Espai País Valencià tria Jesús Moncada per a encetar lectures d'autors d'arreu a Barcelona
franja | 31 Gener, 2008 19:14
GRUP DE LECTURA "LLEGIR DES DE L'ESPAI"
Amb l'ànim de bastir espais de coneixement entre els territoris de parla catalana, des de l'Espai País Valencià, proposem una lectura mensual d'autors perifèrics, des de la hipotètica centralitat de Barcelona, difícils de trobar en un mercat massa sovint condicionat per la geografia.
El que pretenem és crear un grup obert de debat on poder intercanviar les impressions personals rebudes i així nodrir-nos amb les aportacions dels altres. En la mesura de les possibilitats, convidarem l'autor perquè també ell ens descobrisca l'ànima de la seua obra.
L'èxit i el devenir del grup anirà lligat a la capacitat d'aglutinar el major nombre de persones, propostes i procedències, per tant la teua aportació és fonamental!
Ens trobarem el darrer dijous de cada mes a la seu de l'Espai País Valencià (C/Verdi, 177) a les 19.00 hores.
Per al pròxim 28 de febrer proposem la lectura de...Jesús Moncada: Camí de Sirga
Hem escollit aquest autor, no per inconegut sinó per la necessitat de trobar un autor de qualitat assegurada i de l'àmbit perifèric. Feu circular aquesta notícia per tots els llocs, biblioteques, escoles, instituts, bars,...gràcies de bestreta.
Suport de les associacions de la Franja a les emissions valencianes de TV3
franja | 31 Gener, 2008 18:47
Manifest aprovat per les associacions participants en la jornada "Català a l'ensenyament sense la Llei de llengües?" celebrada a Calaceit (el Matarranya) el dia 15 de decembre de 2007
Manifestem el nostre rebuig contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, perquè representa un atac del tot inadmissible contra la llibertat d'expressió i de comunicació de les persones i el pobles.
Manifestem el nostre suport i solidaritat amb ACPV, en la seua extraordinària defensa de la llengua catalana, representada pels esforços que han fet possible el funcionament tants anys dels emissors de TV3 arreu del País Valencià.
Així mateix, d'acord amb les enormes possibilitats tecnològiques a l'abast, demanem a les administracions corresponents que es garantixca la recepció televisiva a les comarques de la Franja de tots els canals que emeten en català, ja siga del País Valencià, ja siga de Catalunya o bé de les Illes Balears.
Text aprovat per: Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Centre d'Estudis Ribagorçans (les tres components d'Iniciativa Cultural de la Franja) i El Casal Jaume I de Fraga.
Suport de les associacions de la Franja a les emissions valencianes de TV3
Demanen la llei de llengües per al "ribagorça"
franja | 31 Gener, 2008 17:40
El concurso literario 'Condado de Ribagorza' convoca su séptima edición
Premia los mejores relatos y poemas escritos en bajorribagorzano
Los Ayuntamientos de Graus, Estadilla y Fonz convocan la séptima edición del concurso de relatos cortos y poemas 'Condado de Ribagorza". A pesar de que se trata de una lengua en peligro de extinción, responsables de las tres localidades aseguran que cuenta con muchos hablantes, y premios como éste ayudan a mantenerla viva. El objetivo es fomentar su uso y ponerla en valor a través de la creación literaria.
FONZ.- Pese a tratarse de una lengua circunscrita al ámbito de lo familiar y con un futuro incierto, los Ayuntamientos de Graus, Estadilla y Fonz siguen apostando por mantener el bajorribagorzano convocando en su séptima edición el Concurso 'Condado de Ribagorza' de relatos cortos y poemas. Dotado con 1.500 euros, el premio pretende fomentar el uso del bajorribagorzano y darle prestigio a través de la creación literaria, como se constató ayer durante la presentación que tuvo lugar en Fonz.
La ribagorzana es una lengua en peligro de extinción, a pesar de los esfuerzos que, en la línea de este concurso, se están realizando a nivel municipal. En Estadilla y Fonz, su estado es más saludable e incluso "los niños mantienen viva la lengua, la escuchas en el patio del colegio", comentaba Jorge Español, edil de Cultura foncense. Aunque la situación no es la deseable, a juicio de la concejala de Estadilla Carmen Sahún, "en Estadilla todavía se habla bastante por parte de los mayores, los niños menos y, más castellanizada, los adolescentes". Este premio es, añadió, "una forma de parchear su salud debilitada, aunque la clave es la introducción en la escuela, algo en lo que tienen que creer también los padres".
Por su parte, la edil de Cultura de Graus, María Victoria Celaya valoró este premio en la medida que ayuda a mantener una lengua que es "parte de nuestra cultura y de nuestras raíces". El técnico municipal grausino, Jorge Mur, reiteró la necesidad de que el Gobierno de Aragón ponga en marcha la ley de lenguas que permita que el ribagorzano entre en las aulas para no perder "uno de los patrimonios más importantes que tiene Aragón". En cuanto a Graus, dijo, la situación es similar a Fonz y Estadilla, "son los mayores los que la hablan, bastante castellanizada", si bien el punto de comunicación que es la localidad y la inmigración la han relegado aún más al ámbito familiar.
La convocatoria del 'Condado de Ribagorza' de este año está organizada por el Ayuntamiento de Fonz, como recordó el concejal de Cultura, quien apuntó que "se trata de un premio itinerante", impulsado por el Ayuntamiento de Graus hace siete años y al que se sumaron Estadilla y Fonz hace cinco. Las concejalas de Cultura de Estadilla y Fonz coincidieron en animar a la gente a participar e incidieron, al igual que Mur, en la labor de dignificación de la lengua de este concurso gracias al 'corpus literario' que se ha ido formando en su trayectoria. Haciendo balance, el técnico grausino apuntó que la convocatoria literaria ha consolidado a autores como Juan Carlos Marco (Fonz), Elena Chazal (Estadilla) y Ana Tena (Graus), si bien han sido más de treinta los que han participado aportando medio centenar de textos.
Respecto a las bases de esta edición, sin muchas novedades, hay que resaltar que el VII Concurso 'Condado de Ribagorza' de relatos cortos y poemas en bajorribagorzano está dotado con 900 euros en la modalidad de narrativa y 600, en la de poesía. También se mantiene la extensión de los trabajos entre los 3 y 6 folios por una cara y a doble espacio para los relatos y de 30 a 200 versos para los poemas, en ambas modalidades con temática libre y en cualquiera de las variantes del bajorribagorzano. El plazo de presentación de originales en el Ayuntamiento de Fonz, anfitrión este año de las jornadas, se abrió ayer y concluirá el próximo miércoles 4 de abril. Los premios se entregarán en Fonz, localidad anfitriona este año, el 23 de ese mismo mes de abril.
Elena FORTUÑO
http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=265317
Concedidas las subvenciones de tradiciones populares y casas rurales
franja | 31 Gener, 2008 12:29
(31/01/2008) · La Comarca de la Litera ha aprobado las subvenciones para las tradiciones populares y las casas rurales de la demarcación.
En el primero de los capítulos, se otorgarán 15.000 euros. La Peña Lo Magré de Albelda recibirá 1680 euros; el Ayuntamiento de Tamarite, 2195; la Asociación Banda de Tambores y Cornetas del Altorricón, 965; la Cabalgata de Reyes de Tamarite, 855; la Rondalla San Roque de Albelda, 740; Protamarit, 780; el Ayuntamiento de San Esteban, 620; El Ciringall de San Esteban de Litera, 600; el Ayuntamiento de Castillonroy, 620; el Ayuntamiento de Binéfar, 1460; el Ayuntamiento de Baells, 603; el Ayuntamiento de Camporrells, 635; Asociación Cultural Scabel de Esplús, 300; el Ayuntamiento de Baldellou, 610; el Ayuntamiento de Vencillón, 350; la Peña La Cuadra de Tamarite, 680; Mossos i Carreters de Albelda, 650; y el Ayuntamiento de Peralta, 658.
A todas estas asociaciones y ayuntamientos se les han financiado alguna actividad de recuperación de tradiciones populares que desarrollaron en el año 2007. La cantidad asignada se ha distribuido en función del número de actividades programadas y el presupuesto presentado por cada uno de los solicitantes.
En cuanto a las subvenciones de alojamiento de turismo rural, que alcanzan los 6197 euros, se han repartido de la forma siguiente: Torre las Carrascas de San Esteban de Litera (1372); El Pilaret de Azanuy (1928), Casa Vitorianet de Alcampell (227), Casa Carmen de Alcampell (227), Casa Llebot de Peralta (227), Casa La Franja de Tamarite (742), Casa El Frari de Peralta (795) y Casa Galindo de Tamarite (1079).
prensa@lalitera.org www.lalitera.org
8 MILIONS D'EUROS PER A 38 PROJECTES DE 13 POBLES, GRÀCIES AL CONVENI MITYC - MANCOMUNITAT
franja | 30 Gener, 2008 23:39
http://www.tauladelsenia.org
Gràcies al Conveni signat entre la Mancomunitat de la Taula del Sénia i el Ministeri d'Indústria, s'han incrementat un 200 % les ajudes per a reindustrialització que el Ministeri dona a ajuntaments i a empreses dels pobles que formen part de la Mancomunitat.
Enguany, 2008, s'han aprovat un total de 38 ajudes entre les 48 que s'havien demanat. I entre els 38 projectes aprovats es repartiran un total de
7.935.203 ¬, dels quals 1.091.546 ¬ són en forma de subvenció a fons perdut per a administracions públiques i 6.843.657 ¬ són crèdits sense interès, a
15 anys i amb els 5 primers de carència per a empreses.
La comparació amb els anys anteriors és molt significativa. Mentre al 2006 (sense Conveni) de 18 peticions només se'n van atendre 2 i per un total de
2.629.964 ¬, l'any passat (2007) ja amb el Conveni signat es van aprovar totes les 15 sol·licituds i per un import total de 5.295.000 ¬. I ara, al 2008, l'increment encara ha estat molt més important.
Una altra cosa a destacar és que les 15 ajudes del 2007 eren de 6 pobles, mentre que les 38 d'enguany ja són dels 13 pobles següents: Benicarló, Càlig, Morella, Rossell, Traiguera, Vinaròs, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, La Sénia, Ulldecona, Beseit, Peñarroya de Tastavins i Vall de roures. I com és normal al incrementar-se els projectes, també són molts més els sectors econòmics beneficiats.
Properament el Director General de Desenvolupament Industrial del MITYC estarà a la zona reunint-se amb totes les empreses i ajuntaments.
Cal destacar finalment l'efecte molt positiu que ha tingut per a tota la zona la signatura del Conveni MITYC - Mancomunitat ja que en dos anys s'han repartit entre empreses i ajuntaments de la zona un total de més de 13 milions d'euros (o sigue més de 2.200 milions de les antigues pessetes).
Raders apunts del Bloc dels alumnes de Fraga
franja | 30 Gener, 2008 23:24
El dia 17 de gener és SANT ANTONI, patró dels animals. A la nostra comarca BAIX CINCA ( OSCA ) alguns pobles celebren les festes d´hivern i s´hi fan fogueres.Es costum portar a beneir les mascotes a l´esglèsia.
A FRAGA (continua...LES FOGUERES)
FA UNS DIES LOS DE LA CLASSE ENS VAM PREPARAR UNES LECTURES, UNS CONTES... PER TAL D´ANAR A VEURE ELS PETITS DEL NOSTRE CENTRE, ELS D´EDUCACIÓ INFANTIL.
QUAN HO VAM TINDRE TOT PREPARAT, VAM ANAR A VEURE´LS I ES VAN ALEGRAR MOLT.ELLS ESTAVEN MOLT ATENTS I BEN ASSENTADETS.
TENIM UNA COMPANYERA QUE ÉS D´UN ALTRE PAÍS I S´HO VA PRENDRE TOT.
QUAN VAM ACABAR ENS VAN FER UN FORT APLAUDIMENT I ENS VAN CONVIDAR A LLAMINADURES.
Primers passos per a l'aeroport de Lleida
franja | 30 Gener, 2008 11:13
EL PAÍS 23.01.08
Luz verde a la torre de control del futuro aeropuerto de Lleida
La Generalitat quiere que la instalación sea singular y se integre en el paisaje
LLUÍS VISA - Lleida - 23/01/2008
El aeropuerto de Lleida-Alguaire, el primero que diseña y construye en su totalidad la Generalitat, tendrá una torre de control emblemática e integrada en el conjunto de edificios de la infraestructura aeronáutica. De no surgir contratiempos, este aeropuerto empezará a funcionar durante el primer trimestre de 2009. Su construcción comportará una inversión pública y privada de 132 millones de euros.
El Gobierno catalán aprobó ayer el proyecto de la torre de control del aeropuerto, cuyas obras empezaron el verano pasado y se prevé que acaben a finales de este ejercicio. La torre tendrá 41 metros de altura, será una obra arquitectónicamente singular y estará integrada armónicamente en la primera terminal y el resto de los edificios anexos. Las obras se licitarán por seis millones de euros.
El consejero de Política Terrritorial, Joaquim Nadal, destacó que se ha querido dotar a la torre de un diseño "moderno y propio del siglo XXI". La torre, que realizará las funciones específicas de control aeronáutico y de servicios inmediatos, dispondrá de una base que albergará el programa de apoyo administrativo y técnico, y el almacén. Los tonos verdes, ocres y amarillos servirán para integrar la construcción en el paisaje. La Generalitat ha iniciado los trámites para crear la sociedad gestora del aeropuerto, en la que tendrán una participación destacada los ayuntamientos de Lleida y Alguaire, la Diputación, el Consejo Comarcal del Segrià y la Cámara de Comercio. Se espera que pasen por él 400.000 viajeros y 6.000 toneladas de mercancías al año.
EL PERIÓDICO 23.01.08
Lleida-Alguaire rebrà d'aquí a un any els primers avions
- " El Govern ha aprovat el projecte de la torre de control, que es farà en 9 mesos
EDWIN WINKELS
BARCELONA
En teoria, els primers avions podran aterrar l'estiu que ve en el nou aeroport de Lleida-Alguaire, que és quan ja estarà construïda la pista d'enlairament i aterratge de 2.500 metres. En la pràctica, no serà fins d'aquí a un any quan les instal.lacions podran rebre els primers vols comercials, una vegada acabada la torre de control. El projecte d'aquesta torre va ser aprovat ahir pel Govern de la Generalitat en la reunió celebrada a Tortosa.
La torre de control va ser l'última baula de la cadena d'instal.lacions que es va definir, després d'adjudicar-se primer el camp de vol (la pista i l'àrea d'estacionament d'avions) per 29,4 milions d'euros i després la terminal, el centre d'emissions i la senyalització lumínica, per 21,5 milions. L'estructura de la torre costarà gairebé 6 milions d'euros, als quals s'ha d'afegir uns 8 milions més per fer l'equipament electrònic de la torre. En total, doncs, uns 65 milions d'euros d'inversió pública per aixecar el primer aeroport de l'empresa pública Aeroports Públics de Catalunya (APC).
INTEGRADA A LA TERMINAL
En contra de les primeres previsions, la torre de control, dissenyada per l'equip b720 Arquitectos, dirigit per Fermín Vázquez, quedarà integrada a l'edifici de la terminal. Per a això, els arquitectes també s'han fet càrrec d'elaborar una pell per a totes les instal.lacions, una capa de metall i fusta de tres colors, verd, ocre i groc, que reflecteix els tons típics del paisatge de la Terra Ferma on està situat l'aeroport.
"Vull destacar la singularitat arquitectònica de les instal.lacions. Per al primer aeroport promogut per la Generalitat volíem fugir del vell concepte anodí i industrial que caracteritza els aeroports, un concepte que ja van trencar els dissenys de l'aeroport del Prat i de la T-4 de Barajas", va comentar ahir Joaquim Nadal, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
EDIFICI BUIT
De fet la torre poc té a veure amb la forma habitual d'a-
quest tipus d'instal.lacions. En lloc d'una torre pròpiament dita, sembla que a la terminal s'erigeixi un edifici complet de nou plantes. No obstant, és una imatge que enganya. Per dins, aquest edifici gairebé estarà totalment buit i només sota de la mateixa torre se situen al llarg de sis plantes les escales i els ascensors d'accés. Les plantes vuit i nou albergaran oficines i a dalt de tot, com si fos a la teulada, l'espai envidriat des d'on els controladors aeris guiaran els avions.
Amb els terminis del projecte a la mà, serà d'aquí al mes de març quan s'adjudiqui la construcció, que ha de durar uns nou mesos. Mentrestant, també es constituirà la societat que explotarà comercialment l'aeroport de Lleida-Alguaire. A més a més de les administracions públiques --la Generalitat, que en controlarà un 51%, els ajuntaments de Lleida i Alguaire, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal--, també formaran part de la societat la Cambra de Comerç i uns inversors privats que aportaran 30 milions d'euros aproximadament. Entre aquest capital públic i privat territorial es repartiran el 49% restant.
400.000 PASSATGERS
Nadal va apostar pel futur d'un aeroport regional que s'haurà d'aprofitar de "la revolució causada per les línies regionals i les de baix cost en el panorama tradicional de l'aeronàutica". Segons els càlculs del conseller, Lleida-Alguaire haurà d'arribar en el futur a la quantitat d'uns 400.000 passatgers anuals. "Girona ha trigat 20 anys per arribar als 5 milions del 2007, però d'aquests 20 anys n'hi ha hagut 15 sense passar del mig milió --va explicar Nadal--. Per això, per a Lleida hem de ser realistes i optimistes al mateix temps".
Un miembro del Cerib acusa de plagio un trabajo premiado por la Generalitat
franja | 30 Gener, 2008 11:02
El Pont de Suert - Núria Castells 2008-01-30
Òscar Jané, miembro del Centre d'Estudis Ribagorçans (Cerib) y profesor de Historia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha denunciado plagio en un trabajo premiado en un concurso de la Generalitat. Jané denuncia que un concursante copió su tesis doctoral colgada en internet y la presentó al XVI Premi Periodístic Roger de Llúria, ganando el segundo premio en lengua catalana dotado con 500 euros. Este premio lo otorga la Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals junto con el Ministerio de Defensa (Fuerzas Armadas).
Jané explica que las universidades promueven que las tesis se cuelguen en la red y se muestra partidario de que así sea, pero lamenta que no haya un control y una protección de autoría, que "como en mi caso se ha visto vulnerada". Asegura que tras presentar una queja el pasado diciembre, la web "Tesis en Xarxa" de las universidades catalanas, donde colgó la tesis, no ha actuado aún en su favor, ni la UAB (como editora de la tesis online), ni la Generalitat, como otorgadora del premio, ni el tribunal del premio. "Se han limitado a decirme que han abierto un expediente", apunta. Jané defendió su tesis doctoral en 2003 y en 2004 la editó y colgó en la citada web universitaria con el título França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700). Posteriormente la tesis fue recorregida y editada en edición de papel en 2006 en la editorial Afers.
Según Jané, el trabajo premiado es un "copiar y pegar literal de mi tesis", con apenas cambios en los títulos y firmado por el brigada del Ejército Willian Gimeno Moreno. Jané va más allá y descubre a través de internet que además de su tesis, este avispado concursante ha ganado ediciones anteriores de este mismo concurso plagiando presuntamente los trabajos de otros autores (como Esteve Canales y Federico Camp Llopis) colgados también en la red. Jané denuncia no sólo la mala práctica del citado concursante sino la falta de control primero y reacción después por parte de la Universidad y la Generalitat.
Por su parte, el secretario del jurado del citado concurso y responsable de Relacions amb les Forces Armades de la Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals, Guillem Sáez, confirmó ayer a este periódico que se ha abierto un expediente para determinar si ha habido plagio por parte del brigada Gimeno, y aseguró que si se comprueba que así ha sido se emprenderán acciones, empezando por la anulación de la concesión del premio, así como otras vías judiciales aún por determinar.
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=79210&seccio=Comarcas&fecha=2008-01-30&sortida=03:00:00
La situació del català al Matarranya
franja | 29 Gener, 2008 22:08
L'Alba Gil Povea ens presenta el seu trebal de recerca de Batxillerat sobre "La situació del català al Matarranya". Ha tret un 10 en Presentació, Introducció i conclusió, Contingut, Expressió escrita i Exposició oral. El treball compta amb un fort component qualitatiu d'entrevistes amb els principals coneixedors de la comarca. Als següens enllaços podeu veure el treball o baixar-lo. Us recomanem que una vegada estigueu a les presentacions, cliqueu damunt la paraula "full" que apareix davall la presentació per veure-ho millor.
Reunión del Consejo Consultivo de Alcaldes de la Comarca de la Litera en Tamarite
franja | 29 Gener, 2008 13:44
(29/01/2008) · Los 14 alcaldes de la Litera se reunieron ayer en Tamarite de Litera para analizar la situación actual de la Comarca y para abordar la propuesta de presupuestos comarcales que se deberán aprobar en las próximas semanas.
Un aspecto quedó claro en el encuentro es que el equipo de Gobierno de la comarca aceptará propuestas de mejora de los presupuestos, si es que se producen en los próximos días, pese a que estos ya están ratificados por la Comisión de Hacienda, que es el órgano que los debe dictaminar antes de llevarse a pleno. La prórroga actual de los presupuestos de 2007 no se quiere prolongar demasiado ya que se considera que no es buena para la Institución.
Recerca i gestió del patrimoni industrial de les Terres de l’Ebre
franja | 29 Gener, 2008 12:41
Estem preparant la Va edició de la Trobada d'entitats i associacions culturals de les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Enguany tindrà lloc el dissabte 12 d'abril de 2008 a la Serra d'Almos i s'emmarca dins els actes del 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
El títol d'aquesta edició és:
" Recerca i gestió del patrimoni industrial de les Terres de l'Ebre".
L'objectiu és analitzar l'estat de la recerca i de l'ús del patrimoni industrial en els territoris de la Diòcesi de Tortosa. El patrimoni industrial, a diferència del que passa amb el patrimoni arquitectònic o amb l'arqueològic, és sovint el gran oblidat, tant en relació al seu estudi com en relació a la seva protecció, conservació o aprofitament turístic. Conèixer el patrimoni industrial del nostre territori, en quin estat es troba, quin s'està estudiant o sobre quin s'està actuant, ens pot ajudar a fer una diagnosi i pot obrir línies d'investigació i projectes coordinats. Per altra banda, el coneixement d'experiències d'actuació sobre aquest patrimoni en d'altres espais territorials propers pot servir d'exemple de futures actuacions.
Hem pensat aquesta trobada com un espai d'intercanvi d'experiències i de debat. Per aquest motiu és molt importat la implicació de les entitats i dels investigadors del territori. Per poder estructurar la jornada necessitem disposar d'una informació prèvia, que us agrairíem que ens facilitéssiu a través de la fitxa que us adjuntem a continuació.
El termini per a retornar les fitxes complimentades és el dia 29 de febrer.
Salutacions cordials
Mercè Roca
Institut Ramon Muntaner
irmu.org
Fuerteventura (I) - Lo finestró del Gràcia
franja | 29 Gener, 2008 11:29
Era l'única illa de les Canàries -Illes Afortunades- que no havíem visitat encara. Ja havíem estat a les altres sis i, en algunes d'elles, més d'una vegada. Fuerteventura és l'illa de formació geològica més antiga, totes elles d'origen volcànic. És força plana, però també té turons i algunes petites serralades, sempre molt arrodonides per l'efecte de l'erosió: pluja no gaire, per contra, molt de vent. Segons he pogut llegir, en aquesta illa hi havia, fa uns 20.000 anys, muntanyes de més de 3000 metres, les quals, per efecte de l'erosió, han esdevingut cims de poc més de 600 metres, i només un de 800.
És l'illa més àrida de tot l'arxipèlag, no hi ha cap mena d'arbre a les muntanyes, valls i planes. Això sí: s'hi troben palmeres a l'entrada i entre les cases dels pobles, algunes plantades no fa gaire temps, algunes altres semblen que en porten pocs a les espatlles. Els pobles (Continua...Fuerteventura (I))
La mort dels pobles - Marc Martí - Lo Cresol
franja | 29 Gener, 2008 09:18
(Publicat al
Diario de Teruel, el dissabte 26 de gener del 2007)
En estos darrers mesos, per motius personals, he visitat molts municipis de diverses comarques de la nostra província. Cases tancades, escoles buides, carrers solitaris, en definitiva silenci. Silenci que únicament trenquen els quatre iaios que passegen les seves experiències casi oblidades per un habitat que per a ells s'omple de fantasmes, de records d'allò que va ser i, que possiblement, ja mai serà. Vagis on vagis, la situació es repeteix, les diverses anècdotes o situacions particulars convergeixen en un mateix final; la despoblació imparable dels nostres pobles.
El preu de la vivenda encara esta pels núvols (aquí tot arriba en retard). Els fills del poble emigrats i els turistes, han ocupat fins l'últim metre quadrat habitable, i mentrestant (Continua... La mort dels pobles)
Polémica por una carta oficial de Almacelles en catalán
franja | 29 Gener, 2008 00:05
Polémica por una carta oficial de Almacelles en catalán
El municipio leridano solicitó en esta lengua la baja de una vecina en el padrón fragatino.El alcalde devolvió la carta exigiendo que envíe la notificación en castellano.
27/01/2008 EL PERIÓDICO
- Una parte de la población de Fraga se ha manifestado a favor del catalán.
Foto:EDGAR CAPDEVILA
Edición impresa en PDF
Una carta del Ayuntamiento de Almacelles, en la provincia de Lérida, al de Fraga ha reavivado la polémica entre estos ayuntamientos por el uso del catalán en la franja oriental de Aragón.
El origen de esta nueva disputa fue una carta que mandó el consistorio de Almacelles al fragatino para comunicar la incorporación a su padrón municipal de una vecina procedente de la capital del Bajo Cinca. El problema es que la petición para que este tramitara la baja estaba formulada solo en catalán, algo que provocó la devolución de la carta con una breve nota recordándole que la normativa estatal exige en sus procedimientos administrativos las lenguas oficiales de cada comunidad autónoma, que en el caso de Aragón es el castellano.
La nota, firmada por el alcalde, José Luis Moret (PP) y dirigida al ayuntamiento de "Almacellas" en lugar de Almacelles --que es el nombre oficial en catalán-- motivaba la devolución de la carta en "aplicación del artículo 36 de la ley 30/92 de 26 de noviembre", según adelantó ayer el diario Segre. En este artículo se especifica que "el uso de la lengua se ajustará a lo previsto en la legislación autonómica correspondiente", y en Aragón la única lengua oficial es el castellano, recordó el alcalde de Fraga.
El dirigente popular pedía por tanto en esta carta que las comunicaciones al ayuntamiento se remitan también en castellano, "en atención a los miembros del consistorio y a los trabajadores que no hablan el catalán".
Moret recordó ayer a este diario que hace unas semanas envió ya una carta a todos los ayuntamientos y asociaciones catalanas que solían mandar la correspondencia en esta lengua para que, en adelante, la enviaran también en castellano.
RESPUESTA DE ALMACELLES El alcalde catalán, Josep Ibarz (CIU), contestó por su parte invitando a su homólogo aragonés a utilizar la denominación de Almacelles, ya que el Almacellas "es preconstitucional".
Además, el primer edil volvió a enviar la misma notificación el viernes, de nuevo en catalán, añadiendo que, durante el último lustro, se han enviado diferentes documentos a este ayuntamiento "en catalán o bilingüe" y no se había recibido ninguna respuesta en este sentido hasta el momento. Además, Ibarz le recuerda que "el catalán, con sus variantes, es también la lengua de los fragatinos y fragatinas".
Moret, que habla perfectamente el catalán, aseguró que respeta esta lengua y reconoció que se usa de forma habitual en Fraga. No obstante, recordó que esta no cuenta con carácter oficial en Aragón. El Estatuto de Aragón, que reconoce la existencia de diversas lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón como "un valor social de respeto, convivencia y entendimiento", no reconoce el uso oficial del catalán.
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=382343
El Periódico opina que el català no serveix ni tan sols per a comunicar-se amb qui l'entén
franja | 28 Gener, 2008 23:55
Polémica por un escrito en catalán
28/01/2008
Al alcalde de Fraga (Huesca), el popular José Luis Moret, no le falta razón al reclamar a su homólogo de Almacelles (Lérida) que las comunicaciones que se dirijan a dicha corporación vayan escritas en castellano, y no en catalán como sucedió recientemente, motivo por el que le fue devuelta. La polémica se produce porque ambos ayuntamientos, situados en la Franja, están regidos por partidos opuestos. El aragonés por el PP y el catalán por CiU, motivo por el que discrepan del uso de la lengua, aunque ambos entienden y hablan los dos idiomas. Poco esfuerzo sería para el alcalde catalán remitir los escritos en ambas lenguas, con lo que se evitarían polémicas.
Franja Rock 2008 i Trobada de gaiters
franja | 28 Gener, 2008 21:51
El Franja Rock 2008 ja té el cartell tancat per al 18 i 19 d'abril. L'Associació de Jóvens de Pena-roja (Matarranya) ha preparat el cartell de la 8ª festa continuant en la línia festiva i reivindicativa de la jornada.
VIII Franja Rock
Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Divendres 18 d'abril de 2008
Preparatius, sopar de rostida de carn, guinyot i karaoke.
Dissabte 19 d'abril de 2008
II Trobada de gaiters de la vila de Pena-roja
Gaiters, dolçainers i grallers de l'Antiga Corona d'Aragó
VII Franja Rock
Mallacan - Aragó
Owix - País Valencià
De cara a la pared - Catalunya
Hi haurà àrea d'acampada i altres activitats per confirmar. Més informació: penaroja@gmail.com.
I si no ho recordeu, Matarranya és FESTA! Vídeo
Espai comunicatiu propi a la Franja i el Matarranya - Xarxes socials i llengües
franja | 28 Gener, 2008 21:20
Noms (II) - Ll. Rajadell - Viles i gents
franja | 28 Gener, 2008 10:28
Des de la Transició per a avant, els territoris catalanoparlants d'Aragó s'han denominat popularment i acadèmicament La Franja, encara que la polèmica ha estat constant al donar-li cognom al nom. Se li ha dit "Franja de Ponent", des del punt de vista que té una forma allargada -una franja- i està situada al ponent del domini lingüístic català; i també "Franja Oriental", des l'òptica de la seua ubicació a la Comunitat Autònoma aragonesa, de la que ocupa l'extrem situat més a l'orient. Però el terme Franja és vist com a perillós per parts de la societat aragonesa. (Continua...
Noms (II)) Viles i Gents
L' AJUNTAMENT DE FRAGA REBUTJA UNA CARTA DE L' ALCALDE D'ALMACELLES PERQUÈ ERA ESCRITA EN CATALÀ
franja | 28 Gener, 2008 08:36
26.01.2008 - 22:15
Una carta de l'ajuntament d'Almacelles al de Fraga s'ha convertit en objecte de polèmica entre aquests dos municipis sobre l'ús del català a Aragó. El passat 14 de gener, el consistori d'Almacelles va comunicar la incorporació al seu padró municipal d'una veïna procendent de la capital del Baix Cinca al consistori fragatí, perquè aquest pogués tramitar la baixa d'aquesta dona en el seu registre d'habitants. Es tracta d'un tràmit habitual entre administracions locals de tot Espanya, només que en aquest cas la missiva estava escrita en català.
L'ajuntament de Fraga la va tornar al remitent el 18 de gener, juntament amb una breu nota que feia referència a la normativa estatal que exigeix als ens locals utilitzar en els seus procediments administratius les llengües oficials de cada comunitat autònoma.
La nota, firmada per l'alcalde, José Luís Moret (PP) i dirigida a l'ajuntament de "Almacellas", únicament comunica al consistori del Segrià la devolució de la carta "en l'aplicació de l'article 36 de la llei 30/92 de 26 de novembre". L'esmentat article estableix que, en les administracions locals, "l'ús de la llengua s'ajusta en el que està previst a la legislació autonòmica corresponenent.
L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz (CiU), va qualificar de "desmesurada" la resposta del consistori de Fraga. Ibarz va tornar a enviar ahir mateix la notificació en català a l'ajuntament aragonès, juntament amb una carta en què afirma que en els últims cinc anys "hem enviat diferents documents al seu consistori en català o bilingües i mai havíem tingut problemes".
Moret, per la seva part, va explicar que respecta el català i va corroborar que és una llengua d'ús comú a Fraga. No obstant, va indicar que en les comunicacions amb l'ajuntament "sol·licitem als que es dirigeixen a nosaltres en català que també ens remetin el text traduït al castellà en consideració amb els membres que no parlen el català".
Informa: EL SEGRE
La Asociación de Amigos del Museo de Lérida pide la dimisión de Salinas
franja | 23 Gener, 2008 17:08
-->
|
|
 |
|
|
El Administrador Apostólico de Lérida, Javier Salinas
|
|
Esta entidad, que forma parte de la Plataforma por la Unidad del Museo, critica la carta que el Administrador Apostólico de Lérida, Javier Salinas, hizo llegar a las parroquias de la Diócesis ilerdense para ser leída en las misas del domingo 23 de diciembre, por lo que piden su dimisión. Por su parte, los miembros del Consejo Presbiteral y del Colegio de Consultores de la Diócesis de Lérida han manifestado que siempre estuvieron de acuerdo con la carta que les envió Salinas, porque no dice nada que no sea verdad.
La Plataforma cívica por la Unidad del Museo de Lérida ha hecho publico un manifiesto en el que da muestras de su disconformidad con la carta que el Administrador Apostólico de Lérida envió después de Navidad a las parroquias de la diócesis ilerdense, y en la que informaba de que el litigio por las obras de arte sacro que están expuestas en el nuevo Museo Diocesano y Comarcal de Lérida es una disputa heredada.
Según la plataforma, el no cumplimiento de los decretos del Vaticano no tienen nada que ver con que el museo de Lérida tenga un consorcio. Además, dicha organización, como sociedad civil, se muestra dolida por la manera de actuar del Administrador. Su presedenta, Nurai oliva, ha sido la encargada de pedir la dimisión del Adminostrador Apostólico.
Por otro lado, los miembros del Consejo presbiteral y del colegio de Consultores de la Diócesis de Lérida afirman que Salinas ha realizado varias gestiones para defender el patrimonio ilerdense, pidiendo en reiteradas ocasiones la colaboración del Obispo de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián. Con esto, y de acuerdo con las palabras que Salinas firmó en la carta que envió a los miembros, estos declaran apoyar, otrav ez, las acciones del Administrador en este tema.
http://www.radiohuesca.com/asp/noticias.asp?codcat=1&cod=359773
Retroenllaços (0)
