Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk
Franja de Ponent: creuar la ratlla
franja | 03 Maig, 2005 21:56
Joaquim Montclús
Q uan creuem la ratlla i entrem a la Franja de Ponent són molt poques les diferències que observem en un primer moment. Si ho fem per una carretera important, el primer que veurem serà un cartell que ens dirà que som a la comunitat de l'Aragó i quan entrem en un dels seus municipis, amb una mica de sort, podrem llegir el cartell anunciador en castellà i en català. Una volta situats dintre d'una població, pràcticament no notarem cap diferència. La gent és la mateixa que la de les comarques veïnes del Principat i la llengua que parlen també. Si observem els cartells dels establiments, alguns estaran redactats en català, però una gran part ho seran en castellà, així com els rètols oficials. En entrar en alguna de les seves esglésies, la llengua que s'imposa en tots els actes litúrgics és la castellana i també en totes les seves publicacions.
Si visitem la Franja en alguns dies de festa, ràpidament ens adonarem que més de la meitat de la població, i en algunes viles i pobles fins i tot les tres quartes parts de la població, són gent vinguda de Catalunya. Són famílies que en el seu dia van abandonar el seu poble per cercar feina a Barcelona o en les poblacions del voltant, en el que es coneix com l'àrea metropolitana, però que van conservar la casa i, fins i tot, algunes finques. També hi trobarem d'altres catalans que un cert dia van visitar aquestes terres, s'hi van sentir bé, i, aleshores, van decidir comprar-s'hi una casa com a segona residència.
Totes aquestes persones que tenen casa a la Franja paguen una part dels seus impostos a l'Aragó i en les seves estades aporten una important font de riquesa. És més: si avui les cases de molts pobles de la Franja es mantenen dretes és gràcies a aquestes persones. Els habitants dels pobles de la Franja, principalment els que tenen algun comerç o negoci, reconeixen que quan arriben els ponts o els dies de vacances, gràcies als catalans, la seva economia millora substanciosament. En canvi, constaten que els aragonesos, que van a les platges de Salou o Cambrils, per regla general, passen de llarg.
Tota aquesta gent, malgrat la riquesa que aporten i malgrat que en aquestes terres es parla la mateixa llengua que a la Catalunya estricta veuen que no se'ls reconeixen els seus drets més elementals lingüístics i que a més se'ls tracta com a forasters. Si s'han de dirigir a qualsevol administració en la forma escrita ho han de fer en castellà i si volen assistir als actes litúrgics en la seva llengua no tenen altre remei que agafar el cotxe i creuar la ratlla. En canvi, els aragonesos que resideixen a Catalunya tenen reconeguts els seus drets i s'organitzen en centres, anomenats cases regionals, i poden seguir celebrant les seves festes i els seus actes culturals com si es trobessin a l'Aragó. Reben subvencions per part dels governs de Madrid, de l'Aragó, de la Generalitat i d'altres administracions.
Les persones que tenen casa a la Franja s'han començat a cansar d'aquesta situació i de veure que quan reivindiquen la seva llengua i cultura que és la mateixa que la de la Franja se'ls tracti d'invasors i de moltes coses més. Per aquesta raó s'han començat a organitzar i a demanar el mateix tracte que reben els aragonesos o els descendents d'aquests que viuen al Principat. Pensen reivindicar els seus drets i demanar empara a la Generalitat de Catalunya i subvencions a totes les administracions corresponents. Pel que fa a la situació de l'oficialitat del català a les terres de la Franja pensen que és una vergonya que encara no sigui una realitat. El govern d'Aragó va fent promeses i, al mateix temps, dóna allargs, i pel que respecta al govern de la Generalitat de Catalunya, malgrat que té una gran obligació, fins ara ha fet ben poca cosa. No es pot parlar del català al Senat, a les Corts de Madrid, a Europa i tenir la Franja així en aquests moments.
Avui
Q uan creuem la ratlla i entrem a la Franja de Ponent són molt poques les diferències que observem en un primer moment. Si ho fem per una carretera important, el primer que veurem serà un cartell que ens dirà que som a la comunitat de l'Aragó i quan entrem en un dels seus municipis, amb una mica de sort, podrem llegir el cartell anunciador en castellà i en català. Una volta situats dintre d'una població, pràcticament no notarem cap diferència. La gent és la mateixa que la de les comarques veïnes del Principat i la llengua que parlen també. Si observem els cartells dels establiments, alguns estaran redactats en català, però una gran part ho seran en castellà, així com els rètols oficials. En entrar en alguna de les seves esglésies, la llengua que s'imposa en tots els actes litúrgics és la castellana i també en totes les seves publicacions.
Si visitem la Franja en alguns dies de festa, ràpidament ens adonarem que més de la meitat de la població, i en algunes viles i pobles fins i tot les tres quartes parts de la població, són gent vinguda de Catalunya. Són famílies que en el seu dia van abandonar el seu poble per cercar feina a Barcelona o en les poblacions del voltant, en el que es coneix com l'àrea metropolitana, però que van conservar la casa i, fins i tot, algunes finques. També hi trobarem d'altres catalans que un cert dia van visitar aquestes terres, s'hi van sentir bé, i, aleshores, van decidir comprar-s'hi una casa com a segona residència.
Totes aquestes persones que tenen casa a la Franja paguen una part dels seus impostos a l'Aragó i en les seves estades aporten una important font de riquesa. És més: si avui les cases de molts pobles de la Franja es mantenen dretes és gràcies a aquestes persones. Els habitants dels pobles de la Franja, principalment els que tenen algun comerç o negoci, reconeixen que quan arriben els ponts o els dies de vacances, gràcies als catalans, la seva economia millora substanciosament. En canvi, constaten que els aragonesos, que van a les platges de Salou o Cambrils, per regla general, passen de llarg.
Tota aquesta gent, malgrat la riquesa que aporten i malgrat que en aquestes terres es parla la mateixa llengua que a la Catalunya estricta veuen que no se'ls reconeixen els seus drets més elementals lingüístics i que a més se'ls tracta com a forasters. Si s'han de dirigir a qualsevol administració en la forma escrita ho han de fer en castellà i si volen assistir als actes litúrgics en la seva llengua no tenen altre remei que agafar el cotxe i creuar la ratlla. En canvi, els aragonesos que resideixen a Catalunya tenen reconeguts els seus drets i s'organitzen en centres, anomenats cases regionals, i poden seguir celebrant les seves festes i els seus actes culturals com si es trobessin a l'Aragó. Reben subvencions per part dels governs de Madrid, de l'Aragó, de la Generalitat i d'altres administracions.
Les persones que tenen casa a la Franja s'han començat a cansar d'aquesta situació i de veure que quan reivindiquen la seva llengua i cultura que és la mateixa que la de la Franja se'ls tracti d'invasors i de moltes coses més. Per aquesta raó s'han començat a organitzar i a demanar el mateix tracte que reben els aragonesos o els descendents d'aquests que viuen al Principat. Pensen reivindicar els seus drets i demanar empara a la Generalitat de Catalunya i subvencions a totes les administracions corresponents. Pel que fa a la situació de l'oficialitat del català a les terres de la Franja pensen que és una vergonya que encara no sigui una realitat. El govern d'Aragó va fent promeses i, al mateix temps, dóna allargs, i pel que respecta al govern de la Generalitat de Catalunya, malgrat que té una gran obligació, fins ara ha fet ben poca cosa. No es pot parlar del català al Senat, a les Corts de Madrid, a Europa i tenir la Franja així en aquests moments.
Avui
General | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Iglesias dice que el archivo de la Corona de Aragón "está muy bien donde está, que es Barcelona"
franja | 03 Maig, 2005 21:50
PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD ARAGONESA
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, se ha mostrado optimista respecto a su participación en el Patronato de la Corona de Aragón dos décadas después de su constitución. En plena polémica por el desmembramiento del Archivo de Salamanca, el socialista aragonés quiso dejar claro que su Gobierno no reclamará ningún documento. "El archivo está muy bien donde está, que es Barcelona", dijo Iglesias, que, no obstante, añadió que las comunidades afectadas deben gestionarlo conjuntamente.
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, se ha mostrado optimista respecto a su participación en el Patronato de la Corona de Aragón dos décadas después de su constitución. En plena polémica por el desmembramiento del Archivo de Salamanca, el socialista aragonés quiso dejar claro que su Gobierno no reclamará ningún documento. "El archivo está muy bien donde está, que es Barcelona", dijo Iglesias, que, no obstante, añadió que las comunidades afectadas deben gestionarlo conjuntamente.
El presidente de Aragón también se refirió a la polémica por las obras religiosas de la Franja de Ponent que se encuentran en Lérida y en Barcelona, que enfrenta al Obispado de Barbastro y al de Lérida. Iglesias reconoció que esta situación, aunque es un problema entre obispados produce "rozamientos" entre las comunidades de Aragón y Cataluña, pero espera que la situación se resuelva en los próximos meses.
El Vaticano ha designado un "árbitro" para que determine qué piezas corresponden a cada parte y apeló para la solución al "buen sentido" de los obispos. La sentencia del Vaticano dio la razón a la diócesis de Barbastro sobre la propiedad de las obras de arte religiosas que se encuentran en el Museo Diocesano de Lérida y en otros lugares.
Iglesias se mostró mucho más optimista respecto a su participación en el Patronato de la Corona de Aragón dos décadas después de su constitución y espero "avanzar" en ello en "muy poco tiempo". El presidente aragonés consideró que la situación en este Patronato está "encarrilada" tras años "atascada" y que cuentan para ello con la posición favorable del Gobierno central y de la Generalidad de Cataluña para que tanto Aragón, como Valencia o Baleares formen parte de dicho patronato. "El archivo está muy bien donde está, que es Barcelona", pero las comunidades afectadas deben gestionarlo con juntamente.
- El subdirector de archivos estatales renuncia a su cargo por el desmantelamiento del de Salamanca
- Carod aprovechará la Ley de Memoria Histórica para que los ayuntamientos reclamen sus documentos
- Tierra Comunera reclama a la Generalidad 23 conjuntos artísticos de Castilla y León
- (28-04-05) Salamanca acusa a Zapatero de vender “el archivo a cambio de pactos parlamentarios”
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Interessant debat a un fòrum sobre el fútbol mequinensà, el català i les identitats
franja | 03 Maig, 2005 00:17
Visiteu totes les pàgines del fòrum de www.gacetaragon.com
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Recentment
- La literatura catalana, en 4.000 entradas
- Societat del coneixement - N. Sorolla - Viles i gents
- La plataforma Stop Gran Scala tiene apoyo de Los Verdes e Izquierda Europea
- Mir i Manel: hostesses de mitja jornada
- IVes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PONT DE SUERT
- Novetats a la Llibreria Serret de Vall-de-roures
- Ros diu que no hi ha Avant entre Lleida i Saragossa per problemes tècnics però que aviat se solucionaran
- Montilla firma a Brussel·les els estatuts de l'Euroregió Pirineus Mediterrània
- Catalán en la CA de Aragón
- Informacions de la Llitera. Entre altres " La Comarca organiza una marcha senderística entre Camporrells, Baldellou y Castillonroy"
- INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA “XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS” DE MONTSÓ
- EL IEA AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN ES CATALÁN.
- Recordant Jaume I per a rellançar l'Euroregió
- Jesús Sanz: "Estamos ya cansados y no entendemos que no devuelvan los bienes"
- La Plafatorma Stop Gran Scala hace llegar a los eurodiputados un informe sobre el impacto negativo del proyecto
- Concentración en Zaragoza contra Gran Scala el próximo 12 de diciembre
- Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
- Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
- EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN
- Audiovisual: El riu Matarranya, un riu que naix als Ports
Categories
Comentaris recents
- Rafel Moix: Centrem tot lo dels MOIX a www.FACEBOOK.COM Tot...
- MIQUEL ÀNGEL: Veig que els científics saben de què parlen i com han de parlar....
- Carles: Aquesta lògica tan senzilla es veu que no és entesa pels que...
- Administrador: Canvi fet ;)
- DIMISIÓ: En un estat normal i democràtic, en una ciutat democràtica...
- Carlos González Sanz: Estimados amigos, lo primero agradeceros la difusión que habéis...
- ohalok: busty teen...
- filòloga: Ara toca el torn a la Institución Fernando el Católico i a...
- Francesc: Hola em dic Francesc Moix hi soc de la ciutat de Lleida i tenim...
- jo: Quina indecència! No a Gran Scala!