectar Lérida con el Pirineo atravesando alternativamente territorio aragonés y catalán. Una vía muy necesaria para los aragoneses de esa zona.
Y en el horizonte persisten las incógnitas sobre la reapertura del Canfranc y la construcción de la Travesía Central del Pirineo, que no acaban de entrar en los planes estatales por más que se repitan los compromisos de uno y otro partido al pasar por el Gobierno central. O en campaña electoral.
El PP tilda de disparate que Cataluña haga «relaciones internacionales» en Aragón
franja | 25 Febrer, 2008 09:42
ROBERTO PÉREZ
ZARAGOZA. El Partido Popular ha criticado con dureza la decisión de la Generalitat catalana de enviar a su director general de Relaciones Internacionales, Ángel Cortadellas i Bacaria, para presidir este domingo un acto en Zaragoza. Se trata de la celebración de los 45 años de existencia que acumula la Casa de Cataluña en la capital aragonesa. Como adelantó ayer ABC, la Casa catalana en Zaragoza explicó que los asuntos relativos a las casas regionales de Cataluña, tengan su sede en España o en el Extranjero, es una competencia asignada a la Dirección General de Relaciones Internacionales de la Generalitat. Sin embargo, para el Partido Popular aragonés no se trata de algo casual o de un mero encaje administrativo de competencias en el seno de la Generalitat.
Así, el líder de los populares aragoneses, Gustavo Alcalde, interpretó ayer este hecho como una muestra más de «las pretensiones del nacionalismo catalán». Declaró que «en cualquier caso, me parece patético; no deja de ser más que una demostración del patetismo al que ha llegado el nacionalismo del que participa el PSC y a los que está dando alas Zapatero día sí y día también».
Alcalde afirmó que el hecho de que se elija al director de Relaciones Internacionales para un acto a celebrar en Aragón supone «un disparate». En tono irónico, el presidente del PP aragonés indicó que el presidente de la Generalitat, «Montilla, cuando se trata de hacer el ridículo, lo borda». «Este capítulo pasará a los anales del disparate y de la estupidez. Es inconcebible que se entienda una visita a Zaragoza como un acontecimiento de relaciones internacionales de Cataluña», subrayó Alcalde, quien insistió en que este tipo de actuaciones no contribuyen a lo que marca la realidad de «500 años de historia compartida entre estas Aragón y Cataluña.
Pero el líder de los populares aprovechó para lanzar otra crítica añadida a la Generalitat catalana y derivó la polémica hacia el conflicto que se arrastra desde hace más de una década a vueltas con los denominados «bienes de la Franja». Son las 113 obras de arte aragonés que siguen en poder del Museo Diocesano de Lérida -en cuyo patronato rector está la Generalitat- y que no se devuelven a la Diócesis aragonesa de Barbastro-Monzón a pesar de las sentencias y pronunciamientos reiterados de las autoridades eclesiásticas. Alcalde afirmó que «le pediría a Montilla que, en lugar de enviar al director de Relaciones Internacionales, mande a Aragón al señor Tresserras, consejero de Cultura de la Generalitat, y que lo envíe a Aragón con las 113 obras de arte que pretenden apropiarse».
El catalán goza de buena salud social pero carece de reconocimiento legal
franja | 25 Febrer, 2008 09:40
24 de Febrero de 2008
Público asistente a la jornada celebrada ayer en Fraga. - J.C.
Conclusión de un estudio presentado ayer
FRAGA.- El catalán de la zona oriental de Aragón goza de buena salud social, y su uso es bastante estable, pese a que sus hablantes no tienen reconocidos por ley sus derechos lingüísticos. A esta conclusión ha llegado, por lo menos, el sociólogo Natxo Sorolla, tras analizar el último Estudio Sociolingüístico de la Franja que realizaron en el año 2003 los gobiernos aragonés y catalán. Sorolla presentó su estudio durante la Jornada sobre la Transgresión Cívica que celebró ayer sábado el Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC), que reunió a un centenar de expertos y curiosos en el Palau Moncada.
Según el estudio, más de un 90 por ciento de los habitantes de la Franja hablan habitualmente el catalán, "el mayor porcentaje de todos los territorios de habla catalana", pero sólo un 30 por ciento es capaz de escribirlo. En cuanto al uso, es mayor en el ámbito familiar, pero se va reduciendo en el ámbito más público, en los comercios, el banco o el médico, y un 20 por ciento lo utiliza como primera lengua para dirigirse a un desconocido. Ante estos datos, Natxo Sorolla considera que "hay un conocimiento oral muy amplio, pero el escrito está más limitado. Su uso está bastante generalizado y su transmisión de padres a hijos está estabilizado e, incluso, va a más. O sea, hay más hijos de familias castellanoparlantes que acaban hablando en catalán que al revés". También llamó la atención la denominación que se da al catalán, ya que un 20 por ciento se refiere a su lengua como catalán, un 35 usa un localismo (fragatino, maellano, etcétera) y un 44 por ciento usa un término peyorativo o despectivo como chapurreau, "aunque este porcentaje va disminuyendo".
OTRAS ACTIVIDADES
Además de la conferencia de Natxo Sorolla, el programa de la "Jornada sobre la Transgressió cívica: Franja de Ponent i transgressió, propostes practiques i concretes per a viure en cátala", ofreció una ponencia del vocal del Consejo General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre Justicia y Transgresión, y otra de la escritora y periodista, Patricia Gabancho, sobre Creatividad y Transgresión. Asimismo, se presentó el libro "Elogi de la Transgressió". El objetivo de las jornadas era, según Quim Gibert, coautor de este libro, "plantear una serie de propuestas de actuación para que los ciudadanos reivindiquen la plenitud de sus derechos lingüísticos, en un territorio como el de la Franja, donde los aragoneses catalanoparlantes carecen de todo reconocimiento legal".
En este sentido, la trangresión o la desobediencia civil "es un arma que pueden utilizar estos ciudadanos ante el maltrato legal que padecen en su comunidad". Según Gibert, no se trata de postulados radicales, "sino de una llamada a la imaginación, a una forma creativa de transgresión" y puso como ejemplo el caso de "un joven de Mequinenza que ha traducido al catalán la web del Parlamento Europeo, demostrando que si no hay una edición en esta lengua es porque no se quiere, no porque no se pueda".
La revista 'Temps de Franja' recoge la actualidad de Monroyo, La Cerollera y el Matarraña en su número de febrero
franja | 25 Febrer, 2008 09:37
aragón 24-02-2008
La revista 'Temps de Franja' recoge la actualidad de Monroyo, La Cerollera y el Matarraña en su número de febrero
La revista 'Temps de Franja', escrita en catalán y destinada al público de la Franja Oriental de Aragón, dedica parte de su número de febrero a la actualidad de la comarca turolense del Matarraña y los municipios de Monroyo y La Cerollera.
La publicación incluye una reseña de la presentación del libro 'Mont-roig. El patrimoni inmaterial. La literatura oral', presentado recientemente, y recoge la visita del presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias a los municipios de La Cerollera y Calaceite.
Asimismo, 'Temps de Franja' incluye un artículo de opinión sobre la situación del catalán en la comarca del Matarraña, cuyo autor es Carles Terés, y sendas informaciones sobre la celebración de la tradicional fiesta de Sant Antoni y el premio de relatos de Peñarroya de Tastavins.
El català a la Franja: bona salut, però sense reconeixement legal
franja | 25 Febrer, 2008 09:32
DILLUNS, 25/02/2008 - 07:33h
És la conclusió d'un estudi del sociòleg Natxo Sorolla
El català de la franja gaudeix de bona salut social, i el seu ús és bastant estable, malgrat que els seus parlants no tenen reconeguts per llei els seus drets lingüístics. A aquesta conclusió ha arribat, almenys, el sociòleg Natxo Sorolla, després d'analitzar l'últim Estudi Sociolingüístico de la Franja que van realitzar en l'any 2003 els governs aragonès i català.
Sorolla va presentar el seu estudi durant la Jornada sobre la Transgresión Cívica que va celebrar ahir dissabte l'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC), que va reunir a un centenar d'experts i curiosos en el Palau Montcada.
Segons l'estudi, més d'un 90 per cent dels habitants de la Franja parlen habitualment el català, 'el major percentatge de tots els territoris de parla catalana', però només un 30 per cent és capaç d'escriure-ho. Quant a l'ús, és major en l'àmbit familiar, però es va reduint en l'àmbit més públic, en els comerços, el banc o el metge, i un 20 per cent ho utilitza com primera llengua per a dirigir-se a un desconegut. Davant aquestes dades, Natxo Sorolla considera que "hi ha un coneixement oral molt ampli, però l'escrit està més limitat. El seu ús està bastant generalitzat i la seva transmissió de pares a fills està estabilitzat i, fins i tot, va a més. O sigui, hi ha més fills de famílies castellanoparlants que acaben parlant en català que al revés'. També va cridar l'atenció la denominació que es dóna al català, ja que un 20 per cent es refereix a la seva llengua com català, un 35 usa un localismo (fragatino, maellano, etcètera) i un 44 per cent usa un terme pejoratiu o despectiu com chapurreau, 'encara que aquest percentatge va disminuint'.
ALTRES ACTIVITATS
A més de la conferència de Natxo Sorolla, el programa de la 'Jornada sobre la Transgressió cívica: Franja de Ponent i transgressió, propostes practiquis i concretis per a viure en català', va oferir una ponència del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre Justícia i Transgressió, i una altra de l'escriptora i periodista, Patricia Gabancho, sobre Creativitat i Transgresión. Així mateix, es va presentar el llibre 'Elogi de la Transgressió'. L'objectiu de les jornades era, segons Quim Gibert, coautor d'aquest llibre, "plantejar una sèrie de propostes d'actuació perquè els ciutadans reivindiquin la plenitud dels seus drets lingüístics, en un territori com el de la Franja, on els aragonesos catalanoparlants manquen de tot reconeixement legal".
En aquest sentit, la trangressió o la desobediència civil 'és una arma que poden utilitzar aquests ciutadans davant el maltractament legal que pateixen en la seva comunitat'. Segons Gibert, no es tracta de postulats radicals, "sinó d'una cridada a la imaginació, a una forma creativa de transgressió' i va posar com exemple el cas de 'un jove de Mequinensa que ha traduït al català la web del Parlament Europeu, demostrant que si no hi ha una edició en aquesta llengua és perquè no es vol, no perquè no es pugui".
Presenten un inventari de simbologia franquista amb monuments a Vall-de-roures i Esplús
franja | 24 Febrer, 2008 20:16
Esplús (La Llitera):Monument a "los caídos por Díos y por España"
Vall-de-roures (Matarranya): Monument a "los caídos por Díos y por España"
DISSABTE, 23/02/2008 - 16:13h
La CAJEI presenta un inventari amb més de 320 símbols franquistes
Inclou noms de carrers, d'escoles, escuts franquistes i monuments
La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) ha presentat avui al migdia un inventari amb més de tres-cents vint símbols franquistes i espanyolistes presents encara als Països Catalans. El document inclou, sobretot, noms de carrers o fins i tot d'escoles en homenatge a personalitats de la dictadura, escuts franquistes, monuments i també d'altres símbols com els toros de propaganda d'Osborne.
Segons ha explicat a la conferència de premsa, que s'ha fet a la plaça de Sant Jaume, un portaveu de la CAJEI, Oriol Sánchez, encara hi ha diversos símbols 'imposats abans, durant i després de la transició' i ha citat com a exemple l'escut franquista que encara és a la façana de l'edifici de la capitania general de l'exèrcit espanyol, a Barcelona. L'acte forma part de la campanya 'Subversió per la llibertat' que reclama la retirada d'aquesta mena de símbols i critica la passivitat de les administracions.
Els premis de Música Aragonesa - Viles i gents - C. Sancho
franja | 24 Febrer, 2008 19:48
Enguany la comarca del Matarranya ha obtingut diverses nominacions en els Premis a la Música Aragonesa que es van atorgar el passat 21 de gener a Saragossa, encara que, finalment, no ha guanyat en cap de les categories on estava representada. No obstant això, haver estat finalista ja és un reconeixement a l'excel·lent treball realitzat. Les nominacions han estat per a 'Sons del Matarranya' com a projecte que més recolzament ha donat a la música aragonesa, treball coordinat per Marc Martí amb el suport de l'Associació Cultural del Matarranya i La Barraca que van organitzar un important cicle de concerts i van enregistrar un doble CD recopilatori amb músiques que representen tota la diversitat (continua...Els Premis de Música Aragonesa)
Esperança o Marcel·lí? -Viles i gents - Loli Gimeno
franja | 24 Febrer, 2008 19:27
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 de febrer del 2008)
En contínua "precampanya" electoral los noticiaris de la setmana passada se van omplir de notícies lingüístiques. Com que sóc professora d'un idioma i de la seua literatura sempre tinc l'antena encarada a les ones de la matèria. Unes venien de l'Esperanza Aguirre, que anunciava a Lleida la creació del Col"legi Josep Tarradellas, un centre públic on s'impartirà l'ensenyament en català com a llengua vehicular per a la important colònia de catalans en edat escolar que habiten a Madrid. Aguirre, molt somrient, va gosar pronunciar unes parauletes en la llengua lleidatana en el moment de l'excepcional anunci, i el va justificar apel"lant l'article 26.3 de la Declaració dels Drets Humans i la recomanació de la Unesco de què l'ensenyament primari s'ha de fer "en la llengua materna de l'alumne". Lo mateix dia de les declaracions de la presidenta madrilenya, la candidata al Congrés del PSC per Barcelona, Carme Chacón, afirmava que el sistema d'immersió lingüística de Catalunya tenia "el suport absolut" dels "socialistes de tota Espanya".
Entre l'una i l'altra vaig trobar a faltar el "tercer hombre", el nostre Marcel"lí Iglesias, per aidar-me a entendre este galliner mediàtic sobre el català, amb l'Aragó i la seua Franja al mig, eterna convidada de pedra de la política lingüística per escriure. (continua... Esperança o Marcel"lí?)
DAVID PUJOL I FABRELLES. Demà tindrà lloc al Palau Montcada de Fraga, a la Franja de Ponent, una jornada sobre la transgressió cívica, organitzada per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i Òmnium Cultural de Ponent. Un servidor no hi podré ser, ja que mentre escric això estic a punt de marxar a Suïssa a conèixer experiències de democràcia participativa, però suposo que us puc recomanar que hi aneu. L'ànima d'aquesta jornada és el psicòleg gironí Quim Gibert, patriota de pedra picada i un dels autors del llibre Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat, publicat per La Busca Edicions. Gibert pensa que Fraga no és només un lloc de pas, un territori fronterer& A ell li agradaria trobar complicitats perquè fos precisament el contrari -un enclavament de pes en l'univers català- i per això proposa dotar Fraga d'una Casa de la Generalitat de Catalunya, com la de Perpinyà; d'una seu de l'Institut d'Estudis Catalans, com la de Castelló; d'un punt de suport de la UOC, com el de l'Alguer o Manacor, etc. Li brillen els ulls cada vegada que ho explica i només per això penso que els nostres responsables polítics haurien de ser sensibles a aquesta idea i com a mínim escoltar-lo atentament. Llegiu el llibre («Retrobar-nos amb nosaltres mateixos és, en el fons, posar en evidència la irracionalitat d'un estat que sap perfectament que no som fills de la seva niuada. Transgredir ens fa més lliures») i aneu demà a Fraga. Saludeu en Quim de part meva.
Retroenllaços (0)
