Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk
La Franja de Ponent participà en la II Jornada de l’Observatori de la Llengua
franja | 30 Maig, 2005 12:34
Els dies 27 i 28 de maig va tenir lloc a València la II Jornada de l’Observatori de la Llengua, institució formada per les principals entitats culturals dels Països Catalans (Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, CIEMEN, Plataforma per la Llengua, Cultural Nord, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya…) que s’encarrega de realitzar informes sobre la situació del català per a organismes internacionals i també treballar pel reconeixement ple del català a l’estat espanyol. En aquesta línia, l’Observatori ha tingut reunions amb organismes de la Unesco, o ha organitzat una reunió especial de la Comissió de Cultura del Senat espanyol, el passat 18 de novembre.
Les II Jornades abordaren una proposta jurídica per al ple reconeixement del català per part de l’estat espanyol, fet que, a més de tancar la porta al secessionisme al País Valencià, seria un pas important per a l’oficialitat del català a la Franja de Ponent i per al reconeixement de la nostra llengua a Europa. Particularment, es presentà un Informe jurídic redactat pels advocats Mercè Teodoro i Alfons Esteve, i el lingüista Francesc Esteve. Jaume Pérez Muntaner, president de l’Associació d’Escriptor en Llengua Catalana, obrí la reunió.
En aquestes II Jornades participaren representants de les principals entitats culturals dels Països Catalans (membres de les juntes directives de les associacions esmentades, entre d’altres), juristes especialistes en qüestions de llengua i tècnics en normalització lingüística. La Franja de Ponent també va estar convidada a participar-hi, ja que el tema a debatre ens és de màxima importància, perquè pot ajudar positivament a assolir l’oficialitat del català a les nostres comarques. Concretament, a aquestes II Jornades assistiren representants de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, i del Casal Jaume I-ACPV de Fraga.
Cal també destacar que hi va haver una ponència dedicada a parlar específicament de la situació del català a la Franja de Ponent, la qual anà a càrrec de l’advocat i filòleg Juli Pallerol.
Les II Jornades abordaren una proposta jurídica per al ple reconeixement del català per part de l’estat espanyol, fet que, a més de tancar la porta al secessionisme al País Valencià, seria un pas important per a l’oficialitat del català a la Franja de Ponent i per al reconeixement de la nostra llengua a Europa. Particularment, es presentà un Informe jurídic redactat pels advocats Mercè Teodoro i Alfons Esteve, i el lingüista Francesc Esteve. Jaume Pérez Muntaner, president de l’Associació d’Escriptor en Llengua Catalana, obrí la reunió.
En aquestes II Jornades participaren representants de les principals entitats culturals dels Països Catalans (membres de les juntes directives de les associacions esmentades, entre d’altres), juristes especialistes en qüestions de llengua i tècnics en normalització lingüística. La Franja de Ponent també va estar convidada a participar-hi, ja que el tema a debatre ens és de màxima importància, perquè pot ajudar positivament a assolir l’oficialitat del català a les nostres comarques. Concretament, a aquestes II Jornades assistiren representants de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, i del Casal Jaume I-ACPV de Fraga.
Cal també destacar que hi va haver una ponència dedicada a parlar específicament de la situació del català a la Franja de Ponent, la qual anà a càrrec de l’advocat i filòleg Juli Pallerol.
General | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Premiada la Associació Cultural del Matarranya
franja | 30 Maig, 2005 12:00
Noticias
Omezyma May 27, 2005
La ‘Associació Cultural del Matarranya’, con sede en Calaceite y cuenta con numerosos asociados en varias localidades del Bajo Aragón como Alcañiz o localidades bilingües de los valles del Mezquín y del Bergantes, recibió el pasado sábado, 21 de mayo, el premio ‘Recercat’.
La entrega de premios tuvo lugar en Esparraguera (Baix Llobregat) donde se celebró la primera edición de la Feria Recercat, organizada por el Instituto Ramon Muntaner y la Coordinadora de Centros de Estudios de los Territorios de Habla Catalana (Cataluña, Valencia, Islas Baleares y la Franja de Aragón). Entre los actos celebrados hay que destacar la entrega de los galardones Recercat a la persona y a la entidad que según el jurado más se han destacado en la investigación y estudio de la lengua en los territorios de habla catalana.
En el apartado de personas el galardonado fue Ramón Amigó, de Reus, en reconocimiento a sus muchos años de trabajo en el ámbito de la toponimia. Y en el apartado de entidades el galardón fue otorgado, por el Jurado, a la Associació Cultural del Matarranya, en reconocimiento a su trabajo en la defensa i difusión de la cultura i la lengua catalana en Aragón.
El ámbito natural de actuación de esta la ‘Associació Cultural del Matarranya’ son la tierras de la comarca del mismo nombre y los valles del Mezquín y del Bergantes, estos últimos de la comarca del Bajo Aragón (Baix Aragó). El premio —un diploma, una placa de cerámica y un cheque de mil euros— fue recogido por Ricard Solana, miembro de la Junta Directiva de la asociación, que lo dedicó a todos los compañeros de la Franja, agrupados ahora en Iniciativa Cultural de la Franja, que desde hace casi veinte años trabajan por el reconocimiento de la lengua catalana en la Franja.
© Copyright 2003 by OMEZYMA- Bajo Aragón
Omezyma
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
EL BILINGÜISMO EN LA ZONA ORIENTAL DE LA PROVINCIA
franja | 30 Maig, 2005 11:20
| -ALGO NO VA BIEN EN ARAGÓN- |
| Franja Digital Algo no va bien en Aragón y cada día es más evidente. Echando la vista atrás, la emancipación de los siervos frente a los señores se produjo históricamente por estas tierras mucho más tarde que en el resto de España y las reliquias consuetudinarias de nuestro derecho foral dicen mucho de la estructura del territorio. Recomendamos la magnífica novela de Lorenzo Mediano “ con la escarcha sobre los hombros”, para conocer, que eso que siempre nos ha querido vender, desde la llegada de la autonomías, como la arcadia feliz de nuestras tradiciones, el “sentido común” de nuestro derecho consuetudinario y las tradiciones y libertades históricas de los aragoneses, no fue en realidad más que un espacio de oprobio e injusticia donde los poderosos, los nobles y hacendados, los “amos” ( aún se utiliza la palabreja), abusaron de los más débiles y se concedieron así mismos toda clase de privilegios o fueros en su propio provecho. A partir de esa estructura histórica,-de la que venimos- los últimos siglos han añadido en Aragón, un territorio de funcionarios y opositores, emigrantes a Cataluña, y hasta hace bien poco una economía fundamentalmente agrícola, con su cacique local en cada pueblo. Sólo de 30 años hacia aquí comienza a querer consolidarse en la región una incipiente revolución industrial, en un territorio de exigua demografía. El caso es que desde las instituciones, y sobre todo desde los funcionarios de alto copete de nuestra administración autonómica, se respira todavía nuestro espíritu foral, la endogamia y la casi nula apertura a un programa de regeneración cultural y social de nuestro entorno. Siguen desconociéndose bastante en la región todavía, los valores del riesgo, la iniciativa, la competencia, la innovación o la modernidad. No es extraño pues, que en este contexto, una parte importante de los ciudadanos de la Franja lingüística de Aragón, de los territorios del Bajo Cinca, la Litera, la Ribagorza en Huesca o el Matarraña en Teruel, visto que desde el Gobierno Aragonés no se cumple con la archiprometida promesa de llevar la educación bilingüe, en catalán y castellano, a las escuelas, se hayan planteado el acudir al denostado centralismo madrileño, es decir, a las oficinas del Defensor del Pueblo. Llama mucho más la atención esta medida si tenemos en cuenta que en Aragón contamos con la institución de El Justicia, institución ésta- no se engañe nadie- creada en la antigüedad para proteger los privilegios señoriales ; pocas veces o nunca lo hizo con los intereses del pueblo llano. A lo que se ve en la actualidad y puesta de nuevo en marcha, a la tal institución le trae al fresco el elemental derecho de los ciudadanos de unos territorios a ser educados en su lengua vernácula, o lo que es peor, los ciudadanos de estos territorios, conocedores de las “gloriosas tradiciones” que encarnan nuestras instituciones autonómicas, ya no se han molestado en acudir a ellas. El cambio en Aragón está por llegar. Lo poco que sacamos en claro del actual gobierno aragonés es que todo sigue anclado en nuestras más rancias tradiciones. Ni la prometida Ley de Lenguas aflora, ni muchísimo menos la de Protección de la Alta Montaña o Pirineo. Son sólo dos ejemplos, hay muchos más. |
(Segueix)
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Premi a l'Associació Cultural del Matarranya
franja | 30 Maig, 2005 11:04
http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1303348
Recercat
«Dissabte passat a Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana del 2005, va celebrar-se la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, Recercat»
el repunt
JOSEP SANTESMASES.
+ Una imatge de l'Associació Cultural del Matarranya, premiada dissabte passat a Esparreguera. Foto: EL PUNT.
Josep Iglésies (Reus 1902-Barcelona 1986), geògraf, historiador, demògraf, escriptor, excursionista i home de moltes i grans qualitats va escriure en un pròleg d'una monografia local publicada l'any 1984: «Tothom pot fer quelcom per l'alta cultura de Catalunya des del lloc que sigui i com sigui, fent-ho a honor si s'escau, del més petit dels àmbits territorials. Tothom pot pagar el deure que tots tenim amb l'indret d'origen o de residència, segurs que allò que fem amb generositat i amor aprofitarà a la totalitat de la nació. Prescindint de colors i tendències ideològiques i polítiques, en els moments compromesos que ens toca de viure, tots els catalans, sense distinció de cap mena, ens hauríem de preguntar: què faig jo pel meu poble, per la meva comarca i per la meva nació? Hauríem de girar el nostre esguard ben endins de nosaltres mateixos i interrogar-nos: com corresponc als afectes que m'inspira la meva terra?»
Dissabte passat a Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana del 2005, va celebrar-se la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, Recercat, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner. L'expressió més visible d'aquesta jornada va ser una fira de publicacions dels centres d'estudis en la qual participaren trenta-cinc associacions, entre les quals, una bona colla de les Terres de l'Ebre, el Priorat i l'Alt Camp. D'altres van ser les activitats realitzades, com ara presentacions i taules rodones. L'acte central va ser el lliurament dels premis de reconeixement a una persona vinculada a un centre d'estudis i a un centre d'estudis. Aquests premis van recaure en Ramon Amigó i en l'Associació Cultural del Matarranya.
Tant Ramon Amigó com l'Associació Cultural del Matarranya han complert i compleixen amb escreix els deures envers el territori proper i el país que proposava Josep Iglésies. Amb il·lusió, amb convicció i compromís, han treballat perquè la cultura, en majúscules, es faci present en el territori. I ho han fet de l'única manera possible: amb rigor, amb lucidesa i amb honradesa.
Ramon Amigó té el mèrit d'haver construït una obra sòlida i extensa. Els seus esforços centrats especialment en el camp de la toponímia l'han dreçat a ser-ne un veritable mestre que ha creat escola i ha propiciat amb el seu exemple i persuasió molts treballs de recerca per tot el territori, fets per un bon gros de deixebles i col·laboradors. Amigó ha presidit el Centre de Lectura de Reus, l'Associació d'Estudis Reusencs i l'Associació Excursionista de Reus. Ha estat també un dels fundadors de la Societat d'Onomàstica. Un darrer mèrit és el d'haver observat una actitud cívica i d'estima a la cultura catalana extraordinàriament encomiable. L'Associació Cultural del Matarranya, creada l'any 1989 a Calaceit, ha mantingut, d'aleshores ençà un compromís de militància activa amb la cultura i la llengua catalana, al territori del Matarranya i per extensió a la Franja. No només per això és ja un exemple, sinó també per la seva diversificació d'ofertes, de propostes innovadores fetes amb un rigor exemplar: edicions de llibres, revista, discos, realització d'exposicions com ara la del català a Aragó, exposada aquest dia a Esparreguera, campanyes en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Aragó, etc.
Amb la celebració de la jornada Recercat i l'atorgament d'aquests premis, l'Institut Ramon Muntaner s'ha fet el propòsit de donar a conèixer la realitat dels centres d'estudis, mostrar què son i què produeixen, reflexionar sobre el present ric, però no exempt de problemes, i encarrilar el futur, mostrar-los a la societat i els seus representants, perquè siguin valorats, si no en la justa mesura, sí que molt més que no ho són ara, sobretot si ens comparem amb altres realitats molt més mediàtiques, molt més considerades, però molt menys riques, menys plurals i territorialment poc establertes.
Recercat
«Dissabte passat a Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana del 2005, va celebrar-se la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, Recercat»
el repunt
JOSEP SANTESMASES.
+ Una imatge de l'Associació Cultural del Matarranya, premiada dissabte passat a Esparreguera. Foto: EL PUNT.
Josep Iglésies (Reus 1902-Barcelona 1986), geògraf, historiador, demògraf, escriptor, excursionista i home de moltes i grans qualitats va escriure en un pròleg d'una monografia local publicada l'any 1984: «Tothom pot fer quelcom per l'alta cultura de Catalunya des del lloc que sigui i com sigui, fent-ho a honor si s'escau, del més petit dels àmbits territorials. Tothom pot pagar el deure que tots tenim amb l'indret d'origen o de residència, segurs que allò que fem amb generositat i amor aprofitarà a la totalitat de la nació. Prescindint de colors i tendències ideològiques i polítiques, en els moments compromesos que ens toca de viure, tots els catalans, sense distinció de cap mena, ens hauríem de preguntar: què faig jo pel meu poble, per la meva comarca i per la meva nació? Hauríem de girar el nostre esguard ben endins de nosaltres mateixos i interrogar-nos: com corresponc als afectes que m'inspira la meva terra?»
Dissabte passat a Esparreguera, Capital de la Cultura Catalana del 2005, va celebrar-se la jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, Recercat, organitzada per l'Institut Ramon Muntaner. L'expressió més visible d'aquesta jornada va ser una fira de publicacions dels centres d'estudis en la qual participaren trenta-cinc associacions, entre les quals, una bona colla de les Terres de l'Ebre, el Priorat i l'Alt Camp. D'altres van ser les activitats realitzades, com ara presentacions i taules rodones. L'acte central va ser el lliurament dels premis de reconeixement a una persona vinculada a un centre d'estudis i a un centre d'estudis. Aquests premis van recaure en Ramon Amigó i en l'Associació Cultural del Matarranya.
Tant Ramon Amigó com l'Associació Cultural del Matarranya han complert i compleixen amb escreix els deures envers el territori proper i el país que proposava Josep Iglésies. Amb il·lusió, amb convicció i compromís, han treballat perquè la cultura, en majúscules, es faci present en el territori. I ho han fet de l'única manera possible: amb rigor, amb lucidesa i amb honradesa.
Ramon Amigó té el mèrit d'haver construït una obra sòlida i extensa. Els seus esforços centrats especialment en el camp de la toponímia l'han dreçat a ser-ne un veritable mestre que ha creat escola i ha propiciat amb el seu exemple i persuasió molts treballs de recerca per tot el territori, fets per un bon gros de deixebles i col·laboradors. Amigó ha presidit el Centre de Lectura de Reus, l'Associació d'Estudis Reusencs i l'Associació Excursionista de Reus. Ha estat també un dels fundadors de la Societat d'Onomàstica. Un darrer mèrit és el d'haver observat una actitud cívica i d'estima a la cultura catalana extraordinàriament encomiable. L'Associació Cultural del Matarranya, creada l'any 1989 a Calaceit, ha mantingut, d'aleshores ençà un compromís de militància activa amb la cultura i la llengua catalana, al territori del Matarranya i per extensió a la Franja. No només per això és ja un exemple, sinó també per la seva diversificació d'ofertes, de propostes innovadores fetes amb un rigor exemplar: edicions de llibres, revista, discos, realització d'exposicions com ara la del català a Aragó, exposada aquest dia a Esparreguera, campanyes en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Aragó, etc.
Amb la celebració de la jornada Recercat i l'atorgament d'aquests premis, l'Institut Ramon Muntaner s'ha fet el propòsit de donar a conèixer la realitat dels centres d'estudis, mostrar què son i què produeixen, reflexionar sobre el present ric, però no exempt de problemes, i encarrilar el futur, mostrar-los a la societat i els seus representants, perquè siguin valorats, si no en la justa mesura, sí que molt més que no ho són ara, sobretot si ens comparem amb altres realitats molt més mediàtiques, molt més considerades, però molt menys riques, menys plurals i territorialment poc establertes.
General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)
La Comarca inaugura una colección de libros con el “Lèxic de La Llitera” de Javier Giralt
franja | 30 Maig, 2005 10:56
| La Litera |
| El consejero de Cultura, Josep Antoni Chauvell, elogia el rigor del profesor universitario de San Esteban |
| El Ayuntamiento de Tamarite de Litera, como capital cultural, fue el lugar elegido ayer por los responsables de la Comarca para presentar el que será el primer libro de la colección Visiones de la Llitera: “Lèxic de la Llitera” elaborado por Javier Giralt, profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza. Distintas personas relacionadas con la defensa del uso de las hablas propias de la franja, como José María Becana y Josep Antoni Chauvel, destacaron tanto el rigor científico del libro como su importancia para la pervivencia de las mismas. |
| Óscar Forradellas Javier Giralt, profesor del departamento de filología catalana de la Universidad de Zaragoza, presentó ayer en Tamarite su “Lèxic de la Llitera”, un libro que recoge los vocablos utilizados en las 14 localidades que utilizan un habla no castellana en este territorio. El autor estuvo acompañado por el presidente de la Comarca, Salvador Plana, el consejero de Cultura, Josep Antoni Chauvel y el editor Luis Payes, responsable de Mileni, como promotores del libro, así como por José María Becana, diputado fragatino comprometido con la defensa del uso del catalán en Aragón, y Francisco Mateo, alcalde de la localidad. El Léxic de la Llitera es un repertorio de palabras de uso común o esporádico en las poblaciones de habla no castellana del territorio comarcal. Según destacó el propio autor, se trata de un trabajo que se inició ya en 1991, cuando emprendió un proyecto que se acabaría convirtiendo en 1997 en su tesis doctoral, “Contribución al estudio de las hablas de la Litera”. Este profesor universitario originario de San Esteban de Litera, realizó un listado de palabras de uso en esta parte de la franja apenas un año después, con motivo de la publicación del libro “Aspectos Gramaticales de las hablas de La Litera”. No obstante, ayer manifestó que esta labor tenía su continuación con un trabajo exhaustivo que recogiera los vocablos comunes y propios de las 14 localidades que hablan algún tipo de catalán en la zona. Por ello emprendió para este libro un intenso trabajo de campo basado en encuestas dialectales con los habitantes del territorio, grabación de diálogos y una observación indirecta y anotación de las palabras. Giral destacó que el “Léxic de la Llitera” se ha nutrido “con lo que estas hablas tienen de particular respecto al catalán y al castellano, pero también con lo que tienen en común”. Entre los vocablos recogidos hay un espacio importante para los términos que designan actividades e instrumentos tradicionales hoy desaparecidos o en desuso, ya que también ha querido “contribuir a la protección del patrimonio lingüistico de las hablas de La Llitera”. La ortografía del libro se ciñe a las normas generales de la lengua catalana. “Como hablante de una de las variedades de la comarca y como profesor de Filología Catalana tengo muy claro que todas las hablas de La Litera, excepto la de Alins, provienen del catalán”, indicó Giralt, que precisó que aceptar esta filiación “no significa negar que seamos aragoneses”. El libro, argumentó su autor, no tiene una pretensión normativa, sino descriptiva, ya que existen una serie de limitaciones. “Las lenguas y los dialectos son un pozo sin fondo, una selva inexpugnable”, ilustró el profesor. Además, Giralt apuntó que para elaborar este léxico ha prescindido del material editado anteriormente, que afirmó tiene su propio lugar en el estudio de estas hablas. IDENTIDAD Y DIVERSIDAD Por su parte, Salvador Plana apuntó que la institución ha querido apoyar la edición de este libro como un modo de preservar una lengua propia, “una cuestión que nos diferencia y que nos enriquece”. Destacó que se trata de un trabajo “que no pretende ningún tipo de enfrentamiento, sino explicar el por qué se habla de distinta manera en San Esteban y en Tamarite”. Señaló además que se enviarán varios ejemplares a los centros de enseñanza, de modo que el léxico pueda servir de herramienta de trabajo para los profesores de la zona. Josep Antoni Chauvel fue el segundo protagonista de la noche, como colaborador fiel de Giralt en la labor de recoger vocablos, revisar los originales y aportar ideas o matizaciones. El consejero cultural de la comarca, novelista en lengua catalana, destacó el gran rigor del autor a la hora de incluir todos los términos. “Una vez visto que teníamos una lengua y que había que recuperarla a nivel escrito, había que hacer un léxico”, concluyó. Junto a él, su editor y copromotor de esta obra, Luis Payés, elogió el buen hacer de ambos y apostó por este tipo de trabajos que, aunque tienen un marco local, calificó de sumo interés. Finalmente, el diputado en el Congreso Josep María Becana defendió una vez más el uso de las lenguas de origen catalán en el territorio aragonés y llamó a su conservación mediante el uso a los asistentes. Para Becana, “depende de nosotros conservar el legados que nos dieron nuestros padres y yayos”. |
Franja Digital
General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
La ICFP denuncia davant el Defensor del Pueblo la discriminació del català a la Franja
franja | 30 Maig, 2005 10:43
La Mañana, 27/5/2005
Una representació de la Institució Cultural de la Franja de Ponent s'ha desplaçat avui a Madrid per a queixar-se per la situació de discriminació que es planteja als territoris de la Comunitat Autònoma d’Aragó que tenen com a llengua pròpia el català i l’aragonès davant l’administració central i autonòmica i en menor mida la local. L'entitat recorda que la Llei 3/1999 de Patrimoni Cultural d’Aragó estableixen que el català i l’aragonès “seran especialment protegides per l’Administració” i que es farà una Llei de Llengües, encara pendent. A la foto, al Congrés dels Diputats amb el parlamentari d'ERC Agustí Cerdà.
http://www.e-noticies.com
El Punt
http://membres.lycos.fr/catalunya1714/punt20050527.pdf
SEGRE, 27 de maig de 2005
CULTURA
El Defensor del Pueblo “actuará a favor” de la normalización del catalán en Aragón
Ha recibido esta mañana a una delegación de la "Institució Cultural Franja Ponent"
El Defensor del Pueblo y una delegación de la zona fronteriza de la Franja, encabezada por el ex alcalde de Mequinenza, han mantenido una entrevista de trabajo, donde se han tratado algunas de las reivindicaciones más importantes de la población catalanoparlante de la zona.
Franja Digital
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Recentment
- La literatura catalana, en 4.000 entradas
- Societat del coneixement - N. Sorolla - Viles i gents
- La plataforma Stop Gran Scala tiene apoyo de Los Verdes e Izquierda Europea
- Mir i Manel: hostesses de mitja jornada
- IVes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PONT DE SUERT
- Novetats a la Llibreria Serret de Vall-de-roures
- Ros diu que no hi ha Avant entre Lleida i Saragossa per problemes tècnics però que aviat se solucionaran
- Montilla firma a Brussel·les els estatuts de l'Euroregió Pirineus Mediterrània
- Catalán en la CA de Aragón
- Informacions de la Llitera. Entre altres " La Comarca organiza una marcha senderística entre Camporrells, Baldellou y Castillonroy"
- INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA “XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS” DE MONTSÓ
- EL IEA AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN ES CATALÁN.
- Recordant Jaume I per a rellançar l'Euroregió
- Jesús Sanz: "Estamos ya cansados y no entendemos que no devuelvan los bienes"
- La Plafatorma Stop Gran Scala hace llegar a los eurodiputados un informe sobre el impacto negativo del proyecto
- Concentración en Zaragoza contra Gran Scala el próximo 12 de diciembre
- Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
- Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
- EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN
- Audiovisual: El riu Matarranya, un riu que naix als Ports
Categories
Comentaris recents
- Rafel Moix: Centrem tot lo dels MOIX a www.FACEBOOK.COM Tot...
- MIQUEL ÀNGEL: Veig que els científics saben de què parlen i com han de parlar....
- Carles: Aquesta lògica tan senzilla es veu que no és entesa pels que...
- Administrador: Canvi fet ;)
- DIMISIÓ: En un estat normal i democràtic, en una ciutat democràtica...
- Carlos González Sanz: Estimados amigos, lo primero agradeceros la difusión que habéis...
- ohalok: busty teen...
- filòloga: Ara toca el torn a la Institución Fernando el Católico i a...
- Francesc: Hola em dic Francesc Moix hi soc de la ciutat de Lleida i tenim...
- jo: Quina indecència! No a Gran Scala!