La Franja

LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANES A LA FRANJA

franja | 30 Març, 2005 14:15

data inici: 2005-04-01	data acabament: 2005-04-01	lloc: Tortosa
organitzada per: Associació Cultural del Matarranya	adreçada a:	preu: 0
centre: Associació Cultural del Matarranya
Entitats que hi col·laboren: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Associació Cultural del Matarranya Institut d'Estudis del Baix Cinca Associació Cultural Amics i Amigues de l'Ebre
Informació complementaria: Mostrar la vitalitat i realitat lingüística i cultural de La Franja i les Terres de l'Ebre, els lligams estrets entre Catalunya -àmbit de Tortosa o terres de l'Ebre- i les terres de La Franja, com una realitat diferenciada dins de l'àmbit cultural i lingüístic dels Països Catalans. Programa: Divendres 1 d'abril: 20h. Inauguració de les exposicions: "Finestrons i finestretes" de Josep Miquel Gràcia "Desideri Lombarte: ataüllar el món des del Molinar" " El Català a l'Aragó" Dissabte 2 d'abril 10h. Presentació de les Jornades a càrrec d'Adrià Chavarria i Lluïsa Julià de l'AELC i Artur Quintana, president de la Institució cultural de la Franja. Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell, sala 2. 11h. "La situació de la llengua catalana a la Franja. Aspectes sociolingüístivs, educatius i legislatius", a càrrec de Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida. 12.30h "La literatura catalana i els escriptors de la Franja" a càrrec de Mario Sasos, professor d'institut a Saragossa. 16.30h L'associacionisme i la dinamització cultural a la Franja: associacions, trobades, exposicions, revistes. Presentació de l'Institut Cultural de la Franaja a càrrec de Josep Galán 18 h. Taula rodona: "la relació dels escriptors de la Franja amb els del Principat, les Illes i el País Valencià. La relació de l'escriptor amb el model de llengua literària", moderada per Hèctor Moret, professor d'institut, amb la participació dels escriptors: Andreu Carranza, Andreu Subirats, Susanna Barquín i Juli Nicolau. 19.30 Cloenda de la jornada 22h Concert del grup Túrnez&Sesé (sala 1)

Xarrada sobre les llengües a Peralta de la Sal

franja | 29 Març, 2005 18:29

Us informem d'un acte que es va celebrar a Peralta de la Sal.

Viernes 25 de marzo

A las 18,30 h. Charla –Coloquio sobre “Las lenguas en Aragón: castellano, catalán y aragonés”, a cargo de José Lera, músico y estudioso del aragonés del Valle de Hecho y, Ramón Sistac, profesor de la Universitat de Lleida y autor de una tesis doctoral sobre la Lengua del valle del Sosa .

(Segueix)

Apareix un monogràfic sobre la despoblació a la ribagorça

franja | 22 Març, 2005 18:53

Publicación | Publicació de la Revista RIPACURTIA 2
La despoblació a la Ribagorça: memòria, oblit i realitat
La despobllasion a la Ribagorsa: memoria, ixopllit y realidat
La despoblación en la Ribagorza: memoria, olvido y realidad

Es tracta d'un monogràfic sobre la despoblació i les seves peculiaritats ala Ribagorça (aragonesa como catalana). En ella s'engloben totes les causes i conseqüències i s'aborda sense tabús els seus motius, des de les decisions del govern franquista de buidar el camp i els pobles fins a propostes en mà amb perspectives de futur pel segle XXI. Aquest volum rendeix comptes del que va succeir, de la memòria de la gent, de l´oblit institucional i de les realitats estudiades per planificar noves vies de desenvolupament. S´ha de fomentar una repoblació ètica amb el recolzament incondicional de l'administració de totes bandes.

III Jornadas de Estudios del CERIb
LA MUJER: REFERENTE SOCIAL Y CULTURAL DEL PIRINEO
1, 2 y 3 de julio de 2005 en Campo

Como cada año, tendrán lugar las jornadas del Centro de Estudios Ribagorzanos. Este año se centran en la figura de la mujer y su importante papel histórico y social en la vida pirenaica. La Ribagorza se suma al reconocimiento real y paulatino que las mujeres están encontrando por fin en la sociedad. Para ello tendremos la ocasión de asistir a conferencias de importantes y variados especialistas de temáticas diversas. Las charlas y actividades tendrán lugar en el Museo de Juegos Tradicionales de Campo, lugar emblemático y acogedor.
* Próximamente se comunicará el programa*

Centro de Estudios Ribagorzanos - Zentro d'Estudios Ribagorzans - Centro de Estudios Ribagorzanos
C/ Señores de Entenza, 1. 22580 - Benavarri (Huesca) - tl. 679.513.728
info@cerib.org | www.cerib.org

Castelló, Tarragona y Teruel debaten la unidad de la lengua en Calaceite

franja | 21 Març, 2005 17:35

Mar 21, 2005, 07:33,

Publicado en levante-emv.com Josep Domingo, Vilafranca

Las asociaciones culturales de Castelló, Teruel y Tarragona se reunieron el pasado sábado en la localidad turolense de Calaceite. El objetivo era marcar un posicionamiento sobre la unidad del catalán, que se habla en los territorios castellonenes, de Tarragona y el Este de la provincia de Teruel.

Es el segundo encuentro de estas características, tras el celebrado en Morella en 2002. En esta ocasión fue el filólogo de Rossell, Miquel Àngel Pradilla, el encargado de coordinar la toma de posición sobre la unidad del catalán. Las entidades culturales mostraron así su posicionamiento sobre la unidad lingüística.

Además del debate lingüístico, las asociaciones expondrán las actividades que desarrollan en sus ámbitos de actuación. De hecho ya existe un portal en internet http://news.vinaros.net, donde los colectivos muestran sus inquietudes y anuncian sus iniciativas.

En el encuentro de Calaceite también se propondrá la participación de las entidades en el año Cabrera, que se celebrará en 2006. Por otra parte se anuncia la presentación del libro «Lledó, Arenys, Calaceite i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa». Se recordó cómo hasta los años 50, al igual que numerosos pueblos de Castelló, estas localidades turolenses pertenecían al obispado de Tortosa.

Por otra parte, el viernes finalizó el curso de control de la legionelosis para los socios ganaderos de la Cooperativa Comarcal Sant Antoni Abad de Morella, organizado el departamento de Formación de InterCoop, que intenta cubrir las demandas de formación.

Matarranya Digital

La primera etapa de la vuelta ciclista a Aragón finalizará en Valderrobres

franja | 21 Març, 2005 17:28

Mar 20, 2005, 21:25,

Fuente TERRA EFE. Zaragoza, 20 mar (EFE)- La XLII Vuelta Ciclista a Aragón, que se disputará del 13 al 17 de abril, recuperará la contrarreloj individual en su modalidad más exigente, la cronoescalada, después de siete ediciones consecutivas sin incluirla en sus recorridos.

Desde que en 1997, en la XXXIV edición, se disputó un segundo sector en la cuarta etapa con salida y llegada en Monzón, en el que se impuso el guipuzcoano Aitor Garmendia y que terminó siendo el vencedor final, los responsables del Club Ciclista Iberia, entidad organizadora junto a Unipublic, no habían vuelto a incluir una etapa cronometrada.

La ascensión al inédito alto del Santuario de la Virgen de Herrera en la penúltima jornada deberá convertirse en el juez de la carrera aragonesa.

El único precedente de una cronoescalada en la Vuelta a Aragón se produjo en la edición de 1990 en la etapa Tarazona-Agramonte, que se desarrolló sobre un exigente trazado en el que se impuso el vizcaíno Iñaki Gastón.

Un año antes la ronda aragonesa comenzó la XXVI edición con otra contrarreloj con final en alto, en la ermita de San Macario en Andorra (Teruel), pero la distancia sobre la que se disputó era más propia de un prólogo que era el primer sector de la primera etapa.

También destaca en esta edición que Zaragoza no albergará el final de la carrera y será la localidad de la comarca del Aranda Illueca en la que proclamará al nuevo vencedor.

Unicamente en dos ocasiones, en las ediciones de 1974 y 1971, el recorrido inicialmente previsto por los organizadores no finalizaba en Zaragoza y ambas fue en la localidad oscense de Monzón.

Tampoco finalizó la Vuelta a Aragón en Zaragoza en 1981 y 1985, pero en ambas ocasiones fue por las adversas condiciones meteorológicas que obligaron a suspender la etapa.

Asimismo, la población turolense de Alcalá de la Selva, que hasta 1999 no había sido incluida en su trazado, será la encargada de dar el banderazo de salida a esta prueba, mientras que Valderrobres (Teruel) acogerá por primera un final de etapa.

Las etapas y kilometraje son las siguientes:

1a et. Alcalá de la Selva - Valderrobres 167 kms.

2a et. Alcañiz - Sabiñánigo 206 kms.

3a et. Sabiñánigo - Zaragoza 167 kms.

4a et. Herrera de los Navarros - Santuario Virgen de la Herrera (contrarreloj individual) 12 kms.

5a et. Borja - Illueca 150 kms.EFE jls-fr-fc

Matarranya Digital

Les II Jornades de l´Observatori de la Llengua inclouen una xerrada sobre la unitat del català a la Franja

franja | 21 Març, 2005 16:40

Les II Jornades de l´Observatori aquest any es celebraran a la ciutat de València i giraran entorn del tema de la unitat de la llengua.
Les Jornades es celebraran els dies 27 i 28 de maig.
Informació i inscripcions:
info@observatoridelallengua.org

II JORNADES DE L’OBSERVATORI DE LA LLENGUA CATALANA
València, 27 i 28 de maig

DISSABTE
9'00h. El reconeixement del català a la Franja, a Catalunya Nord, a les Illes i a l’Alguer. (Segueix)

Presentació d' "Aigues tèrboles" de S. Hernández a Vall-de-roures

franja | 18 Març, 2005 18:45

La Taula de la Sénia es presenta a la Diputació de Terol

franja | 18 Març, 2005 13:02

La Taula del Sénia presenta sus proyectos a la Diputación

La agrupación la forman alcaldes de tres provincias

REDACCIÓN / Alcañiz
El presidente de la Diputación Provincial de Teruel (DPT), Miguel Ferrer, y el vicepresidente primero, Ángel Gracia, recibieron ayer en la sede de la institución provincial en Teruel a los representantes de los veinte municipios agrupados en la Asociación Taula del Sénia. El encuentro tenía como objetivo que los dos dirigentes de la DPT conocieran de primera mano las necesidades de estos territorios, comprendidos dentro de las provincias de Teruel, Tarragona y Castellón.

En la reunión debatieron diversos proyectos que tiene entre manos esta organización, entre los que destaca una campaña pública para reivindicar mejores infraestructuras y la promoción de esta zonas con unas señas de identidad comunes.

Matarraña

Al encuentro asistieron el coordinador de la Taula del Sénia y alcalde de Ulldecona, Jaume Antic, el presidente de la Comarca del Matarraña, José Román Roda, el alcalde de Vinaroz, Javier Balada, el alcalde de Morella, Ximo Puig y el alcalde de La Jana, Eleuterio Giménez.

El presidente de la delimitación comarcal del Matarraña, José Román Roda, señaló que “nuestra intención es que los representantes de la Diputación conozcan nuestros objetivos”. En este sentido, mencionó que esta agrupación “no tiene ningún carácter formal, pero pretende abordar problemas comunes que nos afectan a todos”.

La Comarca del Matarraña se adhirió a la Taula del Sénia en el mes de agosto de 2004, “porque estos territorios tenemos en común muchas cuestiones y todos estamos interesados en luchar por el desdoblamiento de la carretera nacional 232; en organizar antiguas rutas que nos comunicaban, etc”.

Otros contactos

Los integrantes de la Taula del Sénia ya han mantenido diversas entrevistas con representantes políticos y autoridades como el presidente del Senado, Francisco Javier Rojo, el ministro de Administraciones Públicas, Jordi Sevilla, y el ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, entre otros.

La asociación Taula de la Senia, que surgió para la defensa común de los intereses de los territorios agrupados en la misma, organiza además eventos de distinta naturaleza, como la I Muestra de los pueblos del río Sénia, evento que se celebró el pasado verano.
(Segueix)

La terra sense llengua

franja | 16 Març, 2005 13:25

Aragó espera una llei de llengües que oficialitzi el català i potenciï l'ensenyament en la llengua pròpia a la Franja de Ponent

14/03/2005
RUBÉN LOMBARTE Pena-roja de Tastavins

Amb genèric de Països Catalans s'hi acostuma a associar tot el territori de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i la Catalunya Nord. De la mateixa manera, sempre que es parla de Països Catalans també s'acostuma a ometre algun territori catalanoparlant, com pot ser la Franja de Ponent. Són les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, i l'Alt i el Baix Matarranya. Estan situades a l'oest del Principat i, tot i que pertanyen a l'administració aragonesa, també s'hi parla català.
A Aragó s'utilitzen tres llengües, però la inexistència d'una llei de llengües que oficialitzi el català i l'aragonès deixa el castellà com l'única llengua de difusió oficial. Els catalanoparlants tenen moltes dificultats a la Franja de Ponent, sobretot en l'entorn sanitari, jurídic i administratiu. Però l'espai en què el català té més feina per fer és en les seves arrels, en l'ensenyament.
Els instituts i les escoles de la Franja no poden educar en la llengua que es parla al territori. Als centres educatius dels municipis catalanoparlants d'Aragó predomina el castellà i el català només és una assignatura optativa als instituts, segons explica Carles Barrull, membre del Centre d'Estudis Ribagorçans. A banda d'això, Barrull també parla del professorat i especifica que per impartir classes tendeixen a utilitzar més el castellà. Així, la joventut de la Franja creix sense aprendre la llengua que parla i segons Guillem Chacon, Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP), «la situació lingüística és tan preocupant que una educació escolar digna en la nostra llengua és, a hores d'ara, ben bé utòpica». Per contra, la llengua castellana es fa lloc entre els joves de la Franja i actua en substitució del català.
El govern aragonès va presentar fa quatre anys una resolució al conflicte lingüístic d'Aragó, però Carles Barrull explica que, «la llei de llengües que reconeix el català com a llengua ofi
cial a la Franja està estancada des del 2001». L'esforç que fan els governs comarcals també és insuficient. «Encara que la comarca de Casp i la de la Llitera van declarar el català cooficial, només es veu la cooficialitat en algun tríptic turístic», explica Hipòlit Solé, president de l'Associació Cultural del Matarranya.
Les associacions culturals i algunes entitats polítiques s'encarreguen de promoure el català a les escoles i als instituts de la Franja, on la participació de la llengua catalana és quasi nul·la. Aquests organismes lluiten perquè en els centres educatius de la Franja s'ensenyi en la llengua pròpia de la terra. I és que «qualsevol persona que calcigui la Franja de Ponent sentirà ben vius els Països Catalans», reivindiquen des d'ICFP. La situació lingüística actual a Aragó no reconeix el català com a llengua oficial, i fins ara, la llengua majoritària que es parla a la Franja és com si no existís.

El Punt

> L'esforç del dia a dia, la lluita pel català

La Franja de Ponent presenta diverses mancances lingüístiques respecte de la resta del territori catalanoparlant i, segons Guillem Chacon, «tot allò que fa el govern central es pot resumir en engrunes per veure morir la llengua del poble; allò que hauria de fer l'administració aragonesa ho ha de fer el poble organitzat». A la Franja, són les associacions culturals i algunes institucions polítiques les encarregades de lluitar pel català. És el cas del Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya, diversos consells locals, la Institució Cultural de la Franja de Ponent i els casals Jaume I de la Franja de Ponent.
Aquestes entitats fan diverses activitats durant tot l'any per potenciar l'ús del català. A l'Associació Cultural del Matarranya es fan classes en català, una trobada cultural, exposicions, s'editen llibres d'autors de la Franja i coediten la revista Temps de Franja, segons explica el seu president, Hipòlit Solé.
Fa un mes es va presentar el manifest Una reflexió pública, una demanda, una exigència. Dins d'aquest document s'exigia l'oficialitat de la llengua catalana a la Franja de Ponent, la pronunciació d'una política favorable per la llengua catalana i la mútua col·laboració social, política i lingüística entre aquells territoris de parla catalana. El manifest el van signar diverses associacions culturals i institucions polítiques de la Franja de Ponent, les que Carles Barrull defineix com «les entitats que fan tot el que és possible pel català».

El Punt

> La llengua com a arma política

14/03/2005

Com tota llengua, el català no deixa d'estar al marge de la política a la Franja de Ponent. Ho ratifica Chacón quan explica que algunes organitzacions «intenten crear un ridícul secessionisme lingüístic que ve a dir que el nostre català occidental no és català, sinó una llengua que ells intenten batejar». Aquest sectors actuen de manera violenta contra la llengua i defensen que la parla de les comarques de la Franja no té res a veure amb el català.
El conflicte politicolingüístic que s'ha generat a la Franja és semblant al secessionisme de la llengua al País Valencià. De fet el president de l'ICFP ho deixa molt clar quan parla d'algunes organitzacions que no veuen bé que una part del seu territori tingui el català com a llengua pròpia. Aquesta situació també té antecedents històrics. Des de fa segles enrere s'ha interpretat la parla de la zona oriental aragonesa com una barreja entre el català, el «valencià» i el castellà, batejada amb el nom de xampurrejat. La realitat, però, és una altra. El català és la llengua que es parla a la Franja de Ponent, tot i que «hi ha sectors que per un grapat de vots volen identificar llengua amb territori», explica Hipòlit Solé, qui reivindica: «La nostra tasca és ensenyar que malgrat que no som catalans formem part de la cultura catalana».

El Punt

> LES DADES

LES DADES
Situació d'ús del català

Situació d'ús del català
Catalunya Nord L'entén: 65%	El parla: 37%	El llegeix: 31%	L'escriu: 11% (Generalitat de Catalunya, 2004)
País Valencià L'entén: 76%	El parla: 53%	El llegeix: 47%	L'escriu: 25% (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004)
Illes Balears L'entén: 92%	El parla: 77%	El llegeix: 68%	L'escriu: 51% (Govern de les Illes Balears, 2002)
Catalunya L'entén: 97%	El parla: 85%	El llegeix: 91%	L'escriu: 62% (Generalitat de Catalunya, 2003)
Andorra L'entén: 94%	El parla: 87%	El llegeix: 80%	L'escriu: 67% (Govern d'Andorra, 1999)
Franja de Ponent (1994) L'entén: 100%	El parla: 98%	El llegeix: 57%	L'escriu: 26% (Comissió Europea, 1994)

El Punt

Interpreting avulsion process from ancient alluvial sequences: Guadalope-Matarranya system (northern Spain) and Wasatch Formation (western Colorado)

franja | 15 Març, 2005 10:53

Arxiu PDF

David Mohrig*
Department of Geology and Geophysics, University of Minnesota, Minneapolis, Minnesota 55455, USA
Paul L. Heller
Department of Geology and Geophysics, University of Wyoming, Laramie, Wyoming 82071, USA
Chris Paola
Department of Geology and Geophysics, University of Minnesota, Minneapolis, Minnesota 55455, USA
William J. Lyons†
Department of Geology and Geophysics, University of Wyoming, Laramie, Wyoming 82071, USA
(Segueix)

En Aragón lo tienen claro. En la llamada Franja de Poniente no quieren dejar de hablar su "chapurreau"

franja | 12 Març, 2005 11:13

Un text interessant del diari valencià Las Provincias, una mica vell, que hem pogut salvar.

Las Provincias 13 de Junio de 1995
LOS ÚLTIMOS COLETAZOS DE LA GENERALIDAD
Por Ricardo García Moya
En Aragón lo tienen claro. En la llamada Franja de Poniente no quieren dejar de hablar su
"chapurreau", ni dejar de ser aragoneses. EI cura José María Leminyana se ha erigido en cabecilla de
las ciento once parroquias aragonesas que desean segregarse de la diócesis de Lleida, ante la amenaza
inmersionista fomentada por el vecino catalán. (Segueix)

Nou disc d'Anton Abad

franja | 12 Març, 2005 00:52

Anton Abad muestra en 'A la corda fluixa' su trabajo 'más maduro'

HUESCA.- “A la corda fluixa” (En la cuerda floja) es el quinto trabajo del cantante de Zaidín Anton Abad, “seguramente el más maduro y más sobrio”, según apunta en una nota informativa remitida por la casa discográfica.

Desde cantos de campo y trabajo hasta cantos árabes mediterráneos; desde poemas en contra de la violencia doméstica hasta canciones íntimas y profundas; pasando por el eco de los pueblos desiertos y abandonados hasta los pequeños detalles de la vida cotidiana se ven plasmados, a través de la música, en el nuevo trabajo de Anton Abad. “Para hacer todo esto”, comentan, Abad ha podido contar “con los mejores músicos, que han sabido dar a cada canción el tratamiento diferencial que requerían”. Así, se han puesto “al servicio de la sencillez y honestidad que Anton Abad contagia a su entorno” las cuerdas de Toni Xuclá; de Simone Lambregts y de Pep Coca, músicos que habitualmente le acompañan en los conciertos en directo; las guitarras eléctricas y la batería de Amadeu Casas y Julian Vaughn, el sonido del mejor folk aragonés de la Orquestina del Fabirol con Roberto Serrano y Pepín Banco; el piano y los coros de Mariona Sagarra o la musicalidad mediterránea de Miquel Gil y Mohamed Soulimane.

Se trata que un nuevo disco que, subrayan, consolida una larga trayectoria musical.

Silvestre Hernández presenta su última novela en catalán. ‘Aigües tèrboles’ ha recibido ya dos galardones este año

franja | 10 Març, 2005 22:48

Silvestre Hernández presenta su última novela en catalán. ‘Aigües tèrboles’ ha recibido ya dos galardones este año Mar 10, 2005, 06:28

Silvestre Hernandez

El poeta turolense José Miguel Gracia, ganador del premio Guillem Micolau de este año, será el encargado de realizar la presentación previa del libro Aigües tèrboles (Aguas turbias), la última novela del escritor del Matarraña Silvestre Hernández. Es una obra escrita en catalán que ha sido galardonada con el XIII Premio Ciudad de Badalona de Narrativa y el XVII Premio de la Asociación Solsticio de Verano.

La novela Aigües tèrboles se desarrolla a lo largo de los años veinte en el territorio de la Escresola, una zona de Peñarroya de Tastavins, antaño rebosante de vida y repleta de masías, además de extenderse por otros pueblos del Matarraña, por Alcañiz, Zaragoza y Barcelona.

La presentación de la novela tendrá lugar a las 19:30 horas del próximo sábado 26 de marzo en la sala de Zona Matarraña situada en la Avenidad de la hispanidad de Valderrobres. El acto está organizado por Librería Serret, la Comarca del Matarraña y Zona Matarraña.
Matarranya Digital

Guillén pedirá que el Senado exija la inclusión de la N-232 en el PEIT

franja | 10 Març, 2005 22:46

Jueves, 10 de marzo de 2005

Guillén pedirá que el Senado exija la inclusión de la N-232 en el PEIT

Llevará una moción a la Comisión de Fomento de la Cámara Alta

REDACCIÓN/Alcañiz
El senador socialista por la provincia de Teruel, Vicente Guillén, presentará una moción ante la Comisión de Fomento del Senado próximamente. En su intervención, Guillén propondrá que la Comisión inste al Gobierno para que se incluya el desdoblamiento de la carretera nacional 232 desde Zaragoza hasta el Mediterráneo en el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transportes, PEIT.

Según explica la moción que el senador socialista por Teruel, Vicente Guillén presentará a la Comisión de Fomento del Senado, la N-232 entre Tarragona y Santander “establece una comunicación entre las áreas costeras de las provincias de Tarragona y de Castellón con el norte de España, a través del valle del Ebro”, de manera que constituye una vía de “alto potencial articulador no sólo para la provincia de Teruel, sino también para el resto de la Comunidad de Aragón”. La actuación en esta carretera “supondría contar con un importante eje vertebrador entre Zaragoza y Alcañiz, dos áreas de gran dinamismo económico”.

Varias comarcas

El senador socialista pedirá a la Comisión de Fomento que exija al Ejecutivo central que incluya en el PEIT el desdoblamiento de la vía desde Zaragoza hasta su salida al Mediterráneo, ya que, según se expresa en la moción ésta es una vía de comunicación “esencial” para diversas comarcas como la de la Ribera Baja del Ebro, la del Bajo Aragón, y la del Matarraña.

De igual forma, según se destaca en la propuesta, esta vía de comunicación es una carretera “de vital importancia para enlazar las comarcas de Andorra Sierra de Arcos y la del Bajo Aragón-Caspe”, a través de la carretera nacional 211, con Tarragona por medio de Gandesa, y con Castellón, a través de Vinaroz.

En su intervención, Guillén solicitará no sólo que la ejecución del desdoblamiento de la N 232 se incluya en el PEIT, sino que también pedirá que la Comisión de Fomento inste al Gobierno central a que se proceda a la licitación de los estudios informativos pertinentes a lo largo del presente ejercicio 2005.

El tercero de los puntos que incluye la moción que será presentada ante la Comisión de Fomento del Senado próximamente solicita que el Ejecutivo central proceda a la licitación de las variantes en las localidades de El Burgo de Ebro y de Alcañiz durante el transcurso de este año.

presa para su publicación en poblacionpress.com y matarranyadigital.com

Enquesta sobre el català a la Franja

franja | 09 Març, 2005 17:57

L'Associació Cultural del Matarranya mos passe este qüestionari, per si els ho podeu respondre.

ENQUESTA SOBRE EL CATALÀ A L’ARAGÓ

Des de l’Associació Cultural del Matarranya estem preparant una exposició amb el títol: El català a l’Aragó. Serà una exposició itinerant que intentarem portar per molts pobles de la Franja d’Aragó i també a fora. Volem que sigui molt participativa i, per això, una de les coses que hem pensat és demanar l’opinió i el sentiment de la gent. Aquests escrits s’incorporaran a l’exposició en un llibret que els visitants podran consultar i que també tindrà pàgines en blanc per continuar escrivint.

Només cal que responguis les 2 preguntes i posis les teues dades, i ens ho enviïs abans de finals de març. Les respostes haurien de ser breus (una paraula o dos o tres línies, màxim 15 línies).

PASSA-HO! Us agrairíem que ens ajudéssiu a divulgar aquesta enquesta per tenir com més opinions millor. Va adreçada als parlants de la Franja principalment, però ens interessa l’opinió de totes les persones interessades en respondre.

Si ens voleu fer qualsevol altra aportació podeu utilitzar la mateixa adreça.

ENVIEU LES VOSTRES RESPOSTES A exposiciocatala_arago@yahoo.com

o al C/ Pla, 4 CP 44610 Calaceit (Terol)

Què significa la nostra llengua per a tu?

Quin futur voldries per al català a l’Aragó?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nom: Cognoms (voluntari):

Edat:

Població de residència: Població natal:

Població de la Franja on tens relació:

Hi visc Hi tinc família Sóc 2n resident Altres ________________

Observacions: ______________________

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ

Novetat Editorial: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès

franja | 06 Març, 2005 11:42

Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes
de l'Institut d'Estudis Catalans al Matarranya
Núria Rafel i Fontanals
(Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica; VIII)
2004. 95 p. ISBN: 84-7283-731-9
[Un altre tiratge d'aquesta obra ha estat fet pel Museu d'Arqueologia
de Catalunya - Barcelona, dins la seva col·lecció «Monografies», núm. 14]

Conferència de Joan Solà: “La nova sintaxi normativa i les variants

franja | 02 Març, 2005 13:43

Conferència de Joan Solà: “La nova sintaxi normativa i les variants
territorials”
Presentació del llibre: ‘El català nord-occidental. Descripció i
orientacions ortoèpiques’ de Joan Julià-Muné, Sílvia Romero i Imma Creus
(Pagès Editors)

Data: divendres 4 de març
Hora: 19 h
Lloc: Sala de Juntes del 2n pis (Edifici del Rectorat de la Universitat de
Lleida), Lleida

L’acte serà presidit pel director dels Serveis Territorials del
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Sr. Carles
Vega.