9 de mayo de 2005

CIENCIA

Descubren por qué el doblaje de las películas es "incómodo" para los bilingües
A un bilingüe le produce una "sensación incómoda" ver un anuncio o una película realizado en una de las lenguas que domina y doblada a otro idioma que también habla: eso es debido a la forma en la que el cerebro integra la información.

EFE. Madrid | A un bilingüe le produce una "sensación incómoda" ver un anuncio o una película en una de las lenguas que domina, por ejemplo el castellano, doblada a catalán y ello es debido a la forma en la que el cerebro integra la información audiovisual y que, en ningún caso, es "automática". Esta es una de las principales conclusiones del trabajo dirigido por el investigador español Salvador Soto-Faraco, y que publica la revista Current Biology.

Combinar toda la información que proporcionan los distintos sentidos es fundamental para que el cerebro construya representaciones coherentes y precisas del entorno, explicó Soto-Faraco, por ello es tan importante en los ambientes ruidosos leer en los labios del interlocutor las palabras que este pronuncia.

Prueba de lo influyente que puede ser la integración audiovisual se observa en una situación de laboratorio que se conoce como ilusión de McGurk.

Cuando a los observadores se les presenta el sonido "vi" (en una palabra como "vía") y, al mismo tiempo, ven una cara pronunciando el gesto correspondiente a "gui" (en una palabra como "guía"), lo que "oyen claramente" es "di" (de "día"). Hasta ahora, se había asumido que el cerebro realizaba esa integración audiovisual de forma automática, es decir, sin necesidad de atención, lo que implica que el cerebro puede integrar audiovisualmente el habla a la vez que realiza otras actividades

La ilusión de McGurk

El estudio de Soto-Faraco desmiente esa teoría porque demuestra que si el observador está ocupado en otras tareas (y aunque esté mirando explícitamente los movimientos labiales del interlocutor) la influencia de la lectura labial en la percepción del sonido es mucho menor de lo esperable.

Lo que ellos hicieron fue medir el grado de prevalencia de la ilusión de McGurk mientras los observadores estaban ocupados en una tarea simultánea difícil (ya fuera auditiva o visual), o bien mientras los observadores no estaban realizando ninguna otra tarea.

Lo que encontraron, en contra de lo que uno podría pensar si la combinación audiovisual fuera automática, es que la ilusión de McGurk disminuye de manera muy significativa cuando el observador está ocupado en otras tareas, incluso cuando esta mirando a los labios del locutor.

Este carácter "opcional" de la integración audiovisual ayuda a entender por qué resulta tan fácil ignorar la información visual en películas dobladas al castellano, es decir "despreciar" los movimientos de la boca para fijarse en el sonido.

Sin embargo, es mucho más difícil ignorar los movimientos labiales en una lengua conocida, lo que explicaría, según Soto-Faraco, la "sensación incómoda" que produce, por ejemplo a un bilingüe catalán/castellano, ver un anuncio o una película en una de estas lenguas (por ejemplo, castellano) doblada a la otra (catalán).

Heraldo de Aragón

Lo català a la Franja <http://www.franja.tk> ha posat en línia un article amb les dades actuals de població de la Franja i la seua evolució durant els darrers anys. A més, apareix una comparativa entre la població de les viles catalanoparlants respecte a les viles castellanoparlants de les sis comarques oficials.
L'evolució demogràfica de la Franja http://www.mallorcaweb.net/catalarago/documents/municipis/poblacio.pdf

Joaquim Montclús i Esteban

La Franja de Ponent són unes terres catalanes que al llarg de la història han estat incorporades a l'administració aragonesa tant des del punt de vista polític com eclesiàstic. De totes maneres hi va restar una gent catalana amb una cultura i una llengua també catalanes que en algunes comarques les han pogut mantenir, malgrat dependre d'una administració totalment castellana durant més de vuit-cents anys, fins al dia d'avui.
A partir de l'any 1980, amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, es va començar un procés de recuperació de la llengua i la cultura que aviat va donar els seus fruits. Així, el govern aragonès, com a conseqüència de les accions reivindicatives, l'any 1984 posava en marxa l'ensenyament del català a les escoles, editava una col·lecció de llibres en català i prometia redactar una llei de llengües, que avui, després de moltes promeses, encara està per fer. A partir del 1984, no se sap per què, el govern de la Generalitat es va desentendre quasi per complet de la gent de la Franja i la va abandonar a la seva sort. A partir d'aquest moment les coses avançaren molt lentament i en alguns aspectes es va retrocedir. Coses tan simples com que els estudiants de la Franja poguessin estudiar en els instituts de Catalunya era una muntanya insalvable i un dels fets més dramàtics que van succeir fou el pas de les parròquies de la diòcesi de Lleida a la de Barbastre, sense que pràcticament el govern de la Generalitat obrís boca.
Avui les coses han canviat. Han aparegut grups, com en els anys 80, que sense cap problema es declaren totalment catalans i sense cap complex porten a terme accions reivindicant la llengua i la cultura catalanes. Recentment la Institució Cultural Franja de Ponent ha obert a la vila de Calaceit el Centre de Recursos Culturals i Pedagògics de la Franja de Ponent. És la primera gran seu de promoció, suport i divulgació de la cultura catalana a la Franja.
Per altra part, els contactes que mantenen regularment els consells comarcals de les comarques de la Franja amb els veïns del Principat també han donat els seus fruits. A part del conveni sanitari signat entre els governs d'Aragó i Catalunya perquè les persones d'un costat i l'altre puguin ser ateses tant a Catalunya com a l'Aragó, els consells comarcals han signat acords per treballar conjuntament en l'extinció d'incendis, promoció turística i cultural, així com també fan pinya per aconseguir les infraestructures que aquestes terres necessiten per al seu desenvolupament econòmic. Una bona notícia ha estat que les persones de la comarca del Matarranya podran seguir estudis universitaris a través d'Internet a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de la seu de Tortosa.
Aquests dies, una altra bona notícia també ha estat, després dels informes favorables de les diputacions provincials de Castelló, Tarragona i Terol, la constitució de la mancomunitat de la Taula de la Sénia, que inclou els municipis de les comarques del Matarranya, els Ports, el Maestrat i una bona part dels municipis de les Terres de l'Ebre per tal de defensar i actuar conjuntament en temes d'economia, cultura, turisme i d'altres.
Si les coses segueixen per aquest camí, la tan esperada i desitjada llei de llengües de l'Aragó aviat serà una realitat. Després de més de vint anys es torna a anar pel bon camí. Esperem que aquesta vegada les forces polítiques catalanes sàpiguen estar al seu lloc i que ajudin i col·laborin perquè aquest procés que tant ha costat de tornar a engegar segueixi endavant.

Joaquim Monclús i Esteban. Historiador
AVUI

11-05-2005
Del català a l’annexió de territoris.


Diuen els mitjans que el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, es va molestar per la proposta d’ERC de contemplar en el nou Estatut que Catalunya vetlli per la seua llengua a la Franja de Ponent.
L’absurditat arriba als límits en situacions com aquesta. Un govern, el d’Aragó, que a banda de deixar-la morir no fa res per una de les llengües del seu territori, tampoc no vol que el país d’aquesta llengua vetlli pel seu valuós patrimoni. Un patrimoni compartit que hauria d’enorgullir l’Aragó, però no, prefereix soterrar-lo i negar-lo fins i tot en l’educació escolar dels xiquets.
Espanya, per exemple, pot impulsar el castellà a Mèxic, però Aragó no vol que el país veí i germà servi allò que es seu. La llengua i la cultura, una riquesa mútua que va més enllà de ridícules ratlletes administratives.
Els aragonesos poden gaudir dels mitjans sanitaris, acadèmics o laborals que ofereix Catalunya, però els catalans molesten quan tan sols miren de no perdre la seua cultura.
El senyor Marcel·lí no hauria d’atrevir-se ni a opinar sobre una llengua i cultura que ell, fins ara, ens nega als franjolins. No te cap dret. Ser president de la Comunitat Autònoma d’Aragó no és prou rang per a interferir en una llengua que ell no honora i a la que renuncia cada volta que calciga la Franja de Ponent.
Això sí, l’estatut d’Aragó en el seu article 10 diu directament “Podrán incorporarse a la Comunidad Autónoma de Aragón otros territorios o municipios, limítrofes o enclavados”.
Us adoneu? No volen que Catalunya pugui ni intentar garantir la vida del català allà on es parla, però altres van més enllà i fins i tot contemplen annexionar-se terres.
Que quedi clar. Tots els partits polítics catalans, del PP a ERC, si són catalans, estan obligats a intentar defensar el català allà on sigui natural, allà on es parli. I pel que fa al territori el nou estatut hauria de ser com a mínim igual d’ambiciós que el d’Aragó. Com a mínim.


Guillem Chacón

http://www.segre.com/opinio.html?id=1285

Setmanari Universitari Catalunya Campus (147) - Maig de 2005
Editor: Joan Vives i Solervicenç

Centre d´Estudis Campus Jove
Director: Llorenç Prats Segarra
 
 
..................................

 

El català de 50.000 persones

 

Calaceit és una vila que acull el primer centre cultural de la Franja de Ponent dedicat a la defensa i protecció del català i les seves més diverses manifestacions cíviques. Aquesta iniciativa ha suposat un gran esforç per totes les persones que volen la plena normalitat lingüística i cultural de la Franja. Tot i les males notícies que provenen del Govern d'Aragó, en relació a la negativa a una protecció oficial del català mitjançant una Llei de Llengües, la societat civil catalana de la Franja de Ponent viu amb esperança un inusitat dinamisme.

 

Durant molts anys, els 50.000 habitants de la Franja de Ponent, tot i comptar amb alguns destacats personatges de la vida social i política dels Països Catalans, han viscut en una completa ignorància de les seves qualitats territorials. La Franja és un territori singular amb una identitat molt marcada per la seva qualitat de frontera cultural. La tensió provocada pel xoc entre el món lingüístic castellà i el català, provoca una forta afirmació dels conceptes fonamentals. Aquest és un exercici al qual també estant acostumats altres grans col·lectius de gent de parla catalana (o valenciana) en els confins del País Valencià.

 

Tot i que l'acció cultural del pobles en principi no té connotacions partidistes, en aquest cas ha estat novedós el recolzament d'algunes formacions polítiques catalanes (ERC i els sectors crític i jove d'UDC) en l'esforç de la gent de la Franja per obrir un centre permanent d'irradiació cultural catalana.

 

No endebades, cal recordar-ho, la llengua catalana està proscrita i desincentivada per part de les autoritats aragoneses amb poder a la Franja de Ponent. La pressió política de la societat civil, per tant, és del tot necessària, i si a més, com en el cas d'ERC, hi ha la voluntat de presentar-hi reforçades llistes electorals, de bon segur que pròximament els resultats començaran a ser del tot palpables. Mentrestant, tanmateix, cal continuar treballant com si res.

 

@ Llorenç Prats i Segarra, Advocat

Fuentespalda (Teruel)

Fuentespalda es una localidad turolense que pertenece a la comarca del Matarranya en la provincia de Teruel. La lengua que se habla en la localidad es el "chapurreau", que es una mezcla de Catalán y Valenciano. El pueblo es muy bonito y cuenta la leyenda que su nombre viene de que en cualquier parte del pueblo siempre se le da la espalda a una fuente. Entre sus edificios característicos nos encontramos con la torreta, que antiguamente servia de carcel. En el colegio se edita un periodico que se llama la torreta y que lo hacen los niños y lo reparten por todo el pueblo. categoría:Localidades de Teruel

Una mica de Tot - Cultura i Joventut de la Comarca de la Llitera
Temps de Parlar - Publicació d'Altorricó

04/05/2005 15:28

LLEIDA, 4 (EUROPA PRESS)

Les obres del futur Museu Diocesà i Comarcal de Lleida estaran acabades a finals d'any, segons ha avançat avui el responsable de patrimoni de la Diòcesi de Lleida, Josep Tarragona, qui ha afegit que, finalitzats els treballs, les tasques se centraran en la museografia i confia que obrin les portes el 2006. El consorci farà pública demà l'empresa adjudicatària.

L'estrena del museu podria coincidir o no amb la finalització del conflicte per les obres de les parròquies segregades de la Franja, un litigi entre les Diòcesis de Lleida i la de Barbastre-Montsó que està actualment en mans d'un Executor.

La Conferència Episcopal Espanyola ha nomenat un de jutge perquè determini la propietat de les peces. En aquest sentit, Tarragona s'ha mostrat tranquil i ha assegurat que "hem presentat documents que avalen la demanda lleidatana".

Europa Press

Joaquim Montclús
Q uan creuem la ratlla i entrem a la Franja de Ponent són molt poques les diferències que observem en un primer moment. Si ho fem per una carretera important, el primer que veurem serà un cartell que ens dirà que som a la comunitat de l'Aragó i quan entrem en un dels seus municipis, amb una mica de sort, podrem llegir el cartell anunciador en castellà i en català. Una volta situats dintre d'una població, pràcticament no notarem cap diferència. La gent és la mateixa que la de les comarques veïnes del Principat i la llengua que parlen també. Si observem els cartells dels establiments, alguns estaran redactats en català, però una gran part ho seran en castellà, així com els rètols oficials. En entrar en alguna de les seves esglésies, la llengua que s'imposa en tots els actes litúrgics és la castellana i també en totes les seves publicacions.
Si visitem la Franja en alguns dies de festa, ràpidament ens adonarem que més de la meitat de la població, i en algunes viles i pobles fins i tot les tres quartes parts de la població, són gent vinguda de Catalunya. Són famílies que en el seu dia van abandonar el seu poble per cercar feina a Barcelona o en les poblacions del voltant, en el que es coneix com l'àrea metropolitana, però que van conservar la casa i, fins i tot, algunes finques. També hi trobarem d'altres catalans que un cert dia van visitar aquestes terres, s'hi van sentir bé, i, aleshores, van decidir comprar-s'hi una casa com a segona residència.
Totes aquestes persones que tenen casa a la Franja paguen una part dels seus impostos a l'Aragó i en les seves estades aporten una important font de riquesa. És més: si avui les cases de molts pobles de la Franja es mantenen dretes és gràcies a aquestes persones. Els habitants dels pobles de la Franja, principalment els que tenen algun comerç o negoci, reconeixen que quan arriben els ponts o els dies de vacances, gràcies als catalans, la seva economia millora substanciosament. En canvi, constaten que els aragonesos, que van a les platges de Salou o Cambrils, per regla general, passen de llarg.
Tota aquesta gent, malgrat la riquesa que aporten i malgrat que en aquestes terres es parla la mateixa llengua que a la Catalunya estricta veuen que no se'ls reconeixen els seus drets més elementals lingüístics i que a més se'ls tracta com a forasters. Si s'han de dirigir a qualsevol administració en la forma escrita ho han de fer en castellà i si volen assistir als actes litúrgics en la seva llengua no tenen altre remei que agafar el cotxe i creuar la ratlla. En canvi, els aragonesos que resideixen a Catalunya tenen reconeguts els seus drets i s'organitzen en centres, anomenats cases regionals, i poden seguir celebrant les seves festes i els seus actes culturals com si es trobessin a l'Aragó. Reben subvencions per part dels governs de Madrid, de l'Aragó, de la Generalitat i d'altres administracions.
Les persones que tenen casa a la Franja s'han començat a cansar d'aquesta situació i de veure que quan reivindiquen la seva llengua i cultura que és la mateixa que la de la Franja se'ls tracti d'invasors i de moltes coses més. Per aquesta raó s'han començat a organitzar i a demanar el mateix tracte que reben els aragonesos o els descendents d'aquests que viuen al Principat. Pensen reivindicar els seus drets i demanar empara a la Generalitat de Catalunya i subvencions a totes les administracions corresponents. Pel que fa a la situació de l'oficialitat del català a les terres de la Franja pensen que és una vergonya que encara no sigui una realitat. El govern d'Aragó va fent promeses i, al mateix temps, dóna allargs, i pel que respecta al govern de la Generalitat de Catalunya, malgrat que té una gran obligació, fins ara ha fet ben poca cosa. No es pot parlar del català al Senat, a les Corts de Madrid, a Europa i tenir la Franja així en aquests moments.

Avui

  Libertad Digital

• El subdirector de archivos estatales renuncia a su cargo por el desmantelamiento del de Salamanca
• Carod aprovechará la Ley de Memoria Histórica para que los ayuntamientos reclamen sus documentos
• Tierra Comunera reclama a la Generalidad 23 conjuntos artísticos de Castilla y León
• (28-04-05) Salamanca acusa a Zapatero de vender “el archivo a cambio de pactos parlamentarios”

Visiteu totes les pàgines del fòrum de www.gacetaragon.com

La Llibreria Serret ha renovat la seua web i hi incorpora totes les novetats editorials que disposa sobre la Franja de Ponent. Viteu-la!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

• IVes TROBADES CULTURALS PIRINENQUES. EL PONT DE SUERT
• Novetats a la Llibreria Serret de Vall-de-roures
• Ros diu que no hi ha Avant entre Lleida i Saragossa per problemes tècnics però que aviat se solucionaran
• Montilla firma a Brussel·les els estatuts de l'Euroregió Pirineus Mediterrània
• Catalán en la CA de Aragón
• Informacions de la Llitera. Entre altres " La Comarca organiza una marcha senderística entre Camporrells, Baldellou y Castillonroy"
• INICITIVA CULTURAL DE LA FRANJA A LA “XIV FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS” DE MONTSÓ
• EL IEA AFIRMA QUE LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN ES CATALÁN.
• Recordant Jaume I per a rellançar l'Euroregió
• Jesús Sanz: "Estamos ya cansados y no entendemos que no devuelvan los bienes"
• La Plafatorma Stop Gran Scala hace llegar a los eurodiputados un informe sobre el impacto negativo del proyecto
• Concentración en Zaragoza contra Gran Scala el próximo 12 de diciembre
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• Iniciativa Cultural de la Franja insisteix que el jutge no veu com a provades les injúries i amenaces a la FACAO
• EXTRA, EXTRA: LA FACAO REAPARECE EN EL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN
• Audiovisual: El riu Matarranya, un riu que naix als Ports
• Continúa el cacao de la FACAO
• Rebuig al català a Fraga - Víctor Alexandre
• Best-sellers - C. Terès - Viles i gents
• Reunión de afectados por la línea de Alta Tensión en Puente de Montañana

• General [2704]

• MIQUEL ÀNGEL: Veig que els científics saben de què parlen i com han de parlar....
• Carles: Aquesta lògica tan senzilla es veu que no és entesa pels que...
• Administrador: Canvi fet ;)
• DIMISIÓ: En un estat normal i democràtic, en una ciutat democràtica...
• Carlos González Sanz: Estimados amigos, lo primero agradeceros la difusión que habéis...
• ohalok: busty teen...
• filòloga: Ara toca el torn a la Institución Fernando el Católico i a...
• Francesc: Hola em dic Francesc Moix hi soc de la ciutat de Lleida i tenim...
• jo: Quina indecència! No a Gran Scala!
• Robert: http://www.tv3.cat/videos/316359 ...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents