La Franja

> ARQUITECTES DEL PIRINEU <

16 Desembre 2005, Centre d´Intrerpretació del Romànic, Erill la Vall

El cap de setmana passat més de 40 persones interessades en compartir pros, contres i peculiaritats de l’arquitectura al Pirineu es van reunir a Erill la Vall. Van assistir 14 tècnics, entre els quals 10 tècnics que treballen habitualment a la Ribagorça, a la Val d’Aran, als Pallars i a Osca. El debat es va produir a través d’una taula rodona que van organitzar les associacions de Bloc per la Vall (Vall de Boí), Rurbans (Pallars) i CERIb (Ribagorça).

La jornada es va iniciar la amb un recordatori del que havien estat les dos jornades anteriors (Pont de Suert i Esterri d’Àneu). Lligant amb aquestes es va comparar el model de creixement pirinenc amb el model suís. A partir  d’aquí es va debatre sobre els diferents models de creixement sobretot en pobles petits amb forts creixements puntuals deguts al Turisme.

Es va parlar i defensar la protecció de les edificacions velles dins dels cascs antics, debatin el punt d’equilibri entre allò nou o vell, i veient que la conservació dels volums podria ser una possible solució als canvis més agressius que es produeixen als casc antics dels pobles. També va sorgir el tema de la influència dels arquitectes sobre la qualitat de l’arquitectura, tenint en compte que, malgrat ser els agents més actius, n’hi ha altres que tenen la “paella pel mànec” com són els promotors o les meres normatives.

També és va parlar del model que cada vall vol per ella mateixa i que cal definir-lo des de la base de la gent i arribar allà on conscientment es vulgui arribar sense deixar-se endur. Per tal d’aconseguir això cal primer de tot informació i molt debat obert. Quan parlem de creixements, s´han de diferenciar els USOS, ja que no representa el mateix un creixement per necessitats de la població com a primeres residències que un gran creixement vinculat a les segones residències.

Pel que fa a l’habitatge social. Vivenda social: es va incidir en què les normatives actuals van encaminades a fomentar la vivenda social i a facilitar l’accesibilitat. Però, als pobles del Pirineu en general ens continuem trobant amb dificultats relacionades amb el tipus d’edificacions, ja que les mides dels habitatges no sempre són aptes per primeres residències familiars. Hi ha una necessitat de vivendes protegides. Així, es van analitzar i definir unes certes perspectives, com per exemple en el cas de la Vall de Boí, perquè se’n puguin fer a curt termini.

Caldrien polítiques que fixessin la població, fomentant tipus de treballs més estables, com també fomentar i facilitar la implantació d´indústries tobes, que generessin llocs de treball. Per això, inevitablement l’administració local i nacional hi hauria d’intervenir amb més força i sense embuts. A la vegada, caldria un percentatge de primera residència obligatoria a l’hora de determinar nous creixements.

Aquest debat va servir per mostrar que queden moltes coses per parlar i que poc a poc la gent i els professionals poden anar treballant en una direcció comunca i complementària. Es va aconseguir la participació activa d’una part molt representativa dels tècnics de la zona i de la gent del país, especialment dones i gent gran com jove. Els arquitectes van tenir l’ocasió de debatre entre ells i intercanviar idees i possibilitats futures, i sobretot, expressar el seu rol actiu i fonamental en l’expressió de l’arquitectura en la vida quotidiana dels pobles del Pirineu.

Les 3 jornades sobre 'Arquitectura i Cultura al Pirineu' quedaran transcrites i publicades de manera que les idees i propostes que han sorgit al llarg de les intervencions i debats puguin ser llegides, utilitzades i repensades per tots. Merci a tots els qui ho heu fet possible!!

 blocperlavall@yahoo.es