Protesta aragonesa ante al Museu
franja | 23 Gener, 2008 10:52
Web de Vall-de-roures (Matarranya)
franja | 23 Gener, 2008 10:06
Els premis Vila de Pena-roja - C. Sancho - Viles i gents
franja | 22 Gener, 2008 22:15
El diumenge 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, es van atorgar els premis anuals convocats per l'Ajuntament de Pena-roja. El IV Concurs de relats curts Vila de Pena-roja-Maties Pallarés, on hi ha hagut 31 originals presentats que ha duplicat els de l'any passat, l'ha guanyat Jaume Calatayud amb la narració escrita en català titulada Sota la llosa i el segon premi María Rosa Navarro amb Un viaje hacia mi interior. Jaume Calatayud, d'Altafulla, és un habitual dels concursos literaris i que ha aconseguit molts guardons escrivint tant en català com en castellà. La primera convocatòria del Concurs de relats la va guanyar Susana Antolí de Beseit que l'any passat precisament va ser guardonada amb el Guillem Nicolau concedit pel Govern d'Aragó i també va guanyar aquest mateix premi pena-rogí Lluís Rajadell, periodista vall-de-rourenc de l'Heraldo de Aragón. En el IV Concurs de pintura Desideri Lombarte que també hi ha hagut un important augment d'originals presentats el premiat ha estat (continua... Els premis Vila de Pena-roja)
La Academia de la música española considera el Aragonés
franja | 22 Gener, 2008 10:56
Tras la última propuesta enviada por la Plataforma en Esfensa d'a luenga Aragonesa (PEA) para la creación de un premio estatal de la música a la mejor canción en aragonés (al igual que existen premios para las mejores canciones en asturiano, catalán, gallego y euskera), el gerente de la Academia de la Música, Tato Luzardo, ha respondido que dicha propuesta se presentará a la Comisión Ejecutiva de la Academia, analizando toda la información que contiene (información jurídica y cultural, con referencias a importantes personalidades de la música hispana), anticipándo también que en la edición del 2008 no podrá incluirse debido a que el proceso electoral en esta ya se ha iniciado, pero dejando abierta la posiblidad la incorporación de este futuro premio en la edición de abril del 2009.
Més informació a Aragoneame.com: La Academia de la música española considera el Aragonés
Jugadors del Barça encoratgen a aprendre català a la Franja
franja | 21 Gener, 2008 15:40
A ALUMNES D'UN INSTITUT
Els jugadors catalans del FC Barcelona han enviat a l'Institut de Secundària Ramón J. Sender de Fraga (Osca) unes cartes en les que encoratgen als alumnes a estudiar català, que en aquest Institut de la Franja s'estudia amb caràcter optatiu. El departament de llengua catalana de l'Institut buscava motivar els alumnes de l'Institut i va decidir posar-se en contacte amb els jugadors catalans del Barça per a que animessin els joves estudiants. La resposta va ser inmediata, segons el Diario del Altoaragón, i Xavi Hernández i Bojan Krkic van enviar una carta (veure foto) signada per ells amb aquest texte: "Per als alumnes de català de l'IES Ramón J. Sender de Fraga, que no oblidin la importància d'estudiar català, per a mantenir la seva cultura i la dels seus avantpassats". Els jugadors també han enviat una foto i un pòster del primer equip blaugrana amb la signatura de tots els jugadors catalans. Aquest pòster és al tauler d'anuncis de l'Institut.
http://www.e-noticies.com/actualitat/xavi-i-bojan-encoratgen-a-aprendre-catal%e0-a-la-franja-33992.html
UNA TELEVISIÓ PER A TOT L’ ARAGÓ? - Carles Barrull
franja | 21 Gener, 2008 11:12
"Aragón Televisión" és la cara més visible de la "Corporación Aragonesa de Radio y Televisión". Fins ara podia semblar que aquesta era una cadena pública i que com a tal, tant la televisió com la ràdio eren de tots/es els/les aragonesos i aragoneses i que, tot i el pes de Saragossa, arrivava a tot l'Aragó i servia per a tot l'Aragó. A primer cop d'ull es copsava que, entre moltes altres denominacions s'autoproclamava com a a "Cercana, Plural, Abierta, Positiva, Transparente", tot i que era una televisió que s' expressava únicament amb castellà. De tant tant en tant, especialment a "Plaza Mayor" amb l'Eugenio Monesma es mostrava més diplomàtica amb les llengües minoritàries, que no vol dir sensible, i així apareixia en Ängel Hernández parlant del aragonès oriental, del aragonesisme i de la política lingüística de la que ell és contrari; en un altra ocasió, foren els fragatins qui parlaren de la Franja i de la situació de la llengua catalana a les escoles de Fraga.
Però aquesta era la excepció que confirma la regla i si no analitzem que va succeir al desembre de l'any passat en un llogaret de la Ribagorça proper a la capital històrica i cultural (Benavarri) no entendrem res del que passa als mitjans aragonesos. En aquells dies els de "Aragón Televisión" trucaren per telèfon per a veure si podien fer un reportatge de la zona, l'home de la casa els digué que acceptava aparèixer per televisió però que tenia que parlar en català que era la llengua amb la que ell s' expressava habitualment. Llavors el periodista li digué que s'ho pensarien, però que segurament tindria una resposta negativa perquè aquesta era una televisió pública i llavors si es feia amb català molts aragonesos no ho entendrien. (Continua...
UNA TELEVISIÓ PER A TOT L' ARAGÓ?)
Teoria de la recepció - Viles i gents - M. D. Gimeno
franja | 19 Gener, 2008 09:24
(Publicat
al Diario de Teruel, el dissabte 19 de gener del 20079
La pantalla blanca de l'ordinador és la nova i terrible pàgina en blanc de l'escriptor modern. N'enceto una tractant de trobar un tema per a la propera columna, i reviso les anteriors penjades al bloc «http://vilesigents.blogsome.com» en busca d'inspiració i en evitació de repeticions. Veig que al company Carrégalo de Mont-roig, de l'equip de "Viles i gents", la columna bessona a La comarca, li passa una mica el mateix i que, com a mi, per vèncer la solitud creadora i reforçar la correcció lingüística, l'acompanyen a l'escriptori dos sòlids diccionaris, tot i que no són los que jo utilitzo: l'Alcover-Moll i el de la Gran Enciclopèdia Catalana. Això són les companyies d'eixida, perquè a ell, a mi i a tot escriptor, per modest que sigue, li agrada trobar també companyies a l'altre costat de la pàgina ja escrita i impresa. O en format electrònic. Segons Carrégalo som "Un equip de futbol" de lectors-escriptors, que mos llegim los uns als altres dins del bloc, màgic creador d'una comunitat endogàmica de matarranyencs (continua.... Teoria de la recepció)
¿Se habla…Aragonés? Sí, Ansotano también.
franja | 18 Gener, 2008 10:16
El pasado domingo 13 aparecía en "el periódico de Aragón" un artículo de opinión firmado por el ex -presidente de la Diputación General de Aragón (1987-1991) y del P.A.R. Sr. Hipólito Gómez de las Roces.
En ella contestaba a la nota de prensa del profesor López-Mugartz aparecida hacía unas semanas sobre la supuesta vasquicidad en el habla de Ansó de hace siglos, cosa que al parecer le resulta increíble y le motivó a escribir dicha carta protesta, a pesar de cómo el mismo dice "uno, que no es filólogo, no sabe si estas cosas son ciertas". Sobre este hecho no vamos a entrar.
La cuestión es que su supuesta queja deriva en una infinidad de afirmaciones y consecuencias que dejan a la lengua aragonesa, y más al aragonés ansotano, en muy mal lugar. Porque no debemos olvidar que, mal que le pese al señor Hipólito: "ansotano, variedad de la lengua aragonesa que se hablaba en sitios como Fago y Biniés", el ansotano continúa hablándose en este valle y en su contiguo de Fago con porcentajes que varían dependiendo de numerosos factores. Gracias a las nuevas tecnologías la vieja frase de "se hablaba" queda en entredicho y usted mismo puede ver y escuchar en el portal de Internet www.charrandotb.com una serie de vídeos donde el aragonés se hace presente en historias de los vecinos ansotanos, la presentación en el día del traje ansotano o incluso la historia sobre "l'onso Chorche" que hicieron unos alumnos de la escuela de Ansó, en aragonés ansotano.
Todo este aragonés que todavía se habla ha servido de referencia para estudios filológicos recientes (esta vez sí, filológicos) sobre dichas variedades, llevadas a cabo por la doctora Mª Pilar Benítez, con "L'ansotano: estudio del habla del valle de Ansó" (2001) y más recientemente Miguel Ánchel Barcos, Estudio del aragonés de Ansó y Fago (2007). Por no hablarle del vocabulario, historias y cuentos que la A.C. A Gorgocha de Ansó viene publicando en diversos libros en estos últimos años, todos ellos en ansotano.
Y digo lo de filológicos porque sus comentarios parecen llevar más hacia unas conclusiones y unos prejuicios políticos que ya quedaron suficientemente contrastados durante su mandato en las Cortes. Si estas variedades del Aragonés no son más habladas hoy en día son debidos, en parte, a la nefasta política lingüística durante su mandato y el resto en los que su partido ( P.A.R.) ha participado.
Dichos prejuicios le llevan a acabar hablando del catalán, mezclando peras con manzanas, y de la supuesta supremacía de, a su juicio, la única lengua universal y común "&se marginase el aprendizaje del español común, algo que de ser cierto lo sentiría sobre todo por los educandos porque estarían siendo privados de la única lengua común y universal con la que contamos&". Esa situación de la que usted se queja en Cataluña es muchísimo mas beligerante que la que usted impuso durante su mandato en Aragón en favor del castellano.
La carta termina con un consejo-advertencia que nos parece de lo más alarmante, y que parece tiene la intención de marcar las líneas de su antiguo partido en política lingüística "esperemos que nuestros políticos al desarrollar el Estatuto sean más cautos que condescendientes. Hay milagros más difíciles."
Desde la Plataforma en esfensa d'a luenga aragonesa denunciamos que en pleno siglo XXI, mientras la Unión Europea obliga la defensa de las lenguas minoritarias y el propio Estuto de Aragón obliga a su respeto y promoción, usted siga infravalorando y humillando su existencia, con el agravante de haber estado en sus manos una situación más digna para el Aragonés.
Plataforma en esfensa d'a luenga aragonesa P.E.A.
Una fiesta muy particular - J. M. Gràcia
franja | 18 Gener, 2008 01:38
ÿ(Article publicat al Diario de Teruel, el 18 de gener del 2008, a la columna d'OPINIÓ)
JOSÉ MIGUEL GRÀCIA*
ÿLa actualidad anda sobrada de temas para escribir un artículo, tan largo como uno quisiera: personajes que caen de las listas electorales, otros que suben, las bolsas andan revueltas y a la baja, los precios de la vivienda se estabilizan o bajan, se atisban amenazas sobre el crecimiento económico, la guerra incivil de Irak sigue, en Líbano y Palestina empeoran increíblemente las cosas, se ha casado Sarkosy, los pantanos están medio vacíos, el calentamiento global, se ha retirado la poética letra del himno nacional, etc., etc. Y miren por donde a mi, hoy, me da por otro tema. Voy directo a ello.
Escribir en el Diario de Teruel sobre los festejos taurinos en su sentido más amplio, cuando la ciudad tiene por uno de sus símbolos a "El Torico", "La Vaquilla" como una de sus fiestas y un buen número de entendidos aficionados a los toros, y además, no hacerlo en tono laudatorio y autocomplaciente, se acerca mucho a la imprudencia temeraria. Pese a lo cual, (continua...
Una fiesta muy particular)
Lletra per a un himne - [i +] - J. M. Gràcia
franja | 16 Gener, 2008 23:24
Creadora de composiciones fractales en Beceite “Matarraña” (Teruel)
franja | 16 Gener, 2008 17:23
Ersi Samará
Beceite, Teruel, Spain
Creadora de composiciones fractales.
su blog:http://lineafractal.blogspot.com/
su myespace:http://www.myspace.com/fractaline
Entrevista en la tele!
El martes 15 de enero un equipo de TV2 (televisión nacional de España, para los que puedan leer esto desde otros países) viene a Beceite para hacerme una entrevista y un reportaje sobre fractales! Todos mis archivos de imagen se han puesto a dar saltos de alegría. Me ha costado pero los he podido tranquilizar y ordenar para que salgan guapos en la tele :
El reportaje se emitirá dentro de un programa juvenil llamado Leonart, que trata temas científicos y tecnológicos de forma sencilla. Uno de los programas será dedicado a la geometría fractal y& voilà!
Todavía no sé la fecha de emisión pero actualizaré mi blog en cuanto tenga datos concretos (y alguna foto, espero).
Seguiremos informando&
Informa Serret Llibres: Ersi Samará, Creadora de composiciones fractales en Beceite "Matarraña" (Teruel)
Un projecte d’ASCUMA nominat per als Premis de la música aragonesa
franja | 16 Gener, 2008 11:16
Ahir van ser
anunciats els
Premis a la música aragonesa Un projecte de l'
Associació Cultural del Matarranya,
Sons del Matarranya va ser nominat per al premi al projecte que més suport ha donat a la música aragonesa, i no sol això, sinó que a la categoría de llengua "no castellana" hi ha nominades dues cançons del disc i també una de Temps al temps que es va decidir a engeristrar un cd (al qual ASCUMA ha donat suport) després de participar al projecte.
El projecte Sons del Matarranya ha estat acollit a Perpinyà, Barcelona, València i Madrid, i ara es reconeix la feina a Saragossa. Podeu assistir a la gala si us registreu
aquí.
3.-Mayor apoyo. Entidad pública o privada, colectivo o persona que ha apoyado al panorama musical aragonés.
Aragón Radio
Ciclo Muévete en Directo
Clic de Aragón Televisión
Sons Del Matarranya
8.-Mejor Canción en Lengua Minoritaria de Aragón. Tema musical cuya letra esté escrita en alguna de las distintas hablas minoritarias autóctonas aragonesas.
Aragón Ye Ye - Comando cucaracha
Buscant la inspiració - Temps al temps
Estic perdut - Inestables
La darrera bala - Gen
Un projecte d'ASCUMA nominat per als Premis de la música aragonesa
Premio Literario Bila de Benás
franja | 16 Gener, 2008 10:30
Premio Literario Bila de Benás
NARRATIBA Y POESÍA EN PATUÉS
Dan el propósito de promosioná el uso y la dignificasión sosial de la modalidat llingüística del pais, la Casa de la Bila de Benás, comboque el V Concurso Lliterario de Patués, en les modalidats de "Narratiba" y de "Poesía", conforme a istes bases:
1. Els Textos originals, serán d´una extensión mínima de 6 fuelles tals relatos y de 100 bersos tals poemarios, anirán mecanografiats y acompañats de 5 copies dan un lema u nom falso y en un sobre tancau, el nom y la dresa del autó y se nimbiarán a la Casa de la Bila de Benás, antes del 7 de Marso del 2.008. S´achuntará tamé una copia en formato informático (Cd. O Disckette) .
2. Ta cada modalidat se consederán els siguientes premios, dan les retesions legalmente establesedes:
- 360,61 ¬ - 1º
- 270,46 ¬ - 2º
- 240,40 ¬ - 3º
- 180,30 ¬ - 4º
- 150,25 ¬ - 5º
- 120,20 ¬ - 6º
- 90,15 ¬ - 7º
- 30,05 ¬ - 8º
3. La resolusión del Churau, será inapelable y se fará sabre a una billada lliteraria que se selebrará a la segunda quinsena del mes de marso de 2008.
4. Els partisipantes únicamente porán presentase a una única modalidat, y a requerimiento de la organización debrán presentase a la secsión "Neu Polbina".
PATUÉS INFANTIL
Dan el propósito de promosioná el uso y la dignificasión sosial de la modalidat llingüística del pais, la Casa de la Bila de Benás, comboque el X Concurso de Narrasións en Patués en t´autós chobes conforme a istes bases:
1. Porá partisipá la mainada en una de les dos categories: Primaria y Secundaria
2. Els Textos originals anirán mecanografiats y acompañats de sinq copies dan un lema u nom falso, y en un sobre tancau, la categoría y el curso escolar de cada autó, be bisible, el nom y la dresa del autó en el interor con una copia en formato Cd. O Disckette, y se nimbiarán a la Casa de la Bila de Benás, antes del 7 de Marso del 2.008.
3. Ta cada categoría se consederán tres premios baloraus en:
- 150,25 ¬
- 90,15 ¬
- 60,10 ¬
- 30,05 ¬
4. La resolusión del Churau, integrau per especialistes de Patués y de la Lliteratura Infantil y Chubenil, será inapelable y se fará sabre en una selebrasión que se fará en el mes de Mayo del 2.008. Ni ún autó resibirá més de un premio.
Més informazión a:
http://www.turismobenasque.com/spain/premio-literario/Default.htm |
| |
http://www.charrando.com/achenda.php#cursosdaragones
|
Article incendiari sobre els bens de la Franja "Quan la mentida pot acabar sent veritat"
franja | 16 Gener, 2008 09:58
Llibertat d’expressió - J. M. Gràcia
franja | 12 Gener, 2008 18:16
Publicat en 11 Gener, 2008 per graciaz
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de gener del 2008)
A la capital de la no nació, abans regne d'Aragó, ja m'enteneu, a Saragossa, no en sobra de llibertat d'expressió per a segons quines opinions. Parlo per experiència personal: tres articles meus, enviats als dos diaris de més tirada, han estat rebutjats pel fet de defensar que la solució del litigi del béns provinents de les parròquies de la Franja, ara al Museu de Lleida, només es trobarà al voltant d'una taula de negociacions. Tot el que no sigui dir, que aquets béns s'han d'enviar a Barbastre, no te cabuda a la premsa saragossana de gran tirada. No es pot dubtar, no es pot discrepar, no hi caben els matisos, no es pot ser realista. És més important tenir la societat motivada contra els veïns que cercar l'acord. Jo no n'estic gens de segur si, avui per avui, els grans mitjans de comunicació, les institucions i els partits polítics aragonesos, estan convençuts d'allò que defensen o és la por que els impedeix allunyar-se, o tan sols discrepar, d'una opinió generalitzada, formada en negligir les raons de la part contrària. Uns tenen por de perdre vendes i els altres, vots. Sigui el que sigui, quan més trigui la solució, més imperfecta serà. I una altra cosa: el mantenir una posició irreductible, impedeix carregar-se de petites o parcials raons que després poden esdevenir força importants de cara a una solució via la justícia ordinària, o tal vegada per a una futura -per ara no volguda- incipient negociació. El pluralisme esperona el raonament.
D'altra banda he dir que els esmentats articles sí s'han publicat als mitjans escrits de la província de Terol: dos diaris, un privat i l'altre públic. Això vol dir, que en el cas que ens ocupa, n'hi ha més de llibertat d'expressió als modests mitjans d'aquesta província que als grans mitjans de la capital aragonesa. Si algú no està d'acord amb el que dic que ho provi i es convencerà.
José Miguel Gràcia
Lo Real Automòbil Club de Catalunya parla del xapurriau
franja | 11 Gener, 2008 16:43
A la revista del RACC fan un reportatge de 3 pàgines sobre el Matarranya, a on diuen "Es, pues, una tierra de fusión cultural y lingüistica, como lo demuestra el chapurreau, el habla de este territorio." L'article el signa Jordi Bastart.
L'avís és cortesia de Ricardo Yébenes. Moltes gràcies!
Mon pare - T. Bosque - Viles i gents
franja | 11 Gener, 2008 16:15
Mon pare
El passat deu de desembre, mentres la gent de La Codonyera cantave, de matinada en un fred del dimoni, los Despertadors de la Mare de Déu de Loreto, va tancar els ulls l'oncle Pascual Bosque, mon pare.
Havie naixcut l'any deu del segle passat a una Espanya, un llogaret i una família tan pobres i atrasades que la seua peripècia vital, com la de tanta gent de la seua classe, va tindre que ser necesariament heròica.
Sols va anar a l'estudi (escola) del sis al nou anys, perquè tenie que parar qüenta de dos germanets tardans. Als quinze, ja estave de criat a la Torrocella on li feien passar gana i no el tractaven massa bé. Tot seguit a treballar de pinxe a la via del tren de la Vall de Zafán, on anaven caminant des del poble i se quedaven al Mas de Llaurador. Ja ere un home fet i dret i encara dormie a la pallera entre rates i taragaynes. (Continua... Mon pare)
Carrégalo al diari La Comarca
franja | 11 Gener, 2008 16:04
JOSÉ ANTONIO CARRÉGALO SANCHO, al Setmanari "la Comarca" dimarts 8 de Gener Martes, 8 de enero de 2008 carregalo.jpg carregalo.pdf LA COMARCA.NET: ELENA SANCHO ANDRÉS; Martes, 8 de enero de 2008 "Hace años que no veo a un abuelo contando un cuento a su nieto" A finales del año pasado, el escritor matarrañense José Antonio Carrégalo presentó en su localidad natal el libro 'Mont-Roig: El Patrimoni Immaterial'. A lo largo de su vida ha recopilado 3.155 composiciones de la literatura oral que ahora se ponen por escrito. Para el autor, es importante que el legado oral no se pierda de generación en generación. ¿Cómo se puede definir su libro? Es una recopilación de la literatura popular trasmitida por la tradición, oralmente, de padres a hijos o, mejor aún, a través de los abuelos de generación en generación. Es un libro que ha editado la Asociación Cultural del Matarraña, en la colección Utrill, que recoge trabajos de investigación. El libro se divide en varios apartados, uno de ellos con canciones populares, ¿de qué tipo? De todo tipo: folías, albadas,& Canciones populares en general. No es el primer libro que escribe& He tocado también el tema de antropología rural, ya que hice un trabajo también sobre las masías en colaboración con otras muchas personas de Monroyo, trataba sobre el hábitat disperso. También he hecho otros trabajos. He publicado una serie de narraciones que había escrito anteriormente en distintos medios de comunicación. Estos trabajos recogían las historietas y chistes que contaban nuestros abuelos. Aparte, otra publicación ha sido una recopilación de artículos de prensa publicados precisamente en el periódico LA COMARCA. ¿Para qué tipo de público escribe? Mi obra está dirigida a todo el mundo sin excepción.Se trata de materiales que hemos adquirido de nuestros mayores y, que si no vamos transmitiendo, acabarán perdiéndose. Esto sería muy triste, porque la documentación que se ha recopilado para esta obra es riquísima y vale la pena mantenerlos en la memoria y en la tradición. ¿Ha sido complicado recopilar todo este material? Sí lo ha sido. Lo que pasa es que el trabajo de campo lo realicé a la par que recogía información para el libro sobre el hábitat disperso de las masías de Monroyo. En el volumen se recogen un total de 3.155 composiciones de la literatura oral. 16 de ellas corresponden a narrativa, 301 al cancionero y 2.738 a los géneros menores, que son, entre otros, adivinanzas, mimologismos o trabalenguas. Entre todos estos géneros menores, hay 680 refranes y las locuciones y frases hechas llegan a sumar 1.900. Por lo tanto, el material es muy amplio y riquísimo. Puede servir también para quien esté interesado en seguir estos temas o en hacer trabajos comparativos. ¿Qué se necesita para querer mantener esta tradición que se transmite de generación en generación? Comunicar. En la sociedad actual la comunicación interfamiliar se está perdiendo muchísimo. La televisión está dominándolo todo. Las familias se entretienen mirándolo todo en ella. Antes, tres o cuatro generaciones de una misma familia se reunían alrededor del fuego en invierno, o a la fresca en verano, y charlaban de sus cosas. Se explicaban cuentos, dichos o refranes. Era lo cotidiano y de lo que todo el mundo hacía uso. Ahora no. Se ha perdido todo. Hace muchos años que no veo a ningún abuelo contando un cuento a su nieto. Y de alguna manera es una forma de aprender ; es triste que se pierda. ¿Cómo cree que podríamos recuperar esto? Es algo que tiene que partir de todos los pueblos. Al principio los informadores restan importancia a lo que saben y recibieron de sus padres. La importancia se la van dando cuando ven que alguien se interesa por esta documentación. Sobre todo cuando ese alguien es de fuera de su círculo y de su localidad. Cuando ven el trabajo final se sienten orgullosos. ELENA SANCHO ANDRÉS
http://serretllibres.com/autorsebrencs/?p=858
Si la muntanya no va a Mahoma - J. M. Gràcia
franja | 11 Gener, 2008 15:56
(Traducció de l'article publicat en castellà al Diario de Teruel, el proppassat dia set de gener)
"Si els fidels no acudeixen a les esglésies, els bisbes surten al carrer. Poc confien en la seva influència ex pulpitum. No serà per falta de cobertura eclesial a tots els racons del país& Tot individu o institució té dret a expressar-se lliurement, però si es prenen posicions polítiques cal estar preparat per a les seues conseqüències, en altres paraules, cal estar-hi a les dures i a la madures. Per a aquells que el seu regne no és d'aquest món, sembla que la seua veritat i democràcia tampoc no ho és. Per què obliden amb tanta freqüència allò de: "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar&. "? Jo sé que tres bisbes i uns milers de fidels no representen a tota la catolicitat espanyola, no obstant això, observo que el mutisme per part d'altres sectors eclesiàstics és la norma, davant de manifestacions, concentracions o mítings, com el dels bisbes Cañizares, Rouco i García Gasco. Senyors bisbes: no és veritat que en democràcia, les lleis les fa el Govern. Si no els agrada una llei, culpin el Parlament que és l'expressió de tot el poble.
Al PP li semblen massa radicals les manifestacions del PSOE en contra dels fets. (Continua... Si la muntanya no va a Mahoma)
Castellanitzar Ponent
franja | 10 Gener, 2008 19:07
EUGENI CASANOVA
Ara li toca a Ponent i el torpede es diu Gran Scala. L'interior del Principat i la Franja estan a punt d'encarar una situació inèdita. Per primer cop a la història la zona es girarà cap a l'Aragó per qüestions econòmiques, laborals, socials, lúdiques... Per primer cop, Barcelona i la costa quedaran diluïdes com a referent.
Encara no n'han dit l'emplaçament exacte perquè així duplicaran l'impacte mediàtic, però l'invent estarà emplaçat a la comarca de Los Monegros, a tocar del Baix Cinca. Si tot va com han anunciat en aquests temps electorals, el complex es convertirà en la segona ciutat d'Aragó: 32 casinos, cinc parcs temàtics, 232 restaurants, 70 hotels, 500 comerços, hipòdrom, camps de golf, plaça de toros (por supuesto)... Hi treballaran 70.000 persones i generarà 200.000 llocs de feina indirectes. Serà una aglomaració de 100.000 habitants -Osca en té 50.000- i el 2015 hauria d'atraure 25 milions de visitants, però d'aquí a uns mesos portarà ja milers i milers de treballadors.
Fraga, la capital del Baix Cinca, té 13.000 habitants i és la població més gran de la Franja, prou gran perquè s'hagin començat ja a produir els primers casos de desafecció lingüística i hi hagi pares que canvien de llengua amb els fills. L'impacte lingüístic, social i cultural que produirà el bunyol dels Monegres serà definitiu.
La jugada entra dins de la lògica del TGV i les autovies radials, els aeroports centralitzats i la "redistribució" fiscal. El nou aeroport d'Alguaire ha de ser una de les portes d'entrada del macroparc, que pensen nodrir amb amb 200 xàrters diaris, i la ciutat de Lleida rebrà també un impacte de primera magnitud. La castellanització està servida en una bona part de les terres de Ponent, un punt que fins ara se n'havia mantingut prou estalvi, en un procés ja experimentat en altres zones, molt especialment al País Valencià.
El Govern d'Aragó arredonirà d'aquesta manera un procés molt ben planificat. Fa 24 anys que l'executiu de Saragossa dissenya la seua política pensant en l'assimilació de la Franja: carreteres, hospitals, escoles... Tot es calcula per apartar les comarques catalanoparlants de la seua capital natural, que és Lleida. El 1995 van aconseguir segregar les parròquies aragoneses del bisbat de Lleida en una operació dirigida des del ministeri de Justícia -el responsable de les relacions amb l'Església- per Juan Alberto Belloc, avui batlle de Saragossa. La divisió comarcal de l'Aragó va suposar un pas més d'aquest procés. Van esquarterar el territori per assignar capitals castellanoparlants arreu: Casp, Alcanyís, Binèfar i Graus. Fraga es va mantenir perquè no té cap població d'entitat a prop. Ara tindrà Gran Scala.
L'Estatut d'Aragó del 2006 va deixar la llengua catalana pitjor que durant el darrer franquisme malgrat que contravé les lleis europees. Després de dues dècades de romanços i ajornaments per dotar d'un estatus legal el català, van reformar el text per marginar-lo encara més. A la Franja diuen que l'únic sentit d'identitat aragonesa és l'anticatalanitat. Amb la Franja no ho dubten gens: en volen el territori i n'abominen la cultura, i Gran Scala tindran l'arma més poderosa de totes.
[23/12/2007]
http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=opinions.cfm?
Retroenllaços (0)
