La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Jornades: Conèixer els Càtars - Templaris al Matarranya

franja | 12 Juny, 2007 23:21

Jornades: Conèixer els Càtars - Templaris al Matarranya

Us presentem la PROGRAMACIÓ de les jornades Càtars-Templàries, que farem el dia 10 d'agost.
Serà tot un dia seguint la petja dels nostres avantpassats i descobrint les restes que ens han deixat.

catars-i-templers-al-matarranya-10-i11-dagost.PDF

La ruta estarà dirigida per Jesús Ávila Granados llicenciat en Ciències de la Informació (Periodisme), en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb Tesi de Llicenciatura (1982). És membre de la "ACEC" (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), i de "CEDRE" (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics), entitat d´autors i editors. És a més, conferenciant de temes culturals en nombrosos centres, universitats, instituts, ajuntaments i col·legis professionals, així com pregoner de festes i tradicions populars, realitzador de pròlegs de llibres i enciclopèdies, membre de jurats de premis de prestigi internacional, i, com crític d´art, dóna conferències, fa presentacions d´artistes en sales de tota la geografia espanyola, escriu sobre els diferents estils i les tendències actuals dels moviments artístics.

Entre la seva multitud i gran varietat d´obres publicades destaquem les següents per la relació directa amb les jornades que impartirà:"La Mitologia templaria" (Els conceptes esotèrics de l´Ordre del Temple). Edicions Martínez Roca (Grup Planeta)
La mitologia templaria explica de manera detallada els conceptes més profunds de la filosofia iniciatica de la fascinant i misteriosa Ordre religiosa-militar del Tremple.
Aquesta ambiciosa obra desvetlla secrets valiosíssims dels enigmàtics cavallers de l´ordre dels quals sacsejà els fonaments del món occidental, deixant després de si tota una història per descobrir.

"La mitologia cátara" (símbols i pilars del catarisme occità). Ed. Martínez Roca
Al llarg del segle XII es va desenvolupar en el Languedoc, lloc de trobada de cultures, un dels moviments socioculturals més importants que hagi conegut Europa: el catarisme.

"Còdex Templi" (Els misteris Templaris a la llum de la història i de la tradició). Ed. Aguilar/Templespaña/Santillana Edicions Generals S.L. Amb altres 21 Autors.
En aquestes pàgines trobarà el lector una perspectiva integral del fenomen templari. D´una banda, la investigació rigorosa dels fets fidels a la Història; per un altre, l´exposició dels aspectes transcendentals dels Templaris des de la perspectiva de la més genuïna Tradició; la qual és primordial i unànime en totes els grans corrents espirituals d´Orient i Occident.

Col·labora i coopera amb l´organització de la jornada:

Llibreria - Papereria Serret
Vall-de-Roures, Matarranya, Terres de l´Ebre

DIJOUS 9 D'AGOST
Arribada dels participants a Vall-de-roures (Terol), durant la jornada del dijous.
Per a poder començar l'itinerari l'endemà en acabar d'esmorzar.

DIVENDRES 10 D'AGOST
Després d'esmorzar, als corresponents centres hotelers on estaran allotjats, agafaran l'autocar per començar el trajecte.

L'Itenari Càtar els conduirà per diferents localitats de la comarca del Matarranya. Començarem a Beseit, seguint per, Vall-de-Roures, Fontespala, Penya-Roja de Tastavins, la Vall del Tormo, Calaceit i la Fresneda.

A mig trajecte, quan ens trobem a la localitat de Fontespala, farem una degustació de productes típics de la zona.

Per dinar hem escollit un excel·lent menú per a els paladars més exigents, estarà compost pels productes més selectes de la nostra comarca.
Carn de Caça, "Jamón de Teruel", Trufes de Monroig i Vins de la zona.

Acabarem la jornada del divendres a la població de Calaceit. Tornarem amb l'autocar a Vall-de-Roures on es posarà fi la jornada cultural.

DISSABTE 11 D'AGOST
Per a la gent que desitgi acudir, el dissabte per la tarda, a la localitat de Fontespala es portarà a terme una interessant conferència sobre Càtars, Templaris i Celtes, coincidint amb la presentació del llibre: "La mitología celta" (Ed. Martínez Roca), de Jesús Ávila Granados.

Totes aquelles persones que estiguin interessades en inscriure's es poden posar en contacte amb nosaltres a traves del nostre correu electrònic o bé trucant al telèfon mòbil 630.887.559, la persona de contacte es Luis.
Pròximament us informarem dels preus.

Penya del Corb

http://serretllibres.com/autorsebrencs/?p=230 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Los escritores catalanes en lengua castellana se rebelan

franja | 12 Juny, 2007 17:36

10 de junio de 2007
LETRAS  

A cuatro meses de la Feria del Libro de Frankfurt, con la cultura catalana como invitada de honor, un grupo de autores denuncia el "sectarismo y partidismo" de la Generalitat.
-->


COLPISA. Barcelona | A falta de cuatro meses para que se celebre la Feria del Libro de Frankfurt, que tendrá a la cultura catalana como invitada de honor, aún no se sabe a ciencia cierta qué escritores de esta Comunidad que escriben en castellano serán invitados al evento. La decisión le corresponde al Instituto Ramon Llull (IRL) que dirige Josep Bargalló, un político de ERC que desempeñó dos cargos de consejero con Pasqual Maragall y que ha sido acusado de "sectarismo" y de utilizar la lengua y la cultura en función de intereses estrictamente políticos. Así lo creen plumas tan prestigiosas como Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas, Juan Marsé, Javier Cercas, Ana María Matute o Carlos Ruiz-Zafón. En palabras de este último, el asunto se ha convertido en una cuestión de "comisariado político más que de literatura o de cultura".

La historia viene de lejos. Durante la larga etapa en la que gobernó CiU surgían bastante a menudo polémicas de esta naturaleza. Para los nacionalistas y algunos sectores de izquierda afines, escritores catalanes eran los que escriben en catalán. No lo serían, por lo tanto, Manuel Vázquez Montalbán, Francisco González Ledesma o Félix de Azúa, por ejemplo. Las cosas no han cambiado demasiado desde que CiU pasó a la oposición y gobierna el tripartito.

Lo que ha ocurrido esta vez es que "el asunto ha ido demasiado lejos, porque muchos escritores catalanes estamos hartos de que nos dicten nuestra conducta social, nuestras ideas políticas y la lengua que tenemos que utilizar para escribir", explica un autor barcelonés de novela negra que prefiere ocultar su identidad.

Cultura y literatura

El Gobierno catalán ha adoptado en esta polémica una postura ambigua. Por una parte, el vicepresidente, Josep Lluís Carod-Rovira, asegura que en Frankfurt no se puede "prescindir" de los autores catalanes que escriben en castellano. El consejero de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresseras, que comparte con Carod-Rovira militancia en ERC, apunta en la misma dirección: los escritores catalanes en lengua castellana pueden aprovechar su "capacidad de proyección" en el evento literario alemán para convertirse en "embajadores de la literatura catalana". Pero de puertas para adentro se oyen cosas distintas. "Es escritor catalán quien escribe en catalán y punto". Así lo piensan la mayoría de los dirigentes, consejeros y militantes de ERC, pero también de CiU, y hasta algunos del PSC e ICV-EuiA. Muchas instituciones culturales controladas y generosamente subvencionadas por la Generalitat adoptan el mismo tipo de postura integrista.

A la espera de que se presente el programa definitivo y la lista de escritores catalanes que irán a Frankfurt, el próximo 13 de junio en esta ciudad alemana, el IRL intenta jugar con los conceptos y marear aún más la perdiz. Josep Bargalló acepta que "en la actualidad la sociedad catalana es pluricultural" y que "algunos de los más importantes y reconocidos escritores en lengua castellana son ciudadanos de Cataluña", pero establece un nítida diferencia entre la cultura, que "supera las barreras idiomáticas", y literatura, "que tiene que ver con la lengua". Es la postura que defienden Quim Monzó e Isabel Clara-Simó, mientras que Ferran Torrent y Eduard Márquez piensan todo lo contrario.

Rechazan la invitación

Javier Cercas ha expresado su disposición a acudir a Frankfurt, pero advierte que "si veo que esto es un lío y me caen palos, lo dejo". Sin embargo, otros novelistas no manifiestan el mismo entusiasmo contenido que el autor de "Soldados de Salamina". Sergi Pàmies, que escribe en catalán, ha rechazado la invitación oficial del IRL, quizá porque esté harto de polémicas absurdas y estériles que envilecen la vida literaria catalana y dan una mala imagen de Cataluña en el exterior. Pàmies no ha querido explicar las causas de su rechazo porque, según dijo en tono irónico a un rotativo barcelonés, "lo que pienso es ilegal".

Otros escritores en lengua castellana no saben si serán invitados a la cita de Frankfurt, pero suelen ser más explícitos que Pàmies en valorar la polémica que se ha generado. El barcelonés Francisco González Ledesma, que en tiempos difíciles resistió contra el franquismo y sufrió censura y humillaciones, advierte que "no tengo malditas gracias de ir a Frankfurt" y piensa que lo mejor que le puede pasar a Josep Bargalló es que "se meta la lengua donde le quepa". Ildefonso Falcones, autor de "La catedral del mar", recuerda que "soy catalán pero escribo en castellano y llevo 48 años (toda su vida) en Cataluña". Francisco Casavella no duda en afirmar que "esto parece un tema de debate para gente jubilada". Ana María Matute zanja la polémica con unas sabias palabras: "No me interesan estos debates. Lo único que quiero es escribir. Yo hago parte de la literatura. Y punto".

 

http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=201096 

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Ye Temps de Franja

franja | 12 Juny, 2007 17:32

Ye Temps de Franja
Subirats | dimarts, 22 de maig de 2007 | 15:45h

Ye Temps de Franja

Temps de Franja ye o nombre d'una rebista aragonesa en luenga catalana (seguntes l'ABC: "revista catalana editada en Aragón", se beiga a menzión que'n fan os "hakademicos de l'aragonés": ye o nombre d'una rebista aragonesa en luenga catalana (seguntes l'ABC: "revista catalana editada en Aragón", se beiga a menzión que'n fan os "hakademicos de l'aragonés": http://www.acalaaragon.com/noticias/2005/09sep/20050921cartaeuropea/20051010ABC-Aragon-catalan/index.html ) que leba dando mal dende l'año 2000.  En as suyas pachinas se i puede trobar notizias arrienda sobre as comarcas aragonesas que s'esprisan en catalán y as chens que pueblan ixas encontradas. Tamién i colaboran aragoneses de luenga catalana que biben a l'altro canto d'a Ribagorza y que, altalle, disfrutan d'a normalidat de bier a suya parla reconoixida en toz os aspeutos d'a bida. U cuasi toz. En es zaguers numers, amás, con o tema "calién" de l'aprebazión de l'Estatutet de Catalunya, i trobamos un buen zarpau d'articlos prou intresans, como a editorial de marzo, an que se i charra sin garra miedo d'o "dret a l'autodeterminació".
 Més: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51337

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb