La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

Temps de Franja a internet!!

franja | 11 Abril, 2005 20:02

Ara podeu descarregar el darrer Temps de Franja publicat en format PDF


Tots los mesos a www.matarranya.com/ascuma/

(sense comentaris...) Trece centros escolares se convertirán en bilingües

franja | 11 Abril, 2005 19:26

Trece centros escolares se convertirán en bilingües
Ocho institutos estrenarán el programa de francés, dos impartirán alemán y tres colegios contarán con currículo en inglés.

B. V. M. /EP. Zaragoza | Paliar las deficiencias que, en materias de idiomas, tienen los alumnos aragoneses. Ésta es una de las apuestas del Departamento de Educación para el curso que viene y, por ello, trece centros escolares de la Comunidad Autónoma estrenarán programas de bilingüismo. Esto supone que los alumnos estudiarán algunas de las asignaturas en el idioma en el que se haya especializado el centro.

La DGA ha querido "dar un empujón" a la enseñanza del francés, explicó la directora general de Política Educativa, Carmen Martínez Urtasun. Para ello se pondrá en marcha en septiembre el programa de innovación "Secciones bilingües", en la modalidad de francés, en ocho institutos de la Comunidad. En la provincia de Huesca, se beneficiará de esta medida el instituto Sobrarbe de Aínsa y en Teruel, el Pablo Serrano de Andorra.

También los institutos Reyes Católicos y Cinco Villas de Ejea contarán con este programa de bilingüismo. A éstos hay que sumar el Río Gállego, Corona de Aragón, Los Enlaces y el Pablo Serrano de la capital aragonesa. En total, ya son 17 los institutos aragoneses que imparten estas enseñanzas.

La intención del Departamento, según explicó Martínez Urtasun, es que el curso 2006-2007 este programa de francés pueda llevarse a centros de Primaria.

Además, el Departamento ha autorizado a dos institutos (Miguel Catalán y Goya de Zaragoza) la implantación de enseñanzas bilingües en alemán. Hasta ahora, estos centros, junto a otros cinco, impartían este idioma como asignatura optativa.

En cuanto al inglés, el programa de bilingüismo se extiende a tres colegios de Infantil y Primaria: San José de Calasanz de Fraga, El justicia de Aragón de Alcorisa y el nuevo colegio Montecanal de la capital aragonesa. En estos casos, se trata de un programa compartido por el Ministerio de Educación y la DGA para incorporar el currículo de inglés del British Council, por lo que los niños obtienen doble titulación.

Estancias en el extranjero

Por su parte, la consejera de Educación, Eva Almunia, anunció en las Cortes que se está trabajando en la oferta de estancias en el extranjero para alumnos de tercero y cuarto de Secundaria para el próximo curso escolar, y en programas de inmersión lingüística en España para los alumnos de Primaria. También se refirió a otros proyectos como la introducción de programas bilingües en la Formación Profesional.

El objetivo es, según Almunia, que en el curso 2006-2007 "todos los alumnos de Infantil y Primaria estudien la primera lengua extranjera y se amplíe el número de centros que impartan la segunda en quinto y sexto". En Secundaria, se quiere generalizar la segunda lengua extranjera.

Heraldo de Aragón


Se entregaron los premios del I Certamen de Relatos Hiperbreves del Matarraña en el Castillo de Valderrobres

franja | 11 Abril, 2005 18:28

Apr 11, 2005, 18:26, 

Antonio Bengoechea leyendo los trabajos finalistas del I Certamen de Relatos Hiperbreves del Matarraña
El Castillo de Valderrobres (s.XIV) declarado  Patrimonio Histórico Nacional, fue el lugar elegido para celebrar la Jornada Literaria en la que se leyeron los trabajos finalistas del I Certamen de Relatos Hiperbreves del Matarraña /Matarranya.

Más de seiscientos han sido los trabajos presentados a las dos convocatorias (Certamen de la Comarca del Matarraña y Certamen de la Comarca del Bajo Aragón), lo que ha hecho que se hayan desbordado las mejores de las previsiones realizadas. Los relatos recibidos han sido enviados desde Aragentina, Chile, Perú, Cuba, Mexico, Venezuela, Paraguaya, Canada, Finlandia, Francia, Alemania, Holanda, Portugal y España.

El filólogo y actor Antonio Bengoechea leyó de forma magistral los 15 relatos finalistas (10 en castellano y 5 en catalán) haciendo de cada lectura una verdadera interpretación.

Una vez leídos todos los relatos finalistas se hizo publico el fallo del jurado:

- Accesit correspondiente en un cursos de escritura en escueladeletras.com patrocinado por FINCAS MATARRAÑA al relato titulado 'El monstruo agazapado' de D.Ariel Díaz Sanchez (Argentina).

- Premio de 500 euros patrocinado por FINCAS MATARRAÑA al mejor trabajo en catalán para Dña. Susana Antolí Celma por su relato titulado 'Lotería'

- Premio de 500 euros patrocinado por CAI (Caja de Ahorros de la Inmaculada) al mejor trabajo en castellano para D. Ignacio Fernando Pérez por su relato titulado 'El Hormiguero'

Cerró el acto la Consejera de Cultura de la Comarca del Matarraña Dña. Rosa Domenech quien después de felicitar a todos los participantes, a la organización y a los premiados y al jurado animó a la realización de la segunda convocatoria.

Aprovechando esta primera experiencia como punto de partida para mejorar todas aquellas deficiencias surgidas por el retraso de fechas, el Certamen de Relatos Hiperbreves de la Comarca del Matarraña predende consolidarse dentro del panorama cultural de la Comarca.

El acto finalizó con el agradecimiento a todos los patrocinadores, CAI , Fincas Matarraña, matarranyadigital.com y Comarca del Matarraña por  haber hecho posible la Jornada Literaria con motivo de la entrega de premios del Certamen.

Matarranya Digital
 (Segueix)

La carretera de Fabara a Maella se licitará en verano

franja | 11 Abril, 2005 18:25



Publicado: 11/04/05 - 12:09

Alfredo Grañena (Fabara). En la visita realizada por Marcelino Iglesias a Fabara, el pasado 2 de abril con  motivo de la Fiesta de la Almazara, el presidente del Gobierno de Aragón anunció que  ýla carretera que une Fabara con Maella, la A-1411, se licitará este veranoý. La mejora de esta infraestructura viaria viene siendo, desde hace décadas, una reivindicación de sus vecinos y usuarios debido al lamentable estado en que se encuentra. Son apenas ocho kilómetros lo que separa a las dos localidades bajoaragonesas, pero con un trazado sinuoso y una vía de comunicación de gran estrechez, con peraltes, que lo convierten en un trazado bastante peligroso.

 Javier Velasco, consejero de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes del ejecutivo aragonés, acompañó a Iglesias en su visita a Fabara, y admitió que a principios del año próximo, o finales de éste, se espera que comiencen las obras de la carretera que une Fabara y Maella, en caso de que salga a licitación este verano. ýEl proyecto ya está hecho y se ha entregado, ahora desde el departamento de Obras Públicas se va a enviar para su licitacióný, explicó Velasco, que anunció que la intención del departamento que preside es ýtransformar esta carretera en su totalidadý.

Fayón y Mequinenza también esperan con ansias la mejora de esta vía terrestre, que les afecta en enorme medida. Así el alcalde de Fayón, José Arbonés, reconocía que esperan con ýmáxima urgenciaý el inicio de las obras. Velasco admitía en Fabara que la A-1411 ýes un eje de comunicaciones importanteý, añadiendo que la prioridad es resolver los proyectos que están redactados y ýde ir licitando por tramos y una vez finalizados los primeros, seguiremos en los siguientesý. 

El Departamento de Obras Públicas, Urbanismo y Transporte del Gobierno de Ara tiene previsto acometer en esta zona del Matarraña, además de la vía entre Fabara y Maella, también el tramo de la carretera que conecta Mazaleón con Maella.
Población Press


Professors i escriptors denuncien que la falta d'una política lingüística amenaça l'ús del català a la Franja

franja | 08 Abril, 2005 20:04

Publicat al diari "El Punt"
 
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va organitzar una jornada a Tortosa


El professor de dialectologia catalana de la Universitat de Lleida Ramon Sistac va denunciar que la inexistència d'una política lingüística del govern d'Aragó als territoris de la Franja de Ponent representa «una greu amenaça per al manteniment dels usos socials de la llengua catalana en aquesta àrea».
Així ho va dir en el marc de la jornada Llengua i Literatura Catalanes a la Franja, organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), dissabte passat, a Tortosa.




Ramon Sistac va situar el problema del català a la Franja en el terreny polític, i va apuntar que el fet que el govern d'Aragó encara no hagi aprovat la llei de política lingüística és un dels principals obstacles que té la llengua en aquest territori. «Això comporta que, si bé hi ha més coneixement normatiu que en èpoques enrere, es produeixi una manca d'identificació de la gent amb la llengua catalana.» Sistac considera que el bilingüisme diglòssic que ha perdurat durant una llarga època a la Franja actualment esdevé «bilingüisme substitutiu, en el qual una llengua comença a menjar-se l'altra; és una situació que no s'havia produït fins ara». «



Comencen a aparèixer poblacions en les quals el català comença a estar en perill com a llengua oral. Com a llengua escrita no hi està, en perill, perquè no hi és, senzillament!» Tot i això, Sistac va remarcar que «el català no s'ha perdut encara a la Franja com alguns ens volen fer creure, i encara hi ha possibilitats, amb una política lingüística oportuna, de millorar».



Per la seva part, en el transcurs de la jornada Llengua i Literatura Catalanes a la Franja, que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va organitzar dissabte a Tortosa, Mario Sasot, professor d'institut a Saragossa, va destacar la paradoxal bona situació de la literatura a la Franja:
«No deixa de ser sorprenent que, amb els baixos índexs de lectura en català que hi ha en aquest territori, es produeixi una de les literatures més prolífiques de tot Aragó i, fins i tot, de moltes comarques catalanes.»



Això és així, segons va afegir-hi Sasot, «perquè hi ha un afany identitari de resistència». Sasot va situar en una trentena el nombre d'escriptors en català a la Franja. Jopep Galan, president de la Institució Cultural de la Franja, va fer un recorregut per la història de l'associacionisme a la Franja des de finals dels anys 70 fins a l'actualitat. Galan va afirmar que amb la creació d'aquesta institució «s'ha aconseguit reunir gent i associacions, i convertir l'associacionisme en el vehicle cohesionador i vertebrador de tota la Franja de Ponent».La jornada va acabar amb una taula rodona, moderada per Hèctor Moret, en la qual van prendre part els escriptors Andreu Carranza, Andreu Subirats, Susanna Barquin i Juli Micolau.


Llengües “Comunals”

franja | 07 Abril, 2005 23:35

05-04-2005  

Per si encara no ens en haviem adonat, segons afirmacions fetes per Marcel·lí Iglesias, president de la Diputación General de Aragón, en referir-se a la llengua catalana parlada en aquesta comunitat, hi ha una nova classe de llengües: les llengües municipals -o "comunals", si fem servir aquest sinònim, propi de la Catalunya nord i de connotacions molt més explícites-. Tal com hi ha taxes municipals, bàndols municipals o ordenances municipals també hi ha “llengües municipals".  Bravo! Bravo pel geni que ha parit un engendre terminològic semblant. Era el que ens faltava per sentir, i és que cal reconèixer que els jacobins (espanyols o de l´estat que sigui) per continuar mantenint els seus arbitraris privilegis són capaços de forçar al màxim el llenguatge  -en això, com l´Església, en són mestres-. Recordeu, si no, allò de "Nación de naciones" i altres galimaties que ni ells entenen. Tot per mantenir l´"status quo" secular de submissió lingüística i nacional al que es veuen sotmesos els catalanoparlants.
Cal deduir, ara, que amb aquesta nova definició de llengua es podran debatre als plens dels ajuntaments tota mena de qüestions gramaticals i semàntiques. Qui ho hauria de dir! Gràcies al senyor  Marcel·lí  persones que no saben ni un borrall de lingüística, i si molt m´apureu ni el nom de la llengua que parlen, ara podran fer-se la il·lusió que són reputats lingüistes, i juntament amb les qüestions relacionades amb el clavegueram també podran decidir sobre la llengua comuna de tots els catalanoparlants, convertida  en "qüestió municipal". Com deia don Quixot: "Cosas veredes buen Sancho..."

Joaquim Torrent
El Segre

El Castillo de Valderrobres será el lugar en el que se entregarán los premios del I Certamen de Relatos Breves de la Comarca del Matarraña

franja | 07 Abril, 2005 12:59

Apr 7, 2005, 11:17, 

Certamen de relatos Hiperbreves del Matarraña
El próximo domingo día  10  de abril a las 11 horas de la mañana en el Castillo de Valderrobres se desarrollará una Jornada Literaria en la que dará a conocer el fallo del jurado al I Certamen de Relatos Hiperbreves de la Comarca del Matarraña.
 
Han sido más de trescientos los trabajos presentados venidos de quince paises diferentes. Después de un largo trabajo de selección, los relatos finalistas han sido quince, cinco de ellos en Catalán y diez en Castellano. El fallo del jurado dará a conocer los tres premios de la convocatoria, un primer premio para el mejor trabajo en Catalán, un primer premio para el mejor relato en Castellano y un accesit consistente en un curso de escritura. La dotación de los premios asciende a 1.250 euros.
 
Las bases que han regido el  Certamen delimitan la modalidad del relato hiperbreve a una extensión máxima de veinte líneas. El nivel y la calidad de los trabajos presentados permitirá convertir el acto en una Jornada Literaría en la que Antonio Bengoechea leerá todos los trabajos finalistas, para posteriormente dar a conocer la identidad de los autores premiados cuya identidad se mantiene en sobre cerrado. Los trabajos finalistas pueden leerse en http://www.relatosbreves.com
 
El Certamen de Relatos es una idea nacida de la estrecha colaboración entre matarranyadigital.com ( gestor de información y comunidad de servicios del Matarraña) Zona Matarraña ( empresa dinamizadora cultural del Matarraña), Caja de Ahorros de la Inmaculada  y la Comarca del Matarraña / Matarranya
Matarranya Digital

La carretera que une Fabara con Maella se licitará este verano

franja | 06 Abril, 2005 14:32

 Así dijo, Marcelino Iglesias, presidente del Gobierno aragonés, ante la reivindicación de la mejora de esta infraestructura viaria, durante su visita a Fabara.

Pero falta otro tramo de gran urgencia como es prolongar esta mejora hasta Mequinenza.
A principios del año próximo o finales de este se espera que comiencen las obras en el tramo de la carretera A-1411 que une Fabara y Maella. Una vía de comunicación de 8 kilómetros de gran estrechez, con peraltes, y curvas peligrosas además de encontrarse en muy mal estado.
El Departamento de Obras Públicas del Gobierno de Aragón tiene previsto transformar esta carretera y dejarla como nueva. El proyecto ya está hecho y se ha entregado, ahora desde el departamento de Obras se va a enviar para su licitación. Además de este tramo hay otros por mejorar en esta zona, como el que va de Maella a Mazaleón, que se hará primero.
Ahora, lo que se pide es que la DGA continúe y con urgencia la transformación de esta carretera desde Fabara hasta Mequinenza. Esta continuidad de toda esta vía fue reivindicada recientemente en el pleno de la comarca del Bajo Aragón, por el alcalde fayonense, José Arbonés, dado que la población de este municipio depende en gran parte de Mequinenza.
Arbonés solicitó que se inste a las Cortes a que se apruebe financiación para este proyecto que está paralizado desde hace ya seis años.
E.E.S.
La Comarca

Sevilla anuncia que la Taula del Sénia podría convertirse en una mancomunidad

franja | 05 Abril, 2005 01:44

Sevilla anuncia que la Taula del Sénia podría convertirse en una mancomunidad

Crónica del ´maratón ministerial´

  En el Senado  J.Sevilla J.Montilla (RTV Ulldecona)

N.SANZ-R.BLANCH

El ministro Jordi Sevilla instó a los alcaldes de la Taula del Sénia a buscar una fórmula jurídica que les permita tener entidad propia de cara a las administraciones. Sevilla explicó que sería conveniente que los municipios tomaran forma legal “no sólo para garantizar su continuidad, sino para que los intereses que tienen en común estos alcaldes se puedan llevar a cabo con mayor facilidad”.

Con Víctor Morlán

Los alcaldes, en estos momentos, no pueden realizar ningún trámite oficial, porque la taula está integrada por municipios de tres comunidades autónomas diferentes. No hay, por tanto, una fórmula legal que les permita solicitar subvenciones conjuntas, justificar gastos o iniciar cualquier petición de manera oficial. En este sentido, el apoyo quizá más importante de la visita a Madrid lo recibían los alcaldes en el Ministerio de Administraciones Públicas. El ministro Sevilla además, se comprometió a erigirse como interlocutor entre la Taula del Sènia y los diferentes ministerios. La mejora de las infraestructuras en las comunicaciones fue el motivo que llevó a los representantes de la Taula del Sénia a visitar el Ministerio de Fomento. Allí les recibió Victor Morlán, secretario de estado de Fomento, Antonio Monfort, secretario de infraestructuras y directivos de RENFE.

La lista de peticiones que llevaba la Taula al ministerio era larga. Por un lado, la necesidad de dar una solución factible a la N340, que en el tramo que afecta a las poblaciones integradas en la taula, se ha erigido como uno de los más problemáticos de toda la red nacional de carreteras. La solución, según el Ministerio de Fomento, es dar una alternativa a este tramo. En este sentido, Morlán anunciaba que se firmará un convenio entre la Generalitat Valenciana y el Ministerio, mediante el cual el estado será el propietario de los tramos de la autovía de la Plana que ya están construidos. Por su parte, el ministerio se compromete a finalizar este primer tramo hasta Ulldecona. La futura autovía tendrá conexiones con la costa y en una segunda fase, llegará hasta Hospitalet de l’Infant.

Por otro lado, Morlán recordaba que en la N232, la carretera que conecta Vinaròs con Morella, quedan tres tramos pendientes de finalizar las obras de adecuación. Dos de ellos están próximos a licitarse, mientras que en el tercero, el cruce de Ràfales, falta por acabar de redactar el estudio de impacto ambiental. El secretario de estado se comprometía a acelerar los trámites, que permitirán que la carretera, que conecta numerosos pueblos del interior de la provincia de Castellón con la costa, se finalice cuanto antes.


"Jugando" a ser ministros

TRENES

Al respecto de la petición del aumento de dotación de trenes de cercanías para la zona, los directivos de RENFE dejaban pendiente la respuesta, a la espera de la finalización, dentro de un mes, del nuevo plan de mejoras que están redactando. La ajetreada mañana finalizaba en el senado, donde la comitiva de la Taula del Sénia era recibida por el presidente de la cámara alta, Javier Rojo, Un vasco que mostraba su total apoyo a esta iniciativa con unas contundentes palabras en las que estableció un claro paralelismo entre la iniciativa de la Taula y el Plan Ibarretxe. “A diferencia de las discusiones actuales, en las que cada uno defiende lo suyo, estamos ante una postura que defiende una colectividad”, afirmó, y puso a la Taula como “un ejemplo de cómo se pueden hacer las cosas sin crispar”.  Rojo respaldó la modificación del reglamento para hacer posible el traspaso de más autonomía a los municipios, "de acuerdo a la situación que vive en estos momentos el país". También lamentó las acusaciones infundadas que, por parte de algunos partidos políticos, se están lanzando de cara a esta pretensión suya. A los alcaldes y representantes de la Taula, les animó a "dar más la lata en las administraciones del Estado, en Madrid, con el objetivo de encontrar las soluciones adecuadas a las problemáticas con que cuentan". Al respecto, el ministro de Administraciones Públicas, Jordi Sevilla, les indicó que se trabaja en la elaboración del Libro Blanco de las Administraciones Locales, para dotar de más competencias a los Ayuntamientos.

Todos en el Senado

MONTILLA

-El ministro de Industria, Comercio y Turismo, José Montilla, se mostró dispuesto a prestar su colaboración en las peticiones de la Taula del Sénia. Indicó que se elaborará un estudio para la ampliación de la línea ADSL y para incrementar la cobertura de la telefonía móvil, especialmente en las zonas del interior, más afectadas. También se mostró ilusionado con la posibilidad de hacer realidad la tercera generación de telefonía móvil. Otro de los puntos destacados se refirió al programa de fomento de nuevas tecnologías (REDES), que pondrá a disposición de la Taula del Sénia a dos personas que ayudarán a difundir el proyecto entre los pueblos que se emplazan en las zonas más desfavorecidas.

ASISTENTES

Este encuentro y las entrevistas con los ministros fueron organizados por el senador rosellense Juan Bautista Cardona, quien también ofreció un parlamento en el Senado, diciendo que la Taula no va contra nadie. La delegación de la Taula del Sénia estaba encabezada por el alcalde de La Sénia, Víctor Pla, que ostenta la presidencia actualmente. Del ayuntamiento de Vinaròs iban su alcalde, Javier Balada, el primer teniente de alcalde, Jordi Romeu, y el edil de Hacienda, Juan Antonio Beltrán. Por Benicarló su representante en la Taula del Sénia, el edil José Luís Guzmán. El resto de representantes castellonenses eran los alcaldes de Morella, Ximo Puig; Càlig, Manuel Anglés; Rossell, Evaristo Martí; Traiguera, Braulio Vericat; La Jana, Joan Gargallo; Carvera del Maestre, Antoni Lluch; y Canet lo Roig, Eleuterio Gimeno.

Los representantes de los pueblos de Tarragona eran el alcalde de Ulldecona, Jaume Antich; Alcanar, Ricard Bort; Godall; Francesc Miró; y Santa Barbara, Joaquím Martí. Los municipios de Sant Carles de la Ràpita y La Galera estaban representados pro los tenientes de alcalde Josep Pitarch y Joan Lleixà, respectivamente, mientras que Mas de Barberans contaba con la presencia de la edil Celia Lleixà. Los municipios de Vallibona, Castell de Cabres y Els Freginals no aportaron representantes, mientras que el alcalde de Valderrobles, Juan Ramón Roda, representaba a la Mancomunidad del Matarraña.

-El Conseller d'Infraestructures i Transport, José Ramón García Antón i el Secretari General d'Infraestructures del Ministeri de Foment, Antonio Monfort, van tancar l'acord de col·laboració entre ambdues Administracions per a la construcció de noves carreteres a la Comunitat Valenciana. Aquest conveni, que contempla una inversió de prop de 5 mil milions d'euros entre ambdues Administracions fins a l'any 2010, és el primer d'aquesta envergadura que se signarà entre una Comunitat Autònoma i el Ministeri. Al concert, es contemplen actuacions a càrrec dels pressupostos de cada Administració i altres que es realitzaran per concessió. Així, es portaràn a terme actuacions com la prolongació de l'Autovia de La Plana fins Ulldecona i la millora de la N340 per part del Ministeri, mentre que la Generalitat Valenciana portarà a terme actuacions complementàries a aquests grans eixos viaris que milloraran les connexions entre l'interior i la costa. es fa realitat així un dels compromisos que es van anunciar durant la visita dels membres de la Taula del Sénia al Ministeri de Foment. Victor Morlán, Secretari d'Estat de Foment, va anunciar las alcaldes la intenció del Ministeri d'afavorir la prolongació de l'Autovía de la Plana en detriment del desdoblement de la n340. Ara, el compromís s'ha fet realitat amb la signatura d'este conveni entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Foment.

POLÈMIC DESDOBLAMENT (d´El Punt, R.Royo)

Les declaracions de Morlan han tornat a revifar la polèmica al voltant del desdoblament de l'N-340, un projecte que dividix les Terres de l'Ebre. Així Morlan es va mostrar clarament favorable al perllongament de l'autovia interior de la Plana dins Catalunya en detriment del desdoblament de la carretera, cosa que va ser titllada d'«error», per l'alcalde d'Amposta , Joan Maria Roig (CiU). «Nosaltres ens en sortirem perquè tenim l'autopista i l'eix de l'Ebre, però la Ràpita i els pobles del Delta quedaran aïllats», va manifestar. Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté (PSC), va assenyalar que l'aposta interior és la correcta. Defugint l'enfrontament més mediàtic que real amb Tortosa, l'alcalde d'Amposta, Joan Maria Roig, es va mostrar  prudent respecte de les declaracions de Morlan. «Si el tema és que plantegen l'autovia interior com a alternativa al desdoblament de l'N-340, ens sembla que és un disbarat, perquè hi ha pobles de la costa que es quedaran penjats», va dir Roig, que va recordar que el desdoblament de l'N-340 des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Castelló ja té un avantprojecte redactat amb les al·legacions en tràmit. Per contra l'autovia interior de moment no és més que una idea. La percepció de l'alcalde ampostí és que actualment el tema està aturat, ja que les al·legacions ja haurien d'haver estat contestades.

Vinaròs News


Apareix la versió digital de Ripacurtia 1: La identitat a la Ribagorça

franja | 05 Abril, 2005 00:22

La revista Ripacurtia del CERIb té online els textos de la seva revista d'un any per l'altre. Així doncs el número 1 (2003) ja està penjat online i podeu veure el sumari del número 2:
http://sumaris.cbuc.es/cgis/revista.cgi?issn=16968530
                                                                                         

FRANJA ROCK 2005

franja | 04 Abril, 2005 15:30

FRANJA ROCK 2005
 
DIVENDRES 15 D’ABRIL
22:00 Cinefòrum
 
DISSABTE 16 D’ABRIL
17:00 Jocs per a xiquets
19:00 Xarrada sobre el bombeo del Matarranya i el problema de l’aigua al Matarranya
Durant tota la tarda exposició sobre la història dels maquis.
00:00 Concert de
Pepet i Marieta (Ulldecona)
Ojo no caigas (Alcanyís)
Aluminosis (La Jana)
Bandolers (Algemesí)
Dj Willy (Calaceit - Dj Resident Franja Rock)
 
Cartell 

El president del govern d'Aragó diu que la “Llei de Llengües” no serà obligatòria.

franja | 04 Abril, 2005 11:02

Parla de “llengües minoritàries i municipals”.

03/04/2005


Aquest 1 d’abril el president del govern d’Aragó, Marcelino Iglesias, va respondre a en Guillem Chacón, secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent que “la llei de llengües s’aprovarà aquesta legislatura, que s'acaba d'aquí a dos anys, i que abans de la primavera de l'any 2007 els alumnes de la Franja de Ponent «podran estudiar íntegrament en català» si és que així ho volen”.
L’entrevista es va fer al programa El Matí de Catalunya Ràdio, conduïda per l’Antoni Bassas. A preguntes concretes del secretari general de la Institució Cultural com ara “quan hi haurà una llei de llengües?, quan s’aplicarà i en quina mesura?” el president aragonès va respondre sol afirmant que s’aprovarà la llei.
Entre d’altres comentaris Chacón també va argumentar “cal que els nostres fills puguin rebre la seua educació escolar en català, com ho fa qualsevol xiquet de Catalunya” però Iglesias va assegurar que «no es faria una llei obligatòria» sinó un text que reconegui uns drets exercits «voluntàriament» perquè els escolars tinguin llibertat d'escollir en quina llengua volen estudiar.
Iglesias no va preveure «gaires dificultats» a aprovar la llei de llengües, i va admetre que en un primer moment «no es va tenir en compte que l'Estatut d’Aragó no permetia la cooficialitat». «Estem buscant una fórmula -va afegir-hi- que ens permeti avançar.»
Pel president de l'Aragó hi ha una voluntat que les llengües minoritàries “municipals” com el català o l'aragonès es puguin tractar amb normalitat i que es pugui fer l'ensenyament en català en una zona com la Franja de Ponent, «on el català és la llengua materna de la gent».
La Institució Cultural continuarà reclamant que el català a l’Aragó sigui tan oficial com a mínim com ho és el castellà i anuncia mobilitzacions en els propers mesos.

Institució Cultural de la Franja de Ponent

El president d'Aragó promet que el català serà llengua de l'ensenyament a la Franja a partir del 2007

franja | 03 Abril, 2005 18:32

> El president d'Aragó promet que el català serà llengua de l'ensenyament a la Franja a partir del 2007

M. BARRERA / EP. Barcelona
El president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, va anunciar ahir l'aprovació de la llei de llengües aquesta legislatura, que s'acaba d'aquí a dos anys, i que abans de la primavera de l'any 2007 els alumnes aragonesos de la Franja de Ponent «podran estudiar íntegrament en català» si és que així ho volen.En declaracions a Catalunya Ràdio, Iglésias va assegurar que «no es faria una llei obligatòria» sinó un text que reconegui uns drets exercits «voluntàriament» perquè els escolars tinguin llibertat d'escollir en quina llengua volen estudiar. Iglésias no va preveure «gaires dificultats» a aprovar la llei de llengües, i va admetre que en un primer moment «no es va tenir en compte que l'Estatut no permetia la cooficialitat». «Estem buscant una fórmula -va afegir-hi- que ens permeti avançar.» Pel president de l'Aragó hi ha una voluntat que les llengües minoritàries com el català o l'aragonès es puguin tractar amb normalitat i que es pugui fer l'ensenyament en català en una zona com la Franja de Ponent, «on el català és la llengua materna de la gent».Xarxa de CasalsA la Franja de Ponent, la Xarxa de Casals i Entitats Jaume I de la Franja treballen des de fa temps per la presència del català a les aules. Una iniciativa recent va permetre que moltes escoles rebessin milers de llibres en llengua catalana. El Departament d'Educació de la Generalitat manté també un conveni amb la conselleria d'Ensenyament del govern de l'Aragó per promocionar les classes de llengua catalana en aquest territori dels Països Catalans


Publicat al diari "El Punt" dissabte 2 d'abril
http://shorterlink.com/?X4OAYW

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb