CATALAN IN EASTERN ARAGON: UNFINISHED BUSINESS



In recent months, the Estatute of Aragonhas been reformed. This statutory reform outlines the new policies and juridical regulations for the future of this Autonomous Community, but once again it has passed over the theme of language.

In Aragon there are 50.000 Catalan speakers and their cultural and linguistic background has not been guaranteed nor promoted within the legal texts of the Community. That is to say that the historic demands for the official recognition of Catalan called for by the cultural and associative sectors of the Catalan speaking areas of Aragon, have never been taken to account at a political level. Because of this the drawing up of the new Statute was seen as an important opportunity to resolve this question. If the new text is finally accepted as is, Catalan will continue to have an arbitrary treatment in the education system, will not be recognised officially, and its regulation of use and development will be laid out by a future law; something which already has been promised in the past two legislatures. The continuance of the situation, worsened by the phenomenon of linguistic substitution of the rift in the generational linguistic transmission does not bode well in terms of the social use of Catalan.

The new Statue must be approved by the Spanish Parliament, and there is some doubt that the State will pass this Law, an outcome which would be direct contrast to the recommendations made by the Committee of Experts of the Council of Europe regarding the application of the European Charter of Regional and Minority Languages and may not give validity in law to the proposal of the European Council of Ministers.

To avoid these fears become reality, different groups in Eastern Aragon which have been working for official recognition of the Catalan language have submitted a new statotury proposal to the Spanish Parliament and demand that the Spanish State fulfils its compromises with the European Institutions within its territories. The rights of the different linguistic communities cannot be ignored in the Europe of the 21st century.

-----------------------------------------------------

Links to sites with general information on Catalan.

Catalan in Eastern Aragon
Generalitat de Catalunya Government of Catalonia
Govern de les Illes Balears Government of the Balearic Islands
Parlament de Catalunya Parliament of Catalonia
Eurotribune European Independent Journal
Catalonia Today A catalan newspaper in english

EASTEN ARAGON: FACTS AND FIGURES

Eastern Aragon, or Franja de Ponent, is made up of a number of counties pertaining to the Autonomous Community of Aragon but with both Catlan culture and language. The counties of Ribagorça, Llitera, Baix Cinca and Matarranya have a population of over 50.000 inhabitants.

In order to understand the socio-linguistic reality of these counties, between December of the year 2003 and January of the year 2004, the Government of Catalonia and the Government of Aragon carried out a demo-linguistic study of the Catalan language in the area based on a telephone survey of 869 people.

In terms of understanding of the language the results are as follows: 98.5% of the population understands it and it is spoken by 88.8%, read by 72.9% and 30.3% of the population is able to write the language.

If we are speaking of the general use of Catalan we can say that on average the languages is used 64.4% of the time against the 35.2% use of Castilian. It must be understood that only a small part of the population uses both languages in a more balanced way. Some 10.3% of those surveyed use Castilian exclusively, and some 4.4% make use of Castilian in 90% to 99% of their language dealings.

In terms of generational transference to the languages, an evolution towards a mono-lingual structure was noted within families. The figures regarding Catalan show that 70.4% of the children speak Catalan with their parents and 71.7% of the parents, with their children. Castilian is spoken by 21.8% children to parents and 22.7%, parents to children. In mixed language families 7.2%of children use both languages when speaking with their parents and 5% of parents use both Catalan and Castilian when speaking with their children. Where other languages are concerned the percentages is 2.6% in both cases. The conclusion is that both Castilian and Catalan develop within mixed family situations even though it could be suspected that there could be interference in the transference of the language; Catalan, in fact, is maintained more than Castilian.

The study concludes with a clear premise that the use of Catalan is not universal in the area given a 12.2% of the population do not speak the language and 69.7% do not write it. The use of Catalan is widespread, although there is some clear erosion. When it comes to the language of birth and the language of identification, in which case the Spanish has gained ground.

Information taken from the interpretive study: "El català a la Franja. Enquesta d'usos lingüístics,2003" by Natxo Sorolla, PhD in Sociology University of Barcelona, published in the magazine revista Ripacúrtia ( Centre d'Estudis Ribagorçans, 2005).

http://www.estudinord.com/clb/index.asp 

L'Ajuntament dedica un carrer a l'escriptor Jesús Moncada

27-09-2006.  La comissió de denominació de carrers ha aprovat avui les designacions de vies i places al barri de la Bordeta, a Balàfia Pardinyes, Cappont, la zona centre de la ciutat, la zona d'expansió de la N-II i Ciutat Jardí. La comissió especial de denominació de carrers, presidida per la primera tinent d'alcalde, Maria Burgués, ha donat llum verda als nous noms de carrers i places de diferents punts de la ciutat, especialment de les zones d'expansió. Els nous carrers i places portaran el nom de l'escriptor Jesús Moncada, la pedagoga Marta Mata, la física Marie Curie, la metgessa Maria Montessori, del diputat per Lleida en la Segona República Francesc Viadiu i de l'element de cultura popular més identificatiu de la ciutat, Lo Marraco, entre d'altres.

En la comissió, la delegada d'ADIGSA a Lleida ha proposat, previ estudi de la comissió i de la consulta als veïns, el canvi de nom de quatre promocions d'habitatges que daten del període franquista:

- Blocs de José Antonio: es proposa Grup Avinguda de Madrid.
- Blocs Baró Bonet: es proposa Grup del Pla.
- Blocs Franco Gamíndez: es proposa Grup Voravia.
- Blocs Ramiro Ledesma: es proposa Grup Mariola.


Llistat complet de denominacions de carrers i places:

Barri de la Bordeta

- CARRER DE MARIE CURIE
Marya Sklodowoska
Física i matemàtica
(Varsòvia (Polònia) 1867 - Sancellemoz (França) 1934)


- CARRER DE MARIA MONTESSORI
Primera dona metge a Itàlia.
(Chiaravalle (Itàlia) 1870 - Noordwijk (Holanda) 1952)

- CARRER DE CARME LAFORET
Carme Laforet Díaz
(Escriptora. Barcelona 1921 - Madrid 2004)

- AVINGUDA D'ALBARÈS

- CARRER DE JOAQUÍN COSTA
Joaquín Costa Martínez
Diputat. (Montsó (Osca) 1846 - Graus (Osca) 1911)

- AVINGUDA DE LA CANADENCA

- CARRER DE CAL BERNET

- CARRER DE RAMÓN RUBIAL
Ramón Rubial Cavia
Polític. (Erandio (Biscaia) 1906 - Bilbao 1999)

- CARRER DE LA FRANJA DE PONENT

- CARRER DE LA COPA D'OR

- PLAÇA DEL MOLÍ DE SANT ANASTASI


Barri de Balàfia

- PLAÇA DE FRANCESC VIADIU
Francesc Viadiu i Vendrell
Diputat per Lleida durant la Segona República
(Solsona 1900 - Sant Llorenç de Morunys 1992)

Barri de Pardinyes

PLAÇA DE LO MARRACO

Barri de Cappont

- PLAÇA DE JESÚS MONCADA
Jesús Moncada Estruga
Escriptor. (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005)

Zona centre

- PLAÇA DE MARTA MATA
Marta Mata i Garriga
Pedagoga. (Barcelona, 1926-2006)

Ciutat Jardí

- AVINGUDA DE LA CIUTAT JARDI

- CARRER DEL TIL·LER

- CARRER DEL ROURE

- CARRER D'ALENTORN

- CARRER DE PILAR FELIP

- CARRER DE L'ACÀCIA

- CARRER DE L'AVET

- CARRER DEL GRÈVOL

- CARRER DE LA MÈLIA

- CARRER DE LA MORERA

- CARRER DEL CASTANYER

- CARRER DE L'OLIVERA

- CARRER DEL BALADRE

Zona d'expansió de la N-II

- CARRER D'ALMENAR

- CARRER DEL COGUL

- CARRER DE VILANOVA DE LA BARCA

- CARRER D'ALCARRÀS

http://lleida.e-noticies.com/lajuntament-dedica-un-carrer-a-lescriptor-jes%fas-moncada-9022.html 

El fenómeno creciente de la inmigración en España hace que cada vez sean más los cursos, estudios o investigaciones sociales que abordan esta materia. Pero siguen siendo escasos los que reflejan el temporerismo, la situación de los miles de trabajadores extranjeros que acuden estacionalmente y de forma cíclica a las diferentes explotaciones agrícolas españolas de producción vinícola o frutal. Para analizar el temporerismo en Aragón, el grupo de investigación de la Universidad de Zaragoza ''Etnoedu'', dirigido por Fernando Sabirón, analizó la campaña agrícola del 2004 en las comarcas que mayor superficie de frutales o de viñedos en regadío tienen: Bajo Cinca, Valdejalón, Comunidad de Calatayud, Bajo Aragón -Caspe, Cinca Medio, La Litera, Campo de Borja y Campo de Cariñena. ''Se analizó al figura del temporero desde el punto de vista del mercado del trabajo en un sector como el agrícola, caracterizado por la informalidad y la escasa relación contractual. Pero esto está cambiando en los últimos años, se está formalizando más el sector. Se está pasando de una estrategia tradicional, caracterizada en la falta de racionalidad e ilegalidad por parte de los agricultores a la hora de contratar mano de obra, a una estrategia emergente, llevada a cabo por los grandes empresarios agrícolas, que prevén la mano de obra que precisan y utilizan cauces formales de contratación. También contribuyen a mejorar esta situación, las redes sociales de inmigrantes que ayudan a la llegada y al alojamiento de los que se incorporan en cada temporada'', explica David Pac, investigador miembro de Etnoedu y profesor ayudante de Sociología de la UZ. Situación irregular de los temporeros Esta investigación, denominada ''El Temporerismo en Aragón. Campaña de 2004 y dimensiones explicativas'',  recoge que en el año 2004 el 9,5 por ciento del total de las unidades de trabajo empleadas en el campo aragonés era eventual y procedente mayoritariamente de países de la Europa del Este. Aunque los porcentajes son mayores en el caso de las comarcas con frutales o viñedos, como Valdejalón (28,5%) o Campo de Cariñena (23,2%). El estudio también refleja que de cada 10 trabajadores regulares había otros 6 en situación irregular, porque el porcentaje de los últimos era de 37%, frente al 63% de los que estaban contratados por los empresarios agrícolas. David Pac asegura que se ha reducido el desfase existente entre la oferta y demanda de mano de obra agrícola, ''gracias a que los grandes empresarios agrícolas están más concienciados y prevén las necesidades de mano de obra; al tiempo que los pequeños agricultores se asocian en cooperativas agrarias, que facilitan los trámites de contratación en origen y de cuestiones obligatorias como dotar de alojamiento a los inmigrantes''. Este estudio será presentado en la II Jornada de Inmigración, que organiza del 18 al 20 de octubre la Oficina de Atención a la Inmigración del Departamento de Economía y Hacienda del Gobierno de Aragón. En ese marco se darán a conocer aspectos de esta investigación, como la dificultad de los temporeros para conseguir una inserción normalizada en el mercado de trabajo y el cambio de la estructura agraria aragonesa (caracterizada por un envejecimiento de la población activa, una tasa de reemplazo baja, un menor número de agricultores y de explotaciones). Pero también se mostrarán los avances conseguidos gracias a que los inmigrantes cuentan con más información y a que las Administraciones Públicas impiden las mafias, controlan la contratación irregular y acomodan los inmuebles precisos para esta mano de obra. En cuanto a las condiciones de vida de la población temporera esta investigación asegura que el problema de la educación de los menores es minoritario, y el de la vivienda depende del empresario: cuantas más explotaciones cuente el empresario, mayores serán las posibilidades de vivienda digna. Pero la situación ''sigue siendo problemática en el caso de los inmigrantes que acuden a las localidades y no consiguen trabajar''. Rosa Castro

Fecha: 26/9/2006

Viles i Gents i El Cresol

18 September, 2006

11 September, 2006

9 September, 2006

2 September, 2006

30 August, 2006

28 August, 2006

27 August, 2006

19 August, 2006

18 August, 2006

12 August, 2006

7 August, 2006

El País 

http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/09_sep/h4384.pdf

16/9/06

" El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, inicia dilluns, dia 18 de setembre, al vespre, un viatge de dos dies a Roma. Isidre Gavín serà rebut a la ciutat del Vaticà com a resultat de la seva petició d'audiència que el passat mes de març va fer arribar a diversos representats del Vaticà per tal d'informar de la situació real de les obres del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal que estan en litigi, i presentar l'argumentació jurídica i administrativa que avalen la legitimitat de la possessió d'aquestes obres per part del Museu de Lleida. El representant de la Santa Seu encarregat de rebre el president de la Diputació de Lleida serà Mons. Miquel Huguet Ametller, responsable d'Assumptes d'Espanya de la Secretari d'Estat del Vaticà. El màxim representant de la Corporació provincial té la intenció d'informar la Santa Seu que les obres d'art del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, són afers d'interès general per als ciutadans de les comarques de Lleida, per al patrimoni cultural i històric del territori i per a totes les institucions que formen part del Consorci del Museu, i que també correspon a la Diputació de Lleida defensar en la seva unitat i integritat. Gavín lliurarà al representant del Vaticà l'argumentació jurídica i històrica per defensar la unitat de la col·lecció, rèpliques dels títols jurídics que acrediten la possessió de les obres per part del Museu de Lleida, la llista d'obres en litigi i il·lustracions que les reprodueixen, els acords presos en junta de portaveus a la Diputació, i el contenciós administratiu que la Diputació va presentar a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la resolució de la Generalitat. Així mateix, es lliurarà documentació que recull l'obra feta pel bisbe Messeguer. Gavín, entrarà al Vaticà per la porta de Santa Anna, on serà rebut per Mons. Miquel Huguet Ametller, responsable d'Assumptes d'Espanya de la Secretari d'Estat del Vaticà, amb qui mantindrà una reunió que s'iniciarà a les 10:00 hores i està previst que finalitzi a les 11:30 hores. Lleida, 16 de setembre de 2006 http://www.diputaciolleida.es/c/web/view.php?ID=1613

DIMARTS, 19/09/2006 - 06:00h El paer de Lleida critica el viatge El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, es reuneix avui amb un representant de la Secretaria d'Estat del Vaticà per defensar que les cent tretze obres d'art religiós en litigi amb la diòcesi de Barbastre-Montsó s'han de quedar a Lleida. Segons la Diputació, Gavín lliurarà al Vaticà la documentació amb els arguments jurídics i històrics en favor de la unitat de la col·lecció que hi ha al Museu Diocesà de Lleida. El paer de Lleida, Àngel Ros, ha lamentat que la Diputació no hagi convidat cap representant de la paeria perquè acompanyés Gavín al Vaticà. En canvi, la Diputació assegura que el paer fou informat des de bon començament d'aquesta missió i que va rebre un oferiment per a formar part de la delegació lleidatana que ha anat al Vaticà. Un litigi de deu anys El Vaticà va ordenar que el bisbat de Lleida cedís les obres d'art a la diòcesi de Barbastre, després de deu anys de litigi entre tots dos bisbats. El Museu Diocesà de Lleida conté obres d'art que eren d'esglésies de la Franja, que fins el 1995 formava part del bisbat de Lleida. Però fa deu anys l'episcopat espanyol va transferir vuitanta-quatre parròquies de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó. El mateix tràmit van seguir 27 parròquies més el 1998. D'aquesta manera es fragmentava la diòcesi de Lleida per primera vegada en vuit-cents anys i començava el litigi per les obres d'art.		+ Especial sobre les obres d'art de Lleida a la web de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. + Bloc sobre el Museu Diocesà de Lleida.

Darrerament el president de les Corts d'Aragó, Francisco Pina, ha dipositat a les Corts de Madrid el redactat del nou Estatut d'Aragó, que ha estat aprovat amb el consens de tots els grups parlamentaris, PP, PSOE, PAR i IU, excepte la Chunta Aragonesista (CHA), que s'ha abstingut. Pina va remarcar que ho feien discretament, amb un gran consens i sense fer cap soroll, al contrari que en la presentació de l'Estatut català. El que no ha dit és que part d'aquest soroll també el van fer ells i encara no és clar si presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut català.

Curiosament aquest Estatut no fa cap referència a l'oficialitat del català a la Franja i tampoc de l'aragonès, malgrat que el president, durant anys i anys, va prometre una llei de llengües en què el català i l'aragonès es declararien oficials.

En la portada impresa d'aquest Estatut hi ha una sèrie de fotografies dels moments clau de la seva aprovació, però no n'hi ha cap de Gaspar Torrente, la persona que en les primeres dècades del segle passat més va fer per l'Estatut d'Aragó. Gaspar Torrente era originari de la Franja de Ponent i a l'edat de nou anys es va traslladar a Barcelona, on va desenvolupar tota la seva activitat professional i política, centrada en Catalunya i Aragó.

Els aragonesos li deuen, en bona part, que quan es va posar en marxa el que s'anomena l'Estat de les autonomies, no fossin considerats com uns més del "café para todos" del president Suárez. Torrente, durant aquestes primeres dècades, va aconseguir que els aragonesos reivindiquessin la seva història, la seva bandera (idèntica a la catalana i a la dels altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó) i els seus principals fets diferencials, i fins i tot va aconseguir que a la ciutat de Casp, el maig de 1936, s'hi redactés un primer Estatut d'autonomia.

Gaspar Torrente també va ser un gran catalanista. Des de molt jove milità i destacà en els rengles del nacionalisme republicà federal i sempre fou un gran seguidor de Francesc Macià. Va col·laborar en una gran quantitat de diaris i publicacions de caire republicà com L'Intransigent, La Tralla, La Campana de Gràcia, L'Opinió, Lluita, Diari de Barcelona, etc. El procés nacionalista que es desenvolupava al Principat el va exportar a Aragó. La publicació Renacimiento Aragonés és una còpia del Renaixement de Francesc Macià, la formació del partit Estado Aragonés és també una còpia d'Estat Català, i així tantes i tantes altres coses. Avui, els aragonesos li reconeixen en part la gran tasca que va fer i el tenen considerat com el pare de l'actual nacionalisme aragonès. A Saragossa hi té dedicada una important fundació. Malgrat tot, els aragonesos desconeixen per complet la seva militància catalanista.

Gaspar Torrente sempre va considerar Aragó i Catalunya com a pobles germans i va dedicar la seva vida a fer que no es barallessin entre ells. Avui, si visqués, com ho va fer al seu moment, arremetria amb força contra els polítics aragonesos i els tocaria el crostó en veure l'anticatalanisme que han despertat per tot arreu amb la disputa de les obres d'art del Museu Episcopal de Lleida, per les declaracions tan sorprenents del seu president, que va donar a entendre que trencava les relacions amb Catalunya i no participaria en l'Euroregió, i finalment per la intenció de presentar un recurs contra l'Estatut català.

El president actual d'Aragó i bona part dels dirigents del seu govern són originaris de la Franja de Ponent. Gaspar Torrente també ho era i, malgrat el seu amor patriòtic a Aragó, en un article al setmanari L'Intransigent de l'any 1918, parlant d'un amic valencià que es deia Vicenç, afirmava: "Permeteu que vos tracti d'amic, per a mi tots els bons nacionalistes en som, d'amics i companys; mes sou valencià i jo ribagorçà, ço és, catalans ambdós". L'actual president i alguns dirigents més, els agradi o no, també estan en la mateixa condició de Gaspar Torrente.

Historiador

http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/16/254443.htm 

 (Segueix)

A judici per ensenyar una estelada

Afronta una sanció de €3000


Dilluns que ve, 18 de setembre, s'ha de celebrar al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona una vista a on el jutge haurà de decidir si es revisa una sanció imposada per la delegació del Govern aragonès a Osca a un jove català. Davant d'un recurs d'alçada interposat al Ministeri de l'Interior espanyol, ara s'haurà de decidir si és condemnat, en aplicació de la Ley del Deporte, per fomentar la violència i se li imposa la sanció prevista de €3000. Se l'acusa, textualment, d'ensenyar una estelada i fer referència a la policia, als Països Catalans, com a forces d'ocupació; amb la conseqüent "indignació del públic" i "repercussió, fins i tot, als mitjans de comunicació". El text d'acusació relata com el noi és identificat en el moment en què alguns aficionats de l'Osca intenten dirigir-se cap a l'afició del Girona per agredir-los.


Els fets varen ocorrer quan l'ara imputat, seguidor del Girona Futbol Club, fa un any i mig es va desplaçar a Osca per seguir el seu equip. En el transcurs del partit va ensenyar una estelada, com fa habitualment aquesta afició i es van entonar càntics de suport a l'equip, en favor de la independència de Catalunya i contra les forces d'ocupació. Tot això és recollit en l'informe del coordinador de seguretat de la Policia Nacional espanyola. En aquest mateix informe, demanat pel propi ministeri, el cap de la Policia Nacional diu que la bandera estelada és "il·legal".


Alerta Solidària considera que aquesta és una sanció que atempta contra la més elemental llibertat i que té una intencionalitat política claríssima, a més d'oferir mostres de la ignorància que tenen els cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol de la seva pròpia legalitat - al considerar il·legal l'estelada-.

Es fa evident que en partits de la primera divisió de futbol espanyola es mostren cada cap de setmana, sense cap tipus d'acció judicial posterior, símbols i emblemes nazis i racistes. Aquests no constitueixen, en vista del procés pel qual ha de passar el noi gironí, actes tan greus com el fet de demanar la independència del nostre país en un camp de futbol i en un ambient plenament festiu.


Queda palès, així, que la legalitat espanyola altra cop torna a carregar fort contra el jovent català que, éssent en el seu temps d'oci, no s'oblida de l'opressió nacional i social que pateixen els Països Catalans.
 

Alerta Solidària, 14 de setembre del 2006, Girona, Països Catalans 

http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=188189
http://www.diariodelaltoaragon.es/noticias/detalle.php?id=188334
http://www.pirineodigital.com/noticias/2006/09/13/academia-laragones.htm

secretaria@ascuma.org

Enviat a InfoMigjorn per C. Millan_______________________________________

Sobre el parlar de Benasc (Alta Ribagorça)

A l'extrem més nord-occidental de la nostra àrea lingüística, on hi ha les muntanyes més altes del Pirineu, i a causa de la fortíssima diglòssia a què està sotmesa la població benasquesoparlant, avui és gairebé impossible escoltar la parla de viva veu. Els 1300 locutors que en queden només la fan servir entre ells, i l'amaguen sistemàticament en presència de persones forasteres. Si t'hi adreces en català t'entenen perfectament, però tothom, tothom, et respon en castellà. Jo només l'he poguda escoltar en una ocasió, ja fa més de trenta anys, a uns nens que baixaven a escola des del poble de Cerller. Ells l'anomenen patuès, alguns filòlegs la consideren parla de transició entre el català i l'aragonès (Badia Margarit), i altres s'inclinen per considerar-la més propera al català (Coromines).

El llibre d'Antoni Babia "La Franja de la Franja"
(Ed. Empúries, 1997) demostra que és una parla íntegrament catalana. I jo, que no sóc ningú perquè ni tan sols sóc lingüista, estic també convençut que és un parlar català que està fent un viatge cap al castellà que ja fa un parell de segles que dura, i que cada vegada pren més velocitat. Té alguns trets aragonesos, ben pocs, i algun mot gascó, però el lèxic és majoritàriament català amb una gran quantitat de castellanismes.

Encara que sigui impossible escoltar com parlen el benasquès "in situ", afortunadament ha aparegut fa poc un un document audiovisual de vuit minuts de durada, on un locutor (probablement nadiu) en mostra el lèxic i la fonètica de forma ben clara. Pel fet de tractar-se d'un document excepcional, m'ha semblat interessant posar-lo a disposició de les persones que hi puguin estar interessades.

Aquí es pot veure/escoltar (i es pot descarregar, 23 Mb):

http://google.ppcc.cat/benasc/benasc.mpeg

Aquí només es pot veure/escoltar:

http://www.youtube.com/v/JzFZBbeZdq4

Més informació interessant sobre el benasquès a la xarxa:

A l'extrem nord-oest, Benasc (Joaquim Torrent) http://www.racocatala.com/~franjadeponent/benasc.htm

El parlar benasquès (GEC)
http://www.racocatala.com/~franjadeponent/benasc3.htm

Proposta de salvació del benasquès (Antoni Babia) http://www.racocatala.com/~franjadeponent/benasc2.htm


C. Millan


InfoMigjorn és una grup associat a Migjorn
(http://es.groups.yahoo.com/group/migjorn_1)
on es distribuiran els missatges informatius.
Enlaces a Yahoo! Grupos

<*> Para visitar tu grupo en la web, ve a:
http://es.groups.yahoo.com/group/InfoMigjorn/

<*> Para cancelar tu suscripción en este grupo, envía
un mensaje en blanco a:
InfoMigjorn-unsubscribe@yahoogroups.com

<*> El uso que hagas de Yahoo! Grupos está sujeto a
las Condiciones del servicio de Yahoo!:
http://es.docs.yahoo.com/info/utos.html

Us inviten a la jornada organitzada per l'Associació Cultural del Matarranya sobre "El carlisme al Matarranya" enmarcada dins els actes de l'Any Cabrera. Als documents adjunts podeu trobar tant la programció de l'activitat, com el cartell de la mateixa.

Esperem la vostra participació. Cordialment,
Associació Cultural del Matarranya
http://www.ascuma.org/Agenda/cabrera.htm

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

• ¿Conoces la Ribagorza Oriental?- III
• Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya) - N. Sorolla
• EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'
• EDITORIAL del Periódico: 'El català a Aragó'
• Conflicto religioso por culpa del Arte
• “El riu que parla” i la participació dels seus autors matarranyencs
• Nogará pide que se elimine "el sesgo ideológico" en el debate
• Joventuts del PAR s’apropen al PP contra el català
• Llega el primer manual didáctico de aragonés para jóvenes y adultos
• El hospital de Alcañiz se satura y recurre a cruzar hasta tres camas por habitación
• Una altra jornada de rècord amb mig miler de palistas en el Descens del Cinca
• Aragó obre el debat del català després de posposar-lo 26 anys
• XV aniversari dels Draps a Pena-roja; i concert a Sentmenat
• Roda de premsa de Nogará sobre la llei de llengües
• L’exposició “De la cuina al marc” a l’Hotel Font del Pas (Beseit)
• Ribagorza y Arán dan carácter oficial a sus históricas relaciones de amistad
• De l’economia de subsistència al turisme, passant per la ramaderia
• Peñarroya de Tastavins tendrá un museo al aire libre sobre la vivienda
• El problema de no tener problemas - Ramón Mur
• L'Enciclopedia Preta de Joaquin Carbonell a Serret de Vall-de-roures

• General [2334]

• Karkassa: Et felicito, un article intel·ligent i veritablement...
• forastero: Bailadora, no confundamos al personal, nadie ha hablado que...
• yolanda: els meus pares son de Valderrobres i no son catalans, son...
• Medard: Eh, que la Ribagorça és bessona al Pallars...a partir d'aquó...
• Anonimo: Desde el 25 de agosto del 2005, que entro esta empresa a...
• EE: Y si aprenden el ingles mucho mejor... estaran menos limitados...
• aragonés: Aragonés, benasqués, Saurés, Tomasés....LEs llengües del...
• Alex: Pregunta: ¿qué tiene que ver que Benabarre sea Aragón para que...
• Bailadora: Se llama Ball dels Salvatges pq siempre se ha llamado así....
• María: A pesar de que fué muy interesante el documental y sobre todo la...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents