La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Literatura Ebrenca per Tot Sants al Matarranya

franja | 31 Octubre, 2007 17:17

Literatura Ebrenca per Tot Sans al Matarranya Aquet "Tot Sans", tindre el gust de presentar-vos dos Novetats Ebrenques acabades de eixir al carrer:

Divendres dia 2 de novembre a les 12:30 h. Josep Igual Firmara llibres a la "Llibreria Serret":

Faules Mamíferes
de Josep Igual, una de les plomes mes actives de les Terres de l'Ebre, les mes de 20 publicacións fan d'ell un dels mes prolífics.

A continuació, la opinió la Sussanna Anglesa en una entrevista que apareix publicada a Llibres Ebrencs "El dissabte", conversa amb Josep Igual, de Susana Anglés:
IGUAL I L´ ENTORN HUMÀ.
El sobre ,que em va aplegar amb una puntualitat que insultaria als anglesos , contenia uns folis amb algunes reflexions d´ una de les plomes que combina, amb una millor sintonia i equilibri, la introspecció, la tristesa, la timidesa i el silenci&.per esclatar, després, gairebé de cop, dins el seu propi ventall, amb una expressió que, tot i que admiro, i envejo, encara no sé ,molt bé, com catalogar. M´ explico: en Josep Igual, l´ home de mirada petita però precisa, encara cultiva una literatura evolutiva, té les coses clares&sap el que vol i com ho vol, però està en constant procés de viatge cap a la maduresa, millorant, de manera constant, com un budista que cerca el nirvana. En Josep és molt més, va molt més enllà dels estereotips que s'han creat envers la seva persona, opinions de la resta dels mortals orquestrades , parides i creades,&.des dels inferns de l'ànima existencial. Segurament , que no es valora com mereix a aquest benicarlando que, actualment, viu a les terres de l´ Ebre&.terres i gents que ja comença a conèixer molt bé, per motius ben diferents&.entre d'ells , jo destacaria, la influència, subtil, que ha tingut un altre escriptor, molt arrelat a les seves terres, en Sebastià Joan Arbó.

Dissabte dia 3 de novembre a les 12:30 h. Vicent Pellicer Firmara llibres a la "Llibreria Serret":

El massís del Port: el plaer de l'aventura

de Vicent Pellicer, un dels autors en mes empenta de les Terres de L'ebre, les seues publicacions, totes dedicades a aquets territoris son un referència per la gent que fa muntanya.
És un escriptor que es declara addicte a la natura: a les serralades, als boscos i a les fonts; a les salvatgines, a la pluja i al somriure dels esquirols. Esta gran passió queda ben palesa en els seus llibres, i en la seua veu quan recita versos. El 1988 guanyà el primer accèssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jesús), publicat el 1991 a Obra literària, Jesús-Catalònia (1984-1989). Els anys 1995 i 1996 fou el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvadó i Montoriol (Barcelona) de contes de natura. És autor de poemes editats en tres reculls d'Els Trobadors de l'Ebre (anys 1996, 1997 i 1998), del conte Morret pelut de rabosa (1997), de Les fonts del Port(1999), de Contalles del Port (2000), d'A peu pel massís del Port (2000), d'Endevineu els ocells (2002), de Caminades pel massís del Port (2002), de Paisatges de l'Ebre: el Delta i el Port (2004), de Guia de les Terres de l'Ebre (2006) i, en col·laboració amb Pere González, del CD interactiu Les fonts del Port: 50 recor­reguts d'aigua (2000).

http://www.serretllibres.com/ 

Viles i gents de Rajadell i Tomàs

franja | 31 Octubre, 2007 16:39

Viles i Gents

31 October, 2007

Baixaragonès-power

L. Rajadell Categoria: Article Viles i Gents


 

Viles i Gents

31 October, 2007

Lo preu dels noms

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

 

LA TAULA DEL SÉNIA GESTIONA ELS AJUTS DE REINDUSTRIALITZACIÓ PER ALS POBLES DE LA MANCOMUNITAT

franja | 30 Octubre, 2007 22:37


Gràcies al Conveni signat entre el Director General de Desarrollo Industrial del MITYC D. Jesús Candil i el President de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Sr. Evaristo Martí (on diu que totes les sol·licituds que es presenten als pobles de la Mancomunitat seran informades per ella), este any 2007 es van aprovar tots els 15 projectes presentats, obtenint els Ajuntaments un total de 560.000 ¬ a fons perdut, i les empreses un total de 4.735.000 ¬ sense interès, a 15 anys i amb els 5 primers de carència.

Ara acaben de sortir publicades al BOE les convocatòries de les subvencions de reindustrialització per a l'any 2008 següents:
+ Teruel, BOE 19/10/07. Límit de presentació: 18/11/07 Deslocalització
+ (moble...), BOE 23/10/07. Límit presentació: 22/11/07
+ Reindustrialització, BOE 24/10/07. Límit presentació: 23/11/07
    Per a més informació:
http://www.tauladelsenia.org/niv2.php?id=36
http://www.mityc.es/PortalAyudas/Servicios/ConvocatoriasAyudasPublicasMITYC/
o enviant un correu a: gerent@tauladelsenia.org

    La Mancomunitat i tots els Ajuntaments associats estan fent un esforç per divulgar estes ajudes a totes les empreses dels 24 pobles, ja que són estes les que entren dintre del Conveni i, per tant, les que es poden informar des de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Però, s'ha de tindre molt present la data límit de presentació de les sol·licituds.
    També és necessari saber que les inversions subvencionables s'han de fer només durant l'any 2008 (no abans, ni després).

Viles i gents - Com els crancs - A. Quintana

franja | 30 Octubre, 2007 01:33

Viles i Gents

29 October, 2007

Com els crancs

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 d'octubre del 2007

IV JORNADAS CULTURALES Y LITERARIAS DE LA COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

franja | 28 Octubre, 2007 22:31

Font: http://serretllibres.com/autorsebrencs/wp-content/uploads/2007/10/programa-iv-jornadas-culturales-y-literarias-comarca-del-matarrana.pdf 

PROGRAMA
IV JORNADAS CULTURALES Y LITERARIAS
DE LA
COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA
VIERNES, 26 DE OCTUBRE.
CALACEITE
 20:30 Inauguración de las IV Jornadas Culturales y Literarias de la Comarca del Matarraña/Matarranya con la intervención de Carlos Franz, Arturo Fontaine, Sergio Macías y Marcelo Maturana en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Calaceite.
SÁBADO, 27 DE OCTUBRE.
CALACEITE
 11:30 Oración laica por Mauricio Wacquez en el cementerio de Calaceite.
 12:30 Homenaje a José Donoso y Mauricio Wacquez en la Plaza de los Artistas. Colocación de una escultura donada por los escultores Rocío Margarit y David Sánchez Sanabria, lectura de poemas y fragmentos de la obra de ambos, acompañada por el músico Sergio González Carducci.
CRETAS
 18:30 Mesa redonda sobre La literatura española e iberoamericana en tiempos de José Donoso y Mauricio Wacquez, y su evolución hasta hoy, en Salón de Plenos del Centro Cultural de Cretas. Intervienen los autores invitados a las jornadas:
Elsa Arana, Carlos Franz, Marcelo Maturana, Paz Balmaceda, Sergio Macías, Shlomo Avayou, Arturo Fontaine, Jaime Fontán, Fernando Martínez Lainez, Beatriz Osés, Manuel Francisco Reina, Francisco Quintero, Michele Geiger, Sergio González Carducci, Alfonso Mateo Sagasta, José Ramón Trujillo, Pedro Ramos, Verónica Matte, Juan Bolea, Jaime Jimeno, Gala 1
Ruiz, Guillermo Galván, Jorge Meyer, Miguel Caballero, Joaquín Bernat, Ignacio Fernández, Elisa Palomo. Moderador Emilio Ruiz Barrachina.
 20:30 h. Proyección de la entrevista ofrecida por José Donoso en 1977 a Televisión Española hablando de su vida y su obra, presentada por Emilio Ruiz Barrachina.
DOMINGO, 28 DE OCTUBRE:
VALDERROBRES
 12:00 Recital de poesía a cargo de Manuel Francisco Reina, Francisco Quintero, Jaime Jimeno, Arturo Fontaine, Sergio Macías y Shlomo Avayou, en el Castillo de Valderrobres.
MIÉRCOLES, 7 DE NOVIEMBRE:
DÍA COMARCAL DE LA LECTURA.
 Cuenta cuentos, con la colaboración de las bibliotecas municipales.
SÁBADO, 17 DE NOVIEMBRE:
VALDELTORMO
 19:30 Intervención de los miembros participantes en Sons del Matarranya que explicarán sus vivencias sobre el proyecto. Centro Cultural de Valdeltormo.
 22:30 Actuación de Raquel y Sergio y Temps al Temps. Centro Cultural de Valdeltormo.
DOMINGO, 18 DE NOVIEMBRE:
MAZALEÓN
 17:00 Charla impartida por Esteban Villarrocha Ardisa, Leer teatro es leer literatura, en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Mazaleón.
 18:30 Espectáculo teatral basado en la obra de Hans Christian Andersen El intrépido Soldadito de Plomo por Teatro Arbolé. En el Salón Cultural de Mazaleón.
SÁBADO, 24 DE NOVIEMBRE:
LLEDÓ
2
 18:00 Presentación del libro Tornem a se menuts de Susana Antolí ganadora del premio "Guillem Nicolau 2006". En el Salón Polivalente de Lledó.
 19:00 Representación de teatro Las Viudas de Nasú interpretada por Alfonso Pablo, David Ardid y Carlos Alcolea. En el Salón Polivalente de Lledó.
DOMINGO, 25 DE NOVIEMBRE:
FUENTESPALDA.
 18:00 Clausura y encuentro de música entre la Federación Comarcal de Música del Matarraña, la Asociación Musical Peñarbés y la Banda Comarcal San Antón. En la Iglesia Parroquial de San Salvador de Fuentespalda.
COLABORADORES:
 Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte. Dirección General de Cultura.
 Associació Cultural del Matarranya.
 Asociación Municipal Peñarbés.
 Banda Comarcal de San Antón.
 Federación Comarcal de Música del Matarraña.
AYUNTAMIENTOS:
Calaceite.
Cretas.
Valderrobres.
Valdeltormo.
Mazaleón.
Lledó.
Fuentespalda.
La organización se reserva el derecho a modificar o suspender cualquiera de los actos programados si lo considera oportuno.
3

Estrena de L'aigua, de Jesús Moncada

franja | 27 Octubre, 2007 00:21


Divendres, 26 d'octubre del 2007 (19:46:36)
Tema: Representacions teatrals
Image 
A la sala L'Alegria de Terrassa s'ha estrenat l'espectacle basat en textos de Jesús Moncada que porta per títol L'aigua. L'adaptació dels textos ha anat a càrrec de Xicu Masó i Albert Roig.

L'espectacle és una producció del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i es podrà veure al novembre dins del festival Temporada Alta i, durant cinc setmanes, a la sala Muntaner de Barcelona.



També podeu llegir aquestes ressenyes:

L'aigua, per Teresa Ferré (El Punt)


Xicu Masó porta a escena per primer cop l'univers irònic i nostàlgic del novel·lista Jesús Moncada
, per Jordi Bordes (El Punt)

El cafè de Mequinensa, per Teresa Bruna (Avui, 18/10/2007)

 

http://www.beaba.info/modules.php?name=News&file=article&sid=256 

Viles i Gents i Xarxes al Bloc d'Emigdi Subirats

franja | 26 Octubre, 2007 20:57

Viles i gents  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67450

Xarxes socials i llengües  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67456 

"Cursos d'Aragonés" i "V Trobada d'Estudios e Rechiras arredol de l'Aragonés"

franja | 25 Octubre, 2007 20:26

V Trobada d'Estudios e Rechiras arredol de l'Aragonés

Os prosimos 14, 15 y 16 de febrero de 2008 se fará en Uesca a V Trobada d'Estudios e Rechiras arredol de l'Aragonés, organizada por l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, en colaborazión con o CPR de Uesca y o Consello d'a Fabla Aragonesa. Inscrizions y más informazión: iea@iea.es
 



Cursos d'Aragonés

Como cada añada, barias asoziazions organizan cursos d'aragonés que duran d'otubre a mayo.

Inscrizions y més informazión: 

A.C. Nogará
Carrera Gavín, 6 de Zaragoza.
Tel.: 976 390708
asoziazion@nogara-religada.org
http://www.nogara-religada.org

Ligallo de Fablans de l'Aragonés 
Coso, 112, prinzipal cucha. 50001 Zaragoza
Tel.: 976 231299
Trestallo postal 488, 50080 Zaragoza
zaragoza@fablans.org
http://www.fablans.org 

Consello d'a Fabla Aragonesa 
Abda. d'os Danzantes, 34, baxo. 22005 Uesca
Tel.: 974 231513
Trestallo postal 147. 22080 Uesca
cfa@consello.org
http://www.consello.org 

http://www.charrando.com/achenda.php 

EXPOSICIÓN SOBRE DESIDERI LOMBARTE EN LA BIBLIOTECA DE ALCAÑIZ

franja | 25 Octubre, 2007 10:57

EXPOSICIÓN SOBRE DESIDERI LOMBARTE EN LA BIBLIOTECA DE ALCAÑIZ

Con motivo de la celebración, hoy 24 de octubre, del Día Mundial de
las Bibliotecas, la Biblioteca de Alcañiz se ha sumado a esta
efeméride instalando en su sede del Palacio Ardid una muestra
itinerante sobre el escritor aragonés Desideri Lombarte (Peñarroya de
Tastavins, 1937 ? Barcelona, 1989), de quien este 2007 se conmemora
también el 70 aniversario de su nacimiento. La exposición, impulsada
por la Associació Cultural del Matarranya, lleva por título "Desideri
Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" ("Desideri Lombarte: Otear
el mundo desde el Molinar"), y tiene un doble objetivo: mostrar el
patrimonio de la comarca del Matarraña/Matarranya y, a la vez,
difundir la figura de uno de los intelectuales contemporáneos más
importantes del Bajo Aragón histórico. La muestra podrá verse en las
salas de la biblioteca alcañizana hasta el próximo 17 de noviembre. El
8 de noviembre, está previsto que visiten la muestra los alumnos de
los cursos de catalán impartidos en Alcañiz por la Associació Cultural.

Quién es Desideri Lombarte

Desideri Lombarte nace en el Mas del Molinar, en Peñarroya/Pena-roja
de Tastavins (comarca del Matarranya) en 1937, dentro del contexto de
la Guerra Civil. Como muchos otros jóvenes de la comarca emigra a la
ciudad, a Barcelona, con 19 años, donde trabaja como delineante. La
crisis en la construcción y sus problemas de salud le llevan a
abandonar su trabajo a finales de los 70. A partir de aquí empieza una
intensa etapa de producción intelectual durante toda la década de los
80 que sólo se interrumpe con su prematura muerte, en 1989.
Lombarte es uno de los autores contemporáneos más importantes de la
literatura y la cultura aragonesa en catalán. Destaca sobre todo por
su obra poética, aunque es un hombre polifacético desde el punto de
vista intelectual; practicó varios géneros además de la poesía: la
novela, el teatro y la investigación histórica, etnográfica y
lingüística. También hay que citar su faceta como dibujante para
ilustrar sus obras.

Qué es la Associació Cultural del Matarranya

En 1989, un grupo de hombres y mujeres que llevaban años organizando
actividades culturales en la comarca desde otros colectivos. deciden
fundar la Associació Cultural del Matarranya con el objetivo de
trabajar por la defensa de la cultura propia. Entre ellos estaba
Desideri Lombarte que fue miembro fundador y el primer vicepresidente.
Desde entonces, la Associació ha desarrollado una importante actividad
cultural en la comarca entre la que cabe destacar las numerosas
publicaciones. Con el objetivo de ayudar a la difusión de las obras de
autores vinculados con la comarca, la Associació ha puesto en marcha
varias colecciones de libros: Quaderns de la Glera, en la que ha
publicado 12, volúmenes; Lo Trull, colección dedicada a obras
literarias que cuenta con 11 volúmenes; Lo Trill, reservada a obras de
investigación y desde la cual se han publicado actualmente 8 volúmenes
y una colección de catálogos de exposjciones con 1 volumen publicado
por el momento. La Associació también es coautora de la revista
mensual Temps de Franja. Ha editado y coeditado varios CD y, entre
otras actividades, organiza anualmente La Trobada Cultural del
Matarranya, con tres jornadas dedicadas a todo tipo de actividades
culturales.
En Alcañiz, la entidad cultural organiza clases y cursos de catalán
para adultos desde hace varios años, que se imparten, en colaboración
con el Ayuntamiento, en el Centro de Adultos Guadalope (ubicado junto
a la Ciudad Deportiva de Santa María).

- Más información sobre la exposición "Desideri Lombarte: Ataüllar el
món des del Molinar": Pepa Nogués, 676 308 021.
- Más información sobre la Associació Cultural del Matarranya: 978 851
521 (Secretaría); associacio@matarranya.com

La Franja aragonesa supera a Catalunya en el uso del catalán

franja | 25 Octubre, 2007 09:52

24/10/2007 Edición Impresa LINGÜÍSTICA

La Franja aragonesa supera a Catalunya en el uso del catalán

  1. El 98,5% de los habitantes de la zona entienden la lengua, por el 97,4% de catalanes
  2. El idioma languidece en la población sarda de Alguer y en el Rosellón, en Francia
Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
XABIER BARRENA
BARCELONA

La Franja de Aragón, tierra que ha visto nacer a catalanes de pro, como el político democristiano Josep Antoni Duran Lleida y la presentadora Mari Pau Huguet, es el área donde mejor se conservan las esencias de la lengua catalana, según una encuesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirige Josep Lluís Carod-Rovira. Los índices de conocimiento y capacidad oral en esa parte de Aragón superan no solo a los de Comunidad Valenciana, Baleares, la llamada Catalunya Nord, Alguer (isla de Cerdeña, Italia) y Andorra, sino a la mismísima Catalunya.
El 98,5% de los habitantes de la Franja, por el 97,4% de los de Catalunya, dicen entender la lengua de Quim Monzó. El sumatorio de los porcentajes de las siete áreas de "los territorios de habla catalana" --denominación políticamente correcta de lo que antes se conocía como països catalans-- arroja 11,01 millones de personas que entienden el catalán.
La Franja también encabeza la clasificación en lo que hace referencia a los que dicen hablar el catalán, con un 88,8% de sus habitantes por el 84,8% de los catalanes. Catalunya, en este apartado, tiene el lastre de los bajos porcentajes que se registran en Barcelona y el Camp de Tarragona ( 82% y 84,6%, respectivamente), ya que en el resto de comarcas los índices superan a los de la Franja.

DATOS ANTIGUOS
La encuesta se realizó entre el 2003 y el 2004. Es decir, hace unos cuatro años, un periodo excesivamente largo habida cuenta, por ejemplo, la gran entrada de inmigración registrada en España, y en especial en Catalunya, en este tiempo. Este dato no es baladí pues es fácil entender que una zona, como la aragonesa, que mantiene unos bajos porcentajes de inmigración, el catalán vive más resguardo que en la región metropolitana.
La no oficialidad el catalán en Aragón influye decisivamente en que tanto en la lectura como en la escritura se encuentre en un nivel inferior (72,9% y 30,3%) al de Catalunya (90,5% y 62,3%), Andorra (89,7% y 61,1%) y Baleares (79,6% y 46,9%), todas ellas con enseñanza obligatoria de catalán. Alguer (46% y 13,6%) y el Rosellón (31% y 10,6%) cierran la lista merced a la situación casi de cuidados paliativos en que se halla la lengua.
Sin datos de la Comunidad Valenciana, apenas el 1,5% de los habitantes de la Catalunya francesa señalan el catalán como su lengua. En Alguer son el 14,6%; en Baleares, el 43,6%, tres décimas más que los que se identifican con el castellano, y en Andorra, el 42%. En Catalunya, los que se adscriben al catalán (48,8%) superan en 4,5% a los que se encuadran en el castellano. Y en la Franja, el porcentaje de ciudadanos que afirman que el catalán es su lengua escala suman el 66,6%. Exactamente dos de cada tres frontereros.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=452675 

 

 Altres diaris:

http://www.avui.cat/cultura_comunicacio/detail.php?id=9742 

http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=14213 

» Dimecres 24/10 el President d'Aragó la reb a Saragossa

franja | 22 Octubre, 2007 18:38

 

El President del Govern d'Aragó Marcelino Iglesias reb al President de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Evaristo Martí, acompanyat d'una representació de tots els Alcaldes, al seu despatx oficial a Saragossa. El motiu de la visita és per saludar-lo, plantejar-li temes d'interès per als pobles d'Aragó de la Mancomunitat (Vall de roures, Pena-roja i Beseit) i convidar-lo a una nova reunió en un d'estos 3 pobles.
http://www.tauladelsenia.org/

Dos autores aragoneses participan en la Feria de Fráncfort bajo pabellón catalán

franja | 22 Octubre, 2007 14:06


LITERATURA  
Dos autores aragoneses participan en la Feria de Fráncfort bajo pabellón catalán
La decisión de la comunidad vecina de representar su cultura centrándose en esa lengua ha dado cabida también a baleares y valencianos, pero deja fuera a escritores en español.
Fotógrafo: Frank Rumpenhorst/ EFE
El presidente balear, Francesc Antich, en el stand de Cataluña de la Feria del Libro de Fráncfort, Alemania,

-->


HERALDO/ COLPISA. Zaragoza | La Feria del Libro de Fráncfort cuenta este año con la presencia de dos escritores aragones, pero curiosamente no en el expositor de Aragón. Mercè Ibarz (nacida en la localidad oscense de Zaidín pero afincada en Barcelona) y Francesc Serés (también oriundo de Zaidín) se encuentran entre el centenar de autores seleccionados por la Generalitat para representar a la cultura catalana en la feria alemana, que tiene a Cataluña como huésped de honor este año.

La decisión de llevar a Fráncfort sólo literatos que escriban en catalán levantó ampollas en la Comunidad vecina, porque deja fuera a plumas como Juan Marsé, Carlos Ruiz Zafón, Eduardo Mendoza o Enrique Vila-Matas, que han elegido el español como idioma a pesar de ser nacidos en Cataluña. Sin embargo, ha abierto el espectro a autores de otras Comunidades -Aragón (con poblaciones donde se habla indistintamente español y catalán), Valencia y Baleares- cuya producción literaria sea en catalán.

El novelista catalán Félix de Azúa, que ayer presentaba en España su último libro "Ovejas negras", aludió precisamente a esa polémica diciendo que el planteamiento de las autoridades catalanas "no ha sido claro ni limpio". Además, criticó a los escritores que han aceptado acudir sabiendo que se excluía a otros compañeros que utilizan el español, argumentando que a un autor "le debería dar verdadera vergüenza que lo utilicen políticamente y prestarse a un circo patriótico".

Aragón y el Centro del Libro

En el expositor del Gobierno de Aragón en la Feria de Fráncfort no hay escritores porque ninguno se ha animado a acudir (a pesar de que hay ayuda económica), según indica José Luis Acín, director del Centro del Libro de Aragón, que coordina la presencia en esta feria. Pero sí hay diez representantes de editoriales (algunas publican en castellano, aragonés y catalán, como Xordica, Prames y Gara d'Edizions), una revista llamada Letras Aragonesas (con todos los libros publicados en los últimos seis meses que guardan relación con Aragón) y una conexión a través de Internet con la web del Centro del Libro, donde cualquier interesado puede consultar catálogos e información acerca de la literatura que se produce en Aragón, detalla Acín.

El director del Centro del Libro no encuentra extraño ni criticable que Ibarz y Serés estén en Fráncfort representando la cultura catalana: "A mí no me parece mal, ellos van a promocionarse y son dos autores que están más relacionados con las editoriales catalanas que con las aragonesas". No obstante, Acín cree que plantear la cultura catalana "sólo como el idioma" conlleva "seccionar parte de esa cultura" dejando fuera a algunos relevantes autores que no escriben en español.

http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=210543&imprimir=1 

L'Ajuntament de Valljunquera en contra del cremadors antigranís.

franja | 20 Octubre, 2007 20:32

http://valljunquera.blogspot.com/2007/10/lajuntament-de-valljunquera-en-contra.html

En las viñas de Cretas:

franja | 20 Octubre, 2007 20:32

El pasado 4 de Octubre, el poeta Luis-Felipe Navarro presentó en Valencia su último libro LA POESÍA Y YO, cuya segunda parte se titula POEMAS DEL MATARRANYA... http://serretllibres.com/autorsebrencs/?p=534

Concurs literari i de pintura a Pena-roja de Tastavins (Matarranya)

franja | 20 Octubre, 2007 17:48

  

AJUNTAMENT     DE    PENA-ROJA DE     TASTAVINS     C/Ajuntament, nº 1                  Tel. i FAX     978 89 67 07

C.P. 44586       PENA-ROJA DE     TASTAVINS     (Teruel)

 

 

 

 

IV CONCURS LITERARI DE   RELATS CURTS "VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS -  MATIES PALLARES".

 

 

L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca l'IV  Concurs literari de relats curts "VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS -  MATIES PALLARES" que es regirà per les següents bases:

 

I

 

Podran concórrer al mateix tots els escriptors amb obres originals    inèdites i no premiades anteriorment en cap altre concurs. Els idiomes podran ser tant el català com el castellà

 

II

 

Els originals, de tema lliure, haurien de tenir una extensió no inferior a cinc folis ni superior a quinze. Es presentaran en triple versió, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. També es presentarà una còpia en format digital.

 

III

 

Els textos hauran d'anar signats amb un lema i acompanyats d'un sobre tancat en l'exterior del qual figure

el lema i que continga nom, edat, domicili de l'autor i una menuda ressenya bibliogràfica.

 

IV

 

Els treballs s'enviaran abans del 1 d'octubre  de 2007 a l'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins, en Plaza Ajuntament núm. 1,  c.p. 44586 Pena-roja de Tastavins, província de Terol., indicant en el sobre: Per al Concurs "VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS -  MATIES PALLARES" de Relats.

 

V

 

.  La dotació del Concurs serà:         PRIMER PREMI                  300,00 EUROS

                                                               SEGON PREMI                    200,00 EUROS.

 

L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins es reserva el dret de publicació del relat premiat en alguna   revista  cultural o  en  el programa de  festes,  sense  que puguen  ser reclamats  drets  d'autor. Així mateix podrà inserir alguns dels relats seleccionats, abonant als seus autors la seua habitual tarifa de col·laboració en aquest cas.

El trofeu acreditatiu del premi s'arreplegarà personalment, en cas possiblement, el 20 de gener d 2008.

 

VI

 

El Jurat, que podrà declarar desert el premi o atorgar accésits i esments si ho estimara convenient, estarà integrat per    4 especialistes en literatura, els noms de la qual es donaran a conèixer en el moment si es fes públic la fallada, que serà inapel·lable, i el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

 

VII

 

La fallada tindrà lloc el   2 de novembre de 2007. L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins no mantindrà correspondència    sobre aquest Concurs ni retornarà els originals no premiats.

 

VIII

 

La presentació al Concurs literari ""VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS -  MATIES PALLARES" implica la total acceptació de les seues bases, la interpretació de les quals queda a lliure judici del Jurat.

 

                Pena-roja de Tastavins, a 26 de juliol de 2007.

 

                                                                                                              L'ALCALDE,

Francisco Esteve Lombarte,

 

 

 

 

AJUNTAMENT     DE    PENA-ROJA    DE     TASTAVINS     C/Ajuntament, nº 1               Tel. i FAX     978 89 67 07

C.P. 44586       PENA-ROJA DE     TASTAVINS     (Teruel)

 

 

 

IV CONCURS DE PINTURA "DESIDERI LOMBARTE"

 

 

 

L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca l'IV  Concurs de pintura "DESIDERI LOMBARTE" que es regirà per les següents bases:

 

I

 

Podran participar tots els artistes nacionals i estrangers amb una sola obra inèdita i recent, de temàtica i mesures lliures. No seran admeses les obres protegides amb cristall.

 

II

 

Les obres es dipositaran abans del 1 d'Octubre de 2007 en l'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins, Plaça de l'Ajuntament núm. 1, C.P. 44586 Pena-roja de Tastavins, província de Terol. (Telèfon 978896707). Si vingueren per agència de transport, les despeses correran a càrrec del remitent.

 

III

 

Juntament amb l'obra s'expressaran, en sobre adherit a la part posterior, el títol, tècnica, mesures i preu

de venda al públic de la mateixa, així com el nom, DNI, domicili i telèfon de l'autor.

 

IV

 

El concurs de pintura "DESIDERI LOMBARTE" contempla un sol premi dotat amb 800,00 euros a la millor obra que estime el Jurat.

 

 

V

 

.  El Jurat podrà realitzar una preselecció de les obres presentades al Certamen, podent desestimar les quals considere oportú, en funció d'aconseguir una major qualitat del mateix.

 

VI

 

Amb les obres preseleccionades podrà organitzar-se  a criteri de l'Ajuntament, una exposició que podrà ser visitada, durant els dies que s'establisquen.

 

VII

 

L'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins no serà responsable de les pèrdues o deterioracions que puguen patir les obres durant les exposicions; no obstant això, posarà la màxima cura en la seua conservació.

 

VIII

 

El Jurat estarà format per tècnics en la matèria, al costat del Regidor de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Pena-roja de Tastavins. La fallada del mateix es farà públic el 2 de Novembre de 2007. Els premis podran quedar deserts si    es considera que les obres presentades no tenen qualitat suficient.

 

IX

 

Les obres no premiades, podran ser retirades a partir del 20 de Novembre de 2007, personalment o sol·licitant la seua devolució. . A partir d'aquesta data quedaran a la disposició dels seus autors durant el termini de tres mesos. Conclòs aquest termini es considerarà que han estat donades al fons artístic de l'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

 

X

 

Les obres premiades quedaran en propietat de l'Ajuntament de Pena-roja de Tastavins, passant a integrar-se en la seua col·lecció artística, que es reserva el dret de reproduir-les en les seues publicacions. Els premis seran lliurats el 20 de de gener del 2008, havent d'arreplegar-se personalment, si no s'acredita causa justificada que ho impedisca.

 

XI

 

La participació en el Concurs comporta l'acceptació de les presents bases, així com les decisions que puga prendre l'organització, de cara al millor desenvolupament del mateix.

 

                Pena-roja de Tastavins, a 26 de juliol de 2007.

 

                                                                                                              L'ALCALDE,

 

 

                                                                                              Francisco Esteve Lombarte,

Presentació sobre les Roques de Masmut (Matarranya)

franja | 20 Octubre, 2007 17:05

Poesia: Desideri Lombarte
Musica Celta: Era "Ameno"
Fotografía i PPS: Sigrid Schmidt von der Twer
Setembre 2007
Lo Masmut- pps.pps

Fráncfor, una ocasión perdida - President de l'Associació Cultural del Matarranya a l'Heraldo

franja | 20 Octubre, 2007 16:27

Francfort, una ocasión perd.pdf

 

Continueu llegint el text 

 (Segueix)

Blocaddicte (42): Viles i gents

franja | 20 Octubre, 2007 11:02

emigdi | ebrenc | divendres, 19 d'octubre de 2007 | 09:23h

dsc01187.JPG

El blog Viles i Gents (http://vilesigents.blogsome.com/) retrata (com cap altre) la història d'una lluita sense treva pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la Franja de Ponent. Té els orígens en una històrica columna que s'ha anat publicant en català al setmanari "La Comarca" d'Alcanyís durant els darrers 10 anys. La seua aparició va ser un fet realment històric ja que era el primer cop que una publicació en castellà admetia algun article en la nostra llengua, la qual cosa, per modesta que es pugui considerar, suposava tot un èxit. Tot un seguit d'amants de les lletres i la llengua nostrada l'han tirada endavant durant aquest llarg període de temps i han aconseguit un bon nombre de lectors que s'han acostumat a llegir amb la nostra llengua. Se n'ha parlat a bastament d'aquesta columna i de la tossuderia dels seus impulsors que no han defallit mai en les seues conviccions. Més recentment, varen decidir obrir aquest bloc, que inclou els esmentats articles d'autors diversos, per tal de donar-los publicitat a través de la xarxa, i també han publicat un llibre que porta aquest mateix nom. Viles i gents, doncs, pren una gran volada reivindicativa per camins diversos de l'àmbit literari i informatiu, amb la ferma voluntat d'aconseguir la plena normalització de la llengua catalana a les comarques de la Franja de Ponent, administrativament aragoneses.

Fa molts anys que segueixo les difícils passes dels escriptors que conreen el català arreu de les comarques de la Franja i, sobretot, al Matarranya. Sóc soci de l'Associació Cultural del Matarranya, amb la qual cosa periòdicament rebo totes les seues publicacions. He escrit nombrosos articles sobre autors comarcals matarranyencs, amb la idea d'enlairar la modesta carrera literària d'aquests escriptors nostrats que porten encesa la flama de la llengua tothora. També sóc subscriptor de la revista "Temps de Franja", que es publica a Calaceit i ens dóna una idea acurada de la realitat sociopolítica i cultural de la regió. Els noms dels impulsors de Viles i Gents em són familiars des de fa molt temps: Tomàs Bosque, Josep Miquel Gràcia, J. Antoni Carrègalo, Josep Puche, Natxo Sorolla, Carles Sancho, Lluís Rajadell, etc.

Durant la temporada passada de l'espai radiofònic Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 fm), vàrem dedicar un programa al novel·lista de Vall-de-roures, Lluís Rajadell, durant el qual férem cinc cèntims de la seua obra literària i la seua carrera periodística. Enguany ja tenim previst dedicar-ne dos més als literats de la zona: el primer a Guillem Nicolau, rector de Maella i cronista al servei del rei Pere III el Ceremoniós, i un altre a l'enyorat poeta Desideri Lombarte. Durant aquest homenatge tindrem la possibilitat de parlar amb la gent de Viles i gents, que han aconseguit coses importantíssimes per a la cultura nostrada al Matarranya. Vaig assistir a la II Trobada d'escriptors ebrencs celebrada a Fondespatlla aquest estiu, organitzada per aquella màquina de fer cultura que li diuen Octavi Serret, llibreter de Vall-de-roures, en la qual es va presentar aquest bloc i també la pàgina web franja.kt. Sóc assidu d'aquesta web que tira endavant el jove sociòleg Natxo Sorolla de Pena-roja de Tastavins, al qual he de felicitar pel seu dinamisme i per la seua gran aportació a la nostra cultura.

Viles i Gents representa, doncs, una lluita ferotge per la nostra dignitat cultural. Els diferents redactors parlen de llengua, cultura, llibres, discs...essència. Esperem que el català aviat sigui reconegut a l'Aragó mitjançant una Llei de Llengües que no quedi en poca cosa (com sempre passa en temes referents al català) i que proliferin les columnes i els blocs en la nostra llengua arreu de la Franja.

Ens quedem amb els versos del veterà cantador de La Codonyera i articulista, Tomàs Bosque, que són un crit veritable envers la dignificació de la llengua dels pares: Vols dir amic cantor/ que el vostre chapurreau d'Aragó/ és clara llengua, és català del bo/. Sí venerable senyor/ Veniu només al Guadalop/ i els camperols d'ací/ sens gaire esforç/ us donaran una lliçó.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67450

Montse Castella al cor de la Franja;”Emotiu acte d’homenatge a Jesús Moncada”

franja | 18 Octubre, 2007 09:55

Montse Castella al cor de la Franja;"Emotiu acte d'homenatge a Jesús Moncada"

mequinensa1.jpg

Lo Projecte d'Animació a les Escoles de la Franja ha arribat al curs 2007-2008 amb el nom de Jesús Moncada. En el què representa ja l'octava edició, aquesta iniciativa (que depén del Departament d'Educació, Cultura i Esports del govern d'Aragó) ha decidit batejar el projecte amb el nom d'un dels escriptors més rellevants de la literatura en català, un aragonès de Mequinensa que escrivia en català, plasmant així la realitat bilingüe de la franja, precisament un dels principals objectius d'aquesta iniciativa.

mequinensa2.jpg

L'acte, que va tindre lloc el passat dijous 4 d'octubre a la sala Goya de Mequinensa i que va comptar amb la presència d'unes 250 persones (amb una important assitència de jóvens i estudiants), va estar presidit pel vice-conseller de l'esmentat Departament, Juan José Vázquez i per l'alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia; i va comptar, a més, amb les intervencions de Mario Sasot (coordinador del projecte) i de Carme Mesalles, que va fer una encertada intervenció explicant la relació metafòrica entre l'obra literària i l'obra pictòrica de Moncada.
La regidora de cultura, Lourdes Ibarz, va llegir una carta enviada per la germana de l'escriptor, Rosa Maria Moncada, en què, a més d'agrair l'homenatge i excusar la seua presència, va recordar que Jesús, tot i no prodigar-se públicament, sempre va participar en aquest projecte visitant moltes escoles i instituts de la franja per fer pedagogia amb els alumnes.

L'acte va cloure amb l'actuació de Montse Castellà, que va fer un petit concert de presentació del seu darrer disc, L'escriptor inexistent, on musica textos de diferents escriptors en llengua catalana i castellana, d'entre els quals destaca el mateix Moncada. De fet, la cantautora tortosina, molt aplaudida, va adaptar l'espectacle per a l'ocasió i va posar damunt l'escenari quatre temes en els què hi apareixien textos del gran escriptor de l'Ebre, concretament dels seus llibres Camí de sirga i Estremida memòria. Especialment emotiva va ser la interpretació de Parents per part de riu, una cançó que parla dels vincles comuns (culturals, lingüístics, paisatgístics) existents entre les Terres de l'Ebre i la franja d'Aragó.

La jornada va cloure amb les visites a la mostra retrospectiva de pintures de l'autor mequinensà (que es pot veure a la sala Miguel Ibarz) i a l'exposició El món literari de Jesús Moncada, a l'espai jove.

LUIS-FELIPE NAVARRO presenta sus POEMAS DEL MATARRANYA

franja | 18 Octubre, 2007 09:55

LUIS-FELIPE NAVARRO presenta sus POEMAS DEL MATARRANYA

16 Octubre 2007

Se presenta; "La Poesía y Yo, los poemas del Matarranya de LUIS-FELIPE NAVARRO", que se llevará a cabo en , el viernes 19 de Octubre, en la Fábrica NOGUERA de Beceite y se firmaran ejemplares el día siguiente sabado 20, en la Librería SERRET, de Valderrobres, comentando el autor su agradecimiento al apoyo encontrado en Gema Noguera y Octavio Serret.
portada-luis-felipe.pdf

Se trata del quinto poemario de Luis-Felipe Navarro, cuya obra, Museo Abandonado, fue finalista del Premio de la Crítica Literaria Valenciana en 2003. En próximas fechas el libro -en el que Luis-Felipe ha conseguido expresar bellamente su admiración y amor por nuestra tierra- será reseñado en prensa y radio.

A continuación un extracto de lo que fue su Presentacion Oficial en Valencia, 4-10-2007:
El Articulo al completo de la Critica de Cecilio Alonso en pdf.la-poesia-y-yo-presentacion-4-10-07.pdf
La noticia de la Presentación y Firma de Libros en VERDE TERUEL:

La presencia del mundo natural irrumpe abiertamente en la segunda parte del libro, que constituye su núcleo lírico más homogéneo. Me refiero a los "Poemas del Matarraña", especie de dietario itinerante por zonas fronterizas de la Tierra Alta donde "Cataluña se fuga entre las nubes/ y aparece el Aragón más verde" [I]. Espacios inmensos, escenarios petrificados, pero también "jardines del tiempo" que remiten a la plenitud paradisíaca de lo primigenio:

"Aluviones pretéritos,/ sedimentos de tiempo,/ equilibrio de piedra, belleza suspendida.// No hay suelo bajo mis pies; /piso pasado." [II]

En esta serie de once poemas, potenciados por la fuerza ancestral de los topónimos - Calaceite, Cretas, Beceite, la Font del Pas, Valderrobres, Fresneda&- vuelven las transmutaciones del Yo que se esfuma en el paisaje y se evapora "bajo hermandades blancas de nubes/ metafísicas&", antes de sentirse impelido a desear su identificación con la belleza petrificada para así asegurarse la eternidad, convertido en "un simple centímetro de esta eterna belleza" [III].
Insisto en que Yo, naturaleza y artefactos o productos culturales, en la poesía de Luis Felipe se presentan en viva convulsión que no significa transmutación de valores, sino metamorfosis impulsiva, identificativa, deseo de ser otra cosa distinta sin dejar de ser quien se es: en pocas palabras, deseo de asumir lo mejor de la exterioridad. Por ello decía al principio que la presencia del Yo en el título del libro carecía de dimensiones egolátricas.

Sin embargo, es en el poema que da título al libro -La Poesía y Yo- donde, a modo de inventario, desvela vagamente como fuentes de su quehacer poético no sólo los motores del sentimiento infantil, el recuerdo del primer amigo o el color indefinible de unos ojos femeninos, sino también "el ruido insoportable de las fábricas sordas/ y los pardos grupos de obreros/ que regresaban silenciosos,/ nocturnos, a sus barrios grisáceos/ cuando volvías del colegio&" Aunque no insistiré ahora en estas cuestiones parece bastante claro que el YO de Luis Felipe Navarro no se desentiende de estas menudas apariencias que también marcaron su sensibilidad incipiente. Me limito a señalar estos indicios de una conciencia dividida, abierta, a la doble experiencia íntima y social, fiel a los impulsos primarios, hoy fatalmente larvados, de quienes asomaron a la vida pública alrededor de 1968. El poeta tiene claro que la armonización entre lo lírico y lo narrativo es su tarea más inmediata, y que este boceto autobiográfico y metapoético de La poesía y yo es la primera prueba de otro poema más extenso y ambicioso en el que ya está trabajando.
Queda por decir que este libro es un libro mixto, cuya 3ª Parte en prosa recoge las memorias del confeso jazzista que es Luis Felipe. En ella evoca con amenidad sus andanzas musicales por la Valencia de los años 1970 descubriendo la música de jazz convertida, a su vez, en llave para descubrir la diversidad del mundo. Por estas páginas finales del libro desfilan, junto a nombres universales, algunos conocidos "jazzheridos" valencianos como los hermanos Gonzálbez, Silvino, Carlos y, sobre todo, Nacho, Donato Marot, José F. Serrano, Antonio Vergara, Toni Moll, entre otros, cuyos nombres se desdibujan en los brumosos recuerdos del memorialista. Una prosa, en suma, con la garantía de su carácter testimonial de primerísimo mano, que me guardaré mucho de valorar, pero que a buen seguro podrá activar zonas oscuras de la memoria de muchos de los presentes.

Viene siendo ya costumbre de Luis Felipe Navarro el hacerse acompañar en sus aventuras editoriales de amigos dibujantes o pintores para ilustrar sus libros. Así como anteriormente hicieran Horacio Silva o Gabi Alonso, el libro de hoy se beneficia del espléndido trabajo de Anna Sanchis Martínez, artista en sazón, que ha alcanzado la madurez creando un original lenguaje plástico fruto de una exigente evolución. Bien conocida por la incorporación de motivos arquitectónicos a su pintura, Anna ha sabido simbolizar con procedimientos muy imaginativos la negativa incidencia de los excesos urbanísticos sobre el campo mediante la representación extrañada de paisajes desnudos en cuadros con volumen, que invitan a la reflexión irónica y al rechazo de los efectos más indeseables de lo que algunos tienen por progreso.
Con la paciencia benedictina y el perfeccionismo que la caracteriza, Anna ha recreado en seis admirables dibujos algunos de los motivos plásticos más representativos de su mundo icónico que si bien son fieles al texto poético y enriquecen su sentido, a la vez emergen con toda su propia brillantez. Las ilustraciones de alta calidad que ha concebido para este libro de Luis Felipe Navarro son como una antología de su trayectoria artística. En ellas aparecen paisajes con arquitectura, muchedumbres nocturnas, ciudades de ensueño inscritas en figuras humanas que las vivifican& Una delicia y un dechado de arte, oficio y buen gusto.
Tipográficamente el libro ha quedado impecable y ello hay que anotarlo en el haber de los impresores -Mariví Borredá y Juan Senent, La Imprenta Comunicación Gráfica- que, por añadidura, son los promotores de un insólito mecenazgo empresarial, estimulante por su generosidad y grado de implicación en estas frágiles manifestaciones plásticas y literarias.
Enhorabuena a todos.

Cecilio Alonso.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb