La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Cucurbitàcies - Viles i Gents - Carrégalo

franja | 16 Setembre, 2005 19:58

Segons les enciclopèdies, reben el nom de carbassera totes aquelles plantes del gènere Cucurbita , de la família de les cucurbitàcies. I especifiquen que es tracte d'una herbàcia, de tija prostrada, amb fruits grossos en pepinòide. Del carbassó concreten que és una cucurbitàcia d'origen americà, el fruit oblong de la qual, anomenat igualment, és una pepinòide comestible ( Cucurbita maxima oblonga ). Definicions científiques a banda, a mi el fruit de la carbassera em porte records molt més prosaics, com les insofribles carbasses que subministraven les xiques, a tort i a dret, quan, de jovenets, amb tanta cortesia i amabilitat, els hi demanàvem per a ballar. O les descomunals carbasses, equivalents a suspensos monumentals que, qui més i qui menys haurà tengut la desgràcia, o la sort, d'arreplegar. Clar que tot això són records. De vegades tristos, a voltes no tant, però al cap i a la fi records. La tradició oral diu que en determinats casos la carbassa pot ser un fruit molt delicat. Pel Matarranya es comente que quan les carbassetes comencen a eixir de la flor t'has de guardar de senyalar-les amb lo dit perquè és segur que se semaran. No se si és cert o no, i creeu-me que no ho provaré. Entre altres coses perquè durant tot l'any delero el mengívol carbassó dels estius mont-rogins: l'humil i tendre carbassó, criat amb tantes atencions i tan amorosament regat que és mereixedor dels paladars més exigents. Perquè, sigue quina sigue la forma en què el cuinem, el sabor del carbassó acabat de collir mos farà evocar en tot moment les sensacions més estimulants. I, a més, no podem oblidar la inigualable dolçor de la confitura de carbassa feta amb mel, la qual, com per art d'encantament, es transforme en l'ànima de les nostres primetes, eixes pastes tan estimades que els castissos coneixen també com a casquetes. Hi ha qui diu que les primetes són més bones amb cabell d'àngel. Pot ser, perquè, com és sabut, en qüestió de gustos no hi ha res escrit. Però puc afirmar que les casquetes farcides amb confitura de carbassa són tan delicioses que no haver-les tastat mai és gairebé un pecat. Gusteu-les, gusteu-les i ja m'ho direu.

J. A. Carrégalo


Teruel promociona sus productos entre los consumidores japoneses

franja | 16 Setembre, 2005 11:45

La Codoñera

Tres reporteras conocen cómo se fabrica jamón, queso melocotón y aceite

M.S.T. / La Codoñera
Tres periodistas japonesas van a dar buena cuenta de los productos y gastronomía de mayor prestigio de la provincia.
Especializadas en turismo gastronómico, las tres reporteras niponas llegan hoy a su tercer y último día de estancia en Teruel, a donde han sido invitadas por el Patronato de Turismo de la Diputación provincial y la Cámara de Comercio hispano-japonesa. El objetivo es que las reporteras conozcan de primera mano los atractivos que ofrece la provincia y los difundan a través de revistas especializadas destinadas a ciudadanos japoneses.

Desde su llegada miércoles han visitado la capital y sus monumentos de arte mudéjar, han conocido el proceso del secado y despiece del Jamón de Teruel, una finca de melocotoneros en Calanda, así como una fábrica de paté de oliva del Bajo Aragón, una quesería, una explotación de ganado ovino y una almazara. Terminarán su viaje por tierras turolenses degustando tapas en la XXI Feria del Jamón y Alimentos de Calidad.

Ayer, el gerente de la Cooperativa del Mezquín les explicó con todo lujo de detalle el proceso de elaboración del aceite de oliva, desde que las olivas llegan a la almazara hasta que se extrae el zumo. Yazuko Matsuo, una de las reporteras, y que reside en Valencia, explicó que “el Jamón de Teruel es un producto que se conoce cada vez más”, y añadió que tras esta visita encontró “muy interesante cómo es el proceso de secado”. También dijo desconocer que en Teruel se fabricaba aceite de oliva protegido con una D.O.

Las tres periodistas llegaron a La Codoñera acompañadas por el diputado de Turismo Carlos Fontanet y el director en Madrid de la Cámara de Comercio hispano-japonesa, Miguel Martínez, quien detalló que el mercado nipón “tiene un alto nivel de consumo de productos de calidad”. Los reportajes que escriban las tres informadoras se publicarán en una revista editada por la Cámara de Comercio y que está dirigida a japoneses residentes en España o a aquéllos que han tenido alguna vinculación con nuestro país.

Premio a una almazara bajoaragonesa
Una almazara inscrita en la Denominación de Origen Bajo Aragón ha recibido la Medalla de Plata a la calidad del The guild of the food retailers, un reconocido certamen inglés dedicado a la alta alimentación y delicatessen. Se trata de la almazara Antonio Rey Solé, de Mequinenza.

El aceite premiado es un virgen extra de primera presión en frío totalmente artesano, que ha sido elaborado con maquinaria antigua recuperada, siguiendo la normativa europea. La almazara cuenta con el sistema de control de calidad, como exige la D.O, un plan de gestión ambiental y que este año ha incorporado el sistema de trazabilidad.

La calidad y características del zumo de oliva bajoaragonés lo convierten en un producto único en el mundo. No en vano, la elaboración del aceite es totalmente artesanal mediante prensas hidráulicas. Asimismo, la trituración de las olivas se lleva a cabo mediante prensas de granito.

El empresario recuperó en 2002 un molino de piedras troncocónicas con todas sus piezas y herrajes originarios para la elaboración de sus aceites. Rey se mostró muy satisfecho con este galardón, puesto que el premio “reconoce nuestra apuesta por mantener la calidad y recuperar la artesanía para el aceite de oliva”. Para el responsable de esta almazara, la Medalla de Plata supone la consolidación de mercado y la posibilidad de abrir otros nuevos en el país anglosajón.

Diario de Teruel

Declaracions d'Iglesias sobre la plataforma logística i els béns religiosos en litigi.

franja | 16 Setembre, 2005 10:44


El president del govern aragonès, Marcel•lí Iglesias, es va referir durant el seu discurs sobre l'estat de la regió, a les Plataformes Logístiques de Fraga i Osca, i als béns religiosos de les parròquies de la Franja, en litigi amb Catalunya.
El president aragonès ha mostrat la seva satisfacció pel desenvolupament de les plataformes logístiques, i pel gran estrebada que està exercint PLAZA a Saragossa. Iglesias ha anunciat que les obres en la Plataforma de Fraga començaran durant el 2006 i estaran finalitzades a l'estiu de 2007.
D'altra banda, Marcelino Iglesia s'ha mostrat optimista sobre el resultat final i la resolució del jutge executor, en relació amb els béns artístics de les parròquies de la Franja. Com a mostra d'aquesta confiança, Marcel•lí Iglesias ha recordat la recent licitació del Museu del Palau Episcopal del Bisbat de Barbastre-Montsó que serà el que hagi d'acollir aquests béns dipositats ara a Lleida.
Vilaweb Fraga

Declaracions d'Iglesias sobre la plataforma logística i els béns religiosos en litigi.

franja | 16 Setembre, 2005 10:44


El president del govern aragonès, Marcel•lí Iglesias, es va referir durant el seu discurs sobre l'estat de la regió, a les Plataformes Logístiques de Fraga i Osca, i als béns religiosos de les parròquies de la Franja, en litigi amb Catalunya.
El president aragonès ha mostrat la seva satisfacció pel desenvolupament de les plataformes logístiques, i pel gran estrebada que està exercint PLAZA a Saragossa. Iglesias ha anunciat que les obres en la Plataforma de Fraga començaran durant el 2006 i estaran finalitzades a l'estiu de 2007.
D'altra banda, Marcelino Iglesia s'ha mostrat optimista sobre el resultat final i la resolució del jutge executor, en relació amb els béns artístics de les parròquies de la Franja. Com a mostra d'aquesta confiança, Marcel•lí Iglesias ha recordat la recent licitació del Museu del Palau Episcopal del Bisbat de Barbastre-Montsó que serà el que hagi d'acollir aquests béns dipositats ara a Lleida.
Vilaweb Fraga

Amando de Miguel, fa lingüística sobre el català de la Franja

franja | 16 Setembre, 2005 10:33

(...) Álvaro Zárate Urtaran se lamenta del dispendio que supone promocionar las lenguas regionales: catalán, gallego, vasco, valenciano, etc. Yo distinguiría entre las lenguas que tienen acumulada una notable producción literaria de las que son solo dialectos hablados. Ahí entrarían el asturiano, leonés, zamorano, extremeño, alto aragonés, chapurreau, murciano, etc. (...)

Libertad Digital
 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb