1956, L’ANY DE LA GELADA
franja | 12 Juliol, 2007 09:47
12 Juliol 2007
La gelada de 1956 és el tema del segon volum de la col"lecció Lo Puig editada per l'Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures. Col"lecció destinada a temes vall-de-rourans que publica un volum anual i que va alternant amb títols en castellà i en català. 1956, l'any de la gelada és el nom d'aquest segon volum, escrit pel periodista d'Heraldo de Aragón i Temps de Franja Lluís Rajadell nascut a la capital del Matarranya. L'autor investiga aquell mes de febrer quan les temperatures van baixar molts dies seguits per davall de 0ºC i les conseqüències que va tenir en la mort de gran part de les oliveres; cultiu predominant en l'economia agrària de les nostres viles. Això va comportar, en algunes poblacions, la substitució de les oliveres per la vinya i els ametlers de creixement molt més ràpid. La gent amb menys recursos econòmics, que no van aconseguir superar la crisi agrària, es van veure obligats a emigrar a Catalunya o a l'estranger on la situació tampoc va ser massa bona per a la gent que venia del camp, amb jornades llargues de treball, sous miserables i amb dificultats per trobar allotjament. A conseqüència d'això la comarca del Matarranya en la dècada dels cinquanta va perdre el 16% de la població però algunes viles, com la Torre del Comte, van arribar a reduir la seua demografia amb un 28,4%. Una de les fonts més importants d'informació amb que ha treballat l'autor ha estat els testimonis orals que van viure aquella tragèdia; tant els que es van quedar a la vila com els que van emigrar cap a Catalunya o França. La fotografia i la premsa d'aquells dies són altres fonts en què s'ha basat l'investigador en el seu anàlisi. Un treball imprescindible per entendre aquell fet tan transcendental que va marcar la història recent de les nostres viles.
Carles Sancho
LA GENERALITAT ACTUA EN EL SEGRE CONTRA LA MOSCA NEGRA.
franja | 11 Juliol, 2007 11:56
Deu anys de “Viles i gents” - C. Sancho
franja | 11 Juliol, 2007 10:50
Las lenguas aragonesas y Aragón Televisión
franja | 11 Juliol, 2007 00:26
Eduardo Lolumo, presentador del Tiempo en Aragón Televisión tiene por costumbre acabar con un refrán meteorológico sus intervenciones. Este mediodía lo ha hecho con uno que aparecía además en "Creciendo en aragonés".
"Fornigas en ringlera, o plebe, o fa sol, o fa sequera. "
Es de las pocas cosas que se pueden oir en aragonés o catalán en la televisión que tiene por uno de sus fines "respetar y difundir la diversidad cultural y lingüística de Aragón".
El caso es que justo después de acabar con el refrán que había sido traducido y explicado, el presentador del informativo, Sergio Melendo, aragonés, ha dicho algo así como: "Espero que hayan entendido el refrán".
Toda una muestra de respeto a la diversidad cultural y lingüística de Aragón.
http://aragoncolonial.wordpress.com/2007/07/10/las-lenguas-aragonesas-y-aragon-television/S’edita la versió nord-occidental del material interactiu d’aprenentatge de la llengua GALÍ
franja | 10 Juliol, 2007 18:40
S'edita la versió nord-occidental del material interactiu d'aprenentatge de la llengua GALÍ
pmayans | Països Catalans -general | dissabte, 7 de juliol de 2007 | 19:21h
El Departament d'Educació acaba d'editar la versió nord-occidental del mètode d'aprenentatge de la llengua catalana Galí, amb el convenciment que el primer model de llengua que cal que aprengui l'alumnat nouvingut ha de ser la variant de l'estàndard de la zona on viu. Per tant, és un material pensat per a la part nord-occidental i sud del Principat de Catalunya, la Franja de Ponent (el CD s'ha editat en col·laboració amb el Govern d'Aragó, amb el qual el Departament d'Educació té un conveni de col·laboració) i també per a Andorra i per a la part nord del País Valencià (malauradament en aquests moments no hi ha cap conveni amb cap d'aquests dos territoris que permetin l'edició conjunta de materials didàctics, cosa la qual seria més que lògica).
Anteriorment, se n'havia fet la versió en català central i actualment ja són disponibles la versió en català nord-occidental i en català de l'Alguer -en aquest cas per a l'alumnat en general, que té un coneixement molt baix o nul de la llengua (vegeu apunt següent). També es treballa en la versió aranesa de l'occità.
Antecedents
Durant el curs 1999-2000, el Departament d'Educació va distribuir a tots els centres de primària (per a alumnat de cicle superior) i de secundària de Catalunya el CD-ROM GALÍ, una eina per atendre lingüísticament alumnat nouvingut al nostre sistema educatiu. La vinguda d'alumnat estranger procedent d'estats de dins i de fora de la Comunitat Europea ha estat una realitat cada vegada més massiva a Catalunya en els anys darrers; i, òbviament, quan aquest alumnat s'incorpora al sistema docent en nivells avançats (no a l'inici de l'escolaritat sinó al curs que els pertoca), necessita adquirir ràpidament un coneixement de llengua mínim per tal de poder integrar-se en la nova realitat docent.
El CD-ROM va ser desenvolupat pel Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) i l'àrea TIC del Departament d'Educació i va comptar amb la col·laboració del Servei de Recursos Lingüístics de la Secretaria General de Política Lingüística (actualment al Departament de Vicepresidència), del Centre Départemental de Documentation Pédagogique des Pyrénées Orientales de Perpinyà i del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l'Alguer. Va ser un projecte transfronterer subvencionat per la Comissió Europea que es va iniciar el curs 1998-1999, amb l'objectiu que el material multimèdia pogués també ésser útil per a l'aprenentatge de la llengua catalana a la Catalunya Nord i a l'Alguer. Posteriorment va aparèixer la versió web dins del portal educatiu edu365.com, de recursos per a l'ensenyament primari i secundari[1]. Utilitzant la identificació d'usuari del portal, el programa reconeix les tasques treballades prèviament i es pot continuar la sessió en el punt on s'ha deixat la sessió anterior, un aspecte també present a la primera edició del CD Rom[2]. De tota manera, hi ha la possibilitat de desenvolupar els continguts i els seus apartats lliurement.
Tipologies d'usuari
El GALÍ ofereix els coneixements bàsics de llengua catalana quotidiana a partir d'un enfocament comunicatiu que permet a l'alumnat adquirir habilitats per relacionar-se amb els companys i la institució docent, tant en el cas dels alumnes acabats d'arribar com en el cas dels que ja fa un temps que resideixen al nostre país. Treballa aspectes dels nivells A1 i A2 d'usuari bàsic dins l'actual marc comú de referència europeu[3], amb reforços específics d'atenció a l'alumnat català poc o gens fluent en llengua oral i escrita.
Les 1300 activitats multimèdia del GALÍ treballen les quatre habilitats lingüístiques bàsiques (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita), que han estat organitzades de forma cíclica dins de cada tema. Els continguts i les habilitats de llengua oral (47'53% d'activitats) s'han equilibrat amb les de llengua escrita (52'46 % d'activitats), de tal manera que els temes desenvolupats asseguren un tractament equitatiu dels dos modes d'expressió. Aquest equilibri respon a la necessitat de satisfer els requeriments pedagògics de la diversitat lingüística que presenta l'alumnat de l'actual Educació Secundària Obligatòria (ESO), on poden conviure en un mateix grup classe alumnat d'una gran diversitat de coneixements i habilitats de llengua catalana. L'entorn informàtic i la seqüenciació d'activitats han estat dissenyats com a eina d'autoaprenentatge i poden treballar-se tant de manera totalment autònoma per part dels usuaris com mitjançant el guiatge presencial o telemàtic del professorat. Aquesta flexibilitat permet que els docents puguin aplicar puntualment el GALÍ dins de les seves programacions per tal d'unificar els continguts bàsics de llengua en alumnat particular de grups que presenten una diversitat de coneixements accentuada.
Disseny d'activitats
Les activitats desenvolupades en el GALÍ cobreixen, tanmateix, un ampli espectre d'usuaris. Tot i que el disseny gràfic s'adreça bàsicament a alumnat d'ensenyament secundari, les activitats poden ser útils també als adults que s'inicien en el coneixement de la llengua catalana. D'altra banda, poden ser utilitzades també de manera habitual al cicle superior de l'educació primària. L'aprenentatge mitjançant els diferents itineraris del GALÍ no genera interferències amb el desenvolupament de la programació en els centres d'ensenyament, ja que els continguts seqüenciats treballen habilitats i conceptes que són d'adquisició preliminar per als alumnes regulars.
La majoria de les activitats són autocorrectives i responen a la modalitat d'interacció caracteritzada per la successió Iniciació-Resposta-Avaluació: l'ordinador inicia, l'alumne respon, l'ordinador avalua, l'ordinador inicia de nou i així successivament. Només en les activitats d'expressió oral (fonètica i pronúncia) la resposta és oberta, en les quals l'alumnat s'autoavalua comparant les seves produccions orals a un determinats models preestablerts. Les activitats són autosuficients i repetitives, de tal manera que asseguren en l'alumne un efecte de millora lingüística i alliberen el professorat de les tasques més rutinàries.
El contingut està estructurat en sis blocs temàtics, amb una mitjana de més de 200 activitats cadascun, organitzats en dos grups de paquets d'activitats, marcats amb colors diferents: color taronja, de iniciació, i color verd, d'aprofundiment: Cada bloc, alhora, està dividit en diversos subgrups temàtics (equivalents a sessions d'aprenentatge) que van aplicant cada tema a situacions diverses, amb una mitjana de 20-25 activitats per sessió.
Versions dialectals
Els materials inclosos en el GALÍ estan essent adaptats a les diverses varietats dialectals del català i a la llengua occitana de l'Aran per tal de poder oferir un servei més eficient i acostat a l'alumnat usuari, en apropar-lo al model de llengua que sentirà en el seu entorn. En aquest moment es troben disponibles les versions nord-occidental i algueresa del català, a més de la versió del català central. Es troba en una fase primerenca de preparació una versió en aranès. En aquest sentit, cal recordar que el Departament d'Educació està potenciant la publicació de material didàctic en català nord-occidental (recordem, per exemple, la publicació del llibre Accents, de narracions breus per a alumnat nouvingut, que disposa d'una versió àudio en català central i en català nord-occidental -vegeu-ne més informació a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29088) i en aranès com una forma inequívoca de valorització de la pròpia diversitat del català i, òbviament, de potenciació d''una de les llengües oficials de Catalunya: la llengua occitana. No cal dir que l'escassesa de materials adaptats al català nord-occidental i a l'aranès és encara més accentuada en materials multimèdia que contenen aprenentatge de llengua oral.
L'educació, com a mitjà actualment més important de divulgació de coneixements lingüístics, hauria de familiaritzar els catalans amb la resta de dialectes no propis. Però també hauria de protegir i potenciar l'ensenyament en les diferents variants dialectals, com a vehicle de coneixement del propi territori. No parlem ara estrictament de la classe de llengua, sinó que aquest principi s'hauria d'estendre a les matèries de descripció geogràfica i social (potenciar el nom de les plantes o arbres autòctons és tan important com descobrir els monuments del poble o la ciutat on viu l'alumnat).
Caldria evitar un fenomen que és més corrent del que sembla: els alumnes que són conscients de la seva pròpia varietat dialectal però no s'hi senten identificats poden manifestar autoodi envers el seu dialecte i la submissió lingüística a la varietat dialectal prominent. Algunes investigacions han mostrat, per exemple, una actitud negativa entre els escolars nord-occidentals envers la seva pròpia variant dialectal en paral·lel amb una actitud positiva en relació amb el català central. En el cas de l'ensenyament de la llengua, caldria donar les mateixes oportunitats a tots els parlants, per tal d'evitar la síndrome de la vergonya dialectal: aconseguir que els parlants no s'avergonyeixin de la seva manera de parlar. Si bé la primera edició del GALÍ ja havia evitat moltes peculiaritats lingüístiques del català central que tapaven excessivament la resta de variants dialectals (com per exemple el valor obert o tancat de vocals que vénen condicionats per l'ortografia: aprèn, francès, etc.), mancava encara la possibilitat d'integrar globalment l'alumnat immigrant en el dialecte català d'acollida. Cal tenir present també que amb la integració de l'aprenentatge dels alumnes d'incorporació tardana a la respectiva variant dialectal del català, millorarem la seva integració geogràfica i social. De fet, és una incongruència pedagògica que l'alumnat estranger que s'integra en parlars diferents del central hagi d'aprendre a parlar amb uns materials elaborats en un dialecte que no és el que escolta al carrer.
Aquesta possibilitat ha comportat la revisió d'alguns prejudicis. Així, per exemple, es pot suposar que les paraules nouvingudes (els neologismes) poden ser integrades de manera idèntica per tots els dialectes, però no és ben bé així: en el GALÍ s'han acceptat neologismes d'ús corrent integrats en català nord-occidental però amb forma diferent del català central, com qued(s) nord-occidental equivalent a vamba(es) del central.
Normalitzar vol dir igualar les varietats dialectals en el seu ús. En una societat que s'ha acostumat a la diferència social, encara hi ha un cert rebuig cap a les formes dialectals diferents de la més prominent. La regulació de la llengua i l'activitat escolar que l'acompanya pot tenir dos efectes: o bé de reprimir certes característiques dels parlants o bé d'ennoblir-les. L'escola no hauria de col·laborar en la igualació lingüística sinó frenar-la. Es tracta de trobar l'equilibri entre la necessitat d'uniformació del català i el dret de la diferència. Cal que tots els catalans es reconeguin i es sentin còmodes amb les característiques que ens distingeixen. No es poden aplicar cegament els preceptes gramaticals ni d'estil. Cal protegir totes les variants dialectals: no només les grans àrees habitualment treballades (valencià, balear, etc.) sinó les varietats que queden més tapades per la variant central de l'estàndard, com el nord-occidental. Com diu la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans,[4] podríem qualificar aquesta tendència com a unió dins de la diversitat.
Des del punt de vista de l'estudi cultural de l'idioma, les diverses versions del GALÍ són també útils a l'alumnat de secundària català per estudiar dialectologia, com ja es comença a fer en alguns centres d'ensenyament secundari. Pot ser una altra eina, a part de les ja utilitzades tradicionalment (textos, cançons, gravacions orals, etc.), que ajudi l'alumnat a completar la cultura sobre la seva llengua.
[1] Es pot consultar a la URL http://clic.edu365.cat/gali/.
[2] Generalitat de Catalunya (1999).
[3] Consell d'Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Traducció al català del Govern d'Andorra i de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.
[4] Institut d'Estudis catalans (2002). Gramàtica de la llengua catalana. http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp
Versió per imprimir (format PDF)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/56602
Arreplega de notícies sobre les promeses no realitzades pel govern aragonès
franja | 10 Juliol, 2007 15:42
Si esteu interessats en la notícia, des de
Lo català a la Franja tos recomanem que seguiu llegint o repasseu la premsa de fa 4 anys o de fa 8anys. Les notícies són excessivament paregudes per a ser reals...
(Segueix)Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella
franja | 10 Juliol, 2007 10:35
Publicat per locel | 9 Jul, 2007
Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella (16 i 17 de desembre de 2005). Edició a cura de Miquel Àngel Pradilla. Institut d'Estudis Catalans-Ajuntament de Morella, Barcelona-Morella, 2006.
Aquest volum aplega les intervencions a les jornades que es van celebrar a Morella a finals de 2005, on van intervindre destacats estudiosos de la llengua i de la literatura de la comarca dels Ports.
A la "Presentació" (p. 9-10), Joan Martí i Castell, a més de presentar les intervencions de la jornada, fa esment del traspàs de Josep Panisello i Chavarria i presenta la publicació com un homenatge pòstum amb l'agraïment més sentit.
Germà Colón va obrir les jornades amb "La llengua a Morella, avui fa cent anys" (p. 11-18), on fa unes sèrie de comentaris sobre mots com catxapaperes i lorigueres, que apareixen en els Establiments de Morella del 1370, i compara algunes notes seues que va recollir a Morella el 1951 amb les que va prendre Mossèn Alcover als seus Quaderns de camp.
Miquel Àngel Pradilla, a "De fronteres administratives i límits geolectals. La cruïlla lingüística valencianocatalana (i aragonesa)" (p. 19-34), repassa les consideracions geolingüístiques i sociolingüístiques que s'han tingut en compte a l'hora de delimitar un dialecte "transfronterer" com és el tortosí, i Ernest Querol, amb "Dades sociolingüístiques de la comarca dels Ports" (p. 35-59), presenta les dades sociolingüístiques més recents de la comarca dels Ports.
Vicent Pitarch, en "El llegat de Carles Salvador" (p. 61-76), fa un balanç del llegat que aquesta figura irrepetible va deixar al país, i Lluís Meseguer, amb "Comarca i figuració literària" (p. 77-98), Adolf Piquer, amb "Narrativa i territori" (p. 99-111), i Andreu Carranza, amb el suggerent títol "L'olor de les paraules" (p.113-120), centren les seues intervencions en la literatura.
Clouen el recull, Joan Beltran, amb "Els parlars de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context de català formal" (p. 121-129), i Josep Panisello, amb "Comentaris sobre el model formal de llengua proposat a Cruïlla i Aïnes" (p. 131-134).
Per a més informació:Miquel Àngel Pradilla Cardona, Llengua i territori centren el debat de les Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Morella, Butlletí de l'IEC, 75 (23/12/2005)
Jornades de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella, La Veu de l'Ebre, 22/12/2005)
El IEC clausura en Morella sus jornadas filológicas, Levante (18/12/2005)
L'Institut d'Estudis Catalans debat a Morella els parlars «fronterers» de Catalunya i València, El Punt (17/12/2005)
http://blocs.tinet.cat/blog/locel/category/253/llibres/2007/07/09/jornades-de-la-secci-filol-gica-de-l-institut-d-estudis-catalans-a-morella
Curset de percussió al Matarranya
franja | 09 Juliol, 2007 20:19
L'Associació Cultural del Matarranya oferix cursets ràpids de percussió per a este estiu. Si estàs interessat en fer ruido, agarra els bongos, la darbuka, lo jembee, lo tambor o dos cassoles i envia un correu a ascuma@gmail.com. Se faran cursets a diferents poblacions: Calaceit, Pena-roja (Associació de Jóvens), La Codonyera (Lo Club)...
Associació Cultural del Matarranya
ascuma.org
Retalls de premsa - Barquín
franja | 09 Juliol, 2007 17:27
El aragonés, la Vanguardia, Marius Serra y la Ley de Lenguas.
franja | 09 Juliol, 2007 17:18
Después de llegar de la Trobada d'Escritors en Pandicosa , Márius Serra publicaba ayer este artículo de opinión en La Vanguardia, que, como no está colgado online copio textualmente.
El aragonés es una lengua emergente. La afirmación anterior podría ir entre interrogantes, pero no admite negativa. Este fin de semana en Panticosa -o Pandicosa- se ha celebrado la XIV Trobada d'Escritors en o Pirineo, organizada por el Consello d'a Fabla Aragonesa y el Conzello de Pandicosa . El encuentro complementaba al que el año pasado se celebró en Bellver, auspiciado por Ferran Rella y Ramon Sistac desde el Consell Cultural de les Valls d'Áneu . La idea es buena: cada verano se invita a unos cuantos escritores en lenguas pirenaicas (aragonés, catalán, euskera, occitano...), se les mortifica haciéndoles subir a algún alto, y luego se les cuida, se les mima, se les ceba y sólo se les exige a cambio que escriban un texto situado en el lugar de los hechos.
Més: http://purnasenozierzo.blogia.com//2007/070401-el-aragones-la-vanguardia-marius-serra-y-la-ley-de-lenguas..php
El desencant de la supeditació - S. Hernández
franja | 09 Juliol, 2007 12:09
7 July, 2007
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 7 de juliol del 2007)
La Generalitat dice que cuando se abra el museo los bienes seguirán en Lérida
franja | 09 Juliol, 2007 00:31
|
Edición del día 28-06-2007
|
|
| PATRIMONIO-ARAGÓN |
|
 |
La Generalitat dice que cuando se abra el museo los bienes seguirán en Lérida
El consejero catalán de Cultura y el administrador apostólico Xavier Salinas se reunieron ayer para hablar sobre el litigio.
| -->
|
 |
PATRICIA MALLADA. Huesca | La esperada reunión entre el consejero de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras (ERC), y el administrador apostólico de Lérida, Xavier Salinas, para abordar la situación del litigio de los bienes se celebró ayer en Barcelona, aunque no aportó grandes novedades respecto a la postura de cada uno. Al menos, que hayan trascendido.
Se trataba de una reunión de trabajo que se prolongó durante unas dos horas, al término de la cual ninguno de los dos protagonistas hizo declaraciones. Diócesis y departamento de Cultura coincidieron al hacer balance en la "cordialidad" del encuentro y en la necesidad de "rebajar la tensión" de este conflicto. Sobre el contenido, cada una de las partes destacó diferentes asuntos.
La Generalitat dice estar dispuesta a "tender puentes con el Gobierno de Aragón" e incluso habla de una "voluntad de colaboración absoluta para encontrar soluciones compartidas". Pero eso sí, insiste en que la "titularidad de los bienes es de la diócesis de Lérida", pese a que todas las resoluciones vaticanas dicen lo contrario y establecen que son propiedad del obispado de Barbastro-Monzón.
Se inaugura el 30 de noviembre
Mientras habla de "colaboración", el Gobierno catalán deja claro que las obras no van salir de Lérida, al menos a corto plazo, ya que el Museo Diocesano se inaugurará el 30 de noviembre "con la colección completa", es decir, contando también con las 113 piezas de Aragón. Según fuentes del departamento de Cultura, es un punto en el que coincidieron Tresserras y Salinas. Aunque desde el obispado prefirieron destacar que el consejero y el administrador apostólico estuvieron de acuerdo en que es el momento de "iniciar caminos para un acuerdo común y compartido".
La intención de exhibir algunas de las obras en litigio ya se había anunciado hace meses, aunque entonces el decreto que obliga a la diócesis de Lérida a entregar las obras a la de Barbastro-Monzón estaba recurrido y ahora está en vigor. Cabe recordar que la demanda interpuesta en la Rota Romana no impide la ejecución de este decreto, como el propio Nuncio del Vaticano en España, monseñor Monteiro de Castro, recordó hace unos meses.
Según el Gobierno catalán, se trata de que no haya "heridos", en alusión a la declaración de Salinas en la que decía "que habrá heridos para evitar una guerra" en la solución de este conflicto. Y tras remitirse de nuevo al acuerdo del Parlamento de Cataluña que apela a la unidad de la colección museística para no entregar los bienes, estas fuentes aseguraron que "no se trata de ir en contra de nadie, sino de encontrar fórmulas que sean asumibles, teniendo claro que la titularidad es del obispado de Lérida".
La visión de la reunión por parte de la diócesis es más conciliadora. Según el obispado, Salinas expuso al consejero la situación en que se encuentra el litigio, su reciente visita a Roma, la entrevista que mantuvo hace unos días con el Nuncio, así como los contactos con el obispo de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián.
"Los dos están de acuerdo en que este tema se tiene que serenar y volver a la normalidad" y ven la necesidad, mientras la vía de la Rota sigue su camino, de promover una buena relación entre las dos diócesis, señalaron en el obispado. Además, ambos coinciden en "el respeto hacia el camino seguido hasta ahora", añadieron.
Salinas trasladó al consejero de Cultura su postura en este conflicto. Hace dos semanas, en rueda de prensa el administrador apostólico manifestó que acata las resoluciones vaticanas y que hay que buscar los caminos para cumplirlas, aunque ni el obispado ni el Gobierno catalán mencionaron esta cuestión al hablar del encuentro celebrado ayer.
Desde la Generalitat indicaron que la entrevista sirvió para preparar la reunión del consorcio del Museo Diocesano que tendrá lugar en septiembre. Según el Ejecutivo catalán en esa reunión se ultimarán los detalles de la apertura del espacio museístico, si bien será inevitable que se aborden las novedades sobre el litigio.
No en vano, en su comparecencia del 14 de junio, Salinas avanzó que propondría a este órgano un "gesto imaginativo" para desbloquear el conflicto de los bienes. Y aprovechó para advertir de que el obispado estaba infrarrepresentado en este consorcio, aunque no desveló si piensa tomar alguna medida respecto a su participación en el mismo. Está formado por la diócesis, la Generalitat, la Diputación de Lérida, el Ayuntamiento y el Consejo Comarcal, con un representante cada uno.
http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=202647&imprimir=1
Quina classe de web seriosa pot parlar de l'Orienaragonès?
franja | 08 Juliol, 2007 23:01
Com pot parlar d'un invent en nom i cogonoms?
http://www.linguamundi.cat/continguts/fitxa.php?id=18470.
El presidente del Senado respalda en Valderrobres La Taula del Senia
franja | 08 Juliol, 2007 21:29
Sábado, 7 de julio de 2007 7
El presidente del Senado respalda en Valderrobres La Taula del Senia
Rojo tilda a esta organización como "un ejemplo de unidad entre territorios"
M.S.T. Valderrobres
El presidente del Senado, Javier Rojo, mantuvo ayer una jornada maratoniana por algunos de los municipios que integran La Taula del Senia, en los que están incluidas tres localidades de la Comarca del Matarraña. Rojo acabó su viaje en Valderrobres, donde departió con los alcaldes y les dio su "apoyo" en este proyecto, una iniciativa que calificó de "plural" y un ejemplo de "unidad entre territorios".
A La Taula del Senia pertenecen municipios de Teruel, Castellón y Tarragona, geográficamente próximos que persiguen desarrollar sus territorios, incluídos en zonas rurales necesitadas de inversiones.
El presidente de la Cámara Alta señaló que mantendrá su respaldo a esta entidad "en la medida de mis posibilidades". No reparó en elogios para quienes tuvieron la idea de aglutinar en un mismo órgano a zonas de tres comunidades autónomas, como es el caso. "Ésto es hacer Democracia, porque estos territorios están gestionados por gobiernos de diferente color, pero están unidos, lo cual demuestra la pluralidad existente". Desde su punto de vista, "si hay unidad hay más progreso, más economía y más ilusión y se trabaja de verdad por los ciudadanos".
El ministerio de Industria subvencionó el año pasado a esta organización con cinco millones de euros, una inversión destinada a la mejora de infraestructuras locales y a nuevos proyectos empresariales. En la Comarca del Matarraña fueron seleccionados para percibir esta ayuda la industria cárnica Tres Reyes, la Cooperativa agrícola de Valderrobres y el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, que pretende desarrollar un polígono industrial.
Asimismo, el presidente de La Taula del Senia, Evaristo Martí, avanzó que el ministerio de Agricultura ha concedido otra aportación por un montante de 13 millones de euros. "La inversión se destinará a la rehabilitación de caminos rurales que conecten entre sí los municipios". Estas subvenciones se conceden a fondo perdido a través de préstamos a interés 0 y con 15 años de carencia.
22 pueblos unidos por el desarrollo
La Taula del Senia es una organización que aglutina a 22 municipios de las provincias de Teruel, Castellón y Tarragona unidos por su proximidad geográfica y por sus relaciones sociales y comerciales históricas. Esta entidad se constituyó hace tres años, y su objetivo es el de mejorar el desarrollo de las zonas rurales que la integran, muy separadas de los centros de poder, y modernizar sus infraestructuras y servicios locales. Los municipios turolenses que forman parte de La Taula del Senia son Valderrobres, Beceite y Peñarroya de Tastavins.
http://www.diariodeteruel.net/bajo_aragon/bajo_aragon_notic1.htm
Arrancan hoy las quintas jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos
franja | 03 Juliol, 2007 00:41
| V JORNADES D'ESTUDIS DEL CERIB |
 |
| 27 de Junio de 2007 |
 |
| Enric Marqués, José Miguel Pesqué y Carlos Barrull, en la presentación de las jornadas. - VÍCTOR IBÁÑEZ |
| |
| |
|
La pérdida de fueros en la Ribagorza y su repercusión, a debate en Benabarre
Este fin de semana se celebran las quintas jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos
HUESCA.- Benabarre acoge este fin de semana las V Jornades d'Estudis del CERIb (Centre d'estudis Ribagorçans). Los actos giran este año en torno a la pérdida de los Fueros de la Ribagorza, "un hecho que supuso un antes y un después, no sólo en la Ribagorza, sino en Aragón y España", según explicó José Miguel Pesqué, presidente del CERIb, en la presentación de las jornadas. En el 300 aniversario de la pérdida de las normas forales, fruto del Decreto de Nueva Planta, se quiere aprovechar para analizar este hecho histórico y ofrecer al mismo tiempo una visión actual del estado de autonomía.
Para ello se contará con la presencia de especialistas en distintas áreas. El viernes 29, el profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona Antonio Espino ofrecerá la conferencia inaugural que tratará la figura de Juan Bayarte Calasanz y Ávalos, benabarrense y gobernador en la isla de Ibiza en la época de Carlos II. El sábado por la mañana, Óscar Jané, investigador de la Universidad Autónoma de Barcelona, ofrecerá la charla "De condado autónomo a moneda de cambio, la Ribagorza entre 1591 y 1707", Joan Bada, profesor de la Universidad de Barcelona, hablará sobre el "Decreto de Nueva Planta y cambios en las relaciones entre Iglesia y Estado" y María Pau Gómez comparará el Derecho vigente en el valle de Arán con el de la Ribagorza.
La tarde del sábado se abordará una visión contemporánea. Fernando Sabés, profesor de Periodismo de la Universidad San Jorge, hablará sobre "La comunicación de proximidad", y tras la conferencia comenzará una mesa redonda moderada por José Miguel Pesqué, que contará con el propio Sabés, José Luis Brualla (Radio Benabarre), Ángel Gayúbar (Radio Ribagorza, Heraldo de Aragón), Elena Fortuño (DIARIO DEL ALTOARAGÓN), Nuria Castells (La Manyana), Joan Manuel Parramon (GUM FM), el alcalde de Benabarre, Alfredo Sancho, y José Franch, presidente de la Comarca de la Ribagorza.
Sara CIRIA
http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=233934
| E CELEBRAN EN BENABARRE ESTE FIN DE SEMANA |
|
| 29 de Junio de 2007 |
 |
| Imagen del cartel de las jornadas. |
| |
| |
|
Arrancan hoy las quintas jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos
El encuentro profundizará en la pérdida de los fueros en la comarca
GRAUS.- El Centro de Estudios Ribagorzanos (CERib) ha presentado esta semana el programa definitivo de sus quintas Jornadas que tendrán lugar en Benabarre a lo largo de este fin de semana. Analizando el periodo 1707-2007, se profundizará en la pérdida de los fueros en la comarca, en las alteraciones condales al decreto de nueva planta y se abordarán las visiones actuales de su autonomía. Todo ello a través de explicaciones, análisis y debates.
El programa de las V Jornadas del CERib arrancará hoy viernes a las 20 horas con la presentación de las mismas a cargo del director del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Fernando Alvira; el presidente del CERib, José Miguel Pesqué; la Comarca de la Ribagorza y el Ayuntamiento de Benabarre. A continuación, en torno a las 20,30 horas, se abordará en una primera parte, 'La Ribagorza, fueros y autonomía'' que supondrá la conferencia inaugural y correrá a cargo del profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, Antonio Espino, quien profundizará también en 'Don Juan Bayarte Clasanz y Ávalos (1622-1689). Un gobernador de la Ribagorza en el Mediterráneo de Carlos II' para cerrar las sesiones del viernes.
Siguiendo con la primera parte apuntada en la jornada del viernes, mañana sábado, Oscar Jané, investigador de la Universidad Autónoma de Barcelona, analizará el tránsito 'De condado autónomo a moneda de cambio, la Ribagorza entre 1591 y 1707'.
Elena FORTUÑO
http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=233934
Presa de pèl a la Franja (article del 22 d'abril)
franja | 02 Juliol, 2007 12:52
L'aprovació del nou Estatut d'Aragó aquesta setmana fa evident que a l'Estat espanyol ningú no es creu el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües.
Aquesta setmana s'ha aprovat la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. Quasi 30 anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, en la qual s'establia que "las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos"[1] en aquesta tercera (!) reforma estatutària ni el català ni l'aragonès es citen pel seu nom ni se'n preveu clarament cap oficialitat.
L'únic esment es fa a l'article 7, el que duu per títol Lenguas y modalidades lingüísticas
Propias, on es diu:
1.-Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento
2.-Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.
3.-Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
Si fem una mica d'història, veurem que l'Estatut d'Autonomia de l'Aragó de 1982 deia literalment que "las distintas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico". Aquest redactat implicava, en la pràctica, que aquestes dues llengües no tenien cap mena de reconeixement oficial, ja que, de fet, eren modalitats lingüístiques (potser sense categoria de llengua?) que a l'Estatut ni tan sols tenien nom.
El 1996 l'Estatut d'Autonomia d'Aragó va ser reformat i es va obrir la possibilitat que ofereix la Constitució Espanyola de desenvolupar una normativa sobre les llengües oficials. Així, es canvià el redactat de l'Estatut i es recollí que "las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón gozaran de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquellas". Aquest petit avenç va permetre que la majoria dels grups polítics representats a les Corts d'Aragó (40 diputats dels 67 de la cambra) instessin al Govern autonòmic (aleshores del PP) a elaborar (durant l'any 1998) un projecte de llei de llengües que reconegués la cooficialitat del castellà, el català i l'aragonès. Malauradament, i com era de preveure, no es féu, ja que el, aleshores, president de la comunitat autònoma, Santiago Lanzuela, del PP, va declarar que no veia necessària una llei de llengües.
Però el més greu encara estava per arribar. Tot i que el compromís d'aprovar el text formava part del pacte de govern del PSOE[2] i del Partido Aragonés Regionalista (PAR), socis al govern regional d'Aragó conjuntament amb Izquierda Unida (IU), i després de presentar un esborrany, hi hagué un absolut estancament. El conseller de Cultura, Javier Callizo (del PAR), va afirmar que la llei no es presentaria fins que no es tingués el suport de tots els grups polítics, fins i tot del PP, el qual mai no havia amagat la seva contundent oposició a una llei de llengües. Era tota una declaració d'immobilisme.
El 2003, tornà a haver-hi eleccions i Marcel·lí Iglésias tornà a governar i mantingué el seu pacte amb el PAR i la llei de llengües tampoc no s'ha aprovat en aquesta legislatura, malgrat els esborranys que han anat circulant.
Certament, sembla que la por de perdre vots és molt més important que la igualtat de les llengües, que, en definitiva, vol dir la igualtat de les persones. Més d'un polític segur que s'ha preguntat alguna vegada quants ciutadans d'Aragó castellanoparlants (i malauradament també catalanoparlants i aragonesoparlants) serien capaços d'acceptar la plena igualtat entre el català, l'aragonès i el castellà. És més, l''anticatalanisme ven i això ho sap el PP a la Franja, al País Valencià i a les Illes, i també ho sap el PSOE a la Franja, al País Valencià i a les Illes. El resultat, el que heu llegit.
Per això van quedar en el no-res les diverses esmenes presentades al senat pel Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés en les quals es deia literalment per a aquest article 7 i "per reflectir la realitat plurilingüe d'Aragó" que:
- El castellano es lengua oficial en Aragón, así como en sus respectivos territorios lo son el aragonés y el catalán.
- El aragonés y el catalán son lenguas propias de Aragón. Estas lenguas son elementos identificadores e integradores de Aragón, y han de ser utilizadas con
carácter general y preeminente por la Administración en todos sus actos en los respectivos territorios.
- Todos tienen el derecho a dirigirse y a relacionarse con los poderes públicos radicados en Aragón en dichas lenguas de acuerdo con lo previsto en la ley.
- Las modalidades dialectales de las lenguas de Aragón han de ser objeto de especial respeto y protección, sin perjuicio de la unidad de las lenguas.
- En una ley de las Cortes de Aragón se ha de regular el régimen jurídico de las lenguas, su uso en las instituciones de la Comunidad Autónoma, su enseñanza y la delimitación de las respectivas zonas territoriales.
O aquesta altra "en coherencia con los artículos 3 y 14 de la Constitución y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, hecha en Estrasburgo el 5 de noviembre de 1992 y aprobada y ratificada por el Estado español el 2 de febrero de 2001":
- El aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón, son oficiales en sus respectivos territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho y el deber de conocerlas y el derecho a usarlas.
- Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia y a su plena normalización, así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa.
- Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
O, fins i tot, la proposta d'una nova disposició transitòria on s'establís que:
Mientras no se establezca mediante ley de las Cortes de Aragón un régimen jurídico suficiente de protección de las lenguas minoritarias de Aragón, son de aplicación los preceptos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias que afectan a las lenguas españolas diferentes del castellano cuya oficialidad está reconocida en los respectivos Estatutos de Autonomía.
Paral·lelament, el grup de Convergència i Unió també va presentar també una proposta d'una nova disposició addicional on s'establís, partint dels criteris aprovats per unanimitat en les Corts d'Aragó a la llei de Patrimoni d'Aragó de l'any 1999, que:
La ley de lenguas de Aragón a la cual hace referencia el artículo 7 del presente Estatuto proporcionará el marco jurídico específico para regular la cooficialidad del aragonés y del catalán, lenguas minoritarias de Aragón, así como la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas tanto en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia, como a la plena normalización del uso de estas lenguas en sus respectivos territorios.
Tot plegat, com dèiem ha quedat en el no-res i a l'Estatut d'Aragó, com a la seva mare, la Constitució espanyola, el nom de català no apareix per enlloc. Ara només ens queda per veure si hem de trigar quatre anys més perquè s'aprovi la llei de llengües (ara torna a haver-hi eleccions a les Corts aragoneses) i si dotze anys de president socialista i catalanoparlant seran suficients per fer una llei "digna" o tot acabarà amb una llei de mínims que pretendrà tancar el tema, però que, en cap cas, garantirà la igualtat jurídica del català en respecte a l'espanyol.
[1] En el punt 2 de l'article 3.
[2] Cal destacar que l'actual president del govern d'Aragó és el catalanoparlant Marcel·lí Iglésias Ricou. Nascut a Bonansa, a la part de la Ribagorça que pertany a l'Aragó, ha estat alcalde del PSOE (és militant d'aquest partit des del 1980) en aquest municipi. També ha estat president de la Diputació d'Osca i diputat a les corts aragoneses (des de 1991). Després de les eleccions autonòmiques, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president d'Aragó, càrrec que actualment ocupa.
"1956, l'any de la gelada" de Lluís Rajadell
franja | 01 Juliol, 2007 14:38
L'Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures farà la presentació del 2on llibre de la col·lecció "Lo Puig" "1956, l'any de la gelada" de Lluís Rajadell. La presentació anirà a càrrec de Carles Sancho i serà el dissabte 7 de juliol, a les 12h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vall-de-roures.
Retroenllaços (0)
