TERUEL

Este edificio ha sido rehabilitado para albergar un centro de interpretación sobre la vida y obra de este hijo ilustre.



E. PÉREZ BERIAIN. Fórnoles | Fórnoles acaba de inaugurar un centro de visitantes dedicado al literato Braulio Foz en su casa natal, tras llevar a cabo una cuidada labor de rehabilitación que ha permitido recuperar la estructura original de esta vivienda.

El museo consta de varios pisos y muestra fotografías y paneles explicativos sobre la vida y obra de este escritor. En la fachada principal aparecen unas placas alusivas a Roz, autor de la novela La vida de Pedro Saputo, escrita en el año 1844 y considerada como una de las obras más importantes de la literatura aragonesa.

En la planta sótano aparecen objetos relacionados con la cultura del aceite y evidencian la importancia de este cultivo en todo el Bajo Aragón histórico. Unas estrechas escaleras conducen a la parte superior que recoge, entre otras cuestiones, un audiovisual sobre su biografía o una recreación de una vivienda tradicional, con el hogar, la alcoba o un despacho. Una de las curiosidades es la información relativa al meridiano de Greenwich, que atraviesa su casco urbano, o a la arquitectura popular del Matarraña. El tercer y último piso albergará una biblioteca con obras de Braulio Foz y del médico Andrés Piquer, también natural de esta pequeña población.

El alcalde, Ernesto Serrat, recordó que este proyecto para adquirir la casa y convertirla en museo nació hace ocho años. La primera fase se acometió con cargo al Plan de Dinamización Turística, mientras que para ejecutar la segunda fue necesaria la colaboración de Omezyma y de la Diputación Provincial de Teruel.
.
http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=171771

XVI TROBADA CULTURAL DEL MATARRANYA

 

El pròxim cap de setmana d’Agost es celebra la XVI edició de la TROBADA CULTURAL DEL MATARRANYA que esta organitzada per la Associació Cultural del Matarranya i que te l’objectiu de difondre i dignificar la llengua catalana a  la franja.

 

En aquesta edició, a més dels actes tradicionals d’aquesta activitat (jocs per a xiquets, xerrades, presentacions de llibres, concerts, exposicions, etc…) i com a conseqüència de la tramitació del nou estatut aragonès, en el que el  tema de les llengües no sofreix cap millora (es a dir, es segueix sense reconèixer que la llengua que parlen els habitants de la Franja és català) l’ASCUMA ha decidit realitzar una taula rodona sobre “El tractament de la llengua catalana al nou Estatut d’Aragó”.  En aquesta, alts representants de tots els partits amb representació a les Corts d’Aragó i representants comarcals dels mateixos partits, exposaran tant la posició del partit com la seva pròpia.

 

Tant la TROBADA CULTURAL DEL MATARRANYA en general, com la taula rodona, són actes que pretenen, per una banda, que la població de la Franja prengui consciència del menyspreu que sofreix la seva llengua per part del polítics aragonesos. I per altra banda, és un intent per a pressionar a els partits aragonesos per a que reconeguin els drets lingüístics del més de 40.000 catalanoparlants que viuen a la Franja.

 

(Als documents adjunts trobareu el programa de la XVI TROBADA CULTURAL DEL MATARRANYA, la llista detallada dels participants a la taula rodona sobre “ El tractament de la llengua catalana al Estatut d’Aragó que és celebrarà el dia 5 d’Agost a les 19.30 al Saló del Cinema d’Arenys de Lledó)

 

16a. TROBADA CULTURAL DEL MATARRANYA

data inici: 2006-08-04	data acabament: 2006-08-06	lloc: Arenys de Lledó
organitzada per: Associació Cultural del Matarranya	adreçada a: tothom	preu: 0
centre: Associació Cultural del Matarranya
Entitats que hi col·laboren: Associació Cultural lo Galeró Ajuntament d'Arenys de Lledó Comarca del Matarranya Institut d'Estudis Ilerdencs Institut Ramon Muntaner
Informació complementaria: PROGRAMA DIVENDRES, 4 D'AGOST 18.30 h. al local nou de la Societat Presentació de l'exposició "Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" i taller didàctics basats en l'exposició a càrrec de Pepa Nogués. 22.00 h. al local nou de la Societat Visita guiada a l'exposició "Desidera Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" per als adults, a càrrec de Pepa Nogués. 22.30 h. al saló de Cine Sessió de cinema en català DISSABTE, 5 D'AGOST 18.00 h. al Poliesportiu Fira de jocs "Flostics Lúdics", amb jocs d'habilitat, jocs tradicionals i jocs gegants per a tots els xiquets i xiquetes. 18.30 h. al local nou de la Societat Presentació de l'exposició "La llengua catalana a l'Aragó". 19.00 h. al saló de Cine Taula redona sobre el tractament de la llengua catalana a l'Estatut d'Aragó, amb representats, a nivell autonòmic i comarcal, de tots els partits polítics aragonesos. Moderada per José Miguel Vallés, director del periòdic La Comarca. 21.30 h. al Poliesportiu Sopar de germanos. Per a reservar plaça cal trucar al 178 85 15 21 (9.30 - 13.30 matins, 17.00 - 20.00 tardes) o bé enviar un correu a secretaria@ascuma.org 23.30 h. al Saló del Cine Concert del grup "Temps al temps" que musica poemes de diversos autors de la nostra terra. 00.30 h. pels carrers de la Vila Espectacle de foc i llum amb el Ball de Diables de Pratdip. DIUMENGE, 6 D'AGOST 18.00 h. al Saló del cine Presentació del llibre "Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya", de Pere Navarro (URV), a càrrec d'Artur Quintana. 20.30 h. al Bar de l'Associació Cultural lo Galeró Aperitiu de convivència

ascuma.org

data inici: 2006-08-04	data acabament: 2006-08-06	lloc: Arenys de Lledó
organitzada per: Associació Cultural del Matarranya	adreçada a: tothom	preu: 0
centre: Associació Cultural del Matarranya
Entitats que hi col·laboren: Associació Cultural lo Galeró Ajuntament d'Arenys de Lledó Comarca del Matarranya Institut d'Estudis Ilerdencs Institut Ramon Muntaner
Informació complementaria: PROGRAMA DIVENDRES, 4 D'AGOST 18.30 h. al local nou de la Societat Presentació de l'exposició "Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" i taller didàctics basats en l'exposició a càrrec de Pepa Nogués. 22.00 h. al local nou de la Societat Visita guiada a l'exposició "Desidera Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" per als adults, a càrrec de Pepa Nogués. 22.30 h. al saló de Cine Sessió de cinema en català DISSABTE, 5 D'AGOST 18.00 h. al Poliesportiu Fira de jocs "Flostics Lúdics", amb jocs d'habilitat, jocs tradicionals i jocs gegants per a tots els xiquets i xiquetes. 18.30 h. al local nou de la Societat Presentació de l'exposició "La llengua catalana a l'Aragó". 19.00 h. al saló de Cine Taula redona sobre el tractament de la llengua catalana a l'Estatut d'Aragó, amb representats, a nivell autonòmic i comarcal, de tots els partits polítics aragonesos. Moderada per José Miguel Vallés, director del periòdic La Comarca. 21.30 h. al Poliesportiu Sopar de germanos. Per a reservar plaça cal trucar al 178 85 15 21 (9.30 - 13.30 matins, 17.00 - 20.00 tardes) o bé enviar un correu a secretaria@ascuma.org 23.30 h. al Saló del Cine Concert del grup "Temps al temps" que musica poemes de diversos autors de la nostra terra. 00.30 h. pels carrers de la Vila Espectacle de foc i llum amb el Ball de Diables de Pratdip. DIUMENGE, 6 D'AGOST 18.00 h. al Saló del cine Presentació del llibre "Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya", de Pere Navarro (URV), a càrrec d'Artur Quintana. 20.30 h. al Bar de l'Associació Cultural lo Galeró Aperitiu de convivència

ascuma.org

 

    +Informació: http://museomemoriamatarranya.blogspot.com

http://www.diariodeteruel.net/opinion/opinion_notic3.htm

Publicat al diari SEGRE:

AIGUAVIVA


Acaba d'estrenar-se a Barcelona, després d´ésser presentat amb gran èxit al darrer festival de Sant Sebastià, el documental anomenat Aguaviva, En referència a aquesta població situada a l'extrem sudoest de la Franja. Tot i que en realitat el seu veritable nom és Aiguaviva -popularment Aiguaïva- i que no únicament pertany a un vague i administratiu "Terol", com assegura fins i tot l'Avui, sinó que és part
integrant del Matarranya, concretament de la seva part més occidental, que desaigua al Guadalop.
Dit això, cal convenir que es tracta d'una magnífica "opera
prima",feta amb molta objectivitat i rigorositat, on,després d'una gran preparació prèvia,l'autora "deixa parlar" la càmera,per oferir-nos una realitat molt concreta i molt complexa.
Aquesta petita localitat presenta, ja tradicionalment, unes
característiques culturals molt especials, com és la pervivència -fins ara- d'un patrimoni lingüístic excepcional: és una localitat extrema del domini lingüistic català, amb característiques evolutives pròpies que han conformat una parla molt peculiar -per exemple amb certes
diftongacions i sons diferents de les parles veïnes-, com es pot comprovar a la cinta, tot i que la intel.ligibilitat per a qualsevol catalanoparlant és absoluta. Lamentablement, la parla pròpia es designa amb l' expressió espúria de "xapurriat" i la seva consideració social és molt escassa, cosa que ja "per se" implica un perill per a la seva
supervivència.
D'altra banda, a Aiguaviva hi ha incidit amb força el fenomen de la immigració, tot i no ser pas una zona industrial i turística. Tot s'inicià amb una crida que feu l'alcalde de la població on s'oferia, vist l'avanç de la despoblació, habitatge i serveis en condicions assequibles a qui volgués residir-hi. D'immediat hi acudiren força
immigrants, principalment argentins i romanesos. Evidentment, això en una població petita ha comportat una sèrie de canvis de gran abast en tots els àmbits.
Com ja hem apuntat, aquest documental destaca per la seva honestedat i objectivitat, així l'autora no dubta a donar la paraula als diversos habitants del poble, tant "de sempre" com nouvinguts. Aviat ens adonem que la majoria dels autòctons són gent gran i pensionistes, que fins ara portava una vida rutinària i tranquil.la, i que entre ells fan servir sense problemes la parla local, tot i que n'ignoren la veritable adscripció i no la valoren com caldria, cosa que implica
que, malauradament, davant forasters i nouvinguts l'amaguin i no es faci visible -una situació que no és pas exclusiva d'aquesta zona, només cal viatjar, per exemple, a través d'Occitània per descobrir-hi molts paral.lelismes-. Pel que fa aquests nouvinguts, veiem com procuren tirar endavant bars i restaurants i s'esforcen en la mida de les seves possibilitats a integrar-se a la seva nova realitat, en una mostra de la innata capacitat humana d'adaptar-se a les circumstàncies
i superar-se per a sobreviure. Tot i això, la socialització
dels nouvinguts es fa en castellà, ja sigui perquè és la seva llengua materna -en el cas dels argentins- o perquè l'han adoptada per a relacionar-se amb l´entorn -els romanesos-.
És evident que els nouvinguts no són conscients que amb ells la cultura -i la llengua!- tradicional del seu poble d'acollida es convertirà en "una altra cosa", i deixarà de ser el que havia estat. I també és evident que, ara per ara, a aquests nouvinguts no se'ls pot demanar un esforç d'integració extraordinari, ja que d'entrada l'escola on van els
seus fills és exclusivament en castellà i les celebracions religioses també -tal com reflecteix fidelment el documental-. ¿Quin interès poden tenir a aprendre i usar una llengua que els seus mateixos parlants amaguen i no la consideren apta ni per a aprendre ni per a parlar amb déu?... És clar que aquesta manca de consideració cap el que és propi ampoc no és gratuïta, ni es pot culpabilitzar els qui la pateixen, això ja serien figues d'un altre paner... Els immigrants apareixen,doncs,sempre parlant en castellà; per a ells el "xapurriau"
no existeix, així de simple.
Si tornem als autòctons, el documental ens mostra com la llengua pròpia la conserva la gent gran entre ells, i també els homes de mitjana edat -no apareixen infants parlant la llengua del lloc, simplement perquè, malauradament, no n'hi ha-. Curiosament, aquests homes semblen mantenir-s'hi més fidels, sense l'abundor de barbarismes i expressions
senceres provinents del castellà que sovint fan servir les dones grans -potser sigui degut a la variable sexe femení, més que a la variable edat, ja que és sabut en sociolingüística que la defeccó d'una llengua sol començar per l'element femení-.
Hi ha un moment molt revelador del que comporta la realitat lingüistica d'Aiguaviva i del seu profond significat: en una escena apareixen tres ancianes, dues del poble i una "aragonesa del interior", aquesta, com qui no vol, etziba a les altres que amb aquell "xapurriau" costa d'entendre-les i els manifesta la seva incomoditat, de seguida li
contesten que "allò" és la seva manera de parlar i que s'entenen amb tothom -amb una clara referència a catalans i valencians-, l'altra, però, no ho veu clar i acaba dient, com a rèplica a l'afirmació d'aragonesitat d'una de les seves interlocutores: "Sí, pero sois aragoneses a medias"...
Com hem vist, aquest documental ens dóna una visió de primera mà, no exenta també d'encant i poesia, de l'existència quotidiana en un context d'una gran complexitat sociolingüística; però no tan sols això, és una font inesgotable de preguntes i dubtes, una obra notable
i polièdrica que amb innombrables matisos trascendeix la realitat més quotidiana i ens fa plantejar qüestions d'un gran abast; és una obra que fa pensar: immigració i emigració, canvis i tradició, extinció o pervivència d'una determinada forma de viure i expressar-se en el nou escenari global que comporta la modernitat, amb uns canvis de tot
tipus fins ara inimaginables. Uns canvis, a més, que tampoc no ens són aliens i que, potser en un grau diferent, també patim, els quals es donen en unes persones i uns escenaris suficientment propers i entranyables.
Finalment, per les seves característiques didàctiques i els
interrogants que suscita, cal dir que aquesta obra esdevé molt adequada per al seu visionat en cinefòrums o àmbits educatius.
Des d'aqúí, doncs, no em resta més que expressar el meu reconeixement a l´autora, Ariadna Pujol, per la valentia i l'objectivitat que ha demostrat a l'hora de dur a terme aquesta aventura cinematogràfica i pels magnífics resultats aconseguits, amb una obra situada a les antípodes de certs documentals edulcorats tòpics i típics sobre el món
rural, que no tenen res a veure amb la realitat i que amb la seva carrincloneria recorden fins i tot aquell inefable programa de quan TVE era l'única titolat "Crónicas de un pueblo".

Joaquim Torrent

ARTICLES

25/07/2006 "La Codoñera / La Codonyera" José Miguel Gràcia (La COMARCA)

23/07/2006 "Al presidente y diputados de Aragón" José Miguel Gràcia (Diario de Teruel)

Carta del dia

Si la Franja desapareix

Diferents mitjans, també l'AVUI, s'han fet ressò del documental Aguaviva, dirigit per A. Pujol. Diuen que parla d'un poble de la província de Terol amb una important immigració que repobla una àrea rural. Però Aiguaviva és una vila de la Franja que al llarg del segle XXI perdrà els darrers parlants d'una de les varietats més significatives del català, estudiada ja per Sanchis Guarner. La vila, dins dels límits de llengua catalana de la Franja, s'anomena Aiguaviva, amb i, o si es vol en la pronúncia pròpia, Aiguaiva. Però fa anys que la transmissió del català s'ha tallat, fins que s'ha deixat de recordar que el nom de la vila era Aiguaviva.

A la reforma d'enguany de l'Estatut d'Aragó també s'ha oblidat de nou el català d'Aiguaviva i el català de la Franja, amb el vot del PSOE, IU, PAR i PP. Prompte s'haurà d'aprovar este Estatut a Madrid. Després que a Saragossa haiguen oblidat el parlar d'Aiguaviva, ara hauran de dir la seua els partits representats a Madrid. Podrem oblidar per sempre que Aguaviva es deia Aiguaviva, o deixar oberta l'esperança.

Natxo Sorolla Vidal. Membre de l'Associació Cultural del Matarranya

La vida d'Aiguaviva. Avui. http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/07_jul/i3131.pdf
La incomunicación en una aldea. El Mundo. http://www.clipmedia.net/ficheros/2006/07_jul/l0043.pdf

DIUMENGE 13 D'AGOST A LES 20:00 AL CENTRE POLIVALENT DE FONTDESPATLA

Estimats amics, voldria que aquest correu fos llegit amb totes les ganes que tenim i que fem per les coses més nostres.

Gracies per la vostra col·laboració:

Us podeu descarregar el Cartell de la trobada i el programa de la taula rodona clicant al següent enllaç: http://www.serretllibres.com/documents/trobadaautors.pdf

Juntament en col.laboració amb "Penya del Corb" de Fontdespatla, l'Ajuntament de Fontdespatla farà possible, dins de les "Jornades Culturals", la "Primera trobada d'Autors Ebrencs, Matarranyencs i de la Franja de Ponent".

Esperem veure-us-hi a tots!

Octavi Serret
Llibreria Serret
http://www.serretllibres.com

Per si és del vostre interès, us informem de la presentació del llibre “De Calaceite a Mauthausen. Memorias de Raimundo Suñer”(Calaceite 1905 – Fumel
1976) -Premi “Memorias Bajoaragonesas 2002”-que tindrà lloc al saló de Plens de l’Ajuntamentde Calaceit el dimecres 9 de agost de 2006 a les 20’30, el qual ha estat editat pel "Centro de Estudios del Bajo Aragón".
Cordialment
Associació Cultural del Matarranya

18.7.06

posted by museudiocesa at 5:54 PM | 0 comments

http://museudiocesa.blogspot.com/2006/07/entrevista-marta-canales-coordinadora.html

Los dardos de Federico

June 23, 2006 at 7:59 am · Filed under Actualidad política, Lengua aragonesa, Estatuto de Autonomía

La aprobación de la reforma del Estatuto de Aragón esta semana no ha despertado en los medios de comunicación españoles demasiado entusiasmo. Después de la tabarra que dieron con el Estatut catalán, esperábamos, al menos, un poquito más de atención. Eso sí, todos, aunque brevemente, destacan el pacto PSOE-PP. Quizá, del quiosco madrileño, el más acertado sea el titular del diario conservador ABC: "El acuerdo de Iglesias con el PP evita sumar a Aragón al avance nacionalista en los Estatutos". Es decir, muy bien Marcelino por haber pactado con el PP y marginado a CHA. Más claro, agua. Echamos de menos que Carles Francino citara siquiera el Estatuto aragonés en su largo programa matutino de la Cadena SER. No nos olvidó, en cambio, su competidor en la Cope. Federico Jiménez Losantos, turolense de nacimiento y antiguo alumno de Labordeta, glosó ayer la noticia sobre el Estatuto aragonés y se centró (es un decir) en la columna del ABC que reproducía una parte de la intervención del Portavoz de CHA, Chesús Bernal, durante el Pleno de las Cortes de Aragón, exclusivamente la parte en la que utilizó las lenguas aragonesa y catalana. Ya se sabe que, cuando el sabio señala con el dedo la luna, los necios se quedan mirando el dedo. Como en este caso, Federico, que se queda en la anécdota. No ha entendido nada. Está claro que la incultura lingüística de algunos no conoce límites. Supongo que es un honor que la bestia negra de la caverna mediática española se acuerde de Aragón y de CHA, por eso, para que echéis unas risas, aquí tenéis la última gracieta de Federico:

"¿Y esto qué es? Porque cuanto más voy viendo lo pactado, primero, más risa me da el comunicado de ayer de la Chunta. En una especie de dialecto, lo que siempre se llamó fabla, que un ignoto profesor, de estos maestros que no aprobaron las oposiciones y que lo mandaron a un pueblo de los Pirineos y allí encontró que hablaban pues uno como tantos dialectos e idiolectos que hay en cualquier rincón de España metido en las montañas, que se congela la lengua y habla la gente de una manera rara."

"Nosotros hablamos un español que debe ser del XIV ó XV en la parte de los Montes Universales, Molina, la Sierra de Cuenca, la Serranía! Allí decimos charrar por ejemplo, pero es por charlar, porque es más fácil, más barato. Cuando no se iba a la escuela, pues este charrar es charlar y estos dicen charrar como si fuera realmente un verbo y de estas todas. Es que no puedo reprimirlo. Dice así, ayer el tío representante de la Chunta "Creigo que ye difizilmén esplicable que güe, en o sieglo bentiún, bustez, os deputatos y deputatas d’istas Cortes no reconoxcan legalmén en iste Estatuto as luengas, ni os suyos nombres (aragonés e catalán) ni as suyas comunidaz luenguísticas." Luenga siempre ha sido una manera de hablar de los analfabetos, que en vez de lengua dicen luenga. Los niños se trabucan: "mamá que me he mordido la luenga". Ay, que gracioso ese niño. Bueno, pues estos, Labordeta, que vergüenza!, no crean que quedó así. Dice: "Me parixe que güe so demostrando que se puede charrar en istas Cortes, mesmo si bustez no quieren reconoxer as nuestras fablas." Pero que fablas!, pero qué fablas!, so so so… Bernal, qué fablas! En Aragón se ha hablado español antes que en el Reino de Toledo. ¡En el Valle del Ebro se habla español antes que en el Reino de Toledo!. Si se puede decir español es precisamente porque fuera de Castilla se hablaba también. Pero qué fablas, la fabla que yo les cuente. Doscientos funcionarios dedicados a que los niños de Aragón pierdan el tiempo con estas memeces en vez de aprender bien español e inglés. ¿Porque no ponen ya cooficial el inglés?, que eso es bastante más útil para los aragoneses. ¡As fablas! ¡menuda fabla estás tú hecho! Es que de verdad estar perdiendo el tiempo y el dinero en estas majaderías… Bueno, no son majaderías, a ellos les dan poder, les dan presupuesto, una jarta de funcionarios y ¡todos con el cachirulo disfrazados de baturros!. Si al final todo acaba en eso, y venga dinero y más dinero. Somos nacionalidad pero Reino, y dicen que somos el germen de España ¿como vas a ser el germen de España? ¡Si España existía siglos antes de que existiera Aragón!, si la España visigoda ya es un reino unitario, católico, etc. El trono de Recaredo, ¡Marcelino!, ¡Marcelí!, el trono de Recaredo. Mucho antes de que en la cabeza calenturienta de un noble aragonés dijera: vamos a ver si nos separemos de Navarra y que les vayan dando. ¡Pero siglos antes! Pero, ¿como que el germen?, dice el germen del origen. ¿Esto que es? En Aragón, que lo único que dábamos era gramáticos y juristas, novelistas ninguno, poquísima imaginación la verdad, no valemos para eso. Pero hombre, ¿gramáticos? ¡los mejores!, ¿juristas? ¡de primera! ¿Y esto? ¿y esta chapuza? Claro, es de consenso. En fin vamos a dejarlo aquí."

(Federico Jiménez Losantos, en el programa "La mañana", de la Cadena COPE, 22/06/2006)

www.lamanana.com.es

---

Teniu altres coses a la web de Chunta sobre la Llei de Llengües http://www.infoadcom.com/chunta/leydelenguas.asp

LENGUA

El II Congreso de l´Aragonés se abre sin despejar dudas sobre la Academia
El Instituto de Estudios Altoaragoneses se desvincula del proyecto de crear una autoridad lingüística de referencia.

MARIANO GARCÍA. Zaragoza | El II Congreso de l´Aragonés, una cita que busca crear una Academia que sea autoridad lingüística de referencia, se inaugura hoy en Zaragoza. Y lo hace envuelto en una nube de dudas. La principal atañe a su propia razón de ser: la creación de la Academia de l´Aragonés, que deberá formalizarse el próximo sábado. El Congreso -y la campaña que lo ha generado, Chuntos por l´Aragonés- se organiza básicamente con la única finalidad de crear la Academia. Y en los casi dos años que se trabaja en el proyecto, los organizadores, además de recabar adhesiones, han tenido que hacer frente a críticas y cuestionamientos acerca de la oportunidad y validez de la Academia, de su legalidad, de su posición frente a las principales instituciones aragonesas, del procedimiento de elección de académicos... No se han resuelto las dudas, e instituciones tan sólidas como el Instituto de Estudios Altoaragoneses se han desvinculado del Congreso en las últimas horas. "Si esto fracasa, fracasa el aragonés", concluía ayer Manuel Castán, presidente de la comisión organizadora. Así que todo se aclarará pronto.

Un proyecto común

Hace ahora casi dos años, tres de las organizaciones que más han trabajado por las distintas hablas de Aragón, el Consello d'a Fabla Aragonesa, Ligallo de Fablans de l´Aragonés y Asoziazión Cultural Nogará, tomaron la decisión histórica de unir esfuerzos para salvar un patrimonio amenazado, el aragonés y sus variantes. Tras una asamblea celebrada en Huesca el 29 de enero de 2005, se elaboró un Manifiesto por la Unidad de la Lengua Aragonesa y, para recabar apoyos, se inició la campaña Chuntos por l´Aragonés. El documento sostiene que "la única fórmula válida para intentar evitar la desaparición del aragonés, con todas sus modalidades, es el reconocimiento de la unidad de la lengua, lo cual lleva aparejado el afianzamiento de un modelo culto y referencial, consolidando un proceso que otras lenguas, como el castellano, iniciaron en su día". Es decir: hay que crear una Academia que establezca dicho modelo. Desde entonces hasta hoy se ha venido trabajando en la organización del segundo congreso del aragonés (el primero tuvo lugar en 1987 en Huesca) y recogiendo apoyos al documento (más de 4.000 firmas individuales y numerosas institucionales, desde la Diputación de Huesca al Ayuntamiento de Benasque, pasando por las comarcas de la Jacetania o el Alto Gállego).

Adhesiones y reveses

Pero también ha habido contratiempos: la reforma del Estatuto de Autonomía no entra en la cuestión, la Universidad de Zaragoza no se compromete, surgen entidades como la Sociedat Lingüística Aragonesa, que no ven la necesidad de un "modelo culto y referencial", y, en las últimas horas, se desmarca el Instituto de Estudios Altoaragoneses alegando que el Gobierno de Aragón ha dicho que no se puede crear una Academia de l´Aragonés porque ello es competencia del Gobierno.

"No es así -asegura Manuel Castán-. Nosotros tenemos la marca patentada y la podemos utilizar. Lo que nos dice el Gobierno es que no puede inscribir en el registro de asociaciones culturales esa `academia´. Pero ya tenemos una asociación cultural para trabajar, Chuntos por l´Aragonés, y luego ya se verá cómo se llama. Estoy en desacuerdo con la nota del IEA, en la que se nos acusa de no dar información, o de darla sesgada, cuando un representante suyo, Francho Nagore, ha estado en el proceso desde el principio. Y todo está colgado en la página `web´".

El caballo de batalla es la lista de académicos, elegida por una comisión en la que estaba el propio Nagore. Una lista con filólogos, escritores y hablantes -algunos ya han anunciado que renuncian a ser académicos-, y que está cerrada. Los congresistas deberán votarla o no el próximo sábado, sin alternativas. "A título personal, no estoy de acuerdo con este sistema -señala Nagore-. Para crear una asociación cultural no hace falta este montaje y, además, lo lógico es que los congresistas elijan a los candidatos". Aunque no lo reconozca, Nagore ha influido en la decisión del IEA (es vicedirector), y están por ver los efectos en los círculos en los que tiene ascendiente: Consello, Rolde, CHA... Todo, en cualquier caso, estará claro el sábado.

http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=171356&imprimir=1

"Es imprescindible respetar y proteger los derechos de los hablantes"
Según Juan José Vázquez, viceconsejero de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, es necesaria una extrema prudencia y rigor en el proceso de unificación del aragonés.

Fotógrafo: HERALDO Chuntos por l´Aragonés ha organizado este congreso

EFE. Zaragoza | El viceconsejero de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Juan José Vázquez, dijo este jueves en la inauguración del II Congreso de l´Aragonés en Zaragoza, que es necesaria una extrema prudencia en el proceso de unificación de esta lengua. Este congreso, que se celebra hasta el sábado día 15 entre Zaragoza y Huesca, tiene por finalidad constituir una academia que se convierta en la autoridad lingüística de referencia de la lengua aragonesa, pero en el proceso "la urgencia no debe soslayar la prudencia y el rigor", apuntó Vázquez. Asimismo, manifestó que "es imprescindible respetar y proteger los derechos de los hablantes" porque no se quiere una lengua sin hablantes, aunque sea minoritaria. Por lo tanto, es necesario dedicar recursos, voluntad y energía, y sobre todo aparato científico para investigar las hablas vivas y sentar las bases científicas suficientes para la necesaria unificación.

Precaria situación del aragonés

Vázquez mostró su convencimiento de que en esa tarea participarán el Gobierno de Aragón y los medios científicos de la Universidad de Zaragoza. Este congreso retoma el camino iniciado hace casi veinte años, con un I Congreso que sentó unos criterios comunes para el desarrollo social, escrito y literario del aragonés.

Hace pocos meses, ante la precaria situación del aragonés, se puso en marcha un proceso de convocatoria de un II Congreso para proponer mecanismos científicos consensuados que permitan la pervivencia y dignificación en el uso del aragonés. Las asociaciones y entidades que participan en el congreso tienen el objetivo de proteger los derechos de las minorías lingüísticas y una lengua cuya subsistencia está seriamente amenazada, desde la convicción de que el aragonés se expresa por medio de diversas modalidades lingüísticas y hablas locales, constitutivas de una misma lengua.

Comunidad trilingüe

Vázquez hizo referencia al reconocimiento de las lenguas minoritarias en torno a dos sistemas lingüísticos, el aragonés y el catalán, en cuyo ámbito se encuentran las diferentes modalidades locales. Sin embargo, el viceconsejero manifestó que el proceso de autogobierno de más de veinte años, que ha sido capaz de alcanzar importantes competencias y de crecer en sus presupuestos y en sus recursos humanos en una progresión ciertamente notable, no ha sido capaz de regular por ley en Aragón una materia que ya lo está en el resto de las Comunidades Autónomas.

En este sentido, señaló que la reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón da una nueva redacción al actual artículo 7 que permite, una vez aprobada la reforma, continuar la tramitación del proyecto de Ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de ratificar la realidad trilingüe de la comunidad. En conclusión, la creación de una Academia de la Lengua Aragonesa, en virtud de los dispuesto en el artículo 7 del vigente Estatuto de Autonomía, deberá corresponder al Gobierno de Aragón, bien dentro de una futura Ley de Lenguas o independiente de la legislación sectorial que se apruebe, pero contando con el apoyo de otras entidades y asociaciones.

http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=171410&imprimir=1

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

Ara que hem publicat el segon número de la revista beCEroLes, ja podeu consultar els articles del primer número en format pdf al portal RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner:

http://www.raco.cat/index.php/Beceroles


Que tingueu un bon estiu.

Estimats amics, voldria que aquet correu fos llegit amb totes les ganes que tenim i que fem per les coses mes nostres. Gracies per la vostra desinteressada col.laboració: Juntament en col.laboració amb "Penya el corb" de Fontdespatla,el Ajuntament de Fontdespala fara possible dins de les "Jornades Culturals" (que es faran durant la primera setmana del mes d'agost a Fondespatla) la "Primera trobada D'Autors Ebrencs, Matarranyencs i de la Franja de Ponent" en referència a com es publique dins del Matarranya Convidem a tots els Autors i Editors dins del Mtarranya, La Franja de Ponent i Les terres del Ebre, a participar dins d'una "Taula Redona" i mostrar les seves opinions de com es pot publicar i Promocionar tot el Potencial editorial que tenim al Matarranya i tota La Franja de Ponent. Es una Invitaçió per tots aquells que estimen la nostra llengua i que fán lo possible per poder fer-ho realitat dins de les Nostres Terres. Esperem la vostra confirmaçió de Assistència (ho podeu fer dins del mateix forum obert) per email dins les webs sigüents: http://www.llibresebrencs.org/ http://www.penyadelcorb.com/ http://www.serretllibres.com/forums/index.php http://www.serretllibres.com/

info@serretllibres.com

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31

• MÉS DE 1.000 PERSONES A LA "FESTA DEL TOSSAL DEL REI"
• Això és el que pasa quan un turista arriba a Valljunquera?
• Arenas diu que Aragó manté una política agressiva contra el castellà
• Aniversari de la caiguda del capitalisme - S. Hernádez - Lo Cresol
• Novembre de 1960 - J. A. Carrégalo - Viles i gents
• El Matarraña utilizará los autobuses escolares para el transporte de viajeros
• Agenda dàctivitats als voltans Dels Ports (de Beseit)
• Tot un encert pel transport de les festes: Lo Mussol
• El futur del cine de de Vall-de-Roures
• Monzón pedirá a la Generalitat que incluya su estación en la red de cercanías catalana
• Antich constata la voluntad del Gobierno de Aragón de volver a la Eurorregión
• "El PP tiene una verdadera cruzada contra Soziedad Alkohólika, como la emprendió por ejemplo, con el grupo aragonés "Los Draps""
• La Mireia visita el Casal
• L'exposició "La Llengua Catalana a l'Aragó" visita Vall-de-roures i altres viles de l'Alt i el Baix Matarranya
• Sobre el reconeixement del català de la Franja per escolapis d'Alcanyís
• Reflexions sobre les conseqüències en la llei de llengües de l'abandó d'Iglesias
• Sectores del PAR exigen romper con el PSOE en su política catalanista
• Sobre l’existència del català a la Franja: la Universitat de Saragossa - N. Sorolla
• Parlant de la polèmica sobre la llei de llengües a l’Avui - N. Sorolla
• Article de l'exdirector de l'Heraldo

• General [2441]

• O Mixín: ¡Qué razón tiene!. No hay ley de lenguas, no hay apenas...
• La Franja: Parlant de la polèmica sobre la llei de llengües...
• La Franja: Parlant de la polèmica sobre la llei de llengües...
• Niquepin Tado: Pablo, lo primero que deberías hacer es reflexionar sobre si...
• Ximo: El bensaques es una modalitat propia ribagorçana, no aragonesa,...
• Pablo Pintado: Hola, En cuanto a la redacción se comprende totalmente,...
• Joseron: Jolio con l'academia, si ixos son los asesors de l'aragonés imos...
• Carrodilla: pobre Tomás, el si que es un esperpento, ¿pero como puede decir...
• Carrodilla: Es la FACAO al catalán como la SLA al aragonés, tanto monta,...
• Administrador: Amic "llepaculs", la notícia està posada a Franja.tk perquè...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents