El projecte del pantà de La Freixneda - La Torre del Comte pareix condemnat a acabar els seus dies en una paperera després que l'estudi d'impacte ambiental hagi arribat a la conclusió de que l'afectació a l'entorn que causaría l'obra és inadmissible. Acaba així la dilatadíssima trajectòria d'una idea que va començar a prendre forma fa més de vint anys enrera. Pareix que el bon sentit ha imperat en totes les parts afectades al rebre la notícia i ja es parla de solucions alternatives i viables. Enhorabona per haver sabut reaccionar en una actitut constructiva davant una resolució administrativa aparentment decebedora –sols aparentmet, perquè diversos sectors de la conca sempre s'havien pronunciat en contra del pantà–. La resolució del Ministeri de Medi Ambient deixa en evidència la decisió de la DGA de no incloure, en el seu moment, el tram de riu potencialment afectat per l'embassament en la proposta de Lloc d'Interés Comunitari (LIC) remitida a la Unió Europea que, curiosament, abarcaba tota la resta del riu, desde el naixement als ports de Beseit fins a la desembocadura a Faió. La negativa del Govern central a autoritzar l'obra per la seua negativa afecció ambiental deixa ben clar que no hi havia cap altra raó per a no incloure el tram de Matarranya afectat pel pantà al LIC que la voluntat política de facilitar la construcció de la presa. Llavors –quan es va presentar la proposta de LICs–, ens deien des de la DGA que no s'havia incorporat la zona de l'embassament per que no tenia valors ambientals remarcables –que, miraculosament, reapareixien uns mestres avall de la presa i uns metres amunt de la zona inundable–. Però ara Medi Ambient diu que no es pot fer el pantà precisament per destruir determinats valors naturals. Com diuen al meu poble “a la careta de Déu tot es veu”.
Qui sap d'on serie, la parella d'estrangers de mitjana edat, estrafolàriament vestida, que es va aturar a Mont-roig aquella calorosa vesprada d'estiu. Rossos com la mel, los dos es protegien la vista amb unes ulleres de sol. I la dona portave al cap un mocador estampat amb los colors més cridaners que tos pugueu imaginar. Suposo que, en aquelles circumstàncies, el burro i jo deuríem ser la típica estampa d'un país que qualsevol turista haguere volgut immortalitzar. Serie a primera hora quan, contents com uns gínjols, eixíem los dos —ell a peu i jo a cavall— cap a la Venta. Però tot va ser ataüllar-mos, quan, inesperadament, aquella coloraina amb faldetes s'abalance de cara a natres, entre crits histèrics de “typical spanish!, typical spanish!” i grans esparaments, amb la intenció d'acariciar al “males puces” del meu company. Ara, jo tenia clar que el de les orelles llargues no ho tolerarie. I així, tal com ella avançave, natres reculàvem, mentre ell, entre brams i bufits, i amb los ulls fora de les cassoletes, li amostrave amenaçadorament les dents amb la intenció de fer-la retrocedir. Contràriament, inconscient del perill, la dona no parave d'insistir. I, immediatament, amb unes quantes senyes em va fer entendre que volie pujar a cavall per a fer-se una foto amb mi. Vaig pensar que allò ere una bogeria i que l'havia d'alertar del risc de muntar al més guit de tots los burros del país. Però, de cop, en una de les moltes giragonses que el ruc i jo vam fer en l'intent de dominâ'l, me la veig enfilada damunt d'un pedrís. No vaig poder fer-la desistir. I cada vegada que aconseguia apropar-hi la fera, quan ella, agarrada a mi, intentave eixecar la cama per a muntar, el bitxo furo arrencave a córrer amb una forta estropada. Vist des de fora deurie ser una escena memorable. I això sense comptar que, mentretant, l'home anave per aquelles Ventes com un posseït, amb la màquina de retratar a les mans i absolutament obsessionat en obtindre la foto exclusiva que mos haurie de fer passar, a l'animal i a mi, a una discreta posteritat en color sèpia a la saleta d'una casa acomodada d'algun país europeu.
Darrerament, pels mitjans alcanyissans, sovintegen tertuliants i articulistes que carreguen contra els intents dels espanyols bilingües de mantenir viva la seua cultura. Solen rabejar-se en els catalans, que són els únics que s'han pres la cosa una mica seriosament. De natres, els aragonesets catalanoparlants, com que som encara uns “sense llei”, no cal ni parlar-ne. Suposo que ja saben que en un parell de generacions ens haurem extingit: una trista horeta o dos de català voluntari a l'escola –quan n'hi ha–, uns mitjans de comunicació en castellà i un imaginari col·lectiu uniforme són la millor recepta per eradicar definitivament el “problema”.
Recordo un article que venia a dir que les persones no som préssecs amb D.O. Evidentment, però sí que tenim un origen i una identitat. I això no és obstacle per desenvolupar-nos culturalment. Al contrari. Em pregunto què farien aquests articulistes si la seua llengua fos la minoritzada enfront, per exemple, de l'anglès. Potser, sent conseqüents amb els seus arguments, es llançarien amb gran felicitat en braços de l'uniformisme cultural, renunciant a la paraula, a la manera d'entendre la vida dels seus antecessors. Però no sé perquè sospito que, al capdavall, són dels que s'alegren –i amb tot el dret– dels avenços del castellà als Estats Units. Al final només fan el que tothom, o sigue, estimar la seua pròpia llengua.
Abans d'enviar l'article veig que Londres serà seu olímpica el 2012. És curiós que la capital de la “llengua franca” dels nostres dies, basés la seua candidatura en la diversitat: “la ciutat que parla dues-centes llengües” era un dels eslògans més recurrents de la presentació. Ve't aquí que els londinencs, per una volta, han agafat la diversitat lingüística com a valor. I han guanyat. Potser haurem de reflexionar-hi.
Si la setmana passada a la columna de Viles i gents el nostre company Lluís Rajadell des de Terol escrivia sobre la satisfacció que li produí del lliurament del Premi de les Lletres Aragoneses 2004 a l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa 1941) per part del president del Govern d'Aragó, el també franjolí Marcel·lí Iglésias, per la seua aportació a la literatura aragonesa des de la pluralitat lingüística com representa el català mequinensà que ell va saber utilitzar en les narracions localitzades a la vila que el va veure nàixer. Avui, en canvi, estem de dol per la desaparició del més universal de tots els escriptors de la Franja que ha escrit una de les novel·les més importants de la literatura catalana de tots els temps: “Camí de Sirga”(1988), el testimoni dels darrers llaüters. L'últim volum de l'escriptor “Cabòries estiuenques”(2003) ha estar editat per l'Associació Cultural del Matarranya i l'Institut del Baix Cinca dins la col·lecció Quaderns de les Cadolles que dirigeix Esteve Betrià, un altre dels mequinensans il·lustres i amic de l'escriptor, i publicat a Gràfiques del Matarranya a Calaceit. Es tracta d'un recull d'articles periodístics i una narració que encara estava inèdita i prologat per mateix editor. Tot un orgull el poder publicar l'obra d'un gran autor amic. Mai més tindrem el plaer de trobar-nos passejant per Barcelona l'escriptor senzill, accessible, proper i sempre disposat a conversar amb els amics a la terrassa d'un cafè i a il·lustrar els seus volums amb les emotives dedicatòries personalitzades amb personatges de l'antiga i estimada vila de Mequinensa desapareguda a finals dels anys seixanta per les aigües de l'embassament de Riba-roja. La literatura universal ha perdut un dels narradors més creatius. Jesús Moncada s'ha submergit definitivament i per sempre sota les aigües de l'Ebre com la vella Mequinensa.
Em fa il·lusió. Que hi vols fer! Quan llegeixo un fullet informatiu, una marca comercial o qualsevol altre paper o paperot escrit en català fora de l'àmbit cultural, pareix que em retorna l'optimisme respecte al futur de la nostra llengua. Fa uns dies em va arribar el díptic amb el programa d'activitats de la “Festa de l'Oli”, fins ara coneguda únicament per la seua denominació castellana, la “Fiesta de la Almazara”, i em va sorprendre gratament veure'l escrit en un escrupolós bilingüisme. La meitat per a cada una, castellà i català. Fins ara esta festa anual i itinerant que serveix per exaltar el cultiu de l'olivera i la qualitat de l'oli del Baix Aragó no havia tingut esta sensibilitat amb la llengua que parla una gran part dels oleicultors baixaragonesos. Enguany les activitats es van celebrar a Favara, al Baix Aragó-Casp del 19 de març al 2 d'abril, i el programa va ser tota una lliçó de normalització lingüística. Veure-ho tot escrit en català i castellà va ser una satisfacció, una de les poques que ens done l'activitat econòmica als que defensam la cooficialititat del català i la seua utilització en tots els àmbits i més enllà de la vida cultural. Enhorabona al Consell Regulador de l'Oli d'Oliva, a l'Ajuntament i la Cooperativa del Campo de San Isidro. Son cosetes que fan pensar que el missatge d'equiparació de les dues llengües va amerant tots els sectors de la societat, també l'econòmic. I no puc evitar unes espurnes d'optimisme. El mateix que quan vaig veure l'etiqueta de la nova marca de formatge del Matarranya, “Freixneda de Cabra”, que va rebre el tercer premi al formatge de cabra al “XX Salón Internacional del Club del Gourmet”, que s'acaba de celebrar a Madrid. O la de pernils de la veterana Virgen de la Fuente, “Mas d'Arsís”. Pot ser que la nostra llengua estiga dolenta, pero l'economia és una poderosa medecina per a tots els mals.
Anècdotes: un grup punk de Fraga reclama "la fabla y la jota son nuestra tradición"
franja | 23 Juliol, 2005 16:45
Un grup punk de Fraga, els Arkada, han penjat algunes de les seues cançons a huescarock.com Destaca la primera de totes, Aragón.
Muchos siglos nos ha costado
muchos años de intenso trabajo
para labrarnos nuestro futuro
para seguir en este puto mundo.
Desde los cromañones hasta los romanos
por infinidad de pueblos
nuestro territorio ha sido ocupado.
Aragón, Aragón,
ha sido y es independiente
no nos lo quiteis, no nos lo robeis, nos pertenece
Aragón, Aragón
ha sido y es independiente
no nos lo quiteis, no nos lo robeis, nos pertenece.
Con nuestra cultura intentan acabar
nuestro pueblo quieren exterminar
nos quitan el dinero nos roban el agua
hasta cuando durarán sus sucias palabras. La fabla y la jota son nuestra tradición
nuestros antepasados por nuestra tierra lucharon
y todos nosotros seguiremos sus pasos.
Aragón, Aragón,
ha sido y es independiente
no nos lo quiteis, no nos lo robeis, nos pertenece
Aragón, Aragón
ha sido y es independiente
no nos lo quiteis, no nos lo robeis, nos pertenece
Aragón, Aragón ye nazión!
Hi ha qui nota augment de requisits lingüístics a Aragó
franja | 20 Juliol, 2005 21:36
Por lo que respecta a las lenguas autonómicas, Cataluña encabeza la lista, ya que un 28,14 por ciento de las ofertas solicitan catalán, seguidas de Comunidad Valenciana (9,38), País Vasco, Galicia, Baleares y Navarra. Aunque aumentan también las ofertas que piden alguna de las lenguas autonómicas en Murcia o Aragón.
Avui es presenta a Lleida i Barcelona el Correllengua 2005.
franja | 20 Juliol, 2005 09:09
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)organitzen una nova edició del Correllengua, la campanya reivindicativa en favor de la llengua catalana arreu dels territoris catalanoparlants, que serà presentat avui al matí a Barcelona i a Lleida aquesta tarda.
"Se respetará, aceptará y no se restringe el uso del chapurriau... aunque..."
franja | 20 Juliol, 2005 08:49
Aprofitem per a recomanar-vos que visiteu un Bloc franjolí molt i molt interessant, portat endavant per Guineu: http://rimat.blogspot.com/
dimarts, juliol 19, 2005
"Se respetará, aceptará y no se restringe el uso del chapurriau... aunque..."
A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.
¿Que viu a La Codonyera
l'estudiós Artur Quintana
i diu, ves quin tarambana,
que és llengua catalanera?
A jo que me deixe en pau,
que jo sé com s'ha de dir. A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.
¿Que els mestres diuen ben clar
que per aprendre matèria
no convé llengua poc sèria
i hem de parlar en castellà?
Molt bé; només pel sarau
la llenguota ha de servir. A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.
Pareix que no ha agradat massa a molta gent el que diguen de la nostra llengua els mestres del Mesquí a la web del C.R.A.
Perqué ells precisament, que estan a la base del sistema educatiu i tenen que vetllar pels drets dels alumnes de La Codonyera, La Torre i Bellmunt, encara mantenen la tonteria no sempre innocent de “chapurreau” com si no haguere plogut gens en los saguers quaranta anys, i quan està a punt de sortir la Llei de Llengües que aguardem serveixque per mantindre lo poc que ja mos quede de la nostra cultura.
El que alguns dels mestres al·ludits siguen amics meus no m'ha d'impedir de cridar l'atenció sobre algunes qüestions: a) se desconeix olímpicament que el català d'Aragó i l´aragonès (la fabla) són les dos llengües en les que es va formar el nostre país tal i com el coneixem, sent l'arribada i implantació del castellà molt més tardana, b) el que per altres trossos d'Espanya també es parlo català als aragonesos mos haurie d'omplir de satisfacció i no de vergonya, com a molta gent pareix que li passe i c) si vivint des de fa anys pels nostres pobles algú no en té prou per saber lo nom correcte de la llengua que parlem a La Codonyera, La Torre o Bellmunt, abans de dir coses fora de lloc hauria de demanar l'opinió de les autoritats acadèmiques corresponents, de la DGA, de la Real Academia Española de la Lengua, o simplement pot mirar a qualquer enciclopèdia de les que avui en dia hi ha per les cases dels alumnes i les biblioteques de les escoles. Així de fàcil.
Lo cas és que,entre uns i altres, el Mesquí segueix sent el cul de sac de sempre on els avanços que ja es veden per tota la Franja ni se sap quan aplegaran.
Ja mos arribe la internet? - Sorolla - Viles i Gents
franja | 18 Juliol, 2005 11:02
www.google.com . Seleccionar l'idioma del Google ? català. “Matarranya”. Cercar al web. 15.900 documents trobats! Primera pàgina: la web del Consell Comarcal. Monolingüe. A veure què hi diuen? Ai què bé, quin munt de fotografia de la comarca. Les cabres, lo Parrissal, les casquetes, “sabor mediterráneo”, ... Mhhh! A veure , ajudes de la comarca a les associacions... No es trobe res. Activitats de l'estiu al Matarranya. Tampoc. Res. Empreses? Vale, res. Turisme, ja entenc.
Seguixco pel Google: Llibreria Serret. Osti, per fi algú en perspectiva de futur, puc comprar llibres per internet. I seguixco. No hi ha cap fòrum comarcal? Algun lloc per a parlar entre matarranyencs, que creo cultura de comarca? Mmmmhhh. Alguna cosa que els matarranyencs pugam traure profit d'internet? Matarranyadigital.com, amb algunes notícies de la comarca.
Seguixco buscant... quina lentitud! A 56kb per segon. Com fa 6 anys. Bé, la Diputació Provincial fa alguns anys que no acabe d'instal·lar uns Telecentres amb connexió a 2mb d'entrada i 100kb d'eixida. Per exemple, per a enviar un CD d'arxius, hauré pujar allà i tindré ocupada la línia durant 4 hores, durant les que hauré d'esperar al Telecentre. Mentre, a qui li envio, s'ho podrà baixar en 5 minuts. D'aquí un temps, este embut també el tindrem a tot lo poble, podrem esperar des de casa. Però si coste el mateix posar les antenes que posar el telecentre, seran 2 anys?
Bé, no sigam pessimistes mentre arribe la banda ampla al Matarranya, que “la internet” almenys permet llegir la columna de Viles i gents cada setmana a la web Lo català a la Franja ( www.franja.tk ).
El 2 de juliol –o sigue demà, si llegiu aquest periòdic lo dia que ix al carrer– comencen els festivals de teatre, música i dança organitzats cada estiu pel Govern d'Aragó i els Ajuntaments de diversos municipis; a natros, los que mos toquen més propers són els d'Alcanyís i Vall-de-Roures, coneguts com a Festivals dels Castells. Podeu trobar-ne tota la programació, a més de la publicitat impresa que s'està distribuint, a la web www.festivales.aragon.es –tot i que, per aquells misteris de la informática, fins fa tres dies la pàgina informava de com tallar la carn de les vaques i ovelles i d'altres assumptes ramaders, que també són importants a casa nostra–. Proposa el meu amic i col·lega Ramon Mur, i me pareix del tot encertat, que, per augmentar-ne la difusió, els agutzils dels pobles pregonin el programa així que es vaiguen succeint les actuacions d'uns festivals que, no cal dir-ho, enguany són d'una qualitat artística indubtable. No sé si luxe és la paraula més adient, però en tot cas penso que és enormement positiu que poguem gaudir, a la vora de casa, a tocar dels pobles del Matarranya, d'una oferta teatral i musical estiuenca que moltes ciutats mitjanes –i també algunes de grans– envejarien. Tindrem, entre el 2 de juliol i el 9 d'agost, espectacles per a tots els gustos i, encara millor, a l'abast de la majoria de butxaques. Algun avantatge cultural hem de gaudir els qui vivim al món rural: en lo nostre cas, poder anar a vore actuacions de teatre, música o dança del màxim nivell a uns preus que, a les grans ciutats, serien els de fa una o dues dècades. Tant de bo el temps acompanyo perquè les nits del Matarranya i el Baix Aragó, al juliol i a l'agost, siguen plenes de la màgia teatral, escènica i musical.
La Comisión de Chuntos por L’Aragonés invita a la Universidad al II Congreso
franja | 15 Juliol, 2005 10:48
Una representación se reunió con Felipe Pétriz HUESCA.- La Comisión Organizadora de “Chuntos por L’Aragonés”, entidad respaldada por más de 70 asociaciones y 2.400 particulares para la organización del segundo Congreso de la Lengua Aragonesa dentro de 2006, fue recibida en el día de ayer por el Rector de la Universidad de Zaragoza, Felipe Pétriz.
La reunión, según fuentes de la propia comisión, se desarrolló en un clima de gran entendimiento, máxime después de conocerse públicamente las grandes líneas del nuevo proyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón piensa remitir a las Cortes regionales en el próximo septiembre. La Comisión Organizadora del segundo Congreso expuso al rector “su sintonía con dichas intenciones legislativas y, paralelamente, le manifestó su deseo de que la comunidad científica se incorpore con todo su potencial académico, y sin reservas, a la corriente social que pretende salvar -en una oportunidad histórica- uno de los principales tesoros del patrimonio cultural de la comunidad”. La comisión invitó al rector a que esta institución valore la importancia de su concurso en el segundo Congreso de la Lengua Aragonesa en el que, además de coprotagonista, tiene reservado, si así lo decide, el papel de convocante junto a ‘Chuntos por L’Aragonés’ y al Gobierno de Aragón, cuyo presidente Marcelino Iglesias, ya lo ha respaldado, según indicaron las mismas fuentes.
Felipe Pétriz aludió a la actitud abierta y de colaboración que la Universidad debe mostrar a la sociedad aragonesa en toda clase de causas: económicas, ecológicas, sociales, científicas y culturales. El rector manifestó su percepción de que las voluntades personales y orgánicas no dejarán de ponerse al servicio de custodiar el patrimonio lingüístico aragonés para procurar ordenarlo y mejorarlo y que, de su parte, “promoverá las acciones necesarias para que la Universidad, como institución, se implique en este proceso desde los valores del rigor científico, la reflexión, el debate, la investigación y la realidad socio-lingüistica aragonesa de este comienzo de siglo”.
Iniciativa Cultural de la Franja mostra les seues cauteles davant l’expectativa d’una Llei de Llengües
franja | 14 Juliol, 2005 19:33
Iniciativa Cultural de la Franja mostra les seues cauteles davant l’expectativa d’una Llei de Llengües
La Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), que agrupa l’associacionisme cultural i científic
de la Franja, es mostra esperançada amb l’anunci per part de l’Executiu aragonès de legislar la
realitat quotidiana de les comarques catalanoparlants d’Aragó, tot atorgant-les una situació de
normalitat.
Si bé, mostra les seves cauteles perquè la falta de decisió política i la indecisió no
estiguen a l’alçada de les necessitats de normalització lingüística i sobretot de la necessitat de
protecció i promoció del català a les zones on està més avançat el procés de substitució del
català pel castellà (Mesquí, Bergantes, Llitera Occidental, Baixa Ribagorça oriental...). Aquestes
zones quedaran fora, desemparades i sense cap tipus de protecció si l’executiu persisteix en la
seua decisió de no assegurar l’aprenentatge oral i escrit de la llengua pròpia (juntament amb el
manament constitucional del castellà) al finalitzar l’ensenyament públic, donada la seua debilitat
social després d’anys de desatenció per part dels governs democràtics o persecució oberta en
anteriors etapes.
La falta de decisió per part de l’Executiu també concorre en el perill de permetre que el
desconeixement de les llengües pròpies produisquen una fractura social en el desconeixement
d’una de les dues llengües. L’ensenyament perifèric de la llengua en una assignatura de català
en el currículum escolar no permet l’adopció d’aquesta com a llengua normal, habitual i
d’intercomunicació ni en l’ensenyament, ni en la llengua escrita, ni en els àmbits cultes i formals
de la Franja, tot i que la seua difusió social és l’habitual. Aquesta normalitat, només es pot
consolidar a partir d’una decisió ferma del nostre Executiu d’ensenyament en llengua catalana
del 50% del currículum, i tractament especial d’immersió lingüística en català en els primers
anys d’instrucció, que permeten un coneixement suficient i equilibrat del català i del castellà al
finalitzar l’educació obligatòria.
PER AIXÒ,
La Iniciativa Cultural de la Franja, unint les principals i més importants entitats culturals que
treballen des de i al territori d’aquestes comarques aragoneses, amb una enorme voluntat de
tancar la constant històrica de persecució i desatenció de les llengües pròpies d’Aragó (el català
i l’aragonès):
- Mostra el seu total suport i col·laboració a l’Executiu en la redacció d’una legislació
positiva per als parlants i la normalització social de les llengües pròpies que tingui una
real i llarga vigència.
- Alarma sobre el perill que suposa que l’Executiu, en la mostra de voluntat de
normalització lingüística, desatenga la necessitat de difusió del coneixement de la
llengua pròpia entre la seua població, als territoris on és pròpia.
**Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) està formada per: l’Associació Cultural del
Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, els Consells Locals de la Franja i el Centre
d’Estudis Ribagorçans, i aplega més de 700 soww.macis** Nota de Premsa
EL GOBIERNO DE ARAGýN PRESENTARý LA LEY DE LENGUAS EL PRýXIMO SEPTIEMBRE.
franja | 12 Juliol, 2005 16:33
12/07/2005 - EL GOBIERNO DE ARAGýN PRESENTARý LA LEY DE LENGUAS EL PRýXIMO SEPTIEMBRE.
El Gobierno de Aragýn tiene la intenciýn de presentar el prýximo mes de septiembre, un proyecto de ley de lenguas a las Cortes Aragonesas. Asý lo confirmaron el presidente Marcelino Iglesias y la consejera de Cultura y Educaciýn, Eva Almunia, durante la clausura del Congreso de la Lengua Aragonesa que se ha celebrado recientemente. La ley de lenguas lleva varios aýos esperando, desde que las Cortes de Aragýn aprobaron el dictamen de la comisiýn lingýýstica en que se instaba al ejecutivo autonýmico a presentar esta ley que reconozca los derechos lingýýsticos de los aragoneses que hablan catalýn y fabla.
En principio, no se ha adelantado nada sobre el contenido de este proyecto, aunque parece que no se va a incluir una declaraciýn expresa de cooficialidad del catalýn yel aragonýs, ya que la comisiýn jurýdica asesora lo considera constitucionalmente imposible. Sin embargo, establecerý avances prýcticos en la normalizaciýn de esta lenguas, tanto en el terreno de la educaciýn como en el de la relaciýn de los ciudadanos con la administraciýn.
Asý, se regularý y garantizarý la enseýanza de y en catalýn y esta asignatura se incorporarý al currýculo educativo aragonýs, siempre que se solicite. Serý, por lo tanto, un derecho y no una obligaciýn.
Este anuncio ya ha provocado las primeras reacciones, tanto a favor como en contra.
Asý, la Federaciýn de Asociaciones Culturales del Aragýn Oriental, FACAO, afirmý ayer, en un comunicado de prensa que es ýdescabelladoý normalizar legislativamente el aragonýs y el catalýn de Aragýn. La entidad estudia incluso, plantear medidas de desobediencia civil, si el gobierno persiste en declara el catalýn como lengua propia de Aragýn a capricho de unos cuantosý. Segýn FACAO, el proyecto de normalizaciýn de las lenguas minoritarias ýabre la puerta al colonialismo imperialistaý, debido a que en Aragýn ýnadie entiende el catalýn como lengua propia, salvo los grupýsculos independentistas pro-Paýses Catalanesý. La federaciýn de asociaciones del Aragýn Oriental exige la convocatoria de un referýndum y que ýse vea la voluntad real del puebloý.
Retroenllaços (0)
)
