Joaquim Montclús Q uan creuem la ratlla i entrem a la Franja de Ponent són molt poques les diferències que observem en un primer moment. Si ho fem per una carretera important, el primer que veurem serà un cartell que ens dirà que som a la comunitat de l'Aragó i quan entrem en un dels seus municipis, amb una mica de sort, podrem llegir el cartell anunciador en castellà i en català. Una volta situats dintre d'una població, pràcticament no notarem cap diferència. La gent és la mateixa que la de les comarques veïnes del Principat i la llengua que parlen també. Si observem els cartells dels establiments, alguns estaran redactats en català, però una gran part ho seran en castellà, així com els rètols oficials. En entrar en alguna de les seves esglésies, la llengua que s'imposa en tots els actes litúrgics és la castellana i també en totes les seves publicacions.
Si visitem la Franja en alguns dies de festa, ràpidament ens adonarem que més de la meitat de la població, i en algunes viles i pobles fins i tot les tres quartes parts de la població, són gent vinguda de Catalunya. Són famílies que en el seu dia van abandonar el seu poble per cercar feina a Barcelona o en les poblacions del voltant, en el que es coneix com l'àrea metropolitana, però que van conservar la casa i, fins i tot, algunes finques. També hi trobarem d'altres catalans que un cert dia van visitar aquestes terres, s'hi van sentir bé, i, aleshores, van decidir comprar-s'hi una casa com a segona residència.
Totes aquestes persones que tenen casa a la Franja paguen una part dels seus impostos a l'Aragó i en les seves estades aporten una important font de riquesa. És més: si avui les cases de molts pobles de la Franja es mantenen dretes és gràcies a aquestes persones. Els habitants dels pobles de la Franja, principalment els que tenen algun comerç o negoci, reconeixen que quan arriben els ponts o els dies de vacances, gràcies als catalans, la seva economia millora substanciosament. En canvi, constaten que els aragonesos, que van a les platges de Salou o Cambrils, per regla general, passen de llarg.
Tota aquesta gent, malgrat la riquesa que aporten i malgrat que en aquestes terres es parla la mateixa llengua que a la Catalunya estricta veuen que no se'ls reconeixen els seus drets més elementals lingüístics i que a més se'ls tracta com a forasters. Si s'han de dirigir a qualsevol administració en la forma escrita ho han de fer en castellà i si volen assistir als actes litúrgics en la seva llengua no tenen altre remei que agafar el cotxe i creuar la ratlla. En canvi, els aragonesos que resideixen a Catalunya tenen reconeguts els seus drets i s'organitzen en centres, anomenats cases regionals, i poden seguir celebrant les seves festes i els seus actes culturals com si es trobessin a l'Aragó. Reben subvencions per part dels governs de Madrid, de l'Aragó, de la Generalitat i d'altres administracions.
Les persones que tenen casa a la Franja s'han començat a cansar d'aquesta situació i de veure que quan reivindiquen la seva llengua i cultura que és la mateixa que la de la Franja se'ls tracti d'invasors i de moltes coses més. Per aquesta raó s'han començat a organitzar i a demanar el mateix tracte que reben els aragonesos o els descendents d'aquests que viuen al Principat. Pensen reivindicar els seus drets i demanar empara a la Generalitat de Catalunya i subvencions a totes les administracions corresponents. Pel que fa a la situació de l'oficialitat del català a les terres de la Franja pensen que és una vergonya que encara no sigui una realitat. El govern d'Aragó va fent promeses i, al mateix temps, dóna allargs, i pel que respecta al govern de la Generalitat de Catalunya, malgrat que té una gran obligació, fins ara ha fet ben poca cosa. No es pot parlar del català al Senat, a les Corts de Madrid, a Europa i tenir la Franja així en aquests moments.
Iglesias dice que el archivo de la Corona de Aragón "está muy bien donde está, que es Barcelona"
franja | 03 Maig, 2005 21:50
PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD ARAGONESA
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, se ha mostrado optimista respecto a su participación en el Patronato de la Corona de Aragón dos décadas después de su constitución. En plena polémica por el desmembramiento del Archivo de Salamanca, el socialista aragonés quiso dejar claro que su Gobierno no reclamará ningún documento. "El archivo está muy bien donde está, que es Barcelona", dijo Iglesias, que, no obstante, añadió que las comunidades afectadas deben gestionarlo conjuntamente.
LD (Agencias) Tras asistir a la conferencia de la vicepresidenta primera del Gobierno, Maria Teresa Fernández de la Vega, el presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, ha declarado a Europa Press que la propuesta de financiación autonómica catalana es una "posición de salida y no de llegada".
El presidente de Aragón también se refirió a la polémica por las obras religiosas de la Franja de Ponent que se encuentran en Lérida y en Barcelona, que enfrenta al Obispado de Barbastro y al de Lérida. Iglesias reconoció que esta situación, aunque es un problema entre obispados produce "rozamientos" entre las comunidades de Aragón y Cataluña, pero espera que la situación se resuelva en los próximos meses.
El Vaticano ha designado un "árbitro" para que determine qué piezas corresponden a cada parte y apeló para la solución al "buen sentido" de los obispos. La sentencia del Vaticano dio la razón a la diócesis de Barbastro sobre la propiedad de las obras de arte religiosas que se encuentran en el Museo Diocesano de Lérida y en otros lugares.
Iglesias se mostró mucho más optimista respecto a su participación en el Patronato de la Corona de Aragón dos décadas después de su constitución y espero "avanzar" en ello en "muy poco tiempo". El presidente aragonés consideró que la situación en este Patronato está "encarrilada" tras años "atascada" y que cuentan para ello con la posición favorable del Gobierno central y de la Generalidad de Cataluña para que tanto Aragón, como Valencia o Baleares formen parte de dicho patronato. "El archivo está muy bien donde está, que es Barcelona", pero las comunidades afectadas deben gestionarlo con juntamente.