La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Franja de Ponent: recuperar l'esperit dels 80

franja | 12 Maig, 2005 17:14

Joaquim Montclús i Esteban

La Franja de Ponent són unes terres catalanes que al llarg de la història han estat incorporades a l'administració aragonesa tant des del punt de vista polític com eclesiàstic. De totes maneres hi va restar una gent catalana amb una cultura i una llengua també catalanes que en algunes comarques les han pogut mantenir, malgrat dependre d'una administració totalment castellana durant més de vuit-cents anys, fins al dia d'avui.
A partir de l'any 1980, amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, es va començar un procés de recuperació de la llengua i la cultura que aviat va donar els seus fruits. Així, el govern aragonès, com a conseqüència de les accions reivindicatives, l'any 1984 posava en marxa l'ensenyament del català a les escoles, editava una col·lecció de llibres en català i prometia redactar una llei de llengües, que avui, després de moltes promeses, encara està per fer. A partir del 1984, no se sap per què, el govern de la Generalitat es va desentendre quasi per complet de la gent de la Franja i la va abandonar a la seva sort. A partir d'aquest moment les coses avançaren molt lentament i en alguns aspectes es va retrocedir. Coses tan simples com que els estudiants de la Franja poguessin estudiar en els instituts de Catalunya era una muntanya insalvable i un dels fets més dramàtics que van succeir fou el pas de les parròquies de la diòcesi de Lleida a la de Barbastre, sense que pràcticament el govern de la Generalitat obrís boca.
Avui les coses han canviat. Han aparegut grups, com en els anys 80, que sense cap problema es declaren totalment catalans i sense cap complex porten a terme accions reivindicant la llengua i la cultura catalanes. Recentment la Institució Cultural Franja de Ponent ha obert a la vila de Calaceit el Centre de Recursos Culturals i Pedagògics de la Franja de Ponent. És la primera gran seu de promoció, suport i divulgació de la cultura catalana a la Franja.
Per altra part, els contactes que mantenen regularment els consells comarcals de les comarques de la Franja amb els veïns del Principat també han donat els seus fruits. A part del conveni sanitari signat entre els governs d'Aragó i Catalunya perquè les persones d'un costat i l'altre puguin ser ateses tant a Catalunya com a l'Aragó, els consells comarcals han signat acords per treballar conjuntament en l'extinció d'incendis, promoció turística i cultural, així com també fan pinya per aconseguir les infraestructures que aquestes terres necessiten per al seu desenvolupament econòmic. Una bona notícia ha estat que les persones de la comarca del Matarranya podran seguir estudis universitaris a través d'Internet a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de la seu de Tortosa.
Aquests dies, una altra bona notícia també ha estat, després dels informes favorables de les diputacions provincials de Castelló, Tarragona i Terol, la constitució de la mancomunitat de la Taula de la Sénia, que inclou els municipis de les comarques del Matarranya, els Ports, el Maestrat i una bona part dels municipis de les Terres de l'Ebre per tal de defensar i actuar conjuntament en temes d'economia, cultura, turisme i d'altres.
Si les coses segueixen per aquest camí, la tan esperada i desitjada llei de llengües de l'Aragó aviat serà una realitat. Després de més de vint anys es torna a anar pel bon camí. Esperem que aquesta vegada les forces polítiques catalanes sàpiguen estar al seu lloc i que ajudin i col·laborin perquè aquest procés que tant ha costat de tornar a engegar segueixi endavant.

Joaquim Monclús i Esteban. Historiador
AVUI

Del català a l’annexió de territoris.

franja | 12 Maig, 2005 17:08

11-05-2005
Del català a l’annexió de territoris.


Diuen els mitjans que el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, es va molestar per la proposta d’ERC de contemplar en el nou Estatut que Catalunya vetlli per la seua llengua a la Franja de Ponent.
L’absurditat arriba als límits en situacions com aquesta. Un govern, el d’Aragó, que a banda de deixar-la morir no fa res per una de les llengües del seu territori, tampoc no vol que el país d’aquesta llengua vetlli pel seu valuós patrimoni. Un patrimoni compartit que hauria d’enorgullir l’Aragó, però no, prefereix soterrar-lo i negar-lo fins i tot en l’educació escolar dels xiquets.
Espanya, per exemple, pot impulsar el castellà a Mèxic, però Aragó no vol que el país veí i germà servi allò que es seu. La llengua i la cultura, una riquesa mútua que va més enllà de ridícules ratlletes administratives.
Els aragonesos poden gaudir dels mitjans sanitaris, acadèmics o laborals que ofereix Catalunya, però els catalans molesten quan tan sols miren de no perdre la seua cultura.
El senyor Marcel·lí no hauria d’atrevir-se ni a opinar sobre una llengua i cultura que ell, fins ara, ens nega als franjolins. No te cap dret. Ser president de la Comunitat Autònoma d’Aragó no és prou rang per a interferir en una llengua que ell no honora i a la que renuncia cada volta que calciga la Franja de Ponent.
Això sí, l’estatut d’Aragó en el seu article 10 diu directament “Podrán incorporarse a la Comunidad Autónoma de Aragón otros territorios o municipios, limítrofes o enclavados”.
Us adoneu? No volen que Catalunya pugui ni intentar garantir la vida del català allà on es parla, però altres van més enllà i fins i tot contemplen annexionar-se terres.
Que quedi clar. Tots els partits polítics catalans, del PP a ERC, si són catalans, estan obligats a intentar defensar el català allà on sigui natural, allà on es parli. I pel que fa al territori el nou estatut hauria de ser com a mínim igual d’ambiciós que el d’Aragó. Com a mínim.


Guillem Chacón

http://www.segre.com/opinio.html?id=1285

LA DONA, REFERENT SOCIAL I CULTURAL AL PIRINEU

franja | 12 Maig, 2005 16:42

Us informem de les III Jornades del Centre d'Estudis Ribagorçans que tindran lloc a Campo (Osca) els dies 1, 2 i 3 de Juliol de 2005, amb el títol LA DONA, REFERENT SOCIAL I CULTURAL AL PIRINEU. Comptaran amb la participació d'especialistes i investigadors d'àmbits diversos (antropologia, història, literatura, educació, ciència, geografia, etc.) que provenen d'Aragó, Catalunya i França. Tindran un marc incomparable al poble situat al cor de la Ribagorça, Campo, seguint la tradició del CERIb d'itinerància en les seves jornades, i portant sobre el terreny un tema de primer ordre amb la major participació possible d'institucions i persones: Instituto de Estudios Altoaragoneses, Govern d'Aragó-Instituto Aragonés de la Mujer, Institut Ramon Muntaner, Societat Andorrana de Ciències, Comarca de la Ribagorça. Perquè al Pirineu pluricultural, la història i la dona van de la mà sense fronteres !!
    Es realitzaran també tallers i activitats paral·leles amb la col·laboració de l'Ajuntament de Campo i del Museu de Jocs Tradicionals, on es podrà veure una exposició sobre la Dona al món rural i pirinenc.
    Aquest any, les jornades del CERIb compten també amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida, donant dret a crèdits de lliure elecció als estudiants, intentant així apropar el màxim possible el jovent a la realitat del Pirineu i d'una Ribagorça tan sovint al marge de les activitats culturals i científiques, que no turístiques.
    Per més informació, consulteu la web i el tríptic de les Jornades clickant aquí: LA DONA, REFERENT SOCIAL I CULTURAL AL PIRINEU
 
 
 
CERIb
Centre d'Estudis Ribagorçans
Zentro d'Estudios Ribagorzans
Centro de Estudios Ribagorzanos
 
Per + info:
www.cerib.org
info@cerib.org
C/ Senyors d'Entença, 1
22580- Benavarri (Osca)
tel: 679.513.728

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb