La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

La DGA reclama "sensatez" al Obispado de Lérida

franja | 27 Abril, 2005 18:23

La DGA reclama "sensatez" al Obispado de Lérida


La diócesis catalana, sin embargo, anuncia más actuaciones jurídicas



El director general de Patrimonio del gobierno de Aragón, Jaime Vicente, instó al Obispado de Lérida a proceder "de la manera más sensata y rápida posible a devolver los bienes de la Franja "a sus propietarios legítimos, la Diócesis de Barbastro-Monzón", y es que este Obispado, tras conocerse la designación de un miembro de la Conferencia Episcopal Española, Silverio Nieto, como ejecutor de la sentencia, ya ha advertido públicamente que continuará realizando las actuaciones jurídicas necesarias "para defender la permanencia en Lérida de las obras que creemos son de nuestra propiedad".

Vicente destacó que este asunto es "fundamentalmente eclesiástico", ya que "no hay una devolución a una Administración civil ni a ninguna otra instancia", y consideró como "una buena noticia" la designación de Nieto para ejecutar el decreto de junio de 1998 que reconoce la propiedad aragonesa de los bienes histórico-artísticos de las parroquias de La Franja que fueron segregadas en 1995 de la Diócesis de Lérida. "Nieto es una persona muy prestigiosa, experta en Derecho, ecuánime e independiente, que va a tomar las decisiones adecuadas".

El director general aragonés de Patrimonio pidió "tranquilidad" para Nieto y precisó que desconoce el plazo de actuación del "mediador con plenos poderes", aunque resaltó que "a todos nos interesa, y a las autoridades eclesiásticas también, que el plazo sea lo más breve posible, pero siempre garantizando que el proceso va a ser riguroso".


REACCIONES POSITIVAS El Partido Aragonés (PAR) expresó ayer su deseo de que el nombramiento de Nieto sirva para "no dilatar" el cumplimiento de la sentencia eclesiástica. La diputada Marta Usón defendió que "es de justicia" la entrega de los bienes a la Diócesis de Barbastro-Monzón. "Esperemos que la actuación del mediador sea ágil, limpia, objetiva e imparcial", señaló la diputada.

Chunta también expresó su confianza en que "su mediación sirva para que el obispado ilerdense acate sin más dilación la sentencia del año 1998". La diputada Nieves Ibeas considera que "la resistencia" de la Diócesis de Lérida "no tiene sentido, puesto que ya ha agotado todas las vías posibles de reclamación y está claro que el Vaticano no le es favorable, por lo que su empecinamiento sólo está sirviendo para enconar la situación".

Silverio Nieto Núñez es el actual director del Servicio Jurídico Civil de la Conferencia Episcopal Española, y estará asistido por sendos representantes de los Obispados de Barbastro y Lérida, que aportarán toda la documentación que requiera el ejecutor y que en ningún caso tendrán derecho de voto.    

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Molins de vent i els cellers de la Terra Alta

franja | 27 Abril, 2005 12:22

DECLARACIÓ DELS CELLERS DE LA TERRA ALTA


Els qui sotasignem, tots naltros el.laboradors de vi de la Denominació d’Orígen Terra Alta


MANIFESTEM


I.- Hem tingut coneixement de la projectada instal.lació a la nostra comarca, en els terrenys sobre els que fonamentem la nostra activitat productiva, de 500 molins de vent.


II.- Considerem que la producció d’energia elèctrica mitjançant fonts renovables com l’eòlica, és una de les apostes de futur més importants que té pendents la nostra societat.


III.- Però també considerem que aquesta producció s’ha de fer de manera planificada, consensuada i respectuosa amb les activitats productives existents. En cap manera ha de ser contrària o pot suposar risc per a aquestes activitats.


IV.- També considerem que aquesta producció s’ha de fer de forma equilibrada entre els diferents territoris que formen Catalunya.


V.- Observem amb molta preocupació que a la Terra Alta es vol instal.lar més del 35% de l’energia eòlica que amb l’horitzó de l’any 2010 ha de produir Catalunya, augmentant encara més el gran peatge que suposa la proximitat de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, les quals es mantindran operatives durant molts anys. I el fet de la implantació de l’energia eòlica a la Terra Alta s’agreuja perquè no es preveu el tancament de cap central nuclear i s’acompanya amb la greu contradicció de realitzar-se en paral.lel amb la construcció de la central de cicle combinat de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant i les centrals que es projecten a Riba-roja d’Ebre, Faió i Mequinensa. Menys del 10% de la població de Catalunya produirà més del 60% de l’energia que consumirà el Principat.


VI.- La Terra Alta és una comarca eminentment rural i no han estat transformats el seu paisatge o la seva fesonomia, els quals conserva intactes.


VII.- La nostra comarca ha apostat de manera decidida per la producció de raïm i l’el.laboració de vins de qualitat, i per aconseguir aquesta aposta cal mantenir el caràcter natural de les nostres contrades i la fesonomia i el paisatge de la comarca.


VIII.- La construcció d’una gran central eòlica de 500 megawats (això és la suma dels projectes aprovats o en tramitació) convertirà els nostres camps en una gran instal.lació industrial de producció energètica, produïnt una alteració substancial del nostre medi, artificialitzant els nostres camps i posant en risc la producció vitivinícola.


IX.- Posem de manifest que aquest gran canvi s’està realitzant sense cap mena d’informació i debat i, el que és més greu, amb absolut despreci cap els agents econòmics que suporten gran part de l’activitat productiva agrària de la comarca.


X.- Els darrers anys, amb l’aplicació de diferents programes europeus, s’ha impulsat desde l’Administració Pública una gran línia de foment pel desenvolupament de l’agricultura de qualitat i el turisme, línia de foment que ha estat fonamentada justament en la preservació i potenciació del patrimoni natural i cultural de la comarca: Programa Leader, reestructuració de la vinya, foment de les Denominacions d’Orígen, Regadiu de la Terra Alta, Via Verda, Recuperació dels Espais de la Batalla de l’Ebre, etc. En resposta a aquesta línia de foment la iniciativa privada comarcal ha emprés una ambiciosa inversió que ja està generant riquesa i ocupació.


DEMANEM


Primer: L’obertura d’un gran debat a la comarca, amb informació veraç i contrastada, per tal de tenir coneixement de causa dels grans canvis que es proposen.


Segon: La realització d’una anàlisi dels avantatges i inconvenients que la instal.lació d’aquesta gran central eòlica por comportar i de les possibles afectacions envers les activitats existents, i advertim que de cap manera acceptarem projectes que puguin posar en risc la nostra activitat productiva.


Tercer: La revisió de tots els projectes presentats (els aprovats i els que estan en tramitació) en el sentit de reduir el nombre de centrals eòliques a la Terra Alta i l’aplicació de quotes de corresponsabilitat productiva entre totes les comarques de Catalunya, el.liminant el greuge comparatiu actual.


Quart: El canvi de la planificació energètica existent per una de més ajustada a les necessitats del territori, que instal.li els centres de producció energètica propers als nuclis de consum i convertir la Terra Alta en comarca pilot en la producció/consum d’energia renovable de la que pot ser autosuficient i model en el futur.


GANDESA, 20 d’abril de 2005.  

General | Enllaç permanent | Comentaris (14) | Retroenllaços (0)

Aprovada la via verda Tortosa - Valdelgorfa

franja | 27 Abril, 2005 10:46

En silenci entre túnels i viaductes

Medi Ambient inicia la conversió en via verda de l'antiga línia de tren de la Val de Zafán al Matarranya, que s'unirà al tram català recuperat d'Arnes a Tortosa
A.Caralt | acaralt@diaridetarragona.com

El Ministeri de Medi Ambient ha comunicat l'inici imminent de les obres de conversió en via verda del traçat de l'antiga línia ferroviària de la Val de Zafán a la comarca del Matarranya, d'una longitud de 28,5 quilòmetres. Amb l'adequació d'aquest tram, la via verda s'estendrà per prop de 115 quilòmetres de Tortosa fins a Alcanyís. En projecte resta la prolongolació de la ruta des de Tortosa fins a Riumar, al Delta de l'Ebre.

Els treballs de recuperació, finançats íntegrament pel Ministeri de Medi Ambient, permetran adequar un tram de 28,5 quilòmetres entre les antigues estacions de Valldetormo i Arnes/Lledó, dins la comarca del Matarranya. El projecte contempla la retirada d'obstacles, l'habilitació del ferm, senyalització vertical i la il·luminació dels túnels, entre altres.

El tram disposa de fins a sis estacions i baixadors, Valldetormo, Valljunquera, Torre del Comte, Vallderoures, Cretes i Arnes/Lledó. Val a dir que l'estació de Torre de Comte ha estat reconvertida en hotel per un antic ferroviari, mentre la resta d'edificis perpetuen el seu estat d'abandonament. Una vegada finalitzada la rehabilitació, els usuaris de la via, ciclistes, vianants i genets, veuran dos paisatges ben diferents; entre Valldetormo i Vallderoures, un horitzó sense desnivells cobert de vinyes, i en un segon tram, fins a Arnes/Lledó, un paisatge muntanyós amb la visió perenne del massís del Port al davant.

El projecte d'adequació ha estat redactat pel Govern aragonés, i del manteniment se'n farà càrrec el consell comarcal de la zona. Un municipi de la comarca veïna del Baix Aragó, Valdealgorfa, s'ha interessat per formar part del projecte d'adequació, una proposta ben rebuda des del Matarranya però mancada de resposta oficial donat que no s'ha creat encara el consorci de gestió de la Via Verda de la Val de Zafán en el tram aragonés. I es que la línia no finalitza a Valldetorno, d'aquest indret i fins a Alcanyís tot i no estar habilitada com a via verda, el traçat és transitable per als turistes que així ho desitjin. Dins aquest itinerari, de 25 quilòmetres, és permesa la circulació en vehicles particulats per accedir a les finques agrícoles.

D'aquesta manera, la traça aragonesa restarà unida amb el tram català (entre Arnes i Tortosa), creant una unitat turística d'aproximadament 115 quilòmetres. El president del Consell de la Terra Alta, Xavier Pallarès, no ha dubtat a definir-ho «com la principal via verda de l'arc mediterrani europeu».
I això no és tot, la Direcció General de Costes posseix el projecte per perllongar el traçat fins a Riumar, al Delta de l'Ebre. Un nou tram, de 33 quilòmetres de longitud, que viatjaria per la marge esquerra de l'Ebre resseguint l'antic camí de Sirga, utilitzat pels llaguters en el moment de remuntar l'Ebre.

La línia de tren, aprovada a les darreries del segle XIX, havia d'unir Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar, i als anys vint ja s'havien fet els treballs d'infraestructura. L'any 1954 es va inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís. Després de 16 anys de funcionament de l'únic tram de la Val de Zafán en marxa, Renfe va decidir clausurar la via al·legant que no era rendible.
Diari de Tarragona

General | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb